ITINERARI GEOLÒGIC PELS SECTORS OCCIDENTALS DEL TERME D´AGUILAR DE SEGARRA. PELS VOLTANTS DELS CAUS I DEL VENDRELL

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS D´AGUILAR DE SEGARRA (DINTRE DEL SEU TERME MUNICIPAL, GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES D´AGUILAR DE SEGARRA, AL VENDRELL, A LA SERRA DE CÒDOL - RODON I A AGUILAR DE SEGARRA / 08 DE MARÇ DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar o en recórrer les carreteres i els vials amb certa circulació.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de ´Oligocè (fonamentalment de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites de tonalitats rogenques; i també amb calcàries i conglomerats). Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant).

En aquest recorregut, tal com hem esmentat, trobarem nivells de margues (o calcolutites) i de gresos, fonamentalment, sempre de tonalitats rogenques. Ocasionalment, també trobarem calcaries i conglomerats. Es tracta de materials d´origen continental. Tanmateix, molt sovint, també trobarem nivells de conglomerats, el quals sovint, donaran lloc als indrets més elevats. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Bages, concretament Així, el recorregut transitarà pel terme municipal d´Aguilar de Segarra, pels sectors ponentins de la comarca acabada d´esmentar.

Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi d´Aguilar de Segarra es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener, concretament a la de la Riera de Rajadell. afluent del riu acabat d´esmentar; que per la seva banda, també ho és del Riu Llobregat. Aquesta riera, travessa el terme d´Aguilar de Segarra de ponent a llevant.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors occidentals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Castellfollit del Boix, concretament pels sectors lleugerament ponentins propers al poble.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

4.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques). En aquests indrets, aquests materials pertanyen a l´Oligocè.

5.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents de la Riera de Rajadell. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

9.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants dels sectors occidentals de la comarca del Bages.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1984) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo prop del Km 1´1 de la carretera nacional (però menys) N-141g; concretament a la cruïlla d´on surt el camí cap el Vendrell. Després, caldrà passar a l´altra banda de la Riera de Rajadell, començant la pujada cap el Vendrell i cap a Santa Margarida de Comellonga. Després, convindrà continuar la pujada, remuntant poc a poc la Serra de Còdol – Rodon, arribant fins als Caus de la Carena i a Cal Xesc. A partir d´aquest indret, el més alt de tot el recorregut de l´itinerari, proper a Santa Magdalena de Còdol – Rodon, es començarà a baixar per la denominada Obaga dels Caus. Així, després d´una continuada baixada amb múltiples giravolts, s´arribarà a les immediacions de l´antiga masia dels Caus, situada al costat de la Riera de Rajadell. Posteriorment, després de sobrepassar la riera, s´arribarà a l´indret de l´inici del recorregut, completant totalment aquest itinerari circular.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-sectors-meridionals-del-terme-daguilar-de-segarra-pels-voltants-dels-caus-i-67284007

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 8´52 Km aproximadament, a través del qual es faran nou aturades. El recorregut començarà a una alçada de 459´2 metres, a tocar de la Riera de Rajadell, al camí d´Aguilar de Segarra cap el Ventrell. A partir d´aquest indret, el recorregut serà sempre ascendent, arribant fins a una alçada de 683´4 metres, pels voltants del Caus de la Carena. Aquesta, serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari. Després, el recorregut anirà baixant contínuament, amb algines oscil·lacions, arribant finalment fins a l´alçada inicial de 459´2 metres, després de completar tot el recorregut circular d´aquest itinerari. Aquesta, serà la cota més baixa de tot el recorregut.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 362 (de Calaf o de Sant Joan de Vilatorrada).

____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.