ITINERARI GEOLÒGIC I MINER PER VILADELLEVA, PEL COLL DE LA CREUETA I PER LA RIERA DE BELLVER (CALLÚS, CASTELLNOU B. I SÜRIA),

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME DE CALLÚS, AMB FILLOLES PER CASTELLNOU DE BAGES I PER SÚRIA. RECORREGUT PELS VOLTANTS DE VILADELLEVA I DEL COLL DE LA CREUETA. RECORREGUT DINTRE DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL / 08 DE FEBRER DEL 2022


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep GIRABAL GUITART


ADVERTIMENT PREVI

Aquest recorregut es similar al RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME DE CALLÚS. RECORREGUT PELS VOLTANTS DE VILADELLEVA AMB UNA FILLOLA PEL TERME DE CASTELLNOU DE BAGES RECORREGUT DINTRE DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL, però es 3 Km més llarg. A més a més, en aquest cas, penetra en el terme municipal de Súria. Tot i així, te moltes parades coincident i un bon tram de la ruta.

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central), és a dir, pels sectors centrals de l´esmentada depressió.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats, rogencs. Igualment, anirem trobant paleocanals, reblerts amb gresos, situats entre els afloraments dels materials acabats d´esmentar.

Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.


BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), fonamentalment pel terme municipal de Callús; tot i que farem una breu incursió pel terme veí de Castellnou de Bages. És a dir: en bona part discorrerà pel denominat Pla de Bages.

El recorregut passarà pels masos de Cal Cogoma i Les Tines, i també pel Viladelleva, dintre del terme de Callús. Igualment, discorrerà per Cal Vilatorrada, del terme municipal de Castellnou de Bages. I també per les immediacions de la Closa, dintre del terme municipal de Súria. Així, es faran dues filloles, la primera pel terme de Castellnou de Bages i la segona pel terme municipal de Súria.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, els tres municipis acabats d´esmentar, es troben plenament situats dintre de l´esmentat Geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca de la Riera de Bellver, afluent del riu Cardener per les immediacions de Callús. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, a través de la Riera de Bellver.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals del trànsit de l´Eocè Superior (del Vindobonià) a l´Oligocè. Així, trobarem nivells d´argiles, calcolutites, gresos i ocasionalment de conglomerats (formant part dels paleocanals), a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques.

3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres, especialment de la Riera de Bellver.

4.- Si s´ escau, observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre.

5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, veurem diferents tolls, situats a la Riera de Bellver.
8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, ens fixarem en el Forn d´Obra de Viladelleva i en el Forn d´Obra del Cal Ferrer.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent molt immediat al recorregut que ara presentem. Es tracta de MATA – PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2022). Com ja hem comentat es tracta d´un recorregut similar al que ara presentem, però més curt. Tret d´aquest, no coneixem cap antecedent més, relatiu als itineraris geològics.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà al terme municipal de Callús, per les immediacions del camí que condueix des de Callús a Viladelleva (i també a Castellnou de Bages). Començarà just on hi ha un Forn de Calç (41.80174 /1.79604). Després, des d´aquest indret caldrà baixar cap a la vall de la Riera de Bellver, per la qual es farà un recorregut, pels seus tolls. Tot seguit s´entrarà al terme de Castellnou de Bages, passant per les immediacions de Cal Vilatorrada.

Seguidament, després d´un breu recorregut, creuant la Riera de Bellver, es tornarà a entrar al terme de Callús, que de moment no s´abandonarà. Així, ara s´anirà cap a Viladelleva, per on es farà un recorregut pel seu entorn. Posteriorment, s´anirà cap a les immediacions de la Closa, entrant al terme municipal de Súria. Posteriorment, es passarà pel Coll de la Creueta, anant de nou cap a Viladelleva i retornant definitivament al terme de Callús. El recorregut seguirà després baixant cap a Cal Pasqual i cap a Cal Cogoma, es retornarà cap a l´indret on ha començat aquest recorregut, finalitzant al mateix indret on s´ha començat aquest itinerari.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-i-miner-per-viladelleva-pel-coll-de-la-creueta-i-per-la-riera-de-bellver-callus-94224407

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´72 Km. A través d´ells es faran deu aturades.

Així, el recorregut començarà a una alçada de 354 metres, per les immediacions del Forn de Calç i de Cal Cogoma. Després de pujar lleugerament fins als 367 metres, el recorregut anirà baixant fins als 312 metres, en arribar a la Riera de Bellver, concretament al Toll del Xuclador, que serà l´indret més baix de tot el recorregut de l´itinerari. A partir d´aquest darrer indret, el recorregut començarà a pujar. Ho farà contínuament, fins arribar a Viladelleva i fins al Collet del Camí cap a la Plaça del Llop, arribant-se a una alçada de 474 metres. Aquest, serà l´indret més alt de tot el recorregut d´aquest itinerari. A partir d´aquí, anirà baixant, fins retornar a l´alçada inicial, en arribar de nou a l´indret on s´ha començat, als 354 metres. Això es pot veure a l´ESQUEMA 5.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 362 (de Calaf o de Sant Joan de Vilatorrada), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:

___________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL i GUITART, J. (2022).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages, pel terme de Callús. recorregut pels voltants de Viladelleva amb una fillola pel terme de Castellnou de Bages recorregut dintre del Geoparc de la Catalunya Central. Inèdit. 16 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2022).- Recorregut directe circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages, pels termes de Fals (Fonollosa) i Sant Joan de Vilatorrada. recorregut per les immediacions de Can Server (Campserver), l´Obaga del Collbaix i per Can Canals Vell (Santa Marta). recorregut dintre del Geoparc de la Catalunya Central .Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.