Activity

ITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DE CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAN MIL HOMES)

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DE CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAN MIL HOMES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DE CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAN MIL HOMES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DE CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAN MIL HOMES)

Author

Trail stats

Distance
4.43 mi
Elevation gain
325 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
325 ft
Max elevation
2,365 ft
TrailRank 
41
Min elevation
2,094 ft
Trail type
Loop
Coordinates
389
Uploaded
November 18, 2020
Be the first to clap
Share

near Vallmanya, Catalunya (España)

Viewed 421 times, downloaded 9 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DE CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAN MIL HOMES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DE CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAN MIL HOMES) Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DE CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAN MIL HOMES)

Itinerary description

RECORREGUT CIRCULAR, GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE SANT MATEU DE BAGES I (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CAL PRAT BARRINA A LES MINES D´UTGÈS, A CAL MIL HOMES I DE NOU A CAL PRAT BARRINA / 17 DE NOVEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep GIRABAL GUITART


ADVERTIMENT PREVI

En aquest cas, aquest recorregut forma part d´una trilogia, amb tres itineraris, que amb una certa variabilitat discorreran pels mateixos indrets. Entre els hi haurà trajectes i parades comuns. Fonamentalment, les diferències estan en la utilització o no, de trams asfaltats.

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Hi haurà un tram dificultós, al trajecte de Cal l´Utgès al Molinot, al moment de travessar la Rasa. També cal fer esment que en aquest recorregut hi ha la possibilitat de fer uns 0´5 Km per un camí veïnal, que uneix Salo amb Castelltallat. Aquest camí, ara carretera, la transitarem en el darrer tram del recorregut de l´itinerari, per qual cosa caldrà anar amb les corresponents armilles protectores.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-Pais Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures que la constitueixen pels voltants de Castellatallat, per on discorre l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. El recorregut d´aquest itinerari es farà al Nord d´aquesta estructura asimètrica, pel seu flanc septentrional.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment del trànsit Eocè- Oligocè; a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries, calcarenites i lignits. Per d´altra banda, sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, aquest sector està situat, com ja hem comentat, al Nord de L´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat i al Sud del Sinclinal de Vallmanya, aquest darrer molt lax. Ambdós de direcció aproximada E-W. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2.




BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages, concretament pel seu agregat de Castelltallat.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central (concretament, la corresponent a l´antic terme de Castelltallat) on es troba situada quasi tota la comarca del Bages.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Coaner, afluent a Súria, del Cardener.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Tàrrega (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tot i que per aquests sectors, es situarà més aviat a l´Oligocè). Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem nivells de calcàries lacustres y de lignits, entre els materials d´aquesta formació. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya. En tot cas, no serà gaire fàcil, ja que la major part del recorregut de l´itinerari discorrerà per indrets baixos.

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. Especialment de les antigues explotacions de lignits, que veurem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut; com les icnites properes a Cal Prat Barrina

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaquen els relacionats amb la mineria del carbó.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Hi ha, però, alguns antecedents parcials relacionats amb el jaciment d´icnites; es tracta de MATA-PERELLÓ (2019 i 2020). Tret d´aquests, cal fer esment de dos itineraris precedents, que són els que amb el present constitueixen la trilogia de recorreguts per aquest indret, als quals ens hem referit al començament; es tracta de: MATA – PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2020a i 2020b). Concretament, l´actual recorregut coincideix més amb el segon.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de Cal Prat Barrina, des d´on es farà un primer recorregut pel camí (avui carretera), que es dirigeix cap a Castelltallat, fins arribar al jaciment d´Icnites, situat al costat de la carretera. Tot seguit, es retornarà cap a l´inici. En aquest tram, que discorrerà per carretera, es faran dues aturades, molt properes entre si.

Després, s´iniciarà un recorregut per camins de terra, anant successivament cap a Sant Martí de Bertrans, cap a les Mines d´Utgès, cap al Balç del Molinot, cap al Balç de l’Esparver i posteriorment cap a les immediacions de Cal Mil Homes. Després de tornar enrere, caldrà anar cap a les Mines de l´Aigua. Finalment, des d´aquest indret caldrà anar de nou cap a Cal Prat Barrina. En aquest darrer tram, es en el qual caldrà fer un recorregut per la carretera de Salo a Castelltallat, caminant ara sobre asfalt, en el cas de no poder fer aquest tram per un corriol sovint mig esborrat.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/itinerari-geologic-i-miner-pels-sectors-septentrionals-de-castelltallat-can-prat-barrina-can-mil-ho-60697206

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´13 Km. A través d´ells es faran onze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 715´2 metres, prop de Cal Prat Barrina. Després d´una sèrie d´oscil·lacions, es baixarà fins a una alçada de 647´1, en arribar al Balç de l’Esparver. Després, anirà pujant fins a una alçada de 681´2 metres, que s´assoliran per les immediacions de Cal Mil Homes.

Després, es baixarà fins a una alçada de 647´2 metres, al Balç del Molinot. I a partir d´aquí, anirà pujant contínuament, fins arribar de nou als 715´2 metres, en retornar a Cal Prat Barrina, després de fer tot el recorregut de l´itinerari.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 362 (o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

FÀBREGA, A. i MATA-PERELLÓ, J.M. (2020).- Les mines de carbó al Bages i al Moianès. Revista Dovella, Inèdit – en premsa. 23 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUITART, J. (2020a).- Recorregut circular, geològic i ambiental per la comarca del Bages (amb una petita fillola pel Solsonès), pels termes municipals de Sant Mateu de Bages i Pinós (Geoparc de la Catalunya Central): des de Cal Prat Barrina a Cal Mil Homes, a l´Ase Negre i a Cal Prat Barrina. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUITART, J. (2020b).- Recorregut circular, geològic i ambiental per la comarca del Bages, pel terme municipal de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de Cal Prat Barrina a Ca l´Utgès, a Cal Mil Homes i de nou a Cal Prat Barrina. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

PUIGPELAT, A. (2005).- Mines de Carbó. Pa en temps de misèria. Publicat a “La Fornal”, 13 Pàgines. Prades de la Molsosa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 2,340 ft
Photo ofP1 ICNITES DE CAN PRAT BARRINA, CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLAT

P1 ICNITES DE CAN PRAT BARRINA, CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLAT

PARADA 1. ICNITES DE CAN PRAT BARRINA, CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLAT, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Alçada: 713 metres El recorregut de l´itinerari el començarem per les immediacions de la casa de Cal Prat Barrina. Des d´aquí, iniciarem un recorregut per la carretera de Salo a Castelltallat. En aquest recorregut, deixarem a la dreta la carretera de Prades. Més endavant, després de deixar també per la dreta el barranc per on farem la PARADA 2, arribarem a ´indret per on farem l´aturada, a la dreta de la carretera, a uns 550 metres de l´inici. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, cada vegada més recents i ara pràcticament ja hem arribat als de l´Oligocè. Per d´altra banda, hem trobat nivells gresos carbonatats, Per d´altra banda, en aquest lloc hi ha un interessant jaciment d´icnites, el qual es troba senyalitzat. Es tracta de petjades d´ungulats, situades sobre els nivells de gresos carbonatats. FOTOGRAFIA 1. Aquest és el cas dels afloraments de gresos carbonatats que hi ha a l´indret de la present aurada. Aquí apareix un interessant aflorament d´icnites de vertebrats. Aquest aflorament es troba molt ben senyalitzat i constitueix un element molt important del Patrimoni Geològic del Bages i en concret del Patrimoni Paleontològic d´aquesta comarca i tanmateix del Geoparc de la Catalunya Central. Les petjades o icnites corresponen a l'època geològica de l'Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d'anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l'espècie Entelodon màgnum; un antecessor o parent dels actuals senglars. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre. Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d'anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers. L'indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d'animals que anaven a abeurar a aquests llacs. Cal remarcar, que aquest jaciment es trobava recobert de terra, però que com a conseqüència de diverses activitats mineres, relacionades amb les mines que veurem a la propera aturada (les Mines de lignit de Sillé), es va retirar la terra que cobria el jaciment, quedant aquest al descobert.

PictographWaypoint Altitude 2,338 ft
Photo ofP2 ESCOMBRERES DE LES ANTIGUES MINES DE SILLÉ,. CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLAT

P2 ESCOMBRERES DE LES ANTIGUES MINES DE SILLÉ,. CARRETERA DE SALO A CASTELLTALLAT

PARADA 2 - CONDICIONAL. ESCOMBRERES DE LES ANTIGUES MINES DE SILLÉ, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). Full 362. Alçada: 714 metres Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retrocedir per la carretera uns 150 metres, fins trobar un barranc. Després de remuntar-lo uns 50 metres, arribarem a l´indret per on farem aquesta aturada. En aquest recorregut, hem anat veient afloraments de nivells calcolutítics, de tonalitats clares, grisenques. Aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega, del trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior. Aquests son també els materials que apareixen pels voltants del lloc de la parada actual. En aquest indret, hi ha les restes d´una antiga escombrera, la qual correspon a una antiga mina de lignit. Aquests nivells es troben intercalats entre els materials de la Formació Tàrrega i pertanyen a la denominada Conca Lignitífera del Bages (MATA-PERELLÓ, 1991), la qual es una continuació cap a llevant, de la Conca Lignitífera de l´Alta Segarra. FOTOGRAFIA 2.

PictographWaypoint Altitude 2,308 ft
Photo ofP3 IMMEDIACIONS DE L¨ERMITA DE MARTÍ DE BERTRANS, CAMÍ DE CAN PRAT BARRINA A LES MINES DE UTGÉS Photo ofP3 IMMEDIACIONS DE L¨ERMITA DE MARTÍ DE BERTRANS, CAMÍ DE CAN PRAT BARRINA A LES MINES DE UTGÉS

P3 IMMEDIACIONS DE L¨ERMITA DE MARTÍ DE BERTRANS, CAMÍ DE CAN PRAT BARRINA A LES MINES DE UTGÉS

PARADA 3. IMMEDIACIONS DE L¨ERMITA DE MARTÍ DE BERTRANS, CAMÍ DE CAN PRAT BARRINA A LES MINES DE UTGÉS (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Alçada: 703 metres Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap a Cal Prat Barrina, on s´arribarà després d´un recorregut proper als 0´4 Km. Després, ens caldrà seguir pel camí que es dirigeix cap a Cal Mil Homes i cap a les Mines d´Utgès. Ben aviat, trobarem per l´esquerra el camí que es dirigeix cap a l´Ermita de Sant Martí de Bertrans, cap on ens caldrà anar, seguint un camí d´uns 100 metres. En arribar, farem una aturada, a uns 1´1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem comentat als desplaçaments cap a les aturades anteriors. Així, s´han fet palesos els nivells de gresos i calcolutites, amb intercalacions de calcàries. En aquest recorregut, poc abans d´arribar a Cal Prat Barrina, després de deixar la cruïlla, de la carretera a Prades, haurem pogut fer una bona observació del flanc septentrional de l´anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. FOTOGRAFIA 3. Després, en arribar a l´ermita de Sant Martí de Bertrans, haurem pogut veure com ha estat construïda amb carreus procedents dels afloraments propers. Així, hem vist molts carreus de gresos i calcarenites. La mateixa ermita es troba sobre un paleocanal reblerts amb aquests materials gresencs. Per d´altra banda, des de l´ermita, mirant cap al Sud, es pot gaudir d´una altra observació del flanc septentrional de l´anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat, similar a la que hem esmentat abans o similar a la que es veu des de Cal Prat Barrina. FOTOGRAFIA 4

PictographWaypoint Altitude 2,218 ft
Photo ofP4 MINES DE LIGNIT D´UTGÈS. COMPLEX MINER D´UTGÈS, CAMI DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES, Photo ofP4 MINES DE LIGNIT D´UTGÈS. COMPLEX MINER D´UTGÈS, CAMI DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES,

P4 MINES DE LIGNIT D´UTGÈS. COMPLEX MINER D´UTGÈS, CAMI DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES,

PARADA 4. MINES DE LIGNIT D´UTGÈS. COMPLEX MINER D´UTGÈS, CAMI DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362).Alçada: 673 metres Després de fer la parada anterior, cal retornar al camí que va des de Cal Prat Barrina a Cal Mil Homes i a les Mines d´Utgès. Poc abans d´arribar a aquestes darreres, veurem unes escombreres d´unes antigues mines i un camí nou que després s´adreça cap a la carretera. nosaltres, però, continuarem cap a llevant, cap a Cal Mil Homes i cap a les properes Mines d´Utgès. Ben aviat deixarem per l´esquerra el corriol senyalitzat que es dirigeix cap a Cal Marquet. Immediatament despès, trobarem (també per l´esquerra) el camí cap a les Mines D´Utgès, cap on ens caldrà anar. En arribar-hi, després de recórrer uns 50 metres, des del camí principal, farem una aturada a uns 0´9 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Haurem trobat nivells de gresos i de calcolutites grisenques de la Formació Tàrrega. Aquests son també els materials que apareixen pels voltants de l´indret de la parada. Aquí hi ha va haver unes antigues explotació dels lignits inclosos entre els materials de la Formació Tàrrega. D´aquesta explotació es conserva les escombreres (amb restes de lignits) i també algunes de les boques de les mines. Hi ha una boca de fàcil accés, però enormement perillosa, ja que es troba enrunada a uns 2 – 4 metres de la seva entrada, fet pel qual recomanem no entrar a la mina. FOTOGRAFIA 5 i 6. Aquestes mines formen part del que hem anomenat Complex Miner de les Mines de lignit d´Utgès. Sabem que hi ha unes set boques de mines, la major part de les quals es troben enrunades. Aquestes mines es situen sobre uns afloraments de lignits que pertanyen a la Conca Lignitífera del Bages; aquesta conca es una continuació cap a llevant de la Conca Lignitífera de l´Alta Segarra (MATA – PERELLÓ, 1881). Per d´altra banda, aquestes mines van estar en explotació durant diferents èpoques del passat segle (FABREGA i MATA-PERELLÓ, 2020; PUIGPELAT, 2005) . Durant força època van ser conegudes com les mines de la concessió Bonne Espoir. Sense cap mena de dubte, van esser les explotacions mineres de carbó, més importants de tota la comarca del Bages. Malgrat això, no eren uns lignits gaire rics, ja que tenien una certa quantitat de sulfurs de ferro, disseminats entre el carbó (PIRITA, MARCASSITA i MELNIKOWITA). Per aquesta raó, en oxidar-se produint una certa quantitat d´òxids de ferro, presents a les escombreres (GOETHITA, en forma de LIMONITA)

PictographWaypoint Altitude 2,174 ft
Photo ofP5 POLVORÍ DE LES MINES DE LIGNIT D´UTGÈS, CAMI DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES

P5 POLVORÍ DE LES MINES DE LIGNIT D´UTGÈS, CAMI DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES

PARADA 5. POLVORÍ DE LES MINES DE LIGNIT D´UTGÈS, CAMI DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362).Alçada: 663 metres Desprès de fer la parada anterior, en cal retornar al camí que des de Cal Prat Barrina es dirigeix cap a Cal Mil Homes. Més endavant, trobarem un corriol, per l´esquerra del camí, que s´enlaira lleugerament i que es dirigeix cap a l´indret on havia l´antic polvorí de les mines. Aquest corriol el trobarem a l´iniciar-se una baixada cap a l´indret on hi ha el Balç del Molinot. Aquí farem una aturada a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Tàrrega. Aquests son també el quins afloren en aquest indret. així, per arreu es fan palesos els nivells de gresos i calcolutítics. En aquest lloc hi ha les restes de l´antic polvorí de les Mines d´Utgès. Aquest indret, es un element important del Patrimoni Miner del Geoparc de la Catalunya Central; i tanmateix del de Sant Mateu de Bages. FOTOGRAFIA 7.

PictographWaypoint Altitude 2,116 ft
Photo ofP6 POU ARTESIÁ DEL MOLINOT, SENDER DE CA L¨UTGÈS AL CAMI DE CAL MIL HOMES

P6 POU ARTESIÁ DEL MOLINOT, SENDER DE CA L¨UTGÈS AL CAMI DE CAL MIL HOMES

PARADA 6 - CONDICIONAL. POU ARTESIÀ DEL MOLINOT, SENDER DE CA L¨UTGÈS AL CAMI DE CAL MIL HOMES, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). Full 362. Alçada: 645 metres Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que va des de Cal Prat Barrina a Cal Mil Homes. Poc abans d´arribar a una cruïlla de camins situada al Balç del Molinot, ens caldrà fer una fillola pel camí que baixa directament des de Ca l´Utgès cap a Cal Mil Homes, passant per aquesta propera cruïlla de camins. Aquí, a l´altra banda de la Rasa, farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest nou trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats clares, grisenques. Aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega, i es situen a l´Oligocè Inferior (en part al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior). En aquest lloc hi ha un pou artesià. Ocasionalment, després d´un període de pluges, quan l’aqüífer està molt carregat, brollen aigües en aquest indret, tot i que ara està sec (15-XI-20). FOTOGRAFIA 8.

PictographWaypoint Altitude 2,116 ft
Photo ofP7 BALÇ DEL MOLINOT, CRUÏLLA DEL CAMINS DE CAL PRAT BARRINA, CAL MIL HOMES I CAL ROTERS

P7 BALÇ DEL MOLINOT, CRUÏLLA DEL CAMINS DE CAL PRAT BARRINA, CAL MIL HOMES I CAL ROTERS

PARADA 7. BALÇ DEL MOLINOT, CRUÏLLA DEL CAMINS DE CAL PRAT BARRINA, CAL MIL HOMES I CAL ROTERS, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362).Alçada: 645 metres Una vegada feta la parada anterior, en cal retornar al camí que des de Cal Prat Barrina es dirigeix cap a Cal Mil Homes. Així, quasi immediatament, arribarem a la cruïlla de tres camins (el que ve de Cal Prat Barrina, el que se´n va cap a Cal Mil Homes i el de Roters). Nosaltres seguirem breument per aquest, però quasi farem l´aturada a la mateixa cruïlla. Així, des de la parada anterior, haurem fet un curt recorregut, d´uns 100 metres i escaig. En aquest recorregut, hem vist pocs afloraments, fins arribar a la cruïlla, Aquí, es fa ben patent un aflorament de materials grisencs, molt blanquinosos, els quals pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, en aquest indret es fan ben palesos els nivells de calcolutites grises, gresos i fins i tot calcàries. FOTOGRAFIA 9. Per d´altra banda, entre aquests materials es fan palesos uns nivellets, molt fins de lignit. Aquests lignits es poden correspondre amb els nivells inferiors dels materials carbonosos explotats a diversos indrets de la zona (a les Mines d´Utgès que ja hem vist; i també ales Mines de Cal Mil homes, que veurem després i també a les properes Mines de Roters, que no veurem en aquest recorregut) Així, ara al costat del camí i també de la Rasa, es fa ben palès un aflorament potent dels materials de la Formació Tàrrega. Aquest aflorament, constitueix fonamentalment l´anomenat Balç del Molinot.

PictographWaypoint Altitude 2,111 ft
Photo ofP8 BALÇ DE L¨ESPARVER, CAMÍ CAP A ROTERS I CAP A CLARET DELS CAVALLERS,

P8 BALÇ DE L¨ESPARVER, CAMÍ CAP A ROTERS I CAP A CLARET DELS CAVALLERS,

PARADA 8. BALÇ DE L¨ESPARVER, CAMÍ CAP A ROTERS I CAP A CLARET DELS CAVALLERS, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362).Alçada: 643 metres Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, tot fent una fillola, cap a Roters (i cap a Claret dels Cavallers); així, anirem baixant per la Rasa, per la Riera d´Utgès. Més avall, arribarem a una cruïlla, d´on surt un camí cap a Castelltallat. Per aquests indret, farem una aturada. Aquesta, la realitzarem a uns 0´3 Km, aproximadament de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem estat circulant per la part baixa de la riera i hem trobat pocs afloraments, ja que la vegetació es molt densa. Si que hem trobat depòsits de vessant. Tanmateix. hem vist afloraments dels nivells de calcolutites. Gresos i materials carbonatats, que formen part de la Formació Tàrrega. Ara, en aquest indret, a la vesant septentrional de la riera que anem seguint, es fa palès un potent aflorament d´aquests materials cenozoics del trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior. Aquests materials donen lloc a un visible balç, l´anomenat Balç de l´Esparver. FOTOGRAFIA 10.

PictographWaypoint Altitude 2,203 ft
Photo ofP9 MINES DE LIGNIT DEL BARRANC DE L´OBAGA NEGRA (MINES DE CAL MIL HOMES 1)

P9 MINES DE LIGNIT DEL BARRANC DE L´OBAGA NEGRA (MINES DE CAL MIL HOMES 1)

PARADA 9 - CONDICIONAL. MINES DE LIGNIT DEL BARRANC DE L´OBAGA NEGRA (MINES DE CAL MIL HOMES 1), (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). Full 362. Alçada: 670 metres Després de fer la parada anterior, cal retornar cap a la cruïlla del balç del Molinot, amb la idea de continuar el recorregut pel camí que ara es va dirigint cap a Cal Mil Homes. Més endavant, en arribar a una corba ascendent, ens caldrà agafar un camí que surt per l´esquerra, cap a un barranc proper. Aquí, farem una aturada, a uns 0´7 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels nivells que hem vist als recorreguts anteriors. De fet, hem tornat a passar pels mateixos indrets, en bona part. Ara, a l´indret de l´aturada, estem trobant aquests mateixos afloraments. Aquí hi ha una antiga escombrera, que correspon a una explotació de lignits. Aquests, corresponen a les mateixes capes de les explotacions que hem vist a la PARADA 4 i a les que veurem més endavant a la PARADA 10, del recorregut d´aquest itinerari. Aquestes capes de lignit, també son similars a les que veurem a la propera aturada del recorregut d´aquest itinerari. FOTOGRAFIA 11. També cal dir que en aquest indret, es fa ben palesa la presencia de GOETHITA (en forma de LIMONITA) a l´escombrera de a mina. Aquest mineral s´ha format a partit dels sulfurs presents als nivells de lignit (PIRITA, MARCASSITA i MELNIKOWITA), en tomany microscòpic. Per l´alteració d´aquests sulfurs, per l´acció de l´aigua subterrània i de l’oxigen, es produeix l´alteració del sulfurs. Un dels productes finals d´aquesta alteració, es la formació d´òxids de ferro, com la GOETHITA. Tanmateix es formen sulfats com la MELANTERITA. Un altre dels productes originats per l´alteració dels sulfurs de ferro, és l´Àcid Sulfúric. Aquest pot atacar als carbonats de calci, presents a les roques de les escombreres com les calcàries i es calcolutites, donant lloc a la formació de GUIX.

PictographWaypoint Altitude 2,233 ft
Photo ofP10 MINES DE LIGNIT DE CAL MIL HOMES 2. CAMÍ DE CASTELLTALLAT A CAL MIL HOMES

P10 MINES DE LIGNIT DE CAL MIL HOMES 2. CAMÍ DE CASTELLTALLAT A CAL MIL HOMES

PARADA 10 - CONDICIONAL. MINES DE LIGNIT DE CAL MIL HOMES 2. CAMÍ DE CASTELLTALLAT A CAL MIL HOMES, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). Full 362. Alçada: 680 metres Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap a Cal Mil Homes. Després de fer una corba ascendent, per sobre del camí trobarem unes escombreres. Per aquí es pot fer una aturada, a uns 0´2 Km de l´anterior. l´esquerra, cap a un barranc proper. Aquí, farem una aturada, a uns 0´7 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels nivells de calcolutites i gresos, que formen part de la Formació Tàrrega. Aquests són els materials que hi ha a la bora del camí. Per d´altra banda, per sobre d´aquest vial es fa palesa una escombrera, corresponent a unes antigues explotacions de lignit. Tanmateix, al costat del camí, prop de l´escombrera, es fa palesa una construcció, molt tosca, amb carreus dels gresos que afloren prop. FOTOGRAFIA 12.

PictographWaypoint Altitude 2,198 ft
Photo ofP11 ANTIGUES MINES DE L´AIGUA O MINES DE BERTRANS. COMPEX MINER D´UTGÉS Photo ofP11 ANTIGUES MINES DE L´AIGUA O MINES DE BERTRANS. COMPEX MINER D´UTGÉS

P11 ANTIGUES MINES DE L´AIGUA O MINES DE BERTRANS. COMPEX MINER D´UTGÉS

PARADA 11 - CONDICIONAL. ANTIGUES MINES DE L´AIGUA O MINES DE BERTRANS. COMPEX MINER D´UTGÉS, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). Full 362. Alçada: 672 metres Després de fer la parada anterior, cal retornar al camí que va des de Cal Mil Homes a Cal Prat Barrina, per tal de continuar el recorregut cap el segon mas. Així arribarem al Balç del Molinot, després trobarem els indret per on hem fet les PARADES 4, 5 i 6. Després trobarem, per la dreta el corriol senyalitzat que es dirigeix cap a Cal Marquet. Poc després arribarem a una cruïlla de camins, el de l´esquerra es dirigeix cap a Cal Prat Barrina. Nosaltres seguirem pel de l´esquerra. A uns 60 metres trobarem les Mines de l´Aigua, per on farem una aturada, la darrera de l´itinerari. La farem a uns 1´2 Km de l´anterior En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials que hem estat esmentant als recorreguts anteriors. Aquests materials es situen dintre de la Formació Tàrrega, com ja hem dit anteriorment. Aquests són els materials que hi ha al lloc on som. Aquí va haver-hi una antiga explotació, amb dues boques (una de les quals es troba totalment esfondrada i no es veu ni rastre, però de l´altra si, tot i que està molt coberta de vegetació). Aquestes boques formen part del que podríem anomenar Complex Miner d´Utgès, que te unes set antigues boques. FOTOGRAFIA 13. El nom de Mines de l´Aigua procedeix de que va sortir molta aigua a l´hora d´explotar aquestes boques, la qual cosa va conduir a fer un drenatge. En fer-lo va proporcionar una gran quantitat d´aigua, que es va pensar en aprofitar-la. Actualment, el pou que es va fer, es ple d´aigua. FOTOGRAFIA 14. _______________________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Després de fer l´aturada anterior, cal fer un recorregut per tal de retornar a l´indret per on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari. Així, ara ens caldrà continuar pel camí que ens ha dut fins a la parada anterior, per tal de continuar després cap a la carretera de Salo a Castelltallat. Abans trobarem un corriol, mig esborrat, que ens durà directament cap a Can Prat Barrina, on hem començat aquest recorregut. Així, haurem fet un recorregut de 1´5 Km. Tot i així, si no es possible fer el recorregut per aquest corriol, ens caldrà arribar a la carretera de Salo a Castelltallat, per tal d´anar finalment, cap a Cal Prat Barrina, Així, haurem efectuat un recorregut total, des de la darrera aturada, en aquest cas, d´uns 1´5 Km. Els darrers 0´5 els haurem fet per carretera asfaltada. En aquests recorreguts, com en tots els anteriors, hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats blanquinoses que pertanyen a la Formació Tàrrega, que per aquets indrets pertany a l´Oligocè

Comments

    You can or this trail