ITINERARI EOLÒGIC DEL CASTELL DE CASTELLAR AL MOLÍ DE CASTELLAR

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL, PER LA COMARCA DEL BAGES I PEL TERME D´AGUILAR DE SEGARRA: DES DEL CASTELL DE CASTELLAR, AL MOLNOT I AL MOLÍ DE CASTELLAR / 02 DE SETEMBRE DEL 2023

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldria efectuar-lo totalment a peu. Tot i així, caldrà tindre molta cura, ja que part del recorregut, en dos trams del recorregut es faran per vials asfaltats: al principi, remuntant la Riera de la Gravalosa i al final, que es farà per la carretera N – 141, anant cap al poblet de Castellar. Així caldria portar armilla.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona oriental del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme d´Aguilar de Segarra, pels sectors propers a Castellar, de l´antic municipi de Castellar i Quadres.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el terme de Navàs, es troba totalment situat dintre d´aquesta depressió, igual que la major part del Geoparc de la Catalunya Central. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Eocè (de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites rogenques).

Tot i així, aquests materials cap a ponent van interrelacionant-se amb els seus materials coetanis de la Formació Tàrrega; però lleugerament posteriors. Sobre ells, sobre els uns i els altres, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment, els depòsits de vessant i les terrasses fluvials de la Riera de Rajadell i les dels barrancs que discorren per l´indret del recorregut de l´itinerari). FIGURES 1 i 2.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

El recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors occidentals, del terme municipal d´Aguilar de Segarra; concretament pels seus sectors no segarrencs, els quals corresponen a l´antic terme de Castellar i Quadres, que al 1840 es va ajuntar amb el d´Aguilar.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal d´Aguilar de Segarra, exclusivament pels sectors propers a Castellar.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut del present itinerari.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques; ocasionalment, també trobarem afloraments de calcàries grisenques, generalment fosques). Tanmateix, als sectors més occidentals del recorregut, ja trobarem materials que es van interrelacionant amb els de la Formació Tàrrega, igualment cenozoics, però que ja pertanyen a l´Oligocè.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen els depòsits de vessants i també les terrasses de la Riera de Rajadell i dels diferents torrents i barrancs, que anirem trobant al llarg del recorregut. En tots els casos, es tracta de materials eminentment heteromètrics.

5.- Observació dels aprofitaments dels materials geològics, especialment de l´aprofitament de l´aigua, en diversos pous que anirem trobant en aquest recorregut.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, cl fer esment dels diversos afloraments de paleocanals.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha dos antecedents immediats, relacionats amb el recorregut d´aquest itinerari; concretament: MATA-PERELLÓ i GORABAL GUITART (2020) i MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018). Tots dos són semblants, i el que ara presentem és una actualització d´aquells, especialment del primer; de fet, el primer ja és una actualització del segon, més recent. Tret d´aquests, no coneixem cap precedent sobre aquest recorregut .

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al costat del Castell de Castellar, des d´aquí ens caldrà començar a baixar fins a la Riera de la Maçana. En trobar-la, es baixarà pel seu costat, arribant primer a la carretera de Seguers i després a la carretera N – 141g. En aquest tram també es faran dues parades. I, finalment, en trobar la carretera anterior, caldrà anar pel costat de la Riera de Rajadell, fins arribar al Molí de Castellar, a tocar de Castellar, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

Tot això, també es pot veure al l´enllaç de wikiloc, que adjuntem a continuació: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/itinerari-eologic-del-castell-de-castellar-al-moli-de-castellar-145480107

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 4´93 Km., a través del qual es faran quatre aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 551 metres, que serà la cota més elevada de tot el recorregut.. A partir d´aquí, s´anirà baixant, passat pel Castell, a una alçada de 545 metres. Més tard, s´arribarà a la Riera de Maçana, a la Riera de Rajadell i de nou al poble, a l´alçada inicial de 402 metres. Tot aquest darrer trajecte, haurà estat completament de baixada, molt suau. Finalment, arribarem a una alçada de 404 meres, que serà la cota més baixa de tot el recorregut. Tot això, es pot veure a les FIGURES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 362 (o de Calaf). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Així doncs, la relació ordenada de les diferents parades que composen el recorregut del present itinerari, són les següents:

______________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUITART, J. (2020).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de Castellar, a la Riera de Grevalosa, al Castell de Castellar, a la Riera de Maçana i de nou a Castellar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa


MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de Castellar, a la Riera de Grevalosa, al Castell de Castellar, a la Riera de Maçana i de nou a Castellar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.