ITINERARI GEOLÒGIC PELS VOLTANTS DE PILZÀ / PILZÁN

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA RIBAGORÇA / RIBAGORZA. RECORREGUT PER L´ENTORN DEL POBLE DE PILZÀ / PILZÀN, PEL SEU CASTELL, PEL GR-18 PEL CAMÍ CAP A CALADRONS I CAP A ESTANYA. RECORREGUT PEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA LLITERA – RIBAGORÇA / PARQUE GEOLÓGICO Y MINERO DE LA LITERA - RIBAGORZA / 25 DE SETEMBRE DEL 2021

Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Sebastià AGUDO BLANCO

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l´itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà i es desenvoluparà totalment al Sistema Pirinenc, concretament a les denominades Serres Pirinenques Marginals (o senzillament: Serres Marginals). És adir: es desenvoluparà dintre dels sectors sovint denominats, amb el nom geològicament obsolet de Prepirineu.

Així, la totalitat del recorregut es realitzarà dintre de l´anomenat Mantell de les Serres Marginals, al Sud del Mantell del Montsec- En aquest context, anirem trobant fonamentalment afloraments dels materials mesozoics i dels materials cenozoics.

Entre els primers, trobarem fonamentalment materials del Triàsic i del Cretàcic. Així, veurem afloraments dels nivells argilosos, dels guixosos i dels terrenys ofítics del Triàsic Superior, del Keuper; així com materials carbonatats del Muschelkalk.

Pel que fa als materials cretàcics, trobarem fonamentalment calcàries, que pertanyen al Cretàcic Superior; així com prop també apareixen materials rogencs del Garumnià, del trànsit del Cretàcic al Paleocè, del Mesozoic al Cenozoic.
Ocasionalment, per sobre d’aquests materials, trobarem uns altres més recents, generalment detrítics els quals pertanyen al Miocè, al Pleistocè i a l’Holocè. Pel que fa als materials del Miocè, els veurem al Castell de Pilzà. Per d´altra banda els materials més recents dels dos darrers períodes els trobarem a diferents trams del recorregut, cobrint als materials anteriorment esmentats. Tot això, es pot veure a l´ESQUEMA GEOLÒGIC 1.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

Aquest recorregut es desenvoluparà totalment per l´actual terme de Benavarri / Benabarre, situat íntegrament a la comarca de la Ribagorça / Ribagorza. Tot i així, abans formava part de l´antic terme de Pilzà / Pilzán, fusionat amb el de Benabarre, l´any 1972. Així, fonamentalment el recorregut transitarà pels voltant del nucli, del lloc, que va ser la capçalera d´aquest antic municipi.

Per d’altra banda és un dels municipis que forma part del projecte del Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça / Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribagorça, dintre del qual ocupa els indrets més septentrionals del mateix.
OBJECTIUS GENERALS D’AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s’han d’aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement de l´esmentat Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça / Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribagorça.

2.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics que trobarem al llarg del recorregut de l´itinerari; això és dels materials del Triàsic i del Cretàcic. Així, veurem fonamentalment nivells argilosos, carbonatats i materials ofítics del Triàsic; així com materials carbonatats del Cretàcic. Alhora, també farem observacions llunyanes dels materials mesozoics que es troben propers al recorregut, però que no tallarem en cap moment del recorregut,

3.- Estudi i observació del materials cenozoics que trobarem, molt ocasionalment, al llarg del recorregut de l´itinerari, com els materials carbonatats de l´Eocè Inferior. Alhora, també farem observacions llunyanes dels materials cenozoics que es troben propers al recorregut, però que no tallarem.

4.- Estudi i observacions dels materials cenozoics més recents, del Miocè, posttectònics. Els trobarem pels voltants del Castell de Pilzà. Són materials molt detrítics, de caràcter heteromètric i heterogènic.

5.- Estudi i observació del materials més recents cenozoics, especialment del Pleistocè i de l´Holocè, que anirem trobant a diferents indrets del recorregut. Concretament, dels materials detrítics, que veurem a diferents trams del recorregut.

6.- Observació de l’estructura del Sistema Pirinenc; concretament del Mantell de les Serres Marginals, per on es desenvoluparà el recorregut de l´itinerari, per les immediacions de l´Anticlinal – Encavalcament de Sant Quilis. Alhora, també farem observacions llunyanes d´estructures pirinenques que veurem al llarg del recorregut, com del Mantell del Montsec del Mantell del Turbó, entre altres indrets que veurem de lluny.

6.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Aquest és el cas del proper Poljé de Castilló del Pla – Purroi de la Solana. Tanmateix, de lluny farem observacions de les estructures de Sant Quilis i del Pas de Bon Rebei.

7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No coneixem cap altre recorregut geològic desenvolupat pels indrets més propers al poljé de Castilló del Pla – Purroi de la Solana. Tot i així, hi ha recorreguts propers, en els quals, des de lluny, es fan observacions del poljé, com: MATA – PERELLÓ i AGUDO BLANCO (2020 i 2021) o MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018).

Per d’altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al territoris de la Llitera i de la Ribagorça. També farem esment del treball del Institut Geològic i Miner d’España: IGME (1996).

Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, esmentarem el treball de MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989).

Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

Aquest recorregut s’iniciarà per les immediacions del poble de Pilzà / Pilzán, sobre la carretera que hi condueix (la Hu-V-9131), prop de la cruïlla de la carretera amb el GR-14. Des d´aquest indret, es farà un primer recorregut cap el lloc, cap el poble, per on es faran les tres primeres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Tot seguit, es retornarà cap a l´indret de l´inici del recorregut, continuant ara el recorregut cap el Sud, seguint primer la carretera abans esmentada i després un camí paral·lel a la carretera, per tal d´anar cap al camí que condueix, des de la carretera abans esmentada fins a Estanya. En aquest tram, es farà una aturada.

Després, el recorregut anirà dirigint-se cap a llevant, baixant pel camí que es dirigeix cap a Estanya, fins arribar a les immediacions del Mas Giralt. En aquest tram del recorregut, es faran dues noves aturades.

Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al Nord, per tal de trobar el camí de gran recorregut GR-14. En trobar-lo, caldrà continuar per ell, retornant cap al poble i cap a l´indret de l´inici del recorregut. En aquest darrer recorregut es faran les darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Tot això es pot veure a l’arxiu de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-voltants-de-pilza-pilzan-84464454

Així, es pot veure que el recorregut tindrà poc menys de 6´76 Km, a través del qual es faran deu aturades. començarà a una alçada de 858 metres, per a pujar després fins als 917 metres, en arribar al Castell de Pilzà / Pilzàn. Aquesta serà la màxima cota de tot el recorregut de l´itinerari.

A partir d´aquí, després de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut, anirà baixant contínuament, fins arribar a una alçada de 726 metres, en arribar a la part baixa del camí GR-14. Aquesta, serà la cota més baixa de tot el recorregut de l´itinerari.

Finalment, des d´aquest indret, seguint el camí GR-14 cap a Pilzà / Pilzán, s´anirà ascendint contínuament, fins arribar a una alçada de 858 metres, en retornar a l´inici del recorregut de l´itinerari. ESQUEMES 1, 2 i 3.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Per d´altra banda i com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, ara utilitzarem el següent full: 289 (Benabarre); tot i així, la quasi totalitat de les aturades seran al primer dels dos full. Així, les diferents aturades que farem son les següents:
_____________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1996).- Mapa Geológico de España, a escala 1:50000. Explicación de la Hoja nº 289 (Benabarre). Inst. Geol. Min. España. Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. i AGUDO BLANCO, S. (2020). Recorregut circular experimental de recerca geològica i mineralògica pels voltants de Zurita / Sorita, Sant Quilis i lo Castellot, (termes municipals de Baells, Benavarri i Estopanyà), comarques de la Llitera i de la Ribagorça. recorregut pel Patrimoni Geològic i Miner del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. i AGUDO BLANCO, S. (2020). - Recorregut de recerca geològica per la comarca de la Ribagorça / Ribagorza. recorregut entorn del poljé de Castilló del Pla – Purroi de la Solana (antic terme de Pilzà / Pilzán, actualment del de Benavarri / Benabarre). recorregut pel futur parc geològic i miner de la llitera – ribagorça / parque geológico y minero de la litera – ribagorza. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J. S. (2018). Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des del Coll de Saganta a Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la Sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Ribagorça / Ribagorza. Revista Terra Endins, nº 3, 36 pag. Manresa.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona