Activity

ITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE CASTELLAR (AGUILAR DE SEGARRA) DES DE CASTELLAR AL CASTELL, AL MOLINOT I A CASTELLAR

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE CASTELLAR (AGUILAR DE SEGARRA) DES DE CASTELLAR AL CASTELL, AL MOLINOT I A CASTELLAR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE CASTELLAR (AGUILAR DE SEGARRA) DES DE CASTELLAR AL CASTELL, AL MOLINOT I A CASTELLAR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE CASTELLAR (AGUILAR DE SEGARRA) DES DE CASTELLAR AL CASTELL, AL MOLINOT I A CASTELLAR

Author

Trail stats

Distance
5.41 mi
Elevation gain
738 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
738 ft
Max elevation
1,863 ft
TrailRank 
45 4
Min elevation
1,321 ft
Trail type
Loop
Coordinates
199
Uploaded
February 26, 2020
  • Rating

  •   4 1 review
Be the first to clap
1 comment
Share

near Aguilar de Segarra, Catalunya (España)

Viewed 769 times, downloaded 9 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE CASTELLAR (AGUILAR DE SEGARRA) DES DE CASTELLAR AL CASTELL, AL MOLINOT I A CASTELLAR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE CASTELLAR (AGUILAR DE SEGARRA) DES DE CASTELLAR AL CASTELL, AL MOLINOT I A CASTELLAR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE CASTELLAR (AGUILAR DE SEGARRA) DES DE CASTELLAR AL CASTELL, AL MOLINOT I A CASTELLAR

Itinerary description

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES I PEL TERME D´AGUILAR DE SEGARRA (DINTRE DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CASTELLAR, A LA RIERA DE GREVALOSA, AL CASTELL DE CASTELLAR, A LA RIERA DE MAÇANA, AL MOLINOT NOU I CAP A CASTELLAR / 01 DE MARÇ DEL 2020


Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL i GUITART


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Tot i així, caldrà tindre molta cura, ja que part del recorregut, en dos trams del recorregut es faran per vials asfaltats: al principi, remuntant la Riera de la Gravalosa i al final, que es farà per la carretera N – 141, anant cap al poblet de Castellar. Així caldria portar armilla.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona oriental del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme d´Aguilar de Segarra, pels sectors propers a Castellar, de l´antic municipi de Castellar i Quadres.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el terme de Navàs, es troba totalment situat dintre d´aquesta depressió, igual que la major part del Geoparc de la Catalunya Central. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Eocè (de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites rogenques). Tot i així, aquests materials cap a ponent van interrelacionant-se amb els seus materials coetanis de la Formació Tàrrega; però lleugerament posteriors. Sobre ells, sobre els uns i els altres, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment, els depòsits de vessant i les terrasses fluvials de la Riera de Rajadell i les dels barrancs que discorren per l´indret del recorregut de l´itinerari).

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors occidentals, del terme municipal d´Aguilar de Segarra; concretament pels seus sectors no segarrencs, els quals corresponen a l´antic terme de Castellar i Quadres, que al 1840 es va ajuntar amb el d´Aguilar.

En aquest recorregut, anirem fent diverses aturades, unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal d´Aguilar de Segarra, exclusivament pels sectors propers a Castellar.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut del present itinerari.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques; ocasionalment, també trobarem afloraments de calcàries grisenques, generalment fosques). Tanmateix, als sectors més occidentals del recorregut, ja trobarem materials que es van interrelacionant amb els de la Formació Tàrrega, igualment cenozoics, però que ja pertanyen a l´Oligocè.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen els depòsits de vessants i també les terrasses de la Riera de Rajadell i dels diferents torrents i barrancs, que anirem trobant al llarg del recorregut. En tots els casos, es tracta de materials eminentment heteromètrics.

5.- Observació dels aprofitaments dels materials geològics, especialment de l´aprofitament de l´aigua, en diversos pous que anirem trobant en aquest recorregut.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, cl fer esment dels diversos afloraments de paleocanals.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha dos antecedents immediats, relacionats amb el recorregut d´aquest itinerari; concretament: MATA-PERELLÓ i GORABAL GUITART (2020) i MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018). Tots dos són semblants, i el que ara presentem és una actualització d´aquells, especialment del primer; de fet, el primer ja és una actualització del segon, més recent. Tret d´aquests, no coneixem cap precedent sobre aquest recorregut .

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al costat del poble de Castellar, per on es farà la primera aturada. Després, es continuarà pel camí que es dirigeix cap a Grevalosa, remuntant la Riera de Grevalosa. Poc després de sobrepassar Ca l´Abadal, es trobarà, per la dreta, el camí que es dirigeix cap al camí de Cal Marquet i Can Caselles cap al Castell de Castellar, cap on ens caldrà anar-hi.

En aquest trajecte, eminentment de pujada i després planer, es faran diverses aturades. Després, el camí començarà a baixar fins a la Riera de la Maçana. En trobar-la, es baixarà pel seu costat, arribant primer a la carretera de Seguers i després a la carretera N – 141g. En aquest tram també es faran dues parades. I, finalment, en trobar la carretera anterior, caldrà anar pel costat de la Riera de Rajadell, fins arribar a Castellar, just on ha començat l’itinerari.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 8´7 Km., a través del qual es faran diverses aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 402 metres, per les immediacions del poblet de Castellar.

Després, a partir d´aquest indret, el recorregut anirà pujant, remuntant primer la Riera de Grevalosa, i després anant cap a Can Marquet i cap al Castell de Castellar. En aquest trajecte, camí de l´esmentat castell, assolirem la màxima alçada de tot el trajecte, arribant a uns 567 metres. A partir d´aquí, s´anirà baixant, passat pel Castell, a una alçada de 545 metres.

Més tard, s´arribarà a la Riera de Maçana, a la Riera de Rajadell i de nou al poble, a l´alçada inicial de 402 metres. Tot aquest darrer trajecte, haurà estat completament de baixada, molt suau.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 362 (o de Calaf). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUITART, J. (2020).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de Castellar, a la Riera de Grevalosa, al Castell de Castellar, a la Riera de Maçana i de nou a Castellar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa


MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de Castellar, a la Riera de Grevalosa, al Castell de Castellar, a la Riera de Maçana i de nou a Castellar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,320 ft
Photo ofP1 INICI DEL CAMI, DES DE CASTELLAR CAP A LA RIERA DE GREVALOSA i CAP A SANTA CECILIA DE GREVALOSA Photo ofP1 INICI DEL CAMI, DES DE CASTELLAR CAP A LA RIERA DE GREVALOSA i CAP A SANTA CECILIA DE GREVALOSA

P1 INICI DEL CAMI, DES DE CASTELLAR CAP A LA RIERA DE GREVALOSA i CAP A SANTA CECILIA DE GREVALOSA

PARADA 1. INICI DEL CAMI CAP A LA RIERA DE GREVALOSA i CAP A SANTA CECILIA DE GREVALOSA, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem a tocar del poble de Castellar, de l´actual municipi d´Aguilar de Segarra, dintre dels sectors més occidentals del Geoparc de la Catalunya Central. Aquest indret, com tota la comarca del Bages (on es troba el municipi d´Aguilar de Segarra), es localitza íntegrament dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; concretament dintre de la seva Depressió Central (MATA – PERELLÓ, 1984). Així, en aquest indret on ara som, afloren els materials cenozoics per tot arreu. Així, es veuen, per arreu els materials rogencs de la Formació Artés, del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè, que en aquest indret ja pertanyen als trams superiors. Aquests materials es fan palesos a la vora de la Riera de Rajadell, prop d´on li arriba la Riera de Grevalosa. Per d´altra banda, cal fer esment de l´aprofitament dels materials geològics (concretament dels recursos hídrics) al propi poble de Castellar. Efectivament, a la mateixa entrada, venint des de l´Eix Transversal, ja es troba un pou en el qual s´aprofiten les aigües subterrànies. Poc més enllà, dintre del poble, hi ha un altre pou, més petit que l´anterior.

PictographWaypoint Altitude 1,358 ft
Photo ofP2 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DEL REVELL, CAMÍ DE CASTELLAR A GREVALOSA Photo ofP2 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DEL REVELL, CAMÍ DE CASTELLAR A GREVALOSA

P2 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DEL REVELL, CAMÍ DE CASTELLAR A GREVALOSA

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DEL REVELL, CAMÍ DE CASTELLAR A GREVALOSA, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que va remuntant la Riera de Grevalosa, dirigint-se cap a Grevalosa i posteriorment cap a Castellfollit del Boix.. Així, arribarem a les immediacions del trencall del Revell, farem una aturada, a uns 200 metres de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, dels qual n´hem parlat abans. Així, s´han fet ben palesos els nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, d´origen continental. Tot i així, de vegades es troben recoberts per depòsits holocens de vessant, com a l´inici de la carretera que estem seguint, molt prop del trencall cap al Revell, a la dreta del vial. Entre els materials detrítics es fan palesos dels gresos i de les calcolutites que afloren més amunt d´on ara som, per sobre del camí que anem seguint.

PictographWaypoint Altitude 1,448 ft
Photo ofP3 IMMEDIACIONS DE CAN COLOMER. CAMÍ DE CASTELLAR A LA GREVALOSA Photo ofP3 IMMEDIACIONS DE CAN COLOMER. CAMÍ DE CASTELLAR A LA GREVALOSA

P3 IMMEDIACIONS DE CAN COLOMER. CAMÍ DE CASTELLAR A LA GREVALOSA

PARADA 2. VOLTANTS DE CAN COLOMER, , CAMÍ DE CASTELLAR A GREVALOSA, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Seguint per aquest vial, arribarem a un indret per on la Riera de la Grevalosa te un eixamplament. Aquí, es troba Cal Colomer, al bell mig d´aquesta zona més ampla de la riera. Una més amunt d´aquest indret, farem una aturada, a poc més de 1 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés. Aquests són els materials que afloren pels voltants de Can Colomer, fent-se palesos per tot arreu. Per d´altra banda, ocasionalment anem trobant intercalacions de nivells grisencs, com en aquest indret. Aquests materials que afloren a la part baixa de la Riera Grevalosa, corresponen a seqüències lacustres, dintre de la Formació Artés .

PictographWaypoint Altitude 1,772 ft
Photo ofP4 PUJADA DESDE EL CAMÏ DE LA GREVALOSA AL CAMI DE CASELLES AL CASTELL

P4 PUJADA DESDE EL CAMÏ DE LA GREVALOSA AL CAMI DE CASELLES AL CASTELL

PARADA 4. PUJADA DES DEL CAMÍ DE LA GREVALOSA AL CAMÍ DE CAN CASELLES AL CASTELL, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar remuntant la Vall de Grevalosa. Així, aviat passarem per prop de Ca n´Abadal. Poc després, trobarem per la dreta un camí que puja molt ràpid i amb molta inclinació, per anar a trobar el camí que va de Can Marquet i de Can Caselles cap a al Castell. A mitja pujada, farem una aturada, aproximadament a 1´2 Km de la parada anterior. En aquest tram, hem continuat trobant els materials de la Formació Artés, amb afloraments de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques. Entre aquests materials, hem anat trobant freqüents paleocanals Per d´altra banda, des de l´indret on ara som, mirant cap al Nord, es pot veure un interessant relleu ruïniforme, desenvolupat a partir de l´erosió dels esmentats paleocanals. Aquest relleu s´ha originat a partir de la fragmentació dels paleocanals. Aquesta fragmentació en blocs, ha estat afavorida per la presencia de nombroses diàclasis i per la gelifracció, a l´introduir-se l´aigua entre les fractures, gelant-se en els períodes freds de l´hivern. Així, ells blocs trencats, han anat redolant muntanya a baix. Depressió Geològica de l´Ebre (o Conca Geològica de l´Ebre)

PictographWaypoint Altitude 1,818 ft
Photo ofP5 PLANS DEL CASTELL. CAMÍ DEL CASTELL

P5 PLANS DEL CASTELL. CAMÍ DEL CASTELL

PARADA 5. CAMÍ DEL CASTELL, PLANS DEL CASTELL, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar pujant pel inclinat camí que hem agafat anteriorment. Així, aviat arribarem al camí (més u menys planer) que enllaça Can Caselles i Can Marquet amb el Castell de Castellar. Seguint aquest camí, aviat arribarem als Plans del Castell, per aquest indret farem una aturada. Aquesta, la realitzarem aproximadament a poc més de 1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals rogencs de la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la parada actual. Així, per arreu es fan palesos els nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques. Sovint, entre aquests materials es fan palesos paleocanals. Aquests estan reblerts amb gresos i amb conglomerats, segons els llocs. Tot i que a la part alta, hem vist que els paleocanals configuren la part alta dels planells i de la serra on som. Per d´altra banda, des d´aquí, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona visió del Castell de Castellar.

PictographWaypoint Altitude 1,806 ft
Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE CASTELLAR Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE CASTELLAR Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE CASTELLAR

P6 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE CASTELLAR

PARADA 6. CASTELL DE CASTELLAR, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut anant ara cap al proper Castell de Castellar. En arribar-hi, farem una aturada. Així, haurem recorregut uns 0´6 Km des de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem estat circulant per un planell situat sobre relleus desenvolupats sobre paleocanals intercalats entre els materials de la Formació Artés. Efectivament, aquest darrer recorregut, l´hem fet per la part alta dels denominats Plans del Castell, entre afloraments dels materials eocens de la Formació Artés, entre els quals es fan palesos freqüents paleocanals, com el que hi ha sota del Castell, ben visible des d´uns 200 metres abans d´arribar-hi. FOTOGRAFIA 9 Després, en arribar al Castell de Castellar, podrem gaudir de la seva construcció i alhora de la seva situació geològica. Cal dir que tant el castell com les construccions properes, es troba situat sobre un paleocanal. Aquest, per la seva banda, s´ubica entre els materials de la Formació Artés. Efectivament, pels voltants del castell afloren les calcolutites i el gresos de tonalitats rogenques de l´esmentada formació. FOTOGRAFIA 10. Alhora, per sobre del camí, es pot fer una bona observació dels materials detrítics que forment part d´aquests paleocanals. ES tracta de nivells de gresos, sovint amb nivellets de microconglomerats. Per d´altra banda, des de les immediacions del castell, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació. Així, mirant cap al Nord, es veuen els relleus de la Serra de Castelltallat, situada entre les immediacions d´Aguilar de Segarra i Fonollosa (al Sud de la mateixa) i Salo (al seu Nord). La Serra de Castellatat, es troba situada sobre l´Anticlinal de Súria i els materials que ara veiem, des del Castell de Castellar, tenen un cabussament cap al Sud; tot i que això no es fa palès des d´on ara som. També, mirant cap a ponent (o cap al WNW) es pot fer una bona observació dels indrets situats a l´Oest d´Aguilar de Segarra, ja dintre de la comarca d´Anoia. Fins i tot, mirant cap al WSW, es pot veure be la vall de la Riera de Grevalosa, per on ens anant apropant de de l´inici de l´itinerari, a Castellar. Igualment, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot fer una bona observació dels sectors orientals del Bages i tanmateix de bona part de la comarca d´Osona. Així, cap a l´extrem, es veuen els relleus del Cabrerès. Aquests relleus llunyans pertanyen a la Depressió Geològica de l´Ebre, tot i que formen part de la sovint denominada Serralada Transversal (MATA – PERELLÓ, 1984). Finalment, cal dir que prop del Castell es fa ben pales un aprofitament de les aigües superficials, per ser emprades com a recurs. Així, es veu una cisterna o aljub, on es recollien aquestes aigües.

PictographWaypoint Altitude 1,618 ft
Photo ofP7 BAIXADA DEL CASTELL CAP EL MOLINOT. FONT DE LA MASIA I DE CAN JEPET

P7 BAIXADA DEL CASTELL CAP EL MOLINOT. FONT DE LA MASIA I DE CAN JEPET

PARADA 7. BAIXADA DEL CASTELL, FRONT DE LA MASIA I DE CAN JEPET, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal començar a baixar cap a la Riera de la Maçana. A Quasi a l´inici del recorregut, trobarem un corriol que baixa directament des del Castell cap a Castellar. Tot i així, nosaltres anirem baixant poc a poc, pel camí que ara es dirigeix cap WNW, passant per prop de Cal Tei. Més endavant, front de Cal Jepet i de la Masia, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns1´6 Km des de la parada anterior. Tot i així, hi ha un corriol que baixa directament des del Castell cap a la propera població de Castellar, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés. Així, s´han fet palesos els afloraments de les calcolutites i dels gresos d´aquesta formació. Els materials calcolutítics s´han fet prou països a l´inici de la baixada, molt prop del castell. Per la seva banda, els gresos formen part dels nombrosos paleocanals que hem anat trobant. Sovint, entre aquests materials dels paleocanals, veurem nivells de gresos i tanmateix de microconglomerats, menys freqüents. Aquests darrers materials constitueixen, de vegades un interessant pinyolenc. En aquest indret, mirant cap al NNE, es fa ben palès un interessant relleu ruïniforme desenvolupat a partir de l´erosió dels paleocanals. Aquest relleu ruïniforme es similar al que hem vist anteriorment, a la PARADA 4. Tanmateix, es fan força palesos aquests paleocanals per sota de l´Ermita de Sant Valentí. En arribar a la cruïlla de camins i a la Riera de la Maçana.

PictographWaypoint Altitude 1,470 ft
Photo ofP8 PLA DEL MOLINOT. CRUÏLLA DEL CAMÏ DEL CASTELL AMB LA CARRETERA DE SEGUERS

P8 PLA DEL MOLINOT. CRUÏLLA DEL CAMÏ DEL CASTELL AMB LA CARRETERA DE SEGUERS

PARADA 8. PLA DEL MOLINOT. CRUÏLLA AMB LA CARRETERA DE SEGUERS, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, per tal d´arribar a la Riera de Maçana (tributària de la Riera de Rajadell). En trobar-la, ens caldera baixar pel seu marge esquerre. Així, aviat arribarem al Molinot Vell i poc després a la cruïlla amb la carretera asfaltada que es dirigeix cap a Seguers i Coromines. En aquest indret, a la cruïlla i per sobre del Pla del Molinot, farem una aturada. La farem a uns 1´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, que hem estat esmentant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Tanmateix, hem anat trobant paleocanals (reblerts generalment per gresos i més ocasionalment per conglomerats). Ara mateix, precisament prop de l´aturada, es fa palès un d´aquest paleocanals, a l´esquerra de la carretera. Per d´altra banda, sota d´on som, es veu un extens pla, per on es situa el Molinot Vell i el Molinot Nou, molt prop de l´aiguabarreig de la Riera de Maçana (per on hem estat baixant, a la darrera part del recorregut) i de la Riera de Rajadell.

PictographWaypoint Altitude 1,404 ft
Photo ofP9 CARRETERA N-141-g IMMEDIACIONS DEL Km 3´7 Photo ofP9 CARRETERA N-141-g IMMEDIACIONS DEL Km 3´7

P9 CARRETERA N-141-g IMMEDIACIONS DEL Km 3´7

PARADA 9. ANTIGA CARRETERA NACIONAL N–141g, IMMEDIACIONS DEL Km 3´7, (Castellar, terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar per la carretera que procedeix de Seguers (del terme municipal de Sant Pere Sallavinera). Seguint ara aquesta carretera, aviat arribarem a la cruïlla amb la carretera N – 141g, procedent d´Aguilar de Segarra. En trobar-la, ens caldrà anar cap a llevant, per tal d´aproximar-nos cap a Castellar. En arribar a les immediacions del Km 3´5 d´aquesta carretera, farem una aturada. La farem a uns 1 Km, aproximadament, de la parada anterior. En aquest tram, hem continuat trobant els afloraments de les calcolutites i del gresos de la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Tanmateix, sobre aquests materials, es veuen depòsits de vessant, de l´Holocè, amb materials detrítics, discordants amb els anteriors. Així, entre uns materials i altres, hi ha una clara discordança, molt similar a la que hem vist al principi del recorregut de l´itinerari, prop de la PARADA 2, just a la sortida de la població de Castellar. També, hem anat trobant nivells de calcolutites rogenques i tanmateix molts paleocanals amb gresos. En aquest tram, prop del poble, es fan palesos uns nivellets de lignit, entre els materials de la Formació Artés, molt prop de la cruïlla. Aquests materials es fan ben palesos, ja que els sulfurs de ferro (fonamentalment la PIRITA) inclosos entre els lignits, s´han alterat, donant lloc a la formació d´òxids de ferro (fonamentalment la GOETHITA, la qual apareix constituint la LIMONITA). També, a l´alterar-se la PIRITA, ha originat la formació d´Àcid Sulfúric, que ha atacat a la CALCITA inclosa entre els nivells de les calcolutites, donant lloc a la formació de sulfats de calci (com el GUIX). En aquest indret es veuen minúscules làmines de GUIX LAMINAR, originat en aquest procés. ________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Tot i així, des d´aquest indret, ens caldrà fer un recorregut d´uns 0´6 Km, per tal de retornar cap a l´indret per on hem iniciat el recorregut circular; és a dir a Castellar. En aquest tram, anirem trobant afloraments dels materials continentals eocens de la Formació Artés, com en els altres trams del recorregut d´aquest itinerari.

Comments  (1)

  • Photo of pepsole
    pepsole Nov 21, 2021

    I have followed this trail  verified  View more

    Potser als geòlegs els agradará. Jo no ho soc. De fet no entenia ni els conceptes de les explicacions.

    Una ruta en la que prop d’una tercera part del recorregut està asfaltat, potser geològicament deu ser molt interessant però com a caminada no l’he gaudit gens.

    Ni un trist sender. Tot camí ample i asfalt.

    Si ets geòleg, segurament t’interessarà, sembla que està molt ben documentada, però com a caminada no val la pena. N’hi ha milers de millors.

You can or this trail