Activity

ITINERARI GEOLÒGIC I MINER ENTORN A CLARET DELS CAVALLERS (CASTELLTALLAT, SANT MATEU DE BAGES)

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER ENTORN A CLARET DELS CAVALLERS (CASTELLTALLAT, SANT MATEU DE BAGES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER ENTORN A CLARET DELS CAVALLERS (CASTELLTALLAT, SANT MATEU DE BAGES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER ENTORN A CLARET DELS CAVALLERS (CASTELLTALLAT, SANT MATEU DE BAGES)

Author

Trail stats

Distance
6.36 mi
Elevation gain
774 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
774 ft
Max elevation
2,450 ft
TrailRank 
42
Min elevation
1,753 ft
Trail type
Loop
Coordinates
568
Uploaded
November 25, 2020
Be the first to clap
Share

near Saló, Catalunya (España)

Viewed 501 times, downloaded 12 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER ENTORN A CLARET DELS CAVALLERS (CASTELLTALLAT, SANT MATEU DE BAGES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER ENTORN A CLARET DELS CAVALLERS (CASTELLTALLAT, SANT MATEU DE BAGES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER ENTORN A CLARET DELS CAVALLERS (CASTELLTALLAT, SANT MATEU DE BAGES)

Itinerary description

RECORREGUT GEOLÒGIC I AMBIENTAL, A PEU, PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPA SANT MATEU DE BAGES, PER L´ANTIC TERME DE CLARET DELS CAVALLERS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CLARET DE CAVALLERS A ROTERS, A LA CABANA I A CLARET DELS CAVALLERS / 22 DE NOVEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep Maria HOMS


ADVERTIMENT PREVI

En aquest cas, aquest recorregut forma part d´una trilogia, amb tres itineraris, que amb una certa variabilitat discorreran pels mateixos indrets. Entre els hi haurà trajectes i parades comuns. Fonamentalment, les diferències estan en la utilització o no, de trams asfaltats.

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Hi haurà un tram proper a 1 Km, que caldrà fer la carretera asfaltada que comunica Salo amb Castelltallat. Caldrà caminar per l´esquerra, amb armilles i amb la màxima cura.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ


El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures que la constitueixen pels voltants de Claret dels Cavallers. Així, el recorregut de l´itinerari es situa entre dos dels accidents geològics que discorren per la comarca del Bages de direcció WSW-ENE. Així, el recorregut es situarà al WNW de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat i a l´ESE del Sinclinal de la Colònia Valls –Salo – Vallmanya. Per aquesta raó, els materials sedimentaris tenen un cabussament generalitzat cap al WNW.
En aquest recorregut, es faran, fonamentalment observació d´aquestes estructures de la Depressió Geològica de l´Ebre. Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment del trànsit Eocè- Oligocè; a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries, calcarenites i lignits. Per d´altra banda, sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages; concretament pel seu agregat Castelltallat, De fet, pràcticament del recorregut de l´itinerari transitarà per l´antic terme de Claret de Cavallers.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Els dos municipis acabats d´esmentar, es troben plenament situats dintre de l´esmentat Geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Coaner, afluent a Súria, del Cardener.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Tàrrega (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tot i que per aquests sectors, es situarà més aviat a l´Oligocè). Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem nivells de calcàries lacustres y de lignits, entre els materials d´aquesta formació. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaquen els Forns d´Obra que trobarem per les immediacions de Claret dels Cavallers, entre altres elements patrimonials del recorregut.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb aquest itinerari; ni amb la totalitat del mateix, o amb cap de les seves aturades. Així, representa una primícia, ja que no tenim constància de l existència de cap altre recorregut geològic per aquests indrets. .

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També cal fer esment del treball FÀBREGA (2004), referit al Patrimoni Geològic i a la Geologia de Súria.

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´antiga població de Claret dels Cavallers, concretament a l´encreuament dels vials cap al poble, cap a Coaner i cap a Roters i Cal Prat Barrina.

Des d´aquest indret, ens caldrà seguir per aquest camí, el qual es dirigeix cap a Roters. Abans d´arribar-hi, farem dues aturades. Una altra aturada l´efectuarem per les immediacions de la casa acabada d´anomenar. Després. ens caldrà anar cap a la Cabana i cap a la carretera local de Salo a Castelltallat. En aquest recorregut es farà una aturada, prop de la Cabana.

Després, caldrà seguir, per la carretera abans esmentada, cap a Salo, passant per la Caseta de l´Òliva. Poc després de sobrepassar aquesta casa, trobarem, per la dreta el camí que es dirigeix cap a Claret dels Cavallers. Ens caldrà agafar-lo. En aquest trajecte, farem dues aturades més; i una altra en arribar a l´antic poble. Finalment, després de retrocedir lleugerament, baixarem des del poble cap a l´indret on hem començat el recorregut de l´itinerari; però abans farem la darrera aturada, poc abans d´arribar-hi.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/itinerari-geologic-i-miner-entorn-a-claret-dels-cavallers-castelltallat-sant-mateu-de-bages-61199608
Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 10´23 Km. A través d´ells es faran vuit aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 534´2 metres, a la cruïlla dels tres camins. A partir d´aquí, el recorregut serà sempre ascendent, fins arribar a una alçada màxima de 747´1 metres, que s´assoliran en arribar a la carretera de Salo a Castelltallat, poc després de sobrepassar la Cabana.

A partir d´aquest lloc, el recorregut serà contínuament descendent, amb algunes fluctuacions, prop de Claret dels Cavallers, fins retornar a l´alçada inicial. Aquesta haurà estat la cota més baixa de tot el recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, concretament el següents: 362 (de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:

______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,863 ft
Photo ofP1. FORN D´OBRA DE CAL FUSTER, CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A CAL PRAT BARRINA Photo ofP1. FORN D´OBRA DE CAL FUSTER, CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A CAL PRAT BARRINA

P1. FORN D´OBRA DE CAL FUSTER, CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A CAL PRAT BARRINA

PARADA 1. FORN D¨OBRA DE CAL FUSTER, CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A CAL PRAT BARRINA, (Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 568 metres. El recorregut d´aquest itinerari que farem totalment a peu, cal iniciar-lo a la cruïlla del camins que es dirigeixen cap el proper Claret del Cavallers, Coaner i Roters (i Can Prat Barrina). Des d´aquí, ens caldrà fer un curt recorregut anant cap a Roters, cap a ponent. Més endavant, després de superar el trencall de Cal Fuster, arribarem a un indret on hi ha una cruïlla de camins i un antic Forn d´Obra, a l´esquerra del camí, abans de la cruïlla. Aquí farem una aturada, a uns 0´8 Km de l´inici del recorregut. En aquest trajecte, hem anat remuntant la Rasa, un barranc que baixa des de la Molsosa, que rep diferents noms. A partir de més avall s´ajunta amb la Riera de Coaner, que baixa per llevant de Claret de Cavallers. En aquest indret hi ha una interessant teuleria, o forn d´obra. Aquest es troba excavat en un aflorament de materials cenozoics detrítics de l´Holocè. Per sobre, es pot veure la part alta del forn. FOTOGRAFIA 1. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona observació de l´antiga població de Claret de Cavallers, que durant un temps va ésser municipi independent, durant el segle XIX, integrada després a Castelltallat i posteriorment a Sant Mateu del Bages, municipi del qual formen part ara, tant Claret dels Cavallers com Castelltallat. FOTOGRAFIA 2.

PictographWaypoint Altitude 1,868 ft
Photo ofP2 CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A ROTERS I A CAL PRAT BARRINA. AFLORAMENT DE CALCÂRIES KÀRSTIQUES Photo ofP2 CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A ROTERS I A CAL PRAT BARRINA. AFLORAMENT DE CALCÂRIES KÀRSTIQUES

P2 CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A ROTERS I A CAL PRAT BARRINA. AFLORAMENT DE CALCÂRIES KÀRSTIQUES

PARADA 2. CAMÏ DE CLARET DELS CAVALLERS A ROTERS I A CAL PRAT BARRINA. AFLORAMENT DE CALCÂRIES KÀRSTIQUES, (Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 569 metres. Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut del itinerari remuntant la Rasa, pel camí que es dirigeix cap a Roters i cap a Cal Barrina. A uns 0´3 Km de la parada anterior, trobarem un aflorament de materials carbonatat a la bora del camí. Aquí, farem una aturada. En aquest trajecte, per sota dels depòsits de vessant dels materials de l´Holocè, anirem trobant afloraments dels materials calcolutítics i gresencs de l´Eocè. Aquests materials aquí es poden incloure a la Formació Tàrrega. Per d´altra banda, aquí, entre aquests materials es fa ben palès un aflorament de materials carbonatats; concretament de calcàries. Es tracta d´un aflorament aïllat, interestratificat entre els altres materials cenozoics de l´Eocè. Es tracta d´unes calcàries intensament karstificades. Aquesta karstificació es fa ben palesa des del camí. Per d´altra banda, per sobre d´aquest aflorament, es veuen unes interessants formes d´erosió. FOTOGRAFIES 3 i 4. FOTOGRAFIA 3. PARADA 2 Les roques carbonatades, intensament karstificades Bora del camí de Claret de Cavallers a Roters i a Cal Prat Barrina FOTOGRAFIA 4. PARADA 2 Formació de petits canons, d´origen kàrstic entre les calcàries cenozoiques de la Formació Tàrrega Bora del camí de Claret dels Cavallers cap a Roters i cap a Cal Prat Barrina

PictographWaypoint Altitude 2,095 ft
Photo ofP3 MINA DE LIGNIT, IMMEDIACIONS DE CAL ROTERS I DELS CAMPS DE SOTA LA MINA,

P3 MINA DE LIGNIT, IMMEDIACIONS DE CAL ROTERS I DELS CAMPS DE SOTA LA MINA,

PARADA 3. MINA DE LIGNIT, IMMEDIACIONS DE CAL ROTERS I DELS CAMPS DE SOTA LA MINA,(Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 639 metres. Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut del itinerari remuntant la Rasa, pel camí que es dirigeix cap a Roters i cap a Cal Barrina. Ara, aviat passarem a l´altra banda de la Rasa. Més endavant arribarem a una cruïlla de camins. Per una banda el que segueix remuntant la riera que estàvem seguint, i que ara es dirigeix cap a Cal Prat Barrina; i per d´altra el camí que surt per la dreta i que tira cap al Nord, cap a Roters. Nosaltres seguirem pel segon. Més endavant, el camí cap a Roters s´enfila cap a la casa, fent unes corbes; però nosaltres sortirem per l´esquerra, per un camí que remunta un barranc. Poc després, farem una aturada. La farem a uns 2 Km de la parada anterior, a uns 200 metres de remuntar aquest darrer barranc. Eb aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè, fonamentalment. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos. Sovint hem trobat intercalacions carbonatades, amb calcàries. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega, en la seva zona de canvi lateral cap a la Formació Artés. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest lloc, es f ben palesa una escombrera d´una antiga explotació d´uns nivellets de lignits. Aquests es troben intercalats entre els materials que hem acabat d´esmentar. Es va tractar d´una petita explotació, que va pertànyer a la Conca Carbonífera del Bages (MATA – PERELLÓ, 1991). Sobre aquests lignits, recentment s´ha fet una publicació (FÀBREGA – MATA-PERELLÓ, 2020). FOTOGRAFIA 5.

PictographWaypoint Altitude 2,409 ft
Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE LA CABANA, CAMÍ DE ROTERS A LA CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLET,

P4 IMMEDIACIONS DE LA CABANA, CAMÍ DE ROTERS A LA CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLET,

PARADA 4. IMMEDIACIONS DE LA CABANA, CAMÍ DE ROTERS A LA CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLET, (Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 734 metres. Després d´efectuar la parada anterior, ens cal retornar cap el camí que va pujant cap a la casa de Roters. Després de passar per fora d´ella, ens caldrà fer una forta pujada, deixant per l´esquerra el camí que se´n va cap a Cal Mil Homes, situada a ponent d´on ara som. Així, ara ens aproparem a la Cabana, prop d´on farem una aturada. Aquesta aturada, la farem a 1´9 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, de tons clars, dels quals ja n´hem parlat anteriorment. Aquests materials també es fan palesos per on ara som. Així, podem veure que la tonalitat dels conreus dels camps, són de tonalitats marcadament blanquinoses, per la presència als substrat dels nivells de calcolutites clares de la Formació Tàrrega. Des d´aquest indret, mirant cap al Sud o cap al SW, es pot tindre una bona observació de la vall de la Rasa, pels voltants de la cases de Roters i e Codony. També es pot veure el relleu estructural de la Serra de Castelltalat, Es pot veure com la inclinació correspon amb el flanc WNW de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. FOTOGRAFIA 6.

PictographWaypoint Altitude 2,279 ft
Photo ofP5 EL DOLMEN DE LA TOMBA DEL GENERAL, INICI DEL CAMÍ CARRETER CAP A CLARET DELS CAVALLERS Photo ofP5 EL DOLMEN DE LA TOMBA DEL GENERAL, INICI DEL CAMÍ CARRETER CAP A CLARET DELS CAVALLERS

P5 EL DOLMEN DE LA TOMBA DEL GENERAL, INICI DEL CAMÍ CARRETER CAP A CLARET DELS CAVALLERS

PARADA 5. EL DOLMEN DE LA TOMBA DEL GENERAL, INICI DEL CAMÍ CARRETER CAP A CLARET DELS CAVALLERS, (Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 695 metres. Després d´efectuar la parada anterior, ens cal sobrepassar totalment la Cabana, per després continuar pel camí que es dirigeix cap a l´actual carretera de Salo a Castelltallat. En arribar-hi, conjuntament amb el vial procedent de Cal Mil Homes, ens caldrà continuar el recorregut, ara per la carretera abans esmentada, anant en el sentit cap a Salo. Després d´uns 800 metres de recorregut, arribarem a la Caseta de l´Òliva i poc després al trencall cap a Claret dels Cavallers, per la dreta de la carretera. Molt poc despès, farem una aturada. La farem a 1´6 Km de la parada anterior, després de recórrer poc més de 1 Km per asfalt. En aquest recorregut, hem trobat pocs afloraments ja que en molt bona part, ens hem anat desplaçant per la carena de la serra. Això si, ocasionalment hem trobat afloraments de gresos i de calcolutites de tonalitats blanquinoses, que pertanyen a la Formació Tàrrega, que per aquest indrets es de l´Oligocè. Ara, en arribar a aquest lloc. A la dreta del camí anant cap a Claret dels Cavallers (i també cap a la Vena), podem observar un interessant dolmen. Es tracta del conegut Dolmen de la Tomba del General. Ha estat construït amb lloses procedents dels gresos i calcarenites de la Formació Tàrrega. FOTOGRAFIA 7. Per d’altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´un bon lloc per efectuar una observació de la Vall Magna. Es tracta de la vall per on circula la Riera de Salo, formada per la conjunció de la Riera de Vallmanya i per la Riera de Matamargó, que ho fa aprofitant el Sinclinal de la Colònia Valls – Salo – Vallmanya. FOTOGRAFIA 8.

PictographWaypoint Altitude 1,906 ft
Photo ofP6 FORN D´OBRA DE CAL SERRA. CAMÍ CAP A CLARET DELS CAVALLERS, DES DEL DOLMEN DE LA TOMBA DEL GENERAL

P6 FORN D´OBRA DE CAL SERRA. CAMÍ CAP A CLARET DELS CAVALLERS, DES DEL DOLMEN DE LA TOMBA DEL GENERAL

PARADA 6. EL FORN D¨OBRA DE CAL SERRA. CAMÍ CAP A CLARET DELS CAVALLERS, DES DEL DOLMEN DE LA TOMBA DEL GENERAL, (Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 581 metres. Després d´efectuar la parada anterior, ens cal continuar el recorregut cap a Claret dels Cavallers. Aviat deixarem, per l´esquerra el trencall de la Vena i començarem el camí descendent, seguint sempre la vall de la Riera de Coaner. Més endavant trobarem trencalls per la dreta i per l´esquerra. Més endavant, abans d´arribar a un lloc on la vall es fa més estreta, trobarem a l´esquerra del camí, les restes d´una antiga teuleria. En aquest indret farem una aturada. Així, des de la parada anterior, hem fet un recorregut proper als 2 Km, per tal d´arribar fins aquest indret. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, hem anat veient nivells de calcolutites i de gresos, en tots dos casos de tonalitats grisenques (fins i tot blanquinoses). Aquest són els materials que formen part de la Formació Tàrrega, que pertany a l´Oligocè. Aquests son, també, els materials cenozoics que apareixen a l´indret de l´aturada; tot i que sovint els hem vist recoberts per depòsits de vessant, amb materials molt detrítics, de l´Holocè. En aquest lloc, hi ha les restes d´un antic Forn d´Obra, que va pertànyer a Cal Serra, una de les dues cases que composen el caseriu de Claret dels Cavallers. En aquest moment encara es veu be la boca de la fogaina del forn, tot i que la part alta, es troba pràcticament desaparegut. DOTOGRAFIA 9. FOTOGRAFIA 9. PARADA 6 Aspecte de la boca del Forn d´Obra de Cal Serra. Claret dels Cavallers Empraven nivells argilosos procedents dels materials de la Formació Tàrrega Depressió Geològica de l´Ebre

PictographWaypoint Altitude 1,834 ft
Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÈSIA DE SANT PERE, NUCLI DE CLARET DELS CAVALLERS

P7 IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÈSIA DE SANT PERE, NUCLI DE CLARET DELS CAVALLERS

PARADA 7 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÈSIA DE SANT PERE, NUCLI DE CLARET DELS CAVALLERS, (Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 559 metres. Després d´efectuar la parada anterior, ens cal continuar el recorregut cap a Claret dels Cavallers. Aviat continuarem baixant pel costat de la Riera de Coaner la qual anirem seguint. Més endavant trobarem diferents encreuament per l´esquerra, fins arribar al que es dirigeix cap al petit nucli de Claret dels Cavallers. Així, ens convindrà fer una fillola, per tal d´anar-hi. En arribar, després de fer un curt recorregut pel poble, ens aproximarem cap a les immediacions de l´església de Sant Pere, per on farem una aturada, a uns 0´9 Km de l´anteriorment efectuada. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem veient als recorreguts cap a les aturades anteriors. Efectivament, aquests ,materials són els quins apareixen pels voltants del poblet de Claret dels Cavallers. Són els nivells de calcolutites i gresos de tonalitats clars. Ara, des d´aquest indret, es pot tenir una bona perspectiva de la vall per on discorre la Rasa, que és un curs d´aigua procedent dels votants de la Molsosa, que va rebent diferents noms al llarg del seu recorregut. FOTOGRAFIA 10.

PictographWaypoint Altitude 1,806 ft
Photo ofP8 IMMEDIACIONS DE L¨AIGUABARREIG DE LA RIERA DE COANER I DE LA RASA

P8 IMMEDIACIONS DE L¨AIGUABARREIG DE LA RIERA DE COANER I DE LA RASA

PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L¨AIGUABARREIG DE LA RIERA DE COANER I DE LA RASA, (Claret dels Cavallers, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 361). Alçada 550 metres. Després d´efectuar la parada anterior, ens cal tornar enrere per tal de desfer la fillola. Després, ens caldrà seguir baixant pel costat de la Riera de Coaner, pel camí que ara es dirigeix cap al Semis i cap a les Feixes de Coaner. Més endavant, farem una aturada, per tal d´intentar veure l´aiguabarreig entre la Riera de Coaner (la que anem seguint) i la Rasa (que baixa des de prop de Roters i de cal Prat Barrina). En aquest indret farem una aturada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 0´5 Km de la parada anterior. En aquest darrer recorregut, com als anteriors. Hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics, eminentment de l´Oligocè. Aquests materials formen part de la Formació Tàrrega. Fonamentalment es troben constituïts per nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats clares. Prop d´aquest lloc, es produeix l´aiguabarreig de la Riera de Coaner, que procedeix del marge septentrional de Claret dels Cavallers i de la Rasa, que discorre pels sectors meridionals de la població acabada d´esmentar. FOTOGRAFIA 11. La Riera de Coaner, molt més curta, procedeix dels indrets per on hem fet la PARADA 5, al límit entre el Bages i el Solsonès. Per la seva banda, la Rasa, molt més llarga procedeix dels voltants de Prades de la Molsosa, actualment a la comarca del Solsonès (i antigament a la d´Anoia). Aquesta segona riera, més llarga i amb més cabdal d´aigua s´ajunta amb la primera. Contrariament al que seria de suposar, la riera resultant de l´aiguabarreig pren el nom de la més curta i es continua dient Riera de Coaner, fins a la seva desembocadura al Cardener, a tocar de Súria. _________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Després de fer l´aturada anterior, cal encara fer un darrer recorregut, per tal de tornar a l´indret on hem començat el recorregut de l´itinerari. Així, ens convindrà caminar un tram d´uns 250 metres, per tal d´arribar al punt inicial.

Comments

    You can or this trail