ITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER CASTELLTALLAT (CAN PRAT BARRINA, CAL MIL HOMES, CAL MARC, CAL ASE NEGRE I CAL PRAT BARRINA)

RECORREGUT CIRCULAR, GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES (AMB UNA PETITA FILLOLA PEL SOLSONÈS), PELS TERMES MUNICIPALS DE SANT MATEU DE BAGES I LA MOLSOSA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CAL PRAT BARRINA A CAL MIL HOMES, A L´ASE NEGRE I A CAL PRAT BARRINA / 15 DE NOVEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep GIRABAL GUITART


ADVERTIMENT PREVI

En aquest cas, aquest recorregut forma part d´una trilogia, amb tres itineraris, que amb una certa variabilitat discorreran pels mateixos indrets. Entre els hi haurà trajectes i parades comuns. Fonamentalment, les diferències estan en la utilització o no, de trams asfaltats.

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal fer esment que en aquest recorregut caldrà fer uns 2 Km per un camí veïnal, que uneix Salo amb Castelltallat. Aquest camí, ara carretera, la transitarem en tres trams, amb un recorregut total de 2 Km, per qual cosa caldrà anar amb les corresponents armilles protectores-

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-Pais Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures que la constitueixen pels voltants de Castellatallat, per on discorre l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. El recorregut d´aquest itinerari es farà al Nord d´aquesta estructura asimètrica, pel seu flanc septentrional.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment del trànsit Eocè- Oligocè; a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries, calcarenites i lignits. Per d´altra banda, sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, aquest sector està situat, com ja hem comentat, al Nord de L´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat i al Sud del Sinclinal de Vallmanya, aquest darrer molt lax. Ambdós de direcció aproximada E-W. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2.





BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La pràctica totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages, concretament pel seu agregat de Castelltallat. Tot i així, una part del recorregut, també transitarà pel terme de la Molsosa, antigament de la comarca d´Anoia (Alta Segarra) i actualment de la comarca del Solsonès; però serà una part molt petita del recorregut

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central (concretament, la corresponent a l´antic terme de Castelltallat) on es troba situada quasi tota la comarca del Bages.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Coaner, afluent a Súria, del Cardener.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Tàrrega (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tot i que per aquests sectors, es situarà més aviat a l´Oligocè). Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem nivells de calcàries lacustres y de lignits, entre els materials d´aquesta formació. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya; en concret del Sistema Pirinenc.

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. Especialment de les antigues explotacions de lignits, que veurem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut; com les icnites properes a Cal Prat Barrina
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaquen els relacionats amb la mineria del carbó.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Hi ha, però, alguns antecedents parcials relacionats amb el jaciment d´icnites; es tracta de MATA-PERELLÓ (2019 i 2020).

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de Cal Prat Barrina, des d´on es farà un primer recorregut pel camí (avui carretera), que es dirigeix cap a Castelltallat, fins arribar al jaciment d´Icnites, situat al costat de la carretera. Tot seguit, es retornarà cap a l´inici. En aquest tram, que discorrerà per carretera, es faran dues aturades.

Després, s´iniciarà un recorregut per camins de terra, anant successivament cap a Sant Martí de Bertrans, cap a les Mines de l´Aigua i d´Utgès, cap al Balç de l’Esparver i cap a Cal Mil Homes. Posteriorment, des d´aquest mas s´anirà cap a Cal Marc, situat a la carretera de Salo a Castelltallat. En aquest recorregut es faran diverses aturades.

Després, es farà un segon tram per carretera, per tal d´anar cap a Ca l´Ase Negre, des d´on s´iniciarà un recorregut fins a la Creu Vermella, tot seguint un camí de terra que condueix cap a Prades. Després, des de l´indret anterior, es baixarà cap a la carretera abans esmentada i es continuarà per ella, fins arribar al trencall de Cal Barrina, per l´esquerra, per on clourà el recorregut de l´itinerari. En aquest tram, es faran tres aturades més.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/itinerari-geologic-i-miner-per-castelltallat-can-prat-barrina-cal-mil-homes-cal-marc-cal-ase-negre-60683768

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 9´12 Km. A través d´ells es faran quinze aturades.

Així, el recorregut començarà a una alçada de 715´2, prop de Cal Prat Barrina. Després d´una sèrie d´oscil·lacions, es baixarà fins a una alçada de 647´1, en arribar al Balç de l’Esparver. Després, anirà pujant fins a una alçada de 763´8 metres, que s´assoliran entre Ca l´Ase Negre i la Creu Vermella. Després, es baixarà fins a una alçada de 690´2 metres, en sobrepassar la Rasa. I, finalment es retornarà fins als 715´2 metres, en arribar de nou a Cal Prat Barrina, a l´indret on s´ha iniciat el recorregut.



DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 362 (o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
____________________________________________________________________________________


COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.