ITINERARI GEOLÒGIC I AMBIENTAL PEL TERME MUNICIPAL DE CARDONA

RECORREGUT PERIPATÈTIC DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERA I AMBIENTAL PEL TERME MUNICIPAL DE CARDONA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL PARC CULTRAL DE LA MUNTANYA DE SAL, ALS TERRERS NOUS, AL TURÓ DE SANT ONOFRE, A LA COROMINA, AL CARDENER, AL TURÓ DEL CASTELL I A LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació, per tal de poder fer tots els recorreguts a peu, sense gaires problemes i sense gaires desnivells, que no superaran els 200 metres, com a molt.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). Al respecte, cal dir que la totalitat de la comarca del Bages es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre. Per aquesta raó, la totalitat del terme municipal de Cardona també es troba dintre d´aquesta unitat geològica.

Per d´altra banda, la pràctica totalitat del recorregut de l´itinerari es troba molt prop del Geoparc de la Catalunya Central. No cal oblidar que el municipi de Cardona, malgrat no trobar-se actualment dintre d´aquest geoparc, és un fer candidat a entrar-hi durant el present any 2016, en fer-se la segona avaluació de l´esmentat geeoparc.

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè, encara que es troben molt prop dels terrenys de transició a l´Oligocè, especialment els situats al Nord de Cardona. Per d´altra banda molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (els quals pertanyen al Pleistocè a l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors. Aquests materials constitueixen les terrasses fluvials i els depòsits de peu de mont, sobretot.

Els materials que anirem trobant, pertanyen segons els indrets a la Formació Artés. La qual pertany a l´Eocè; tot i que es troba al trànsit entre aquest període i l´Oligocè. Així, la part del recorregut s’efectuarà entre els nivells de gresos i calcolutites rogenques de l´esmentada formació. Tanmateix, per sota de l´anterior formació, trobarem afloraments dels materials calcolutits grisencs, els quals pertanyen a la Formació Súria. Tot i així, per sota de les anteriors, trobarem els nivells evaporítics (guixos, sals i també argiles) que pertanyen a la Formació Cardona. Aquests darrers materials, són els que constitueixen la major part de la Muntanya de Sal de Cardona.

En aquest itinerari farem més èmfasi en els aspectes relacionats directament amb la geologia ambiental. Com és sabut, aquesta es una branca de la geologia en la qual es toquen els aspectes relacionats directament amb el Medi Ambient. Malgrat això, també es faran observacions relatives a altres branques de la geologia, com la geomorfologia i la tectònica.

Tot i així, en bona part del recorregut, ens centrarem en les activitats mineres, les quals han gaudit d´una gran importància històrica a Cardona. Per d´altra banda, en aquest cas, ens centrarem fonamentalment en la relació entre la mineria i el Medi Natural. I també amb el Medi Ambient.

Finalment, també cal dir que la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Bages, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Cardona.

OBJETIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d’aquest recorregut de caràcter geològic, ambiental i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement dels del Geoparc de la Catalunya Central (el qual alhora també és el denominat: Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants del municipi de Cardona. Cal recordar que aquest municipi, tot i no formar part actualment del Geoparc, es troba associat i entrarà properament dintre de la seva estructura. Malgrat això, si que forma part del seu predecessor, el que hem esmentat com a Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

2.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la major part del recorregut). En concret, les observacions es centraran en la Depressió Central

3.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials, son cenozoics, fonamentalment del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tret dels recobriments detrítics més recents, que pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè). Aquests materials cenozoics que anirem trobant, per aquests indrets pertanyen:
3A) a la Formació Artés, amb afloraments de materials calcolutitics i gresencs, de tonalitats rogenques, que més al Nord de Cardona passen a tindre tonalitats groguenques, situant-se dintre de la Formació Solsona. Aquests materials rogencs, es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; tot i que cap a Cardona ja son sempre de l´Oligocè.
3B) a la Formació Súria, amb afloraments de materials calcolutitics, sorrencs i guixosos, de tonalitats grisenques. Aquests materials pertanyen a l´Eocè.
3C) a la Formació Cardona, situada per sota de les anteriors, amb afloraments de materials evaporítics (guixos, halitites, silvinitites i carnal·litites) i argilosos (amb il·lita, fonamentalment. Aquests materials pertanyen a l´Eocè.
3D) als materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen als anteriors, tot formant part fonamentalment de les terrasses fluvials, dels depòsits de peu de mont i de la cobertura de la Muntanya de Sal de Cardona, després de l´erosió de la sal.

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben pels voltants de Cardona, en especial de l´Anticlinal de Cardona (també denominat Anticlinal de Cardona – Pinós). Aquest element és un important LIG (Lloc d’interès Geològic) del Bages i alhora del Geoparc de la Catalunya Central

5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Observació, si s´escau, de l´impacte ambiental d´aquestes explotacions i de les restauracions dutes a terme.

6.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic i miner que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari realitzat pel municipi de Cardona

7.- A més a més dels anteriorment esmentats. es realitzarà l’observació dels diferents aspectes geològico-ambientals que es trobin al llarg del recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Tot i que hi ha diversos antecedents nostres, pel que fa als recorreguts geològics per Cardona: MATA-PERELLÓ (2001, 2002, 2003, 2004a, 2004b, 2005, 2006b, 2010, 2010b) i també MATA – PERELLÓ i BIOSCA MUNTS (2013), no n´existeix cap pel que fa al present recorregut, el qual és totalment nou, malgrat que en diversos indrets coincideix amb els altres. Tanmateix, cal fer esment d´un antecedent molt recent: MATA PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016), del qual aquest que ara presentem és una modificació i aprofundiment.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades al llarg del recorregut, farem esment d´uns altres treballs nostres, concretament de MATA – PERELLÓ (1991) i de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1993). I, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA (1967); així com de RIBA et altri (1976). Aquests treballs fan referència a la geologia del conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1975). I també del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages.

I, finalment, pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003, 2004d i 2005c), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Bages, exclusivament pel municipi de Cardona. Així, s´iniciarà i finalitzarà per les immediacions de les instal·lacions del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona - Museu de la Sal de Cardona, per on es faran les primeres aturades.

Després, el recorregut a peu es dirigirà cap a la Muntanya de Sal de Cardona i posteriorment cap a l´antiga escombrera de les mines de Cardona (cap els denominats Terrers Nous). En aquest tram es faran diverses aturades.

Posteriorment, dDes d´aquí, s´anirà cap a l´Estació de Servei de Cardona (o Estació de Servei de la Coromina), baixant després per l´antiga carretera C – 1410 cap aquest barri cardoní, per on es faran diverses aturades.

Tot seguit, des de l´esmentada carretera es pujarà cap al Turó del Castell de Cardona anant posteriorment cap al Museu de la Sal de Cardona, per on finalitzarà el recorregut.

Tot això es pot veure al dos MAPES DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT. Aquest, serà d´uns 9´99 Km (fet i fet d´uns 10 Km). En aquest recorregut es faran 15 aturades. Es començarà a una alçada de 472 metres, per pujar després fins als 506 metres (a la part més alta de la Muntanya de Sal de Cardona), baixant fins als 467 i tornant a pujar fins als 518 m, tot anant cap a l´Estació de Servei.

Després, s´anirà baixant fins als 376 (fent diverses oscil·lacions), en arribar al riu Cardener. A continuació es tornarà a pujar, per sota del Castell de Cardona, arribant als 492 metres, molt prop de l´esmentat castell. Finalment, sense perdre gaire alçada, es retornarà a l´indret d´origen d´aquest recorregut, arribant de nou als 472 metres inicials del recorregut.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La minería y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. 10 Pàgines. Manresa

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 510 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÖ, J.M. (2001).- Los itinerarios geológico-ambientales. El itinerario geológico ambiental por el Bages. Desde Sallent a Cardona. Actas del Segundo Simposio sobre Geología, Medio Ambiente y Sociedad. pp. 119-124. Cubells

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Itinerari geològic, ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Sant Vicenç de Castellet a Sallent, Súria i Cardona. Algeps nº 228, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Itinerari geològico-ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Santpedor a Sallent, Súria i Cardona. Inédito, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004a).- Recorregut de recerca geo-ambiental per la comarca del Bages: des de Sallent cap a Súria i Cardona. Inédito, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004b).- recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús cap a Súria i Cardona. Inédito. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004c).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del Parc Geológic i Miner del Bages (Parque Geológico y Minero del bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Cardona, cap a Solsona i cap al Port del Compte. Inédito. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Dates para el Ordenament Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Secundo Simposi sobre la Historia de la Minería y de la Metal·lúrgia en el Mediterrània Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinensa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006a). - Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria i Cardona. Inédito. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006b).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny, Súria i Cardona. Inèdit. 18 pag. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages y del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria, Cardona i Solsona. Inédito. 12 pag. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010b). - Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria, Cardona i Solsona. Inédito. 12 páginas. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i BIOSCA I MUNTS, J. (2013).- Recorrido geológico y minero por la comarca del Bages, a través del parque geológico y minero de la Catalunya Central: desde Súria a Cardona. Actas del XIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO. Pop, 810 – 828. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunion de la RED REUSE – CYTED, 10 pàgines Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itineraris geológico-mineres por la Depresión Geológica del Ebro. Un recordo por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal).

MATA-PERELLÓ, J.M.; MATA LLEONART, R. I RUBIO MARTÍNEZ, J. (2001).- Recorregut geològic de Manresa a Berga, a Castellar de n´Hug i a Gisclareny (Bages i Berguedà). Depressió Geològica de l´Ebre i Sistema Pirinenc. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA J. (2016).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Cardona (Geoparc de la Catalunya Central): des de la Muntanya de Sal al Turó de Sant Onofre, al Cardener, al Turó del Castell i a la Muntanya de Sal de Cardona. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dento del Plant de Ordenament Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenament del Territori. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J. M. et altri (2015).- El inventario del patrimonio minero tangible. Fitxes para la consulta de los LIPM (Lugres de Interés del Patrimonio Minero). Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. En prensa. Clorosant

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultada de un estudio sobre el terciària continental de la parta Este de la Depor. Central. Acta Gelo. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona