ITINERARI GEOLÔGIC I MINER PELS TERMES D¨ESTOPANYÀ I D¨ESTANY(MINA DE MANGANÊS, PLA DE LES OLLES, ESTANYS D¨ESTANYA)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.76 mi
- Elevation gain
- 568 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 568 ft
- Max elevation
- 2,317 ft
- TrailRank
-
49
4.3
- Min elevation
- 1,972 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 232
- Uploaded
- September 14, 2020
near Estopanyà / Estopiñán del Castillo, Aragón (España)
Viewed 540 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. D´entrada, hi haurà algunes aturades que probablement no efectuarem, malgrat això figuraran diferenciades, de cara a donar més informació als participants a la sortida.
També cal tenir en conte que aquest recorregut s´efectuarà totalment a peu, de principi a fi. Això si, es caminarà per indrets fàcilment accessibles. Tot i això, com es natural, caldrà prendre les oportunes precaucions, com sempre es fa i s´ha de fer.
Per d´altra banda, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.
BREU INTRODUCCIÓ
La totalitat del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (i més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Així, aquest recorregut es desenvoluparà íntegrament dintre de les anomenades Serres Marginals Pirinenques, en concret pels sectors més occidentals del Mantell de Sant Mamet – Serra de Montclús. Així, en aquest recorregut, anirem trobant fonamentalment , afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic, de caràcter eminentment carbonatat. Tot i que també en trobarem del Triàsic (de caràcter carbonat, guixós i ofític) i en menys grau del Juràssic (generalment de caràcter carbonatat). Tot això, els materials anteriors els trobarem sovint recoberts per materials detrítics posteriors de l´Oligocè, al Pleistocè i a l´Holocè.
Tot això, es pot veure, de forma, molt aproximada a l´ESQUEMA 1. En aquest esquema, també hem indicat les PARADES que s’efectuaran al llarg del recorregut de l´itinerari, amb l´excepció de la primera, que queda fora del mapa, però a tocar d´ell. La primera parada es situa al full 327 i tota la resta del recorregut és al full 289, del Mapa Topografico de España (i també del Mapa Geológico de España, de l´Instituto Geológico y Minero de España).
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
El recorregut transitarà per una sola comarca aragonesa, concretament per la de la Ribagorça / Ribagorza. S´iniciarà prop del poble d´Estopanyà. El recorregut transitarà dintre del terme municipal d´aquest poble, discorrent per les immediacions d´Estanya (dintre del terme de la capital comarcal, Benavarri). I finalitzarà per les immediacions de la població d´Estopanyà. És a dir, serà un recorregut circular, amb principi i fi a les Mines de Manganès d´Estopanyà.
També cal dir que aquest recorregut transitarà pels territoris que formen part del Projecte del Parc Geològic de la Llitera – Ribagorça / Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribagorza. El municipi d´Estopanyà, es un dels impulsors d´aquest projecte, que agrupa a diferents municipis de les dues comarques; entre ells, els dos municipis per on transcorrerà el recorregut d´aquest itinerari.
OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST ¨ITINERARI
En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:
1. Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i dels cenozoics (del Paleocè i de Eocè) situats a la Unitat Central Sudpirinenca, que anirem trobant al llarg del recorregut de l'itinerari. Aquests materials formen part del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, concretament dels sectors més occidentals del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús.
2. Observació de l'estructura de la Unitat Central Sudpirinenca que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.
3. Observació dels materials detrítics, fonamentalment de l´Oligocè (i també del Miocè, Pleistocè i de l´Holocè), els quals cobreixen als materials anteriors. Aquests són de característiques postorogèniques.
4. Estudi i descripció d'algunes mineralitzacions, que anirem veient al llarg del recorregut, especialment de les mineralitzacions manganesíferes de rebliment de cavitats d´origen kàrstic (entre nivells carbonatats cretàcics) que veurem a Estopanyà.
5. Visió d'algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors. I també d’antigues explotacions de roques carbonatades del Muschelkalk; així com les actuals explotacions d´ofites. Alhora que observem les explotacions, també ho farem entorn de les restauracions, si s´han dut a terme.
6. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment del relacionat amb els Estanys d´Estanya entre altres indrets.
7. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Entre aquests llocs, cal fer esment del relacionat amb les Mines de Manganès d´Estopanyà, entre altres indrets.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Hi ha un antecedent molt proper; es tracta de MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2020), del qual, el treball que ara presentem és una actualització, amb lleugeres modificacions. Tret d´aquest, sols hi haexisteixen diversos antecedents bibliogràfics nostres, de caràcter parcial, d´alguns dels trams.
Tal com hem esmentat, hi ha diversos antecedents parcials. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1997 i 2010); MATA – PERELLÓ y VILALTELLA FARRÀS (2007); MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014a i 2014b); MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Igualment, cal fer esment dels darrers treballs: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b, 2018c i 2018d).
D'altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència al conjunt de la geologia de Catalunya, fent una breu referència a les terres limítrofes de la Ribagorça. També farem esment dels treballs de l'IGME (1972) relatiu al Mapa Geològic d'Espanya (a escala 1: 200.000).
Pel que fa a les mineralitzacions que anirem trobant, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1987, 1990a, 1990b i 1990c). Així mateix, també farem esment d'altres treballs nostres, com: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990). Igualment farem esment dels treballs clàssics com: MAESTRE (1845) i MALLADA (1881); així com diferents treballs de l'IGME (1974 i 1975).
Finalment, direm que tots aquests treballs (així com d'altres que ara no hem esmentat), figuraran esmentats, per ordre alfabètic, en l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut s´iniciarà i finalitzarà a la comarca de la Ribagorça, per les immediacions del poble de Estopanyà, per on es faran diverses aturades. En aquest recorregut, es transitarà a peu per diferents indrets del terme del poble acabat d´esmentar. També es circularà per l’antic terme d´Estanya, actualment integrat al terme de Benavarri, des de l´any 1972.
Tot això, es pot veure MAPA DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI, del que adjuntarem dues versions (ESQUEMES 2 i 3). Aquest recorregut serà d´uns 7´6 Km, aproximadament i el seu transcurs es faran 12 aturades. Començarà a una alçada de 707 metres, a la mina de manganès d´Estopanyà. Aquesta alçada, serà la més alta de tot el recorregut del present itinerari.´´
Després, anirà baixant contínuament, fins arribar a una alçada de 602 metres, al Pla del Reguer. Aquesta serà la mínima alçada de tot el recorregut de l’itinerari. A partir d’aquest indret, anirà pujant, fins assolir una alçada de 698 metres, per les immediacions de l´Estany Gran d´Estanya, després de diverses fluctuacions.
Tot seguit, tornarà a baixar, fins arribar a una alçada de 629 metres, en arribar al Pla de la Font de les Olles. Finalment, des d´aquest indret, tornarà a pujar, fins retornar a l’alçada inicial de 707 metres, després de completar el recorregut més u menys circular.
Tot això, es pot veure també, a l´arxiu de Wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-i-miner-pels-termes-destopanya-i-destanymina-de-manganes-pla-de-les-olles-estany-56804214#wp-56804215
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, en aquest itinerari utilitzarem diversos fulls del "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editats pel Instituto Geográfico y Catastral; concretament els següents: 288 (o de Benavarri) i 327 (Os de Balaguer). Així, ara anirem veient els diferents trams del recorregut, així com les parades que els composen.
____________________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA
CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección Temas geológicos. 200 pag. Zaragoza
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Historia Natural de los Països Catalanes, Volum.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid
IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid
IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid
MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid
MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid
MATA – PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona
MATA – PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa
MATA – PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i Mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 13 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Vall-de-llou a Camporrells, Estopanyà i a Caserres del Sastell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca aragonesa de la Ribagorza / Ribagorça: des de Purroi de la Solana a Estanya, Casserres del Castell, Enteça, a Ciscar i al Barranc del Queixigar, a través del Patrimoni Geològic i Miner. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018d).- Recorregut a de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Purroi de la Solana, a Castlló del Pla, Sant Quilis, Estanya, Casserres del Castell i a Estopanyà. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2020).- Recorregut a peu, de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça (pel futur Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de la Mina de Manganès d’Estopanyà, al Pla de la Font de les Olles, al Pla del Reguer, al Complex Lacustre d´Estanya i de nou a la Mina de Manganès d´Estopanyà. Inèdit.20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Litera / Llitera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Grau Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera, de la Ribagorça i del Somontano: des de Saganta a Purroi, Benabarri, Aler, Aguinaliu i cap a Ólvena. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des de Camporrels a Saganta, Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça: des de Purroi de la Solana cap a Benavarri, Aler, Torres del Bisbe, Jusseu, Aguinaliu, Torres de Marguillén i cap a Graus. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA – PERELLÓ, J. M. y VILALTELLA FARRÂS, J. (2007).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la comarca de la Ribagorza. Inédito. 14 pag. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona
Waypoints
Waypoint
2,304 ft
P1 MINA DE MANGANÊS D¨ESTOPANYÀ. CRUÏLLA DE LA CARRETERA APURROI I DEL CAMÏ D¨ESTANYA
PARADA 1. MINES DE MANGANÈS D´ESTOPANYÀ, (terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Fulls 289 i 327). El recorregut d’aquest itinerari, el començarem en aquest indret, a tocar de la carretera que procedent de Purroi es dirigeix cap a Estopanyà (la HU–V–9301l; i també a tocar del camí – carreter que es dirigeix cap a Casserres del Castell i cap a Finestres. Aquí mateix farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Per tal d’arribar fins aquí, procedents de Purroi de la Solana, seguint l’esmentada carretera HU-V-9301, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats cretàcics, els quals es situen dintre de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals Pirinenques (en concret del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Monclús) per on estem situats, en aquest indret per on fem la present aturada. En arribar a l´indret de l´aturada. hem vist unes interessants explotacions mineres, tancades des de fa prop de seixanta anys. Ara, prop de la mina, hi afloren uns nivells carbonatats del Cretàcic: concretament que les denominades "calcàries arenoses del Montsec". Precisament, la mineralització es situa sobre aquests calcàries cretàciques, tot reblint cavitats d´origen kàrstic. Aquestes calcàries constitueixen el turó sobre el qual es troba situada la població d’Estopanyà. Aquí, en aquest indret, va haver-hi unes explotacions mineres, situades sobre les mineralitzacions que acabem d´esmentar. Com a conseqüència d’aquestes explotacions s’ha generat un important Patrimoni Miner, tant d’aquesta comarca com del conjunt de tot Aragó. Entre aquest patrimoni, cal fer esment del Castellet Mines. Precisament, en aquest indret hi ha el pou principal de les antigues explotacions mineres. FOTOGRAFIES 1 i 2. Pel que fa a la mineralització, cal dir que es tracta d’un rebliment de cavitats kàrstiques, localitzades entre les calcàries cretàciques. La composició mineralògica es de caràcter manganesífer i ferrífer alhora; amb presència entre els minerals de manganès de les següents espècies: BIRNESSITA, PIROLUSITA (sense cap mena de dubte, és el mineral majoritari de l’indici), PSILOMELANA, RAMSDOLLITA (sempre molt minoritari), TODOROQUITA, MANGANOCALCITA i RODOCROISITA. Els dos darrers són carbonats i tots els demès són òxids de manganès. Per d´altra banda, entre els minerals de ferro es troben els següents: GOETHITA (molt abundant i sempre d´aspecte terrós, molt limonítica), HEMATITES (també molt abundant), LEPIDOCROCITA (d´aspecte molt semblant al primera) i SIDERITA. També és molt abundant la CALCITA, sovint de color rosat. Els dos darrers son carbonats i tots els altres òxids. És interessant de veure el patrimoni miner d’aquest indret, amb un formós "castellet", per desgràcia sotmès a la degradació. Així, per una banda es pot veure un interessant castellet miner, l’únic que existeix a les comarques d’Osca. Al mateix temps es poden veure els rails on es situaven les vagonetes que es baixaven pel castellet; així com la politja. També, a una caseta situada al costat del castellet, es pot veure encara la maquinària que accionava el castellet. Al respecte d’aquestes explotacions, també cal dir que prop d’aquest pou. existeixen altres elements del Patrimoni Miner, pels quals caldria vetllar, per tal d’evitar la seva degradació i la seva perduà. Tanmateix, cal fer esment de les diverses escombreres, un altre element del Patrimoni Miner. A les escombreres es poden trobar diversos dels minerals que hem esmentat anteriorment. També cal dir, que prop d´aquest castellet, hi havia tres pous més (un a l´altre cantó de la carretera), els quals es troben actualment ensorrats. Per d’altra banda, front de les instal·lacions mineres hi ha els depòsits dels les properes explotacions d’ofites situades prop de l’antic poble de Soriana. Aquestes explotacions es troben a uns 2 Km d’on som ara, aproximadament, cap al ESE.
Waypoint
2,230 ft
P2 CAMI DE LES MINES D’ESTOPANYÀ CAP A CASSERRES DEL CASTELL. BAIXADA CAP AL PLA DE LA FONT DE LES OLLES
PARADA 2. CAMI DE LES MINES D’ESTOPANYÀ CAP A CASSERRES DEL CASTELL. BAIXADA CAP AL PLA DE LA FONT DE LES OLLES, (terme municipal d’Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després d’efectuar la parada anterior, cal iniciar el recorregut cap al Nord. Així, ens caldrà seguir a peu pel camí que es dirigeix cap a Casserres del Castell (i cap a Finestres); tot i que en primer lloc, s’encamina cap el proper Pla de la Font de les Olles. Quasi en començar a fer la baixada cap aquest darrer indret, farem una aturada. Aquesta, la farem a poc més de 1 Km, de la parada anterior. En aquest trajecte, inicialment hem anat trobant diverses labors mineres i escombreres antigues, les quals es troben situades sobre uns afloraments de calcàries cretàciques. Aquestes on les calcàries on es troba la mineralització que hem vist a l´aturada anterior. Després, en arribar a l’indret per on comença al camí a baixar cap al pla, hem trobat uns afloraments dels materials triàsics, fonamentalment del Keuper, del Triàsic Superior. Així, hem vist nivells de guixos i d’argiles. Tanmateix, entre aquests materials, hem trobat unes interessants roques subvolcàniques, de tonalitats veroses fosques. Es tracta de les conegudes ofites. Aquestes, prop d’on som ara estan sent explotades per tal de ser emprades com a balastre, com a àrids per a les obres públiques. Tot o això, les que apareixen en aquest indret es troben molt meteoritzades, sovint transformades en sorra. Això es conseqüència de la meteorització dels feldspats que contenen aquests roques. Es tracta d´un procés similar a l´alteració del granit (més ric en feldspats i diferents dels d’aquí: ja que aquells són sòdics i potàssics; mentre que els d’aquí són càlcics) que va transformant el granit en arena, en sauló (anomenat jabre en castellà). Aquí, amb les ofites, la transformació es més lenta, però també acaba la roca transformada en sorra. Per aquesta raó, en explotar-la cal obrir la toca en profunditat, on no està tan alterada
Waypoint
2,103 ft
P3 PLA DE LA FONT DE LES OLLES. CAMÍ CAP A CASSERRES DEL CASTELL. PEDRERES DE CALCÀRIES IMMEDIACIONS DE CASA DE GARRETA
PARADA 3. PLA DE LA FONT DE LES OLLES. CAMÍ CAP A CASSERRES DEL CASTELL. PEDRERES DE CALCÀRIES, (terme municipal d’Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després d’efectuar l’aturada anterior, ens cal seguir el recorregut cap al Nord, anant cap al poble de Casserres del Castell. Així, continuant pel camí de terra, haurem de baixar lleugerament, per tal d´arribar al proper Pla de la Font de les Olles. Ben aviat, a la bora del camí, a la dreta del mateix, trobarem unes antigues pedreres. Unes explotacions on s’extreien calcàries per a la construcció, fonamentalment per arreglar els camins. Aquí, podem efectuar una parada, en qualsevol de les dues pedreres. L´aturada la farem a uns 0´4 Km – 0´6 Km de la parada anterior, en funció de la pedrera on parem. En aquest recorregut, anirem trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Tanmateix, trobarem afloraments dels materials triàsics del Keuper, amb nivells de guixos i argiles, fonamentalment. Tots aquests materials situen dintre de la Unitat dels Mantell de les Serres Marginals; i més concretament dintre del Mantell de la serra de Sant Mamet – Serra de Montclús. Seguint el recorregut, en aquest indret hem trobat uns bons afloraments dels materials carbonatats; concretament hem vist uns nivells de calcàries tablejades. Aquestes han estat explotats a diversos llocs, prop d´on ara som. Aquestes calcàries són triàsiques i pertanyen al Muschelkalk, essent típiques d’aquest nivell. Cal dir que entre aquestes calcàries es troben nombrosos i interessants plecs. Per d´altra banda, davant de les explotacions de calcàries, veurem una extensa plana (Pla de la Font de les Olles). Es tracta del fons d´una antiga planicie relacionada amb fenòmens Kàrstics, on sovint es feien aiguamolls, dessecats fa temps. Al fons de la llacuna és molt fàcil veure sediments de torbes, propis d’aquests aiguamolls Sobre aquesta planicie, es poden observar les tasques de drenatge realitzades.
Waypoint
2,044 ft
P4 PLA I BARRANC DEL REGUÉ, TASQUES D¨ESCORRENTÏA DEL PLA DE LA FONT DE LES OLLES
PARADA 4. PLA I BARRANC DEL REGUÉ, TASQUES D¨ESCORRENTÏA DEL PLA DE LA FONT DE LES OLLES, (terme municipal d’Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal seguir pel camí de terra cap a les immediacions del poblet de Casserres del Castell. Poc després de fer la parada anterior, n´efectuarem una altra, al començament del Prat del Reguer, a uns 0´4 Km de l´anterior aturada. Tot aquest recorregut, s´efectua sempre dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, amb afloraments de materials mesozoics, molt sovint recoberts sovint pels "Conglomerats de Baells", de l´Oligocè. Poc després de la parada anterior, haurem trobat una zona kàrstica similar a la de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat veient el Pla de la Font de les Olles, i hem pogut observar com a la part inferior de l´esmentat pla, es poden veure les tasques de drenatge efectuades per tal d´evitar que les aigües s´estanquin al pla, com havia succeït en el passat, convertint-lo en un estany. Ara, en aquest indret, hem sobrepassat la sortida de les aigües extretes de la dessecació del Pla de la Font de les Olles, que dona lloc al Reguer. Aquest és el curs d´aigua que recull també les escorrenties del Pla del Reguer, on ara som, tot i que al seu començament. Ara, pel Prat del Reguer, van circulant les aigües procedents dels treballs d’escorrentia acabats d´esmentar, i també les aigües procedents de diverses fonts properes, com la Font de Sènara. Això provoca la formació d´aiguamolls a aquest pla, de característiques kàstiques similars a les del Pla de la Font de les Olles.
Waypoint
1,982 ft
P5 PRAT DEL REGUER, FONT SALADA. IMMEDIACIONS DE LA MASIA DELS PRATS
PARADA 5. PLA DEL REGUER. LA FONT SALADA. IMMEDIACIONS DE LA MASIA DELS PRATS, (pertany a l’antic terme municipal d´Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després d´efectuar la parada anterior, cal fer un nou desplaçament, ara pel Prat del Reguer, aproximant-nos cap a la part baixa del mateix, cap a la Masia dels Prats, prop d´on farem una aturada, concretament a la Font Salada, poc abans d´arribar a les restes de la masia. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 0´6 Km, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat veient afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, ara mirant a l´esquerra, per sobre nostre, també haurem vist uns nivells carbonatats mesozoics del Muschelkalk en una posició gairebé vertical i força replegats. En erosionar-se han deixat uns interessants turons com a testimoni. (Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús) Per d´altra banda, a l´indret on ara som, prop de la Masia dels Prats, es fa ben palès un aflorament dels materials triàsics del Keuper, entre els quals hi ha una font d´aigua salada. També cal fer esment, de que com a la plana anterior, aquesta també te connotacions kàrstiques. Sovint també es formen aiguamolls, que han donat lloc a la formació de torbes. Per d’altra banda, en aquest tram del recorregut, haurem pogut observar la propera explotació d´ofites de Soriana, actualment en actiu. Aquesta pedrera es troba a l’esquerra del camí de terra que estem seguint cap a Estanya. I l’observarem amb més cura, a la parada següent.
Waypoint
2,166 ft
P6 IMMEDIACIONS DE LA FONT DEL CAPITÀ. CAMÍ DEL PRAT DEL REGUER CAPS ALS ESTANYS D¨ESTANYA, SENDER PR-HU 45,
PARADA 6. IMMEDIACIONS DE LA FONT DEL CAPITÀ. CAMÍ DEL PRAT DEL REGUER CAPS ALS ESTANYS D¨ESTANYA, SENDER PR-HU 45, (pertany a l’antic terme municipal d´Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal seguir un camí que des del Reguer es dirigeix cap a els Estanys d’Estanya. Agafant lo PR-HU 45 “Sendero trasversal Sierra del Montsec”. Poc després, sobrepassarem la Font del Capità, per on farem una aturada, una mica més amunt, anant cap als estanys. La parada la farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem trobat inicialment els materials que hem vist a l’aturada anterior, els materials triàsics del Keuper. Després, hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Triàsic Mig, del Muschelkalk. Aquests materials es troben força replegats. Precisament, en relació amb una fractura es troba associada una surgència d´aigua, la qual dona lloc a la Font del Capità, per on ara som. Per d’altra banda, des d’aquest indret es pot gaudir d’una bona observació de l´explotació d´ofites, actualment activa, mirant cap a llevant. Aquesta pedrera es troba per l’antic terme de Soriana, a l’actual terme d’Estopanyà. Cal dir que la pedra aquí extreta (per l´empresa Arnó S.A.), s’utilitza per a la construcció, tant de carreteres com de les grans estructures ferroviàries, com a balastre del TGV (AVE), per exemple.
Waypoint
2,238 ft
P7 COMPLEX LACUSTRE D’ESTANYA, ESTANY GRAN DE BAIX (O BASA GRAN DE BAIX)
PARADA 7. COMPLEX LACUSTRE D’ESTANYA, ESTANY GRAN DE BAIX (O BASA GRAN DE BAIX), (pertany a l’antic terme municipal d’Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal continuar pel camí que hem agafat al bell mig del Prat del Reguer, anant cap a ponent. Més endavant, en arribar a l’Estany Gran de Baix, després de voltar-lo lleugerament, farem una aturada. La farem a uns 0´7 Km de la parada anterior. Com al recorregut anterior, aquest recorregut, s’efectua sempre dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals; i més concretament, dintre del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús, per on ara som. Pel que fa als estanys, cal dir que aquests es troben entre un ample aflorament dels materials guixosos i argilosos del Keuper. Aquests estanys constitueixen un bon conjunt de llacs d’origen Kàrstic. En total són diversos estanys, amb un de molt gran (l´Estany Gran de Baix), el qual es troba en èpoques de sequera, separat en dues parts, cada una de les quals correspon a una dolina. Es tracta dons d´una uvala. Malgrat això, en èpoques pluviosos pot desaparèixer la separació entre les dues dolines, com ha succeït recentment, a la primavera del 2020. Una ullada a la geologia local ens posa de manifest que estem majoritàriament sobre terrenys triàsics, ja siguin de les fàcies Keuper o d’altres fàcies carbonàtiques (calcàries lacustres finament estratificades i intensament deformades), margues de coloracions ocre, calcàries micrítiques i dolomies secundàries - derivades de la substitució del calci per magnesi – en les calcaries micrítiques esmentades. El comentat fins aquí es refereix a l’estratigrafia; per d’altra banda, si observem la geologia estructural ens adonarem de la gran presència de falles d’important component direccional. Aquestes fractures diferencien varis blocs evidenciats pels contactes entre els diferents materials de la sèrie estratigràfica local. En alguns d’aquests blocs és on localitzem els llacs (separats els uns dels altres mitjançant les falles acabades d’esmentar). Tal com hem esmentat, aquests llacs són de naturalesa kàrstica: formats per l’enfonsament del sostre d’una antiga cavitat subterrània inundada (situada per sota del nivell freàtic). La primera consideració que podem fer va referida a la diferència de cota existent entre la zona on ens trobem i els cursos fluvials més propers: la Noguera Ribagorçana (fonamentalment). Aquest indret, forma part del Patrimoni Geològic, tant de l’Aragó, com del conjunt de tots els Pirineus. Efectivament, es tracta del conjunt més importants de llacunes d’origen Kàrstic, situades als Pirineu i també a les terres de ponent i al conjunt de totes les terres aragoneses i tanmateix dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Cal dir, també, que aquest estany te uns 680 metres de llarg, uns 270 metres d’amplada màxima, i d’unes profunditats de 9 i de 16 metres, a les dues cubetes. Dintre del que hem anomenat Complex Lacustre d’Estanya, a més a més de la que estem veient ara, hi ha la altres llacunes de dimensions més reduïdes, situades pels voltants. Tot i així, la que destaca es la que estem veient ara: l’Estany Gran d’Estanya (o Estany Gran Baix d’Estanya), situada al nostre SE. En els darrers anys, la sequera l’havia transformat en dos estanys. Tot i així, ara, es torna a veure formant un sol estany. ESQUEMES 4 i 5. Per d’altra banda, aquest sistema lacustre, és molt més gran que la superfície ocupada pels estanys actuals. Es troba relacionat amb un dels denominats aqüífers multicpes, instal·lat a les calcàries del Triàsic; tot i que les recàrreges procedeixen de les calcàries cretàciques i eocèniques (considerant que entre aquestes hi ha els nivellests garummnienses del Cretàcic Superior i del Paleocè, corresponents al Garummnià). Per d’altra banda, cal dir que aquest complex sistema kàrstic es de dimensions reduïdes. També cal considerar que es independent d’altres sistemes propers com el del Pla del Reguer i el del Pla de la Font de les Olles; així com com el del gran Poljé de Castillo del Pla – Purroi, el mes gran del Pirineu i de totes les terres d´Osca.
Waypoint
2,222 ft
P8 COMPLEX LACUSTRE D’ESTANYA, ESTANY PETIT DE BAIX (O BASA CHICA
PARADA 8. COMPLEX LACUSTRE D’ESTANYA, ESTANY PETIT DE BAIX (O BASA CHICA ), (pertany a l’antic terme municipal d’Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut, anant ara cap al proper Estany Petit de Baix, per on farem la propera aturada, a uns 0´5 Km de l´anterior., aproximadament. En aquest curt recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper. Aquests, es troben situats sobre els nivells carbonatats del Triàsic Mig, del Muschelkalk. Precisament, aquests materials carbonatats calcaris, són els quins constitueixen els aqüífers dels diferents estanys. En aquest lloc, hi ha un d’aquests estanys, l’anomenat Estany Petit de Baix, naturalment de dimensions molt més reduïdes del quin hem vist a l’aturada anterior, però d’una genètica similar. Aquest, te una superfície de 0´8 Hm2. Com els anteriors, forma part del Complex Lacustre d’Estanya.
Waypoint
2,287 ft
P9 IMMEDIACIONS DE L´ERMITA DE SANT ESTEVE (SANTISTEVE). CAMÏ VELL D´ESTOPANYÀ A ESTANYA
PARADA 9. IMMEDIACIONS DE L´ERMITA DE SANT ESTEVE (SANTISTEVE) , (pertany a l’antic terme municipal d’Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal seguir pel camí que ara es va dirigint cap a Estopnayà. Es tracta del camí vell d´Estanya cap aquest poble acabant d’esmentar. Més endavant, arribarem prop de l’indret, per on hi ha l´ermita de Sant Esteve (Santisteve), per on farem una aturada, a uns 0´3 Km de l´anterior. En aquest trajecte, inicialment, hem trobat afloraments dels materials triàsics del Keuper (els nivells de guixos i argiles rogenques). Més endavant hem trobat uns nivells carbonatats, que pertanyen al Triàsic Mig, al Muschelkalk. Aquests són els materials que es troben per sota de l´ermita. Aquests, aquí es troben en posició vertical. Es troben en una posició molt similar a les calcàries, també del Muschelkalk, que hem vist anteriorment a la PARADA 6 d´aquest mateix itinerari.
Waypoint
2,132 ft
P10 IMMEDIACIONS E LA FONT DE LA ROCA,/ P11 IMMEDIACIONS DE LA FONT DE LA ROCA, ANTIC CAMÍ D’ES
PARADA 10. IMMEDIACIONS DE LA FONT DE LA ROCA, ANTIC CAMÍ D’ESTANYA A ESTOPANYÀ, (terme municipal d’Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal seguir pel camí que ara es va dirigint cap a Estopnayà. Es tracta del camí vell d´Estanya cap aquest poble acabant d’esmentar. Més endavant, arribarem prop de l’indret, per on hi ha la Font de la Roca. Per aquí, podem fer una aturada, a uns 1´3 Km de la parada anterior. Cal dir que en aquest tram, el camí es troba sovint perdut, ja que es llaurat. Així, que cal buiscar per on caminar, seguint diversos corriols. En aquest trajecte, inicialment, hem trobat afloraments dels materials triàsics del Keuper (els nivells de guixos i argiles rogenques). Però ara hem trobat uns nivells carbonatats, que pertanyen al Cretàcic. Precisament, entre uns materials i els altres, neix aquesta font. Ara difícil de trobar per la intensa malesa que hi ha a l’indret ____________________________________________________________________________________ PARADA 11. IMMEDIACIONS DE LA FONT DE LES OLLES, ANTIC CAMÍ D´ESTANYA A ESTOPANYÀ, (terme municipal d’Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal seguir pel camí, cap al proer poble d’Estopanyà. Més endavant, arribarem prop de l’indret per on hi ha la Font de les Olles. Prop d’ella, farem una aturada, a uns 0´9 Km de la parada anterior; tot i això, per arribar al lloc concret on hi ha la font, haurem encara de fer un curt desplaçament, de menys d´uns 0´7 Km. aproximadament. Com al cas anterior, cal dir que sovint aquest tram del recorregut es troba força perdut, ja que es situa sobre terrenys que periòdicament son llaurats. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic, que ja hem vist a l’aturada anterior. Prop d’ells, hi ha afloraments de les argiles i guixos del Triàsic Superior, del Keuper. Com al cas anterior, hi ha una surgència d’aigua entre uns materials i els altres. Aquesta surgència dona lloc a la denominada Font de les Olles. Aquesta font, dona el nom al pla que hi ha prop de la mateixa. Per d’altra banda, des d’aquest indret, podem fer una bona observació del Pla de la Font de les Olles, que ja hem vist anteriorment, a la PARADA 3, del recorregut d’aquest itinerari. Com ja hem dit aleshores, aquest pla te un clar origen kàrstic. .
Waypoint
2,281 ft
P12 EXPLOTACINS D¨OCRES. IMMEDIACIONS DE LA MINA DE MANGANÊS. CAMÏ ENTRE ESTOPANy I ESTANA. TRAM FINAL DEL RECORREGUT
PARADA 12 - CONDICIONAL. MINERALITZACIONS DE FERRO I DE MANGANÉS, D’ESTOPANYÀ, ANTIGA EXPLOTACIÖ D´OCRES. (terme municipal d’Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es va dirigint cap a Estopanyà. Així, inicialment acabarem de circumdar el Pla de la Font de les Olles. Després, el camí començarà a pujar lleugerament. Més endavant, trobarem un camí que per la dreta. Ens caldrà agafar-lo, per fer una parada prop del seu inici. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut quasi 0´4 Km. En la darrera part d’aquest recorregut, ens caldrà agafar un corriolet. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a la parada anterior, Com en aquell cas, ens trobem dintre de la Unitat dels Mantell de les Serres Marginals Pirinenques, per on estem efectuant la totalitat del recorregut d’aquest itinerari.que hem començat molt prop d´on ara som. En aquest indret hi ha una mineralització similar a la que veurem a la propera aturada. de formacions ferro-manganesíferes de rebliment de cavitats d’origen kàrstic. Tot i això, ara predominen els minerals de ferro, amb GOETHITA (LIMONITA) i HEMATITES. Aquestes mineralitzacions es fan ben paleses prop del camí que estem seguint. Tanmateix hi ha petites minetes de minerals de ferro a poca distancia de les anteriors, però més allunyades. Tot i així, aquestes mineralitzacions no són gaire importants. Per d’altra banda, la PIROLUSITA es també molt abundant; així com els altres minerals de manganès, que hem vist a l´aturada anterior. També és molt abundant la CALCITA. ______________________________________________________________________________ TRAM FINAL DEL RECORREGUT. Després de fer aquesta aturada, sols ens caldrà recórrer uns concents metres i encaix, per tal de tornar a l’indret per on hem fet la PARADA 1, del recorregut d’aquest itinerari. En aquest tracte final, anirem trobant afloraments de les roques carbonatades del Cretàcic. Tanmateix, anirem trobant restes d’antigues labors mineres, de prospecció dels minerals de manganès. Així. finalment, arribarem, de nou, a l´esmentada PARADA 1
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Precioso e interesante recorrido geológico circular dirigido por Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL. Dificultad en el tramo del camino antigüo entre Estanya y Estopanyâ ya que no se encuentra señalizado.