ITINERARI GEOLÒGIC ENTORN DE L´ESTANY.. PEL PUIG DE LA CARITAT I PER L´ESTANY DE L¨ESTANY

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME DE L´ESTANY (PEL MOIANÈS I PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL POBLE DE L´ESTANY AL PUIG CARITAT, A CA L´ALBERG, A L¨ESTANY DE L´ESTANY, A LA MINA DE L´ESTANY Y DE NOU A L´ESTANY / 14 DE GENER DEL 2023

Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep GIRABAL I GUITART

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. En aquest itinerari, es poden fer tots els desplaçaments a peu, sense gaires problemes, malgrat els desnivells que es trobaran a la primera part del recorregut.

Per d´altra banda, en aquest itinerari cal tenir molta cura al circular pels carrers del poble de l´Estany, i en especial al moment de caminar durant 100 metres per la carretera C-59, un petit tram del recorregut entre la PARADA 7 i la PARADA 8. Caldrà portar armilles.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, en cap moment del recorregut deixarem aquesta unitat geològica. I en conseqüència anirem trobant afloraments dels materials cenozoics al llarg de tots els trajectes. Aquests materials són els que reblen l´esmentada depressió. Així, al llarg de tot el recorregut, trobarem els materials continentals, generalment de tonalitats rogenques, de la Formació Artés, de l´Eocè. Veurem nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats rogenques, d´origen fluvial. Ocasionalment, trobarem nivells de calcàries lacustres. Sovint, trobarem aquets materials recoberts per materials detrítics e l´Holocè. Per d´altra banda, apareixen aflorament de materials cenozoics de l´Holocè, reblin l´estany.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, tant del Sistema Mediterrani. (i més concretament dintre de la seva Serralada Prelitoral Catalana); com també del Sistema Pirinenc. Tanmateix, visionarem a distancia altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l’Ebre, com és el cas dels Altiplans Meridionals. Aquestes altres unitats geològiques, les veurem, fonamentalment des del Puig de La Caritat.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà per indrets afectats per fractures de direcció NNW-SSE, que son les que han determinat l´esfondrament tectònic de l´estany. Es tracta de fractures de zòcal, hercíniques, remobilitzades. Tot això, es pot veure a les FIGURES 1 i 2, que ara adjuntem.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

Per d’altra banda, el recorregut de l’itinerari discorrerà exclusivament per la comarca del Moianès (de la Catalunya Central), dintre del municipi de l´Estany. També cal dir que al llarg de tot el recorregut transitarem sempre dintre del Geoparc de la Catalunya Central.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geològics, ambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, pel terme municipal de l´Estany, dintre de la comarca del Moianès i del Geoparc de la Catalunya Central.
.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l’Oligocè. Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos, lutites, calcàries i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos trams del recorregut. I, tanmateix trobarem afloraments dels materials lacustres que reblen l´estany de l´Estany, situats al trànsit del Pleistocè a l´Holocè.

3.- Si s’escau, des de les diferents aturades es faran observacions, a distancia, de la Serralada Prelitoral Catalana (la qual forma part del Sistema Mediterrani) i dels sectors corresponents als Prepirineu (del Sistema Pirinenc). Aquestes observacions les realitzarem fonamentalment a la sisena aturada del recorregut, al Mirador del Puig de la Caritat, a la PARADA 4 del recorregut d´aquest itinerari.

4.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia d’altres sotsunitats que formen part de la Depressió Geològica de l’Ebre. En concret dels Altiplans Meridionals (amb els relleus de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt) i dels Altiplans Septentrionals (amb els relleus del sector de Queralt). Com al cas anterior, aquestes observacions les realitzarem des del Mirador del Puig de la Caritat, a la sisena parada del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals cal destacar el relacionat amb l´antic estany, situat al costat del poble de l´estany, al qual li dona el nom.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- S’observaran les característiques del Patrimoni Hidràulic relacionat amb les tasques de drenatge i dessecació de l´estany, realitzades al segle XVIII, recentment preparades per fer-hi visites al seu entorn.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Nen relació a aquest itinerari, hi ha un antecedent nostre. Es tracta de MATA-PERELLÓ i GIRABAL GUITARD (2019), del qual, el recorregut que ara presentem és una actualització. Tret d´aquest, no coneixem cap altre antecedent relatiu al recorregut de l´itinerari. Hi ha, però, antecedents parcials relatius a recorreguts que hem fet per algun tram de l´itinerari que ara presentem, relacionats amb el paratge de la Mina Nord de l´Estany, com: MATA – PERELLÓ (2007a, 2007b i 2008); MATA - PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013) i finalment: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015 i 1016). Tret d´aquests, no coneixem cap altre itinerari que discorri pels indrets del que ara presentem. Tot i així, cal fer esment de que l´actual recorregut és una actualització del darrers treball esmentat.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També farem esment dels treballs de FABREGA (1997 i 2009) així com ICGC (2005).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la població moianenca de l´Estany, per on es farà la primera aturada al Centre de Visitants de Santa Maria de l´Estany. Després, tot el recorregut discorrerà prop del poble, cap al NNW del mateix, entorn del Puig de la Caritat i de l´Estany, per on es faran la totalitat de les parades i desplaçaments del recorregut d´aquest itinerari. Així, la pujada cap a l´esmentat turó, es faran dues aturades, abans de fer una parada a la part alta del turó, que podria ser un multimirador, de bona part de Catalunya.

Després, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions del Cementiri, des d´on s´anirà cap a propera Boca Nord de la Mina de l´Estany, per on es farà una aturada. Tot seguit, el recorregut es dirigirà de nou cap al poble de l´Estany, fent ara una aturada geològica al Monestir de Santa Maria de l´Estany. Posteriorment, caldrà sortir del poble, pel Carrer Major, per tal de seguir després pel Camí Ral, en trobar-lo anirem cap al Sud, fins arribar a les immediacions de Ca l´Alberg. En aquest trajecte es faran dues aturades més.

Després, el camí baixarà cap a la carretera C – 58, per la qual es circularà per l´esquerra, en el seu sentit cap a Moià, durant uns 100 metres. En aquest tram, cal tenir una extremada cura, caminant amb armilles grogues.

Posteriorment, es deixarà la carretera, continuant per un camí, que surt per l´esquerra. Aquest camí va seguint el Rec de les Nogueres. Així, arribarem de nou a l´estany. En aquest tram es faran les tres darreres aturades del recorregut de l´itinerari. I, finalment, sols caldrà continuar a peu cap a l´indret d´on hem sortit.

Tot aquest recorregut, es pot veure a l´enllaç del mateix a wikiloc, a l´arxiu següent: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/itinerari-geologic-entorn-de-lestany-puig-caritat-i-estany-de-lestany-123021025

Tot això es pot veure al dos mapes del trajecte del recorregut que hem adjuntat (FIGURES 4 i 5). Aquest recorregut, serà d´uns 6´ Km. En aquest curt recorregut es faran deu aturades. Es començarà a una alçada de 886 metres, per les immediacions de Santa Maria de l´Estany. Després anirà pujant fins ala 998 metres, en arribar al cim del Puig de la Caritat. Després, des d´aquí anirà baixant fins a la denominada Mina Nord, arribant als 865 metres.

Posteriorment, pujarà lentament fins arribar a les immediacions de Ca l´Alberg, on s´assoliran els 904 metres. A partir d´aquí, tornarà a baixant, arribant finalment als 866 metres inicial, en arribar de nou al poble. Tot això es pot veure a les FIGURES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari passarà per part del full següents: 331 (dit de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzats a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:
______________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

FÀBREGA GALLAGUET, M. (1997).- Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l’Eocè Superior del sector SE de la Depressió Central Catalana. Tesina de Llicenciatura dirigida pel Dr. Eudald Maestro i Maideu. Universitat Autònoma de Batcelona.152 pàgines, Bellaterra

FÀBREGA GALLAGUET, M. (2009).- Estudi de la degradació de la pedra de les façanes exteriors de l’església romànica del Monestir de Santa Maria de l'Estany. L’Estany (Bages). Informe per al Master. Universitat Autònoma de Barcelona, 101 pàgines. Moià

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 7: Bages. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages, del Lluçanès i del Moianès: des d´Artés a Avinyó, Sant Feliu Sasserra, Oristà i a l’Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007b).- Recorregut de recerca geològica, i minera i geoambiental per la comarca del Bages: des de Manresa a Cabrianes, Avinyó; Sant Feliu Sassera i a l´Estany. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Moianès: des de Calders a Castellterçol, Castellcir, Collsuspina, Sant Cugat de Gavadons i a l´Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUIDARD, J. (2019).- Recorregut de recerca geològica i ambiental per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estany al Puig Caritat, a Ca l´Alberg, a l¨estany de l´Estany, a la mina de l´Estany y de nou a l´Estany. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per las subcomarques del Lluçanès i del Moianès (comarcas d´Osona i del Bages): des de Collsuspina a l´Estany, Oristà i a Sant Feliu Sasserra. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA (2015).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Osona i del Moianès: des de Tona a Muntanyola, a Santa Eulàia de Riuprimer, als Esbornacs i a l´Estany. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA (2016).- Recorregut peripatètic de recerca geològica i ambiental per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estany al Puig Caritat, a la Mina de l´Estany y de nou a l´Estany. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.