ITINERARI GEOLÒGIC I MINER PELS VOLTANTS DE MONT-RAS I DE LLOFRIU

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ: DES DE MONT-RAS A LLOFRIU. RECORREGUT PER LA MINA PEPITA O MINA CARMEN), PEDRERA LA MORENA, MINA D´EN TORRENT, MINA PEPITO I MINA DE SANT MIQUEL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que aquest recorregut el farem totalment a peu. Per camins més o menys bons. Tot i això, en alguns trams caldrà anar poc a poc, de forma molt excepcional.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà íntegrament pel denominat Sistema Mediterrani (o Catalanids). És més, la totalitat del recorregut es farà per la Serralada Litoral, la més externa d´aquesta unitat geològica. Així, el recorregut es situarà dintre dels seus sectors més septentrionals, molt prop del seu contacte amb el Sistema Pirinenc (concretament amb el Mantell del Cadí) que no arribarem a tallar en cap moment del recorregut.

Així, en aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials de l´Ordovicià, que han sofert un intens metamorfisme durant el plegament Hercinià, del Carbonífer. D´aquesta forma, trobarem nivells de fil·lites, marbres, esquists i cornianes, fonamentalment.

També trobarem afloraments de les roques granítiques (granits i granodiorites) en contacte amb les anteriors. Aquestes roques s´han format durant l´esmentat Plegament Hercinià i tenen cronologia carbonífera.

Per d´altra banda, es desenvoluparà totalment per la comarca del Baix Empordà, exclusivament pel terme de Mont-ras i per l´antic terme de Llofriu (que actualment pertany al de Palafrugell).

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- S´observarà l´estructura del Sistema Mediterrani, i més concretament de la seva Serralada Litoral Catalana, per la qual es circularà entre les localitats baix-empordaneses de Mont-ras i de Llofriu.

2.- S´observaran les característiques dels materials paleozoics que constitueixen la unitat geològica esmentada a l´apartat anterior. Així, veurem els materials metamòrfics de l´Ordovicià (nivells d´esquistos, cornianes, fil·lites i marbres, fonamentalment); així com les roques granítiques del Carbonífer: els granits i les granodiorites.

3.- S´estudiaran diverses mineralitzacions distribuïdes al llarg del recorregut. Així, es veuran les mineralitzacions filonianes de F-Ba-Pb-Zn, situades a Mont-ras i a Llofriu, entre altres indrets, sempre dintre de la Serralada Litoral,

4.- Observació de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior. Així, veurem algunes de les explotacions de les roques granítiques (i de les seves alteracions) situades prop de Mont-ras.

5.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris que es van fer per aquests indrets, de quasi vint anys. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ i VALL ROSELLÓ (1997) i VALL ROSELLÓ i MATA – PERELLÓ (1995). Tret d´aquests, no en coneixem cap més

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a, 1994b i 1994c); així com pel més recent: ICGC (2005).

Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya. També farem esment de: CALDERÓN (1910), FAURA i SANS (1923), MARCET RIBA (1947) i TOMÁS (1919-1920).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s´iniciarà i finalitzarà al terme de Mont-ras, dintre de la comarca del Baix Empordà. Així, s´iniciarà, concretament a la sortida del poble pels seus sectors septentrionals, prop e les instal·lacions d´un magatzem, del Dia. A partir d´aquí, caldrà iniciar el recorregut a peu, pel camí de Fitor.

Aviat arribarem a una cruïlla de camins. De moment continuarem pel de la dreta, fent una fillola, anant primer cap a la propera Cantera de la Morena, per on intentarem fer una altra aturada i posteriorment cap a la Mina d´En Torrent (passant al terme de Llofriu). Si s´escau, arribarem a la Font de la Teula i després retornarem a la cruïlla de camins.

En retornar a la cruïlla de camins, intentarem fer una aturada a la denominada Mina Petita (però que en realitat és la Mina Pepita o la Mina Carmen). Després, continuarem a peu pel camí de l´esquerra, fins arribar a un trencall que ens durà a la Mina Pepito, per on farem una aturada.

Posteriorment, ens caldrà retornar al proper Camí de Fitor, per tal de seguir, anant ara cap al Coll de la Boquera, fer on farem dues aturades. I, finalment, des d´aquest indret baixarem cap a Mont-ras pel denominat Camí Vell de Fitor, passant a mig camí per les restes de la Mina Sant Miquel, per on farem la darrera aturada. Tot seguit, anirem cap a Mont-ras i cap a l´indret d´inici del recorregut, per on el finalitzarem.

Es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 6´94 Km, a través dels quals farem 7 aturades. Aquest itinerari s´iniciarà a una alçada de 62 metres, pujant contínuament, fins als 136 metres, en arribar a la segona aturada. Després s´anirà baixant fins als quasi 76 metres, en arribar a la tercera aturada. A partir d´aquí, seguint el Camí de Fitor, arribarem a la màxima alçada del recorregut, en sobrepassar el Coll de la Boquera, arribant als 166 metres. A partir d´aquí, tot el recorregut serà de baixada, fins arribar als 62 metres inicials, prop de Mont-ras.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre del mateix full, concretament el següent: 334 (o de Girona); tot i que el recorregut l´iniciarem i el finalitzarem dintre del full 335 (o de Palafrugell). Ambdos pertanyen al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca del Baix Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya.

Així, la relació de les aturades que constitueix aquest itinerari, es la següent, que anirem veient a continuació.
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

CALDERON, S. (1910).- Los Minerales de España. Junta Superior Facultativa de Minas. 506 pag. Madrid.

FAURA i SANS, N. (1923).- Explicació de la fulla nº 24 (Sant Feliu de Guixos). Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 10: Baix Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1983).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Segunda Série). Memòria i explicació de les fulles nsº: 297 (L´Estartit) i 335 (Palafrugell). Inst. Geol-Min. España, Minist. Industria y Energia. Madrid.

MARCET i RIBA, J. (1947).- Rocas eruptivas de las Gabarras y de la zona adyacente de la Costa Brava Catalana. Treballs dels Museu de Cien. Nat. de Barcelona. T. 1, vol. 1. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. i VALL ROSELLÓ, E. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà: des de Palamós a l´Estartit. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

TOMAS, LL. (1919-1920).- Els Minerals de Catalunya. Trebals de la Institució Catalana d´Història Natural, t.6. Barcelona.

VALL ROSELLÓ, E. i MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà. Xaragall, sèrie B, nº 7 (abril de 1995), 21 pàgines. Manresa.