Activity

ITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER MAIANS, PERMANYER, VILADÉS, CAL ROSSINYOL, TORNANT A MAIANS

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER MAIANS, PERMANYER, VILADÉS, CAL ROSSINYOL, TORNANT A MAIANS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER MAIANS, PERMANYER, VILADÉS, CAL ROSSINYOL, TORNANT A MAIANS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER MAIANS, PERMANYER, VILADÉS, CAL ROSSINYOL, TORNANT A MAIANS

Author

Trail stats

Distance
7.33 mi
Elevation gain
571 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
571 ft
Max elevation
1,791 ft
TrailRank 
58
Min elevation
1,379 ft
Trail type
Loop
Coordinates
844
Uploaded
February 28, 2021
Be the first to clap
Share

near Castellfollit del Boix, Catalunya (España)

Viewed 775 times, downloaded 20 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER MAIANS, PERMANYER, VILADÉS, CAL ROSSINYOL, TORNANT A MAIANS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER MAIANS, PERMANYER, VILADÉS, CAL ROSSINYOL, TORNANT A MAIANS Photo ofITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER MAIANS, PERMANYER, VILADÉS, CAL ROSSINYOL, TORNANT A MAIANS

Itinerary description

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DE MAIANS, PERMANYER I VILADÉS (DINTRE DEL TERME MUNICIPAL DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX, GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL I DEL TERME MUNICIPAL D´ODENA). DES DE MAIANS A PERMANYER, VILADÉS I A MAIANS / 28 DE FEBRER DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar o en recórrer les carreteres i els vials amb certa circulació.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà en bona part per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central. Sols, una part del recorregut, no transitarà per l´esmentat geoparc; concretament els indrets corresponents al terme d´Òdena, per on també passarà el recorregut de l´itinerari.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages (i també els sectors anoiencs per on discorrerà el recorregut d´aquest itinerari) es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Eocè Superior i de l´Oligocè (fonamentalment de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites de tonalitats rogenques).

Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant).

En aquest recorregut, tal com hem esmentat, trobarem nivells de margues (o calcolutites) i de gresos, fonamentalment, sempre de tonalitats rogenques. Es tracta de materials d´origen continental (lacustre). Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, repartint-se per les comarques d´Anoia i del Bages. Així, el recorregut transitarà pels termes d´Òdena i de Castellfollit del Boix, respectivament dintre de les dues comarques esmentades. Tot i així, pel que fa al segon terme esmentat, el recorregut de l´itinerari transitarà pels voltants del seu agregat Maians.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Castellfollit del Boix es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. No succeeix el mateix amb el municipi d´Òdena, el qual pertany a la comarca d´Anoia.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament a la conca del riu Anoia, afluent del riu Llobregat, amb el qual te el seu aiguabarreig a la localitat de Martorell, dintre de la comarca del Baix Llobregat.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors occidentals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Castellfollit del Boix; concretament pel seu agregat, la localitat de Maians.

2.- Reconeixement dels sectors orientals de la comarca d´Anoia, pel terme municipal d´Òdena, fonamentalment

3.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

4.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

5.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc i del Sistema Mediterrani, si s´escau.

6.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)

7.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

9.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants dels sectors occidentals de la comarca del Bages i als sectors orientals de la comarca d´Anoia.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la localitat de Maians, des d´on s´anirà cap al Mas de Permanyer, caminant pel terme de Castellfollit del Boix (al que pertany la localitat de Maians). Després, s´entrarà al terme d´Òdena, passant entre altres llocs per Cal Viladés, Ca l´Aguilera i Cal Rossinyol. Després, des d´aquest darrer lloc, es tornarà a passar de la comarca d´Anoia a la del Bages, retornant al lloc on s´ha iniciat aquest recorregut circular, a la localitat de Maians, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari. Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-i-miner-per-maians-permanyer-vilades-cal-rossinyol-tornant-a-maians-66881335

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 11´79 Km aproximadament, a través del qual es faran 8 aturades. El recorregut començarà a una alçada de 528´4 metres. Després, anirà pujant lentament, fins arribar a una alçada de 543´7 metres, camí de Permamyer. Després, començarà a baixar, arribant a una cota de 420 metres, poc després de sobrepassar la Font de Brunet, essent aquesta la cota inferior de tot el recorregut. Després, anirà pujant amb diverses oscil·lacions, fins arribar a una cota de 546 metres, per les immediacions de Cal Joan Ros, essent aquesta la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari. A partir d´aquí, anirà baixant fins arribar als 528´4 metres inicials, en retornar a Maians.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 391 (o d´Igualada).

__________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,757 ft
Photo ofP1 CAMÍ DE MAIANS CAP A CAL PERMANYER, PROP DEL TURÓ DE COTA 533´7 metres Photo ofP1 CAMÍ DE MAIANS CAP A CAL PERMANYER, PROP DEL TURÓ DE COTA 533´7 metres Photo ofP1 CAMÍ DE MAIANS CAP A CAL PERMANYER, PROP DEL TURÓ DE COTA 533´7 metres

P1 CAMÍ DE MAIANS CAP A CAL PERMANYER, PROP DEL TURÓ DE COTA 533´7 metres

PARADA 1. CAMÍ DE MAIANS CAP A CAL PERMANYER, PROP DEL TURÓ DE COTA 533´7 metres, (Maians, terme municipal de Castellfollit del Boix, comarca del Bages). (Full 391). Alçada: 533´7 metres. El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de Maians, una localitat del terme municipal de Castellfollit del Boix, de la comarca del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central. Des d´aquest poble, cal agafar el camí que es dirigeix cap al Nord, cap el Permanyer. Poc després de sortir de Maians, farem una aturada a uns 650 metres del poble. En aquest trajecte, hem estat circulant per la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials continentals de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Aquests materials, que ara apareixen on fem aquesta aturada, ja els hem trobat pels voltants del poble, per tot arreu. FOTOGRAFIES 1 i 2. FOTOGRAFIES 1 i 2 Aflorament dels materials continentals, de tonalitats rogenques de la Formació Artés Per arreu, es fan palesos els nivells de calcolutites i dels gresos, de tonalitats rogenques Aquests materials pertanyen a l´eocè Superior. Depressió Geològica de l´Ebre Per d´altra banda, a l´indret on som ara, es fa ben palès un paleocanal. Aquest es troba constituït per gresos, amb passades de conglomerats. Aquest paleocanal es troba entre els nivells de calcolutites rogenques. FOTOGRAFIES 3 i 4. FOTOGRAFIES 3 i 4 Un dels nombrosos paleocanals. Es troba entre els nivells de calcolutites de la Formació Artés El contacte amb les calcolutites es força irregular

PictographWaypoint Altitude 1,763 ft
Photo ofP2 OBSERVACIÓ DE LA VALL DE TORRENT DE PERMANYER, CAMÍ CAP A CAL PERMANYER Photo ofP2 OBSERVACIÓ DE LA VALL DE TORRENT DE PERMANYER, CAMÍ CAP A CAL PERMANYER

P2 OBSERVACIÓ DE LA VALL DE TORRENT DE PERMANYER, CAMÍ CAP A CAL PERMANYER

PARADA 2. OBSERVACIÓ DE LA VALL DEL TORRENT DE CAL PERMANYER, (Maians, terme municipal de Castellfollit del Boix, comarca del Bages). (Full 391). Alçada: 537 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant cap a Cal Permanyer. Aviat deixarem per l´esquerra els trencalls de Cal Joan Ros i de Cal Callo. Poc després arribarem a una lleugera pujada, on hi ha un cartell indicatiu d´una bassa d´aigua. Aquí farem una aturada, a uns 1´3 Km des de la parada anterior. En aquest tram del recorregut. hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist als recorregut anterior. És a dir, els nivells de calcolutites i de gresos rogencs de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Molt sovint, entre aquests materials hem trobat paleocanals, farcits amb gresos i nivellets de conglomerats de còdols molt petits. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es veu la vall del Torrent de Permanyer. Les seves aigües acabaran arribat al riu Anoia, afluent del Llobregat a Martorell. Per sobre, es veuen be els diferents relieves en cuesta de la Costa del Vila i de la Costa Lleonard, amb nivells de conglomerats a la part alta de les mateixes. FOTOGRAFIES 5 i 6.

PictographWaypoint Altitude 1,689 ft
Photo ofP3 CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS. CAL TON XASQUET, CRUÏLLA A CAL JEP LLARGUET, Photo ofP3 CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS. CAL TON XASQUET, CRUÏLLA A CAL JEP LLARGUET, Photo ofP3 CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS. CAL TON XASQUET, CRUÏLLA A CAL JEP LLARGUET,

P3 CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS. CAL TON XASQUET, CRUÏLLA A CAL JEP LLARGUET,

PARADA 3. CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS. CAL TON XASQUET, CRUÏLLA A CAL JEP LLARGUET, (Maians, terme municipal de Castellfollit del Boix, comarca del Bages). (Full 391). Alçada: 515 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant cap ara cap a Cal Permanyer. Abans, trobarem el vial que procedeix de Castellfollit del Boix. En arribar a la casa acabada d´esmentar, ens caldrà continuar cap a Cal Pascol i cap a Cal Valentí. Després, arribarem a les immediacions de Cal Ton Xasquet i cap a tocar de la cruïlla del camí cap a Cal Jep Llarguet. Per aquest indret, al camí de Cal Viladés, prop de la cruïlla esmentada, farem una aturada, a uns 0´8 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials de l´Eocè Superior, d´origen continental, eminentment fluvial. Es tracta de nivells de calcolutites de gresos rogencs. Molt sovint hi ha paleocanals desenvolupats sobre aquests materials, com el que troba poc abans d´arribar a la cruïlla amb el camí procedent de Castellfollit. FOTOGRAFIES 7 i 8 Per d´altra banda, ara, en arribar a l´indret de la parada, es fa palès un altre paleocanal, Al costat del camí hi ha una talús de pedra seca, on els fragments utilitzats per a la construcció procedeixen d´un dels paleocanals propers. Aquests, estan farcits amb gresos i amb llits de microconglomerats, amb abundants còdols de quars blanc i de quars negre, entre altres materials. FOTOGRAFIES 9 i 10.

PictographWaypoint Altitude 1,684 ft
Photo ofP4 PROP DE CAL VILLADÈS, CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS I A CAL MAGÍ VILADÉS Photo ofP4 PROP DE CAL VILLADÈS, CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS I A CAL MAGÍ VILADÉS

P4 PROP DE CAL VILLADÈS, CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS I A CAL MAGÍ VILADÉS

PARADA 4. PROP DE CAL VILLADÈS, CAMÍ DE CAL PERMANYER A CAL VILADÉS I A CAL MAGÍ VILADÉS, (Maians, terme municipal de Castellfollit del Boix, comarca del Bages). (Full 391). Alçada: 513 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant ara pel camí que es dirigeix des de Cal Permanyer a Cal Viladés i a Cal Magí Viladés. Just, després de sobrepassar la segona casa, farem una aturada. La farem a 0´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´eocè Superior, que ja hem vist als recorreguts anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Sovint, entre aquests materials, s´han fet força palesos els paleocanals, com a l´indret de l´aturada. Aquí, hi ha un potent paleocanal, amb gresos i microconglomerats. Aquí es fan ben evidents els còdols de quars blanc i de quars negre, procedents d´afloraments de materials paleozoics erosionats. FOTOGRAFIES 11 i 12.

PictographWaypoint Altitude 1,545 ft
Photo ofP5 CAMÍ DE CAL MAGÍ VILADES A LA TERRISERIA ROMANA. BARRANC DE VILADÉS Photo ofP5 CAMÍ DE CAL MAGÍ VILADES A LA TERRISERIA ROMANA. BARRANC DE VILADÉS

P5 CAMÍ DE CAL MAGÍ VILADES A LA TERRISERIA ROMANA. BARRANC DE VILADÉS

PARADA 5 - CONDICIONAL. CAMÍ DE CAL MAGÍ VILADES A LA TERRISERIA ROMANA. BARRANC DE VILADÉS, (Maians, terme municipal de Castellfollit del Boix, comarca del Bages). (Full 391). Alçada: 471 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara ens caldrà arribar a Cal Magí Viladés. Més endavant, en arribar al barranc Viladés, ens caldrà fer una aturada, si s´escau. En tot cas, aquesta aturada la farem a uns 0`7 Km de parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que estem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos rogencs. Sovint, entre aquests materials es fan palesos paleocanals. Així, n´hem vist un poc després de sobrepassar Cal Magí Viladés. I també, un altre, ara a l´indret de l´aturada. FOTOGRAFIA 13 i 14.

PictographWaypoint Altitude 1,537 ft
Photo ofP6 TERRISERIA ROMANA DELS CAMPS DE CAL VILADÉS, CAMÍ DE CAL VILADÉS A LA CASERIA RIPOLL Photo ofP6 TERRISERIA ROMANA DELS CAMPS DE CAL VILADÉS, CAMÍ DE CAL VILADÉS A LA CASERIA RIPOLL Photo ofP6 TERRISERIA ROMANA DELS CAMPS DE CAL VILADÉS, CAMÍ DE CAL VILADÉS A LA CASERIA RIPOLL

P6 TERRISERIA ROMANA DELS CAMPS DE CAL VILADÉS, CAMÍ DE CAL VILADÉS A LA CASERIA RIPOLL

PARADA 6. TERRISERIA ROMANA DELS CAMPS DE CAL VILADÉS, CAMÍ DE CAL VILADÉS A LA CASERIA RIPOLL, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia). (Full 391). Alçada: 468 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal seguir el recorregut pel camí que es va dirigint cap a la propera terrisseria romana. En arribar, farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada la farem a uns 0´5 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells cenozoics de l´Eocè Superior. Aquests materials són d´origen continental i presenten coloracions rogenques, (com a presencia del ferro de valència 3 entre els minerals de les roques dels sediments, en forma d´HEMATITES, molt minoritari, però suficient per donar el seu color als sediments). Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitat rogenc. Al respecte, d´aquests materials, cal dir que les calcolutites són molt argiloses, circumstància que va motivar la seva explotació i utilització com a matèria prima per a l´obtenció de materials ceràmics. Efectivament, aquests materials han estat explotats per aquests indrets i s´han utilitzat a una antiga terrisseria tardo – romana, dels segles IV – VI de la nostra època, coincidint amb l´època visigòtica. En efecte, en aquest indret s´han excavat dos forns, on s´utilitzaven aquests materials geològics per a l´obtenció de teules i de rajoles de diverses formes. Aquest conjunt, es situa al paratge del Ripoll de Can Brunet, dintre de les terres del Camp de Viladés. Cal dir que es tracta d´un importats jaciment arqueològic, que al mateix temps te un considerable valor dintre del Patrimoni Miner, tant pel que fa al terme d´Òdena com del conjunt de la comarca d´Anoia i de la Catalunya Central. Al mateix temps, és un indret important dintre dels jaciments arqueològics d´aquesta tipologia. FOTOGRAFIES 15 i 16. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap als votants, especialment cap al Nord i cap al NW, es poden veure diferents serres, per on afloren els materials rogencs de la Formació Artés, amb els típics relieves en cuesta. Efectivament, a les parts més altes d´aquestes serres hi ha nivells durs de gresos i fins i tot de conglomerats. FOTOGRAFIA 17. Tanmateix, des d´aquest lloc, mirant cap al Sud, es pot veure molt be els relleus de Ca n´Aguilera, per on afloren uns materials carbonatats de la Formació Tossa. Aquests materials carbonatats constitueixen un conjunt d´esculls coral·lins. FOTOGRAFIA 18.

PictographWaypoint Altitude 1,422 ft
Photo ofP7 FONT DE CAN BRUNET, IMMEDIACIONS DE CAL CINTO, CRUÏLLA DEL CAMÏ DE LA CASERIA DE RIPOLL AMB EL CAMÍ DE BRUNET, Photo ofP7 FONT DE CAN BRUNET, IMMEDIACIONS DE CAL CINTO, CRUÏLLA DEL CAMÏ DE LA CASERIA DE RIPOLL AMB EL CAMÍ DE BRUNET, Photo ofP7 FONT DE CAN BRUNET, IMMEDIACIONS DE CAL CINTO, CRUÏLLA DEL CAMÏ DE LA CASERIA DE RIPOLL AMB EL CAMÍ DE BRUNET,

P7 FONT DE CAN BRUNET, IMMEDIACIONS DE CAL CINTO, CRUÏLLA DEL CAMÏ DE LA CASERIA DE RIPOLL AMB EL CAMÍ DE BRUNET,

PARADA 7. FONT DE CAN BRUNET, IMMEDIACIONS DE CAL CINTO, CRUÏLLA DEL CAMÏ DE LA CASERIA DE RIPOLL AMB EL CAMÍ DE BRUNET, (terme d´Òdena, comarca d´Anoia). (Full 391). Alçada: 434 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal seguir el recorregut pel camí que es va dirigint ara cap a la Caseria de Ripoll. Més endavant, aquest camí arribarà a Can Cinto i poc després a la Font de Can Brunet, just després de trobar el camí procedent de Can Brunet, Prop de la cruïlla de camins farem una aturada, a la Font de Can Brunet. La farem a 1´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics continentals, de la Formació Artés. Hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Tanmateix, com a molts dels altres trams, hem trobat potents paleocanals, farcits amb gresos i passades de conglomerats, generalment amb còdols petits. Un d´aquests paleocanals es troba poc abans d´arribar a Can Cinto. FOTOGRAFIES 19 i 20. Després, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa ben present la Font de Cal Brunet. Aquesta surgència es troba associada a una fractura. L´aigua de la font es recollia a una bassa i s´utilitzava per a regar. Cal dir que es van efectuar tasques, per tal d´aprofitar millor l´aigua de l font. FOTOGRAFIES 21 i 22.

PictographWaypoint Altitude 1,481 ft
Photo ofP8 CAMÍ DE CA N´AGUILERA CAP A CAL ROSSINYOL I LA TORRE DEL SENYOR I CAP EL SEMONTÀ Photo ofP8 CAMÍ DE CA N´AGUILERA CAP A CAL ROSSINYOL I LA TORRE DEL SENYOR I CAP EL SEMONTÀ

P8 CAMÍ DE CA N´AGUILERA CAP A CAL ROSSINYOL I LA TORRE DEL SENYOR I CAP EL SEMONTÀ

PARADA 8 - CONDICIONAL. CAMÍ DE CA N´AGUILERA CAP A CAL ROSSINYOL I CAP EL SEMONTÀ, (terme municipal d´Òdena, comarca d´Anoia). (Full 391). Alçada: 451 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut de l´itinerari. Inicialment, ens caldrà anar cap al Sud, però en trobar el camí de Ca N´Aguilera, per l´esquerra, ens caldrà agafar-lo. Després, en arribar a la casa, ens caldrà anar seguir pel camí que es dirigeix cap a Cal Rossinyol. Poc després, farem una aturada. La farem a uns 1´7 Km de la parada anterior, aproximadament En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites i de gresos rogencs, que pertanyen a la Formació Artés. Sovint hem trobat paleocanals, amb gresos i conglomerats, com on ara som. FOTOGRAFIES 23 i 24.

PictographWaypoint Altitude 1,777 ft
Photo ofP9 IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÍ DE CAL ROSSINYOL AMB EL CAMÍ DE DE CAL PERMANYER Photo ofP9 IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÍ DE CAL ROSSINYOL AMB EL CAMÍ DE DE CAL PERMANYER Photo ofP9 IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÍ DE CAL ROSSINYOL AMB EL CAMÍ DE DE CAL PERMANYER

P9 IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÍ DE CAL ROSSINYOL AMB EL CAMÍ DE DE CAL PERMANYER

PARADA 9. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÍ DE CAL ROSSINYOL AMB EL CAMÍ DE DE CAL PERMANYER, (Maians, terme de Castellfollit del Boix, comarca del Bages). (Full 391). Alçada: 546 metres. Finalment, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut. Així, primer anirem cap a Cal Rossinyol. Després, en caldrà anar cap a quasi tocar la Torre del Senyor. Posteriorment, anirem cap a Cal Joan Ros, posteriorment cap a la cruïlla d´aquest camí, amb el camí del Permanyer, per on hem passat entre les dues primeres aturades del recorregut d´aquest itinerari. En aquest indret, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada, la farem a 2´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, a l´igual que en tots els trams d´aquest itinerari, hem anat trobant afloraments dels materials continentals de l´Eocè Superior. Aquests materials, de tonalitats rogenques, els hem anat trobant per tot arreu. Així, hem anat veient nivells de calcolutites rogenques i gresos rogencs. Com en tots els recorreguts de l´itinerari, em anat trobant paleocanals, amb gresos i conglomerats. Aquests paleocanals es situen sobre els afloraments abans esmentats de les calcolutites i dels gresos. Aquests son els materials que es troben a l´indret de la parada. En aquest trajecte, al costat d´unes plantacions de vinya, hem trobat una interessant barraca. Per a la seva construcció, s´han emprat els gresos de la Formació Artés. Molt prop de la barraca, hem trobat un paleocanal amb conglomerats de còdols de QUARS, blanc i negre. FOTOGRAFIES 25 i 26. Finalment, en arribar a l´indret de l´aturada, a tocar de la cruïlla de camins, podem fer una bona observació, mirant cap al SE, dels relleus de Montserrat, integrants dels que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). FOTOGRAFIES 27 i 28 _________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Tot i així, ens caldrà fer un recorregut, d´un 1´6 Km, per tal de tornar a l´indret on hem iniciat el recorregut de l´itinerari. Aquest recorregut, el farem per on ja hem passat, entre la PRIMERA PARADA i la SEGONA PARADA, del recorregut d´aquest itinerari. Així, hem tornat a veure els materials que ja hem vist al recorregut inicial.

Comments

    You can or this trail