ITINERARI GEOLÒGIC A PEU PELS VOLTANTS DE CARDONA

RECORREGUT A PEU DE RECONEIXEMENT GEOLÒGIC I AMBIENTAL PEL TERME MUNICIPAL DE CARDONA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE LA MUNTANYA DE SAL AL TURÓ DE SANT ONOFRE, AL CARDENER, AL TURÓ DEL CASTELL I A LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació, per tal de poder fer tots els recorreguts a peu, sense gaires problemes i sense gaires desnivells.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.



BREU INTRODUCCIÓ


La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). Al respecte, cal dir que la totalitat de la comarca del Bages es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre. Per aquesta raó, el terme municipal de Balsareny també es troba dintre d´aquesta unitat geològica.

Per d´altra banda, la pràctica totalitat del recorregut de l´itinerari es troba molt prop del Geoparc de la Catalunya Central. No cal oblidar que el municipi de Cardona, malgrat no trobar-se actualment dintre d´aquest geoparc, és un fer candidat a entrar-hi durant el present any.

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè, encara que molt prop dels terrenys de transició a l´Oligocè. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors.

Els materials que anirem trobant, pertanyen segons els indrets a la Formació Artés. La qual pertany a l´Eocè; tot i que es troba al trànsit entre aquest període i l´Oligocè. Així, la part del recorregut s’efectuarà entre els nivells de gresos i calcolutites rogenques de l´esmentada formació. Tanmateix, per sota de l´anterior formació, trobarem afloraments dels materials calcolutits grisencs, els quals pertanyen a la Formació Súria. Tot i així, per sota de les anteriors, trobarem els nivells evaporítics (guixos, sals i també argiles) que pertanyen a la Formació Cardona. Aquests darrers materials, són els que constitueixen la major part de la Muntanya de Sal de Cardona.

En aquest itinerari farem més èmfasi en els aspectes relacionats directament amb la geologia ambiental. Com és sabut, aquesta es una branca de la geologia en la qual es toquen els aspectes relacionats directament amb el Medi Ambient. Malgrat això, també es faran observacions relatives a altres branques de la geologia, com la geomorfologia i la tectònica. Tot i així, en aquest cas, ens centrarem fonamentalment en la relació entre la mineria i el Medi Natural. I també amb el Medi Ambient.

Per d’altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Bages, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Cardona.



OBJETIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d’aquest recorregut de caràcter geològic, ambiental i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement dels del Geoparc de la Catalunya Central (també denominat: Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants del municipi de Cardona. Cal recordar que aquest municipi,, tot i no formar part actualment del Geoparc, es troba associat i entrarà properament dintre de la seva estructura.

2.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la major part del recorregut). En concret, les observacions es centraran en la Depressió Central

3.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials, son cenozoics, fonamentalment del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tret dels recobriments detrítics més recents, que pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè). Aquests materials cenozoics que anirem trobant, per aquests indrets pertanyen:
3A) a la Formació Artés, amb afloraments de materials calcolutitics i gresencs, de tonalitats rogenques, que més al Nord de Cardona passen a tindre tonalitats groguenques, situant-se dintre de la Formació Solsona. Aquests materials rogencs, es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; tot i que cap a Cardona ja son sempre de l´Oligocè.
3B) a la Formació Súria, amb afloraments de materials calcolutitics, sorrencs i guixosos, de tonalitats grisenques. Aquests materials pertanyen a l´Eocè.
3C) a la Formació Cardona, situada per sota de les anteriors, amb afloraments de materials evaporítics (guixos, halitites, silvinitites i carnal·litites) i argilosos (amb il·lita, fonamentalment. Aquests materials pertanyen a l´Eocè.

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben pels voltants de Cardona, en especial de l´Anticlinal de Cardona. Aquest element és un LIG (Lloc d’interès Geològic) del Bages i alhora del Geoparc de la Catalunya Central

5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Observació, si s´escau, de l´impacte ambiental d´aquestes explotacions i de les restauracions dutes a terme.

6.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic i miner que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari realitzat pel municipi de Cardona

7.- A més a més dels anteriorment esmentats. es realitzarà l’observació dels diferents aspectes geològico-ambientals que es trobin al llarg del recorregut.



ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Tot i que hi ha diversos antecedents nostres, pel que fa als recorreguts geològics per Cardona: MATA-PERELLÓ (2001, 2002, 2003, 2004a, 2004b, 2005, 2006b, 2010, 2010b) i també MATA – PERELLÓ i BIOSCA MUNTS (2013), no n´existeix cap pel que fa al present recorregut, el qual és totalment nou, malgrat que en diversos indrets coincideix amb els altres.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades al llarg del recorregut, farem esment d´uns altres treballs nostres, concretament de MATA – PERELLÓ (1991) i de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1993). I, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA (1967); així com de RIBA et altri (1976). Aquests treballs fan referència a la geologia del conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1975). I també del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages.

I, finalment, pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003, 2004d i 2005c), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Bages, exclusivament pel municipi de Cardona. Així, s´iniciarà i finalitzarà per les immediacions de les instal·lacions del Museu de la Sal de Cardona, per on es faran les primeres aturades. Després, el recorregut a peu es dirigirà cap a la Muntanya de Sal de Cardona, cap a l´antiga escombrera de les mines de Cardona. Des d´aquí, s´anirà cap a l´Estació de Servei de la Coromina, baixant cap aquest barri, per on es faran diverses aturades. Tot seguit es pujarà cap al Turó del Castell de Cardona anant posteriorment cap al Museu de la Sal de Cardona, per on finalitzarà el recorregut.

Tot això es pot veure al dos MAPES DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT. Aquest, serà d´uns 9´54 Km. En aquest recorregut es faran 10 aturades. Es començarà a una alçada de 472 metres, per pujar després fins als 506, baixant fins als 467 i tornant a pujar fins als 518.

Després, s´anirà baixant fins als 386 (amb diverses oscil·lacions), en arribar al riu Cardener. A continuació es tornarà a pujar, per sota del Castell de Cardona, arribant als 466 metres. Finalment, sense perdre gaire alçada, es retornarà a l´indret d´origen d´aquest recorregut.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l’escala de 1:50.000. En aquest cas, sols utilitzarem dos fulls, el 330 (o de Cardona) i el 362 (conegut com a full de Calaf), tot i això totes les aturades es faran al primer full.

Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut d’aquest itinerari, és la següent:

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La minería y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. 10 Pàgines. Manresa

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 510 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÖ, J.M. (2001).- Los itinerarios geológico-ambientales. El itinerario geológico ambiental por el Bages. Desde Sallent a Cardona. Actas del Segundo Simposio sobre Geología, Medio Ambiente y Sociedad. pp. 119-124. Cubells

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Itinerari geològic, ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Sant Vicenç de Castellet a Sallent, Súria i Cardona. Algeps nº 228, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Itinerari geològico-ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Santpedor a Sallent, Súria i Cardona. Inédito, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004a).- Recorregut de recerca geo-ambiental per la comarca del Bages: des de Sallent cap a Súria i Cardona. Inédito, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004b).- recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús cap a Súria i Cardona. Inédito. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004c).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del Parc Geológic i Miner del Bages (Parque Geológico y Minero del bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Cardona, cap a Solsona i cap al Port del Compte. Inédito. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Datos para el Ordenamiento Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Segundo Simposio sobre la Historia de la Minería y de la Metalurgia en el Mediterráneo Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinenza

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006a).- Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria i Cardona. Inédito. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006b).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny, Súria i Cardona. Inèdit. 18 pag. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages y del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria, Cardona i Solsona. Inédito. 12 pag. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria, Cardona i Solsona. Inédito. 12 páginas. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i BIOSCA I MUNTS, J. (2013).- Recorrido geológico y minero por la comarca del Bages, a través del parque geológico y minero de la Catalunya Central: desde Súria a Cardona. Actas del XIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO. pp, 810 – 828. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunión de la RED REUSE – CYTED, 10 páginas Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itinerarios geológico-mineros por la Depresión Geológica del Ebro. Un recorrido por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal).

MATA-PERELLÓ, J.M.; MATA LLEONART, R. I RUBIO MARTÍNEZ, J. (2001).- Recorregut geològic de Manresa a Berga, a Castellar de n´Hug i a Gisclareny (Bages i Berguedà). Depressió Geològica de l´Ebre i Sistema Pirinenc. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J. M. et altri (2015).- El inventario del patrimonio minero tangible. Fichas para la consulta de los LIPM (Lugares de Interés del Patrimonio Minero). Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. En prensa. Logrosán

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona