ITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER LA RASA, PER CAL CODONY, CAL ROTERS I PER CLARET DELS CAVALLERS

RECORREGUT GEOLÒGIC I AMBIENTAL, A PEU, PER VELL TERME DE CLARET DELS CAVALLERS, ACTUAL TERME DE SANT MATEU DE BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CLARET DE CAVALLERS PER LA RASA CAP A CODONY, A ROTERS, I A CLARET DELS CAVALLERS / 03 DE MARÇ DEL 2024

Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep GIRABAL GUITART

ADVERTIMENT PREVI

En aquest cas, aquest recorregut forma part d´una trilogia, amb tres itineraris, que amb una certa variabilitat discorreran pels mateixos indrets. Entre els hi haurà trajectes i parades comuns. Fonamentalment, les diferències estan en la utilització o no, de trams asfaltats.

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures que la constitueixen pels voltants de Claret dels Cavallers. Així, el recorregut de l´itinerari es situa entre dos dels accidents geològics que discorren per la comarca del Bages de direcció WSW-ENE. Així, el recorregut es situarà al WNW de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat i a l´ESE del Sinclinal de la Colònia Valls –Salo – Vallmanya. Per aquesta raó, els materials sedimentaris tenen un cabussament generalitzat cap al WNW.

En aquest recorregut, es faran, fonamentalment observació d´aquestes estructures de la Depressió Geològica de l´Ebre. Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment del trànsit Eocè- Oligocè; a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Castelltallat. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries, calcarenites i lignits. Per d´altra banda, sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages; concretament pel seu agregat Castelltallat, De fet, pràcticament del recorregut de l´itinerari transitarà per l´antic terme de Claret de Cavallers.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Els dos municipis acabats d´esmentar, es troben plenament situats dintre de l´esmentat Geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Coaner, afluent a Súria, del Cardener. Concretament, en tot el recorregut, seguirem amunt i avall la rasa, que es tram fonamental i més llarg de l´esmentada Riera de Coaner.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Castelltallat (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tot i que per aquests sectors, es situarà més aviat a l´Oligocè). Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem nivells de calcàries lacustres y de lignits, entre els materials d´aquesta formació. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.

3.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

4.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaquen diversos Forns d´Obra que trobarem a diferents indrets del recorregut d´aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Existeix un antecedent parcial, coincident en part, amb el recorregut d´aquest itinerari. Es tracta de MATA-PERELLÖ, GIRABAL GUITART i HIDALGO CAÑERO (2007). Tret d´aquest no hi cap altre antecedent bibliogràfic.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També cal fer esment del treball FÀBREGA (2004), referit al Patrimoni Geològic i a la Geologia de Súria.

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), referit al Bages, per on discorrerà la major part del recorregut. També hi ha un treball recent obre els carbons del Bages: FÀBREGA i MATA-PERELLÓ (2020)

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´antiga població de Claret dels Cavallers, concretament a l´encreuament dels vials cap al poble, cap a Coaner i cap a Roters i Cal Prat Barrina.

Des d´aquest indret, ens caldrà seguir per aquest camí, el qual es dirigeix cap a Roters. Abans d´arribar-hi, farem dues aturades i posteriorment, agafarem un trencall (per l´esquerra) segons el sentit de la marxa, que es dirigeix cap a Cal Codony. Posteriorment, retornarem al camí principal que va remuntant la Rasa, per ta d´anar després cap a Roters, per on farem diverses i filloles. Finalment, retornarem cap a Claret dels Cavallers, prop d´on finalitzarem el recorregut de l´itinerari.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-i-miner-per-la-rasa-per-cal-codony-cal-roters-i-per-claret-dels-cavallers-160371409

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut serà de 8´03 Km, a través d´ells es faran dotze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 534´2 metres, a la cruïlla dels tres camins. A partir d´aquí, el recorregut serà sempre ascendent, amb diverses oscil·lacions fins arribar a una alçada màxima de 649´1 metres, a tocar del camí de Roters cap a Claret dels Cavallers. A partir d´aquest lloc, el recorregut serà contínuament descendent, amb algunes fluctuacions, prop de Claret dels Cavallers, fins retornar a l´alçada inicial. Aquesta haurà estat la cota més baixa de tot el recorregut d´aquest itinerari. Tot això es pot veure a les FIGURES 3 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, concretament el següents: 362 (de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:

_______________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

FÀBREGA, A. i MATA-PERELLÓ, J.M. (2020).- Les mines de carbó al Bages i al Moianès. Revista Dovella, Inèdit – en premsa. 23 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; GIRABAL GUITART, J. i HIDALGO CAÑERO, J. (2020).-Recorregut geològic i ambiental, a peu, per la comarca del Bages, pel terme municipal de Sant Mateu de Bages, pel vell terme de Claret dels Cavallers (Geoparc de la Catalunya Central): des de Claret de Cavallers a Roters, a la Cabana i a Claret dels Cavallers. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.