Activity

ITINERARI GEOLÖGIC I MINER PEL TERME DE PIERA

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÖGIC I MINER PEL TERME DE PIERA Photo ofITINERARI GEOLÖGIC I MINER PEL TERME DE PIERA Photo ofITINERARI GEOLÖGIC I MINER PEL TERME DE PIERA

Author

Trail stats

Distance
8.23 mi
Elevation gain
968 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
968 ft
Max elevation
1,716 ft
TrailRank 
40
Min elevation
781 ft
Trail type
Loop
Coordinates
228
Uploaded
January 1, 2017
Share

near Piera, Catalunya (España)

Viewed 2027 times, downloaded 73 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÖGIC I MINER PEL TERME DE PIERA Photo ofITINERARI GEOLÖGIC I MINER PEL TERME DE PIERA Photo ofITINERARI GEOLÖGIC I MINER PEL TERME DE PIERA

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PEL TERME MUNICIPAL DE PIERA (COMARCA D’ANOIA): DES DE L¨ESTACIÓ DE PIERA A CAN SAGRISTÀ, A LES MINES DEL TORRENT DE LA FAM, A LES FLANDES I A L¨ESTACIÓ DE PIERA

Josep M. MATA-PERELLÓ, Joaquim SANZ BLAGUÉ i JOSEP FONT SOLDEVILA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., aquest constarà de diverses parades. Però, sols si es disposa del temps suficient, podrà efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

En aquest cas, el recorregut d´aquest itinerari es farà totalment a peu, transitant per diferents indrets del terme municipal de Piera. Al respecte d´ells, cal dir que es troben en bon estat de conservació, generalment. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins.

En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari discorrerà, en la seva totalitat per una sola unitat geològica: pel Sistema Mediterrani (i més concretament, ho farà per dues de les quatre sots unitats que el constitueixen: per la Depressió Prelitoral Catalana (per on s’iniciarà i finalitzarà el recorregut, per les immediacions de l´Estació dels Ferrocarrils Catalans de Piera) i per la Serralada Prelitoral Catalana (per on es desenvoluparà bona part del recorregut de l´itinerari).

Així, dintre de la primera unitat, anirem trobant afloraments dels materials detrítics del Cenozoic, fonamentalment del Miocè i del Pleistocè. Pel que fa al recorregut, dintre de la segona unitat, cal dir que trobarem llicorelles i pissarres de l´Ordovicià i del Silurià, en tots els trams del recorregut (fonamentalment pels voltants de la Pedrera de Can Sagristà i de les Mines del Torrent de la Fam)..

Així, l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la localitat de Piera des d´on s´anirà cap a les immediacions de Ca N´Aguilera, cap a l´antiga Pedrera de Can Sagristà. En aquest tram, s´haurà passat de la Depressió Prelitoral Catalana a la Serralada Prelitoral Catalana. Posteriorment, el trajecte es dirigirà cap a les Mines del Torrent de la Fam. Més endavant, s´anirà cap a la Venta i cap a les Flandes, entrant de nou a la Depressió Prelitoral Catalana, que ja no s´abandonarà fins a la finalització del recorregut, passant per la població de Piera.

Per d’altra banda, el recorregut de l´itinerari, s´haurà dut a terme íntegrament dintre d´una sola comarca, la de l’Anoia; realitzant-se íntegrament, dintre del terme municipal de Piera, per diferents indrets del seu terme.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en el recorregut d´aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació del Sistema Mediterrani, així com de les diferents sots unitats que la constitueixen, i per les quals discorre el recorregut del present itinerari, realitzat exclusivament pel terme municipal de Piera.

2.- Observació i descripció dels materials terciaris neògens (i més concretament del Miocè, del Pleistocè i de l´Holocè), els quals formen part de la Depressió Prelitoral Catalana, i que nosaltres trobarem pels voltants de Piera, a l´inici i a la fi de l´itinerari.

3.- Observació i descripció dels materials paleozoics (exclusivament del Silurià i de l´Ordovicià). Aquests materials constitueixen el subsòl la Serralada Prelitoral Catalana, pels voltants de les poblacions per les quals discorrerà el recorregut de l´itinerari. Molt sovint, aquets materials es troben recoberts per terrenys detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

4.- Observació de les estructures locals d’aquests materials esmentats als paràgrafs anteriors, al llarg del recorregut de l´itinerari, així com de les relacions existents entre les sots unitats que constitueixen el Sistema Mediterrani per aquests indrets (concretament per la Depressió Prelitoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana).

5.- Observació i reconeixement de diverses mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, fonamentalment:
5A) de les mineralitzacions metamòrfiques de PIROFIL·LITA, que trobarem per les immediacions de Ca N´Aguilera, a Can Sagristà.
5B) de les mineralitzacions filonianes de Pb-Zn-Ba-F, associades a fractures, encaixades entre els materials paleozoics de la Serralada Litoral Catalana. Nosaltres els veurem a la Mina de la Torre de la Fam (al terme de Piera).

6.- Observació, si s’escau, de diverses explotacions mineres, antigues i actuals, situades al recorregut de l´itinerari.

7.- Interpretació dels impactes mediambientals provocats per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient. I en tot cas de les restauracions dutes a terme per tal de corregir els impactes.

8.- Observació de l´important Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg d’aquest itinerari, com és el cas del paratge de les Flandes (Piera), També és el cas de les mineralitzacions de les mineralitzacions metamòrfiques de PIROFIL·LITA, les qual
formen part del Patrimoni Mineralògic, essent les úniques d´aquests tipus a Catalunya.

9.- Observació del Patrimoni Miner relacionat amb les explotacions mineres, en concret del relacionat amb la Mina de la Torre de la Fam (a Piera).

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen alguns antecedents parcials, de tipus bibliogràfic referent a diferents parts del recorregut del mateix; es tracta de MATA-PERELLÓ (1996a, 1996b, 1997, 1999, 2005, 2006, 2007, 2012 i 2015). També farem esment d´un important treball de SOLE SABARÍS (1964), on es descriu un recorregut molt proper al que ara presentem, dintre d´un conjunt de recorreguts pels voltants de Barcelona. Trets d’aquests antecedents, no en tenim coneixement de cap altres. Tot i així, el recorregut que ara presentem, te una clara diferencia en relació als anteriors, ja que en aquesta ocasió serà totalment a peu, per indrets propers als dels recorreguts anteriorment esmentats.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions de les comarques per les quals discorre l´itinerari, cal parlar d’uns altres treballs nostres, de MATA-PERELLÓ (1988 i 1991), el primer relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes en general, distribuïdes per comarques, i esmentant-se les corresponents al Baix Llobregat i al Vallès Occidental. També pot fer-se esment del treball comarcal de MATA-PERELLÓ (1988), en un treball relatiu a la comarca del Vallès Occidental i a la del Baix Llobregat.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tanmateix, farem esment de les fulles de IGME (1976a i 1976b) relativa a la zona per on discorre el recorregut del present itinerari.

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari, s´iniciarà per les immediacions de la població de Piera, concretament a la seva Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, dintre de la Depressió Prelitoral Catalana. Des d´aquí, el recorregut es dirigirà cap al NW del poble, apropant-nos capa les de Ca N´Aguilera. Molt prop d´aquest caseriu es farà una aturada per les immediacions del Turó de Can Sagristà. En aquest tram, s´haurà passat de la Depressió Prelitoral Catalana a la Serralada Prelitoral Catalana.

Posteriorment, des d´aquest lloc, ens caldrà fer un recorregut per diversos corriols, amb la intenció d´arribar fins a les Mines del Torrent de la Fam. Així, ara haurem anat lleugerament cap al NNW. Després, des d´aquí, ens caldrà anar cap al Sud, apropant-nos a la Venta i a les Bòviles de les immediacions del Bedorc. En aquest tram hem retornat a la depressió.

Finalment, ens caldrà anar cap al Nord i cap al NNE, anant cap a Piera, des d´on es farà una fillola cap al Paratge de les Flandes. Després, es retornarà cap a l´ Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, de Piera, per on finalitzarà aquest itinerari, just on ha començat.

El recorregut serà d´uns 13´24 Km, fent-se 8 aturades. El recorregut començarà a l´Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, a Piera (per on finalitzarà també el recorregut), a una alçada d´uns 311 metres sobre el nivell del mar. Des d´aquí, el recorregut anirà pujant fins a una alçada de 524 metres, que s´assoliran prop de les Mines del Torrent de la Fam, després del recorregut d´uns 5´5 Km, des de l´inici. Després, des d´aquest lloc, anirà baixant fins a una alçada d´uns 238 metres (en anar del Bedorc a Piera), en recórrer uns 5 Km més des de l´indret més alt. I, finalment, anirà pujant fins als 311 metres inicials.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, si s’escau. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret.

En aquest cas, el recorregut de l´itinerari passarà exclusivament per un sol full; concretament pel 391 (o d’Igualada), de l´"Instituto Geográfico y Catastral", realitzat a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació i descripció de les aturades que composen aquest itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CABRERA, L. (1983).- Estratigrafia de las formaciones lacustres del tránsito Oligoceno - Mioceno, del SE de la Cuenca del Ebro. Tesis Doctoral, Dep. Estratigrafia i Geologia Històrica. Univ. de Barcelona, Vol. 1,443 pag. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Explicación del Mapa Geològico de España, a escala 1:50.000. Segunda serie. Hojas número: 391 (Igualada), IGME. Madrid

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa. 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca d’Anoia. Revista Xaragall, nº 24, 40 pag. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA - PERELLÓ, J. M. (1996a).- Itinerari geològico-mineralògic per la comarca d’Anoia (amb una petita incursió per l´Alt Penedès): des de Piera a Capellades i a Castellolí. Apunts EUPM, 15 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996b).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca d’Anoia: de Piera a Vallbona d’Anoia i a Capellades, 11pàg. Apunts EUPM, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recorre. de recerca geològic. i mineralògic per la comarca d´Anoia: des del Bruc a Capellades i a Cabrera d´Anoia, Inèdit, 12pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Itinerari geològic i mineralògic per la comarca d´Anoia: des del Bruc a Piera, i des de Capellades a la Llacuna. Inèdit. 19 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- El Parc Geològic de la Catalunya Central. VI Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Cercs. En premsa. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des d´Òdena a la Pobla de Claramunt i al Bedorc. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d´Anoia: des d´Esparreguera a Piera i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d´Anoia: des d´Esparreguera a Piera i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d’Anoia: des d’Olesa de Montserrat i Esparreguera a Pierola, Piera, Vallbona i a Capellades. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2015).-Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per la comarca d’Anoia: des de Piera a Ca N´Aguilera, a Vallbona d´Anoia i a Capellades. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA,J. (1995).- El "Ecomuseu del riu Anoia", un instrumento didáctico para la enseñanza de la geologia. 1ª Reunión de la Comisión de Património Geológico de la Soc. Geol. España. Geogaceta, nº 20, 10 pag. Madrid

RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SOLÉ SABARÍS, L. (1964).- Geologia de los alrededores de Barcelona. Colección la "Nueva Geografia", Minist. de Educ. Nacional. 135 pag. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,165 ft

P1 PLANTA DE CLASSIFICACIÓ

PARADA 1 - CONDICIONAL. ANTIGA PLANTA DE CLASSIFICACIÖ DE LA PEDRERA DE CAN SAGRISTÀ, (veïnat de Ca N´Aguilera, terme municipal de Piera, comarca d´Anoia). (Full 391). El recorregut de l´itinerari el començarem a l´Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la població de Piera, pels sectors septentrionals de la població. Des d´aquí, ens caldrà anar cap al NW, sortint cap a la carretera que condueix cap al Caseriu de Ca N´Aguilera, agafant la carretera que hi duu. Abans d´arribar-hi, trobarem per l´esquerra el camí de Can Sagristà, que ens caldrà agafar. Tot i així, aviat ens caldrà agafar un trencall pel l´esquerra, que va baixant cap a la riera de Can Sagristà. Poc abans d´arribar a la riera, trobarem un magatzem, per on farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada la farem a uns 2 Km de l´inici. En aquest recorregut, hem estat caminant, en tot moment, entre els afloraments dels materials detrítics neògens que reblen la Depressió Prelitoral Catalana, per on estem situats. Així, entre les edificacions, he, trobat afloraments dels materials del Miocè, en bona part recoberts per dipòsits detrítics del Pleistocè i de l´Holocè. Aquí, a l´indret de l´aturada hi ha les reses d´una antiga planta classificadora dels materials extrets a una antiga explotació propera, la qual veurem a la parada següent del recorregut d´aquest itinerari.

PictographWaypoint Altitude 1,234 ft
Photo ofP2 PEDRERA DE CAN SAGRISTÀ Photo ofP2 PEDRERA DE CAN SAGRISTÀ

P2 PEDRERA DE CAN SAGRISTÀ

PARADA 2. PEDRERA DE CAN SAGRISTÀ, (veïnat de Ca N´Aguilera, terme municipal de Piera, comarca d´Anoia). (Full 391). Des de la parada anterior, cal continuar pel camí que hem anat seguint. Així, travessarem ara la Riera de Can Sagristà. Més Endavant s´arribarà a la Pedrera de Can Sagristà. En aquest indret, és on ens cal fer la present aturada. Així, en arribar-hi, s´hauran recorregut uns 0´6 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem entrat a la Serralada Prelitoral Catalana, on ens trobem ara situats, entre aflorament de llicorelles de l´Ordovicià. En aquest indret, hi ha unes antigues explotacions esmentades com si fossin de "talc"; però en realitat, mai es va extreure el talc, i el mineral extret va ésser la PIROFIL·LITA, la qual és molt semblant a l´anterior. A més a més en aquest indici s´hi troben també: CLORITA (PENNINA), IL.LITA i MOSCOVITA. Per d´altra banda, entre aquests nivells de llicorelles es troben abundants filonets de QUARS, que sovint contenen PIRITA, ANQUERITA (o ANKERITA) i SIDERITA (indicis); així com clorites indiferenciades (que possiblement siguin PENNINA o CLINOCLOR, entre altres clorites). Possiblement, es tracta del jaciment més important de Catalunya de PIROFIL·LITA (sinó és l’únic), per la qual cosa aquest indret es podria considerar com un LIM (Lloc d’Interès Mineralògic). Aquest lloc, constitueix un indret molt important del Patrimoni Geològic de la comarca d´Anoia, i en funció de la presencia de la PIROFIL·LITA del conjunt de Catalunya, per la qual cosa cal valorar-lo i protegir-lo.

PictographWaypoint Altitude 0 ft

P3 MINES INFERIORS DEL TORRENT DE LA FAM

PARADA 3 - CONDICIONAL. LABORS INFERIORS DE LES MINES DEL TORRENT DE LA TORRE DE LA FAM, (Ca N´Aguilera, terme municipal de Piera, comarca d’Anoia). (Full 391). Des de la parada anterior, cal retrocedir lleugerament, per tal de trobar el camí que es dirigeix cap a Can Sagristà. Després ens caldrà anar cap al WNE, per tal d´apropar-nos cap a la Riera Seca, que anirem remuntant, fins arribar a les immediacions del Torrent de la Fam. En arribar-hi, trobarem unes escombreres i unes antigues labors mineres. Aquí farem una aturada, a poc més de 2´5 Km de la parada anterior. En tot aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem vist anteriorment. Així, hem trobat nivells de llicorelles i pissarres del Silurià i sobretot de l´Ordovicià. Aquests materials es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem situats en aquest indret. Aquí es troben unes antigues i petites escombreres. A partir d´aquest indret cal pujar a peu a un replà que hi ha sobre el torrent, on es troben unes boques de mina. Dintre es força difícil entrar-hi, però a l´escombrera es troben petits fragments de PIRITA, FLUORITA i QUARS, entre altres minerals. Sembla ser que la FLUORITA va ésser el mineral explotat

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP4 MINES ALTES DEL TORRENT DE LA FAM Photo ofP4 MINES ALTES DEL TORRENT DE LA FAM Photo ofP4 MINES ALTES DEL TORRENT DE LA FAM

P4 MINES ALTES DEL TORRENT DE LA FAM

PARADA 4. MINES DEL TORRENT DE LA TORRE DE LA FAM, (Ca N´Aguilera, terme municipal de Piera, comarca d’Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal agafar un corriol (molt emboscat), el qual puja per sobre de les explotacions anteriors. Aquest corriol es va endinsant en un bosquet molt enverdissat. Finalment, arribarem a una escombrera més gran que l´anterior i a una antiga mina. Aquí, farem una aturada, a uns 0´1 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest breu recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem trobat als recorreguts anteriors. Així, les llicorelles i les pissarres es fan paleses per tot arreu, pels voltants de les mines. Les mines es troben localitzades sobre unes mineralitzacions filonianes, les quals encaixen entre les llicorelles paleozoiques (que pertanyen possiblement a l´Ordovicià). Els filons, gairebé verticals, tenen una amplada variable de 20-30 cm, essent de direcció aproximada d´E-O. Entre els minerals presents es troben: PIRITA (és el mineral més abundant), FLUORITA (era el mineral explotat) i QUARS. Al respecte del segon mineral, cal dir que és molt fluorescent, doncs dintre té un color més aviat verdós, i fora en té un altre de bru-marronós. Això es conseqüència de la seva fluorescència. Per d´altra banda, a l´interior de la mina, hem trobat aquest mineral afectat per una falla, per la qual cosa te un aspecte sucrós, polsinòs en formar part de la bretxa de la falla. També es troben altres minerals com: BARITINA (molt abundant) i CALCITA; així com indicis d´ESFALERITA i de GALENA. Aquests minerals es fan palesos a l´escombrera que ens hem trobat a la pujada. Tanmateix es troben diversos minerals d’alteració, formats a partir de la pirita, especialment. Així hi ha abundants mostres de GOETHITA (sempre terrosa i limonititzada, i ben palesa ja a la mateixa entrada a la mina) i MELANTERITA. També hi ha indicis de CEUSSITA i d´ANGLESITA, formades a partir de l’alteració de la galena. En relació amb les explotacions mineres, cal dir que es veuen rases i antigues galeries esfondrades per tot arreu. Tanmateix hi ha alguns pous mineres força perillosos, més amunt d´on ara som. Finalment, cal dir que per a visitar les mines i entrar a les galeries, és necessari portar llum artificial, i un casc protector. També es aconsellable portar botes d’aigua. Però, en qualsevol cas, cal tenir força cura, doncs a uns 12 m de l´entrada hi ha una galeria descendent, amb forta inclinació inversa al sentit de l´entrada, i freqüentment amb aigua. ULL!!. Cal destacar la presencia d´una alteració força interessant: es tracta de l´alteració de la pirita, que ha deixat buits els llocs que ocupava dintre de la roca, dintre del filó, donant l´aspecte d´una roca corca. Això es fa força palès a la darrera fotografia.

PictographWaypoint Altitude 883 ft
Photo ofP5 ARGILLERES DE LA VENTA

P5 ARGILLERES DE LA VENTA

PARADA 5. EXPLOTACIONS D´ARGILA DE LA VENTA, LES BÒVOLES, (el Bedorc, terme municipal de Piera, comarca d’Anoia). (Full 391). Després de fer la parada anterior, cal fer un nou recorregut, anant ara cap Al Sud, cap al paratge de la Venta. Tot seguit, arribarem a unes antigues explotacions d´argila, per on farem aquesta nova aturada. La farem a uns 4´1 Km de l´anterior, aproximadament En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials paleozoics que hem vist als recorreguts anteriors, de la Serralada Prelitoral Catalana. Més endavant, prop de la carretera B – 224 (que hem travessat per sota), hem entrat a la Depressió Prelitoral Catalana, havent creuat la Falla Nord del Vallès – Penedès. La qual separa les dues unitats anteriors. Per això, ara en aquest indret ens trobem situat dintre de la depressió abans esmentada. Així, es fan força palesos per arreu els afloraments dels materials miocènics que reblen l´esmentada depressió. Sovint, també es troben materials detrítics del Pleistocè cobrint als anteriors. En aquest indret, es fan palesos uns afloraments de nivells eminentment lutítics, argilosos. Aquests es troben interestratificats entre petits nivellets de gresos i de passades de conglomerats eminentment pissarrencs. Cal dir que es tracta de conglomerats amb petits clastes de pissarres. Pel que fa a les ales argiles, cal dir que han estat explotades en diferents èpoques. Es tracta d´unes argiles molt pures, sense presència de carbonat càlcic. Això es conseqüència que procedeixen de l´erosió d´una petita conca (situada més al Nord), per on afloren els materials pissarrencs de l´Ordovicià i per on no apareixen materials carbonatats. Això ha produït que la conca de sedimentació sigui eminentment lutítica.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP6 CRUÏLLA DEL CAMÍ DE LES BÒVILES AMB LA CARRETERA BV 2242

P6 CRUÏLLA DEL CAMÍ DE LES BÒVILES AMB LA CARRETERA BV 2242

PARADA 6. CRUÏLLA DE LA CARRETERA DEL BEDORC AMB EL CAMÍ DE LES XPLOTACIONS D´ARGILA DE LA VENTA, (el Bedorc, terme municipal de Piera, comarca d’Anoia). (Full 391). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou i breu recorregut, per les immediacions de la zona d´explotació de les argiles miocèniques. En arribar a la cruïlla del camí que anem seguint a peu, amb la carretera BV – 2242 (prop del Bedorc), farem aquesta aturada, a uns 0´6 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. És a dir: hem trobat els nivells miocènics i plistocènics que reblen la Depressió Prelitoral Catalana, per on estem situats. Així, per arreu, es fan palesos els afloraments argilosos. Dintre dels nivells d´aquestes argiles, molt plàstiques, hi ha presència de diferents minerals, com la CAOLINITA, l´HAL·LOISITA i la VERMICULITA, entre altres minerals. Com ja hem dit abans, aquests materials han estat explotats, per tal de ser emprats com a matèria prima per les properes fàbriques de ceràmica. Finalment, cal dir que aquestes argiles són molt pures i que la presència de carbonat calci es molt minsa. Efectivament, creiem que es tracta de les argiles més pures de Catalunya. Això, es conseqüència que s´han format a partir d´uns sectors de la Serralada Prelitoral Catalana, per on es troben exclusivament afloraments de llicorelles. Així, en erosionar-se aquestes, han dut com a conseqüència la formació de dipòsits sedimentaris molt rics en minerals argilosos.

PictographWaypoint Altitude 892 ft
Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE LES FLANDES

P7 IMMEDIACIONS DE LES FLANDES

PARADA 7. PARATGE DE LES FLANDES, (terme municipal de Piera, comarca d’Anoia). (Full 391). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar per la carretera local BV – 2242, la qual ens anirà conduint cap al Nord, cap al poble de Piera. Més endavant, per tal de no anar caminant per la carretera, serà millor fent un recorregut per dintre del poble, passant pels voltants de Santa Maria de Piera i del Raval. Tot i això, en trobar el Passeig de la Font del Prat, ens caldrà apropar-nos cap a la carretera i cap aquesta font. Després de sobrepassar-la arribarem prop del paratge de les Flandes, per on farem una aturada a uns 2 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant per la Depressió Prelitoral Catalana, entre els materials terciaris del Miocè, els quals es troben molt sovint recoberts per terrenys detrítics del Pleistocè (i de l´Holocè), com hem vist abans. Així en aquest lloc, ens trobem davant d’un aflorament dels materials miocènics constituïts per alternances de eludides de tonalitats ocres, per gresos, i per filades de còdols i palets procedents de l’erosió de les pissarres de la Serralada Prelitoral Catalana, que es troben més amunt i que veurem després. En aquest indret es troben unes interessants formacions de xaragalls (o "bad-lands"), desenvolupats sobre els nivells de eludides miocèniques. Aquests abarrancaments han conduït a la formació d’un conjunt molt bonic, el qual s´anomena amb el nom de les Flandes. Sense cap mena de dubte, tant per la seva espectacularitat i bellesa, com seu indubtable valor didàctic, es un indret molt important de la nostra geologia. És més creiem que es tracta d’un àrea a protegir (MATA-PERELLÓ i FONT, 1995). Des del nostre punt de mira es un important LIG (Lloc d´Interès Geològic), integrant del que podria ser el Parc Geològic de la Catalunya Central (MATA-PERELLÓ, 2004). Es, sense cap mena de dubte un punt interessant de la geologia de la comarca d’Anoia.

PictographWaypoint Altitude 1,020 ft

P8 ESTACIÓ DE PIERA

PARADA 8 - CONDICIONAL. ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A PIERA, (terme municipal de Piera, comarca d’Anoia). (Full 391). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar al centre del poble, per tal de fer el darrer recorregut de l´itinerari. Així, ens anirem apropant a l´indret per on es troba l´Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. En arribar-hi, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 1´8 Km de la parada anterior. Precisament, en aquest lloc hem iniciat el recorregut de l´itinerari. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant, en tot moment per la Depressió Prelitoral Catalana, entre afloraments dels materials cenozoics que la reblen; tot i que pràcticament no s´han fet palesos en aquest recorregut, en trobar-se sota de les edificacions de Piera. Així, en aquest indret de la Depressió Prelitoral Catalana., finalitza el recorregut del present itinerari.

Comments

    You can or this trail