Itinerari de Cérvoles al Dolmen de la Cabaneta del Moro: Una mirada a la prehistòria pallaresa

Advertència important:

Qualsevol intervenció no autoritzada en aquest espai arqueològic està penada per la llei.


Recorregut a peu:

L’itinerari que es proposa a continuació és un recorregut que ens permetrà fer una mirada a la prehistòria pallaresa. En concret visitarem el Dolmen de la Cabaneta del Moro, una estructura megalítica que ens ajudarà a comprendre una mica més, tant la forma de construcció d’aquests megàlits com la visió que tenien del món les comunitats del bronze que van construir aquests monuments.

Per tornar sol cal desfer el mateix camí d’anada que ens conduirà de nou fins al poble de Cérvoles.


Accessibilitat en vehicle:

Al punt de partida es pot accedir fàcilment amb vehicle. Des de la Pobla de Segur anem fins a Senterada per la N-260. Un cop hem entrat al municipi girem a l’esquerra pel primer carrer que podem, que aquest serà el Carrer de Sant Nicolàs, el qual connecta amb un camí asfaltat i amb moltes corbes, que ens portarà fins al poble de Burguet. Des d’aquest punt continuarem per una pista de terra amb bones condicions fins a la localitat de Cérvoles, on podrem deixar el vehicle al començament del poble, en un pla de terra al costat d’un jardí elevat d’herba, que trobarem passada la segona casa.


Context històric:

A Catalunya el fenomen del megalitisme s’emmarca en els períodes del Neolític, el Calcolític i el Bronze, és a dir, entre el 5.500 i el 650 a.C. Principalment aquest tipus de construccions megalítiques es documenten a l’àrea nord i central catalana, sent molt poc freqüent localitzar-los al sud del Llobregat.

Al Pallars Jussà el megalitisme data d’època del Bronze (1.800 – 650 a.C.). En aquest període trobem diferents comunitats que estarien assentades a la comarca, principalment establertes en poblats a l’aire lliure al voltant dels camps de conreu. Dos exemples d’aquest tipus d’assentament són el de Sindreu (La Pobla de Segur) i el dels Llirians – Les Torres (Salàs de Pallars), dos jaciments que avui en dia no es conserven.

Aquestes comunitats també ocuparien les coves, on durien a terme les mateixes activitats de caràcter productiu que en el Neolític. Un bon exemple és la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga), on es va documentar a nivell arqueològic l’emmagatzematge i el processat de cereals i l’estabulació del bestiar. Cal mencionar que les cavitats en ocasions també eren utilitzades com a lloc d’hàbitat, tot i que aquest seria més de caràcter temporal que no pas permanent.

En el present període els grups assentats al Pallars Jussà, a part d’iniciar-se en la pràctica de la metal·lúrgia del bronze (Cu+Sn), comencen a construir monuments megalítics (menhirs i dòlmens), que podem trobar en diferents indrets de la comarca.

Dites estructures estan relacionades amb el món funerari. Les comunitats construïen i utilitzaven aquests monuments megalítics a mode de panteó, en especial els dòlmens, per enterrar els seus morts i poder rendir culte als seus ancestres. Algunes vegades al costat dels difunts es dipositava un aixovar, objectes que acompanyaven als inhumats, com per exemple: ceràmiques, peces d’os, lítiques o de metall, entre d’altres.

Tot i així, segons les interpretacions de diferents autors, tant als menhirs com als dòlmens se’ls hi adscriuen altres possibles funcions a part de ser llocs d’enterrament i culte. Algunes d’aquestes interpretacions entenen els megàlits com a símbols del paisatge. Altres defensen aquestes estructures com a elements de cohesió i competitivitat social entre comunitats. Per una altra part, també es creu que podrien ser fites territorials dels diferents grups de la zona o inclús que aquests megàlits (dòlmens) estarien relacionats amb certs factors astronòmics, ja que molts presenten orientacions normalment lligades amb el trajecte solar.

Al Pallars Jussà gran part dels dòlmens documentats corresponen al tipus cambra pirinenca. Aquest tipus de megàlits són estructures constituïdes per un conjunt de lloses assentades al terra en posició vertical, que estan cobertes per una gran llosa horitzontal, conformant una mena de cambra a la qual s’accedeix a partir de l’extracció d’una petita llosa, ubicada entre una de les lloses laterals i la de coberta, que deixa un espai a mode de finestra i permet l’entrada. Moltes vegades aquests dòlmens estaven soterrats sota un túmul de terra i pedres.

Alguns dels dòlmens que trobem a la comarca són la Casa Encantada, el Serrat dels Rebolls, Mas Pallarès, la Llosana o la Cabaneta del Moro, entre d’altres.