ITINERARI GEOLÔGIC PELS VOLTANTS DEL BARRANC DEL REGUER I DEL COLLET DE LA TORRE DE JUAN

RECORREGUT A PEU, DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA RIBAGORÇA (DINTRE DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA LLITERA – RIBAGORÇA): RECORREGUT ENTRE EL COLLET DE LA TORRE DE JUAN (CAMÍ DEL CONGOST, EL REGUERS I ELS RENTADORS / 14 D´AGOST DEL 2022

Josep M. MATA-PERELLÓ i Sebastian AGUDO BLANCO

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que aquest recorregut s´efectuarà totalment a peu, de principi a fi. Això si, es caminarà per indrets fàcilment accessibles. Tot i això, com es natural, caldrà prendre les oportunes precaucions, com sempre es fa i s´ha de fer.

Per d´altra banda, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (i més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Així, aquest recorregut es desenvoluparà íntegrament dintre de les anomenades Serres Marginals Pirinenques, en concret pels sectors més occidentals del Mantell de Sant Mamet – Serra de Montclús.

Així, en aquest recorregut, anirem trobant fonamentalment , afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic, de caràcter eminentment carbonatat. Tot i que també en trobarem del Triàsic (de caràcter carbonatat, argilós, guixós i ofític, segons els indrets). Per d´altra banda, en aquest recorregut, hi ha també afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Tot això, els materials anteriors els trobarem sovint recoberts per materials detrítics posteriors de l´Oligocè, al Pleistocè i a l´Holocè.

Tot això, es pot veure, de forma, molt aproximada a la FIGURA 1, que situarem a continuació

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

El recorregut transitarà per una sola comarca aragonesa, concretament per la de la Ribagorça / Ribagorza. A més a més, es desenvoluparà exclusivament per un sol municipi, el d´Estopanyà.

També cal dir que aquest recorregut transitarà per un des territoris que formen part del Projecte del Parc Geològic de la Llitera – Ribagorça / Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribagorza. Precisament, el municipi d´Estopanyà, es un dels impulsors d´aquest projecte, que agrupa a diferents municipis de les dues comarques

OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST ¨ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1. Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i si s´escau i a distància, dels cenozoics (del Paleocè i de Eocè) situats a la Unitat Central Sudpirinenca, que anirem trobant al llarg del recorregut de l'itinerari. Aquests materials formen part del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, concretament dels sectors més occidentals del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús.

2. Observació de l'estructura de la Unitat Central Sudpirinenca que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.

3. Observació dels materials detrítics, fonamentalment els Pleistocè i de l´Holocè), els quals cobreixen als materials anteriors.

4. Estudi i descripció d'algunes mineralitzacions, que anirem veient al llarg del recorregut, especialment de les següents
4A) de les mineralitzacions evaporítiques, de GUIX, relacionades amb els afloraments triàsics del Keuper
4B) de les mineralitzacions diagenètiques de JACINTS DE COMPOSTEL·LA, associades als afloraments triàsics del Keuper
4C) de les mineralitzacions relacionades amb les alteracions de les ofites del Keuper, que ha dut a la formació de diversos minerals com: AERINITA, CAOLINITA i ESCOLECITA

5. Visió d'algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors. I també d’antigues explotacions de roques carbonatades del Muschelkalk; així com les actuals explotacions d´ofites.

6. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.

7. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent molt proper; es tracta de MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2020a i 2020b), Tret d´aquest, sols hi existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres, de caràcter parcial, d´alguns dels trams. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1997 i 2010); MATA – PERELLÓ y VILALTELLA FARRÀS (2007); MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014a i 2014b); MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Igualment, cal fer esment dels darrers treballs: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b, 2018c i 2018d).

D'altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència al conjunt de la geologia de Catalunya, fent una breu referència a les terres limítrofes de la Ribagorça. També farem esment dels treballs de l'IGME (1972) relatiu al Mapa Geològic d'Espanya (a escala 1: 200.000). Així com dels relatius als dos fulls geològics emprats en la confecció i realització d´aquest itinerari: IGME (1996a i 1996b)

Pel que fa a les mineralitzacions que anirem trobant, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1987, 1990a, 1990b i 1990c). Així mateix, també farem esment d'altres treballs nostres, com: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990). Igualment farem esment dels treballs clàssics com: MAESTRE (1845) i MALLADA (1881); així com diferents treballs de l'IGME (1974 i 1975). També farem esment de RIUS et altri (2004).

Finalment, direm que tots aquests treballs (així com d'altres que ara no hem esmentat), figuraran esmentats, per ordre alfabètic, en l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut s´iniciarà i finalitzarà a la comarca de la Ribagorça i al terme del poble de Estopanyà, per on es faran diverses aturades. En aquest recorregut, es transitarà a peu per diferents indrets del terme del poble acabat d´esmentar. Així, el recorregut s´iniciarà al camí de la Cova del Congost, en un indret proper al Collet de la Torre de Juan. Després, el recorregut es desplaçarà cap a ponent, fins arribar als rentadors d´Estopanyà, per on finalitzarà. Tot això, es pot veure també, a l´arxiu de Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-voltants-del-barranc-del-reguer-i-del-collet-de-la-torre-de-juan-110272259

Aquest recorregut serà d´uns 3´35 Km, aproximadament i el seu transcurs es faran 6 aturades. El recorregut, començarà a una alçada de 649 metres, al camí cap a la Cova del Congost. A partir d´aquí pujarà lleugerament, fins arribar als 656 metres. Des d´aquest indret, anirà baixant, amb diverses oscil·lacions, fins arribar als 604 metres, a la darrera aturada del recorregut.. Tot això, es pot veure a les FIGURES 2, 3 y 4.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, en aquest itinerari utilitzarem sols el full 327 (Os de Balaguer). Així, ara anirem veient els diferents trams del recorregut, així com les parades que els composen.

_________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección Temas geológicos. 200 pag. Zaragoza

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Historia Natural de los Països Catalanes, Volum.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1996).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. Hoja y memòria nº 289 (Benabarre). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1996).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. Hoja y memòria nº 327 (Os de Balaguer). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid

MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i Mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 13 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Vall-de-llou a Camporrells, Estopanyà i a Caserres del Castell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca aragonesa de la Ribagorza / Ribagorça: des de Purroi de la Solana a Estanya, Casserres del Castell, Enteça, a Ciscar i al Barranc del Queixigar, a través del Patrimoni Geològic i Miner. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018d).- Recorregut a de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Purroi de la Solana, a Castlló del Pla, Sant Quilis, Estanya, Casserres del Castell i a Estopanyà. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2020a).- Recorregut a peu, de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça (pel futur Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de la Mina de Manganès d’Estopanyà, al Pla de la Font de les Olles, al Pla del Reguer, al Complex Lacustre d´Estanya i de nou a la Mina de Manganès d´Estopanyà. Inèdit.20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2020b).- Recorregut a peu, de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça (dintre del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de la Mina de Manganès d’Estopanyà, al Pla de la Font de les Olles, al Pla del Reguer, a la Font Salada, al Complex Lacustre d´Estanya i de nou a la Mina de Manganès d´Estopanyà. Inèdit, 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Litera / Llitera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Grau Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera, de la Ribagorça i del Somontano: des de Saganta a Purroi, Benabarri, Aler, Aguinaliu i cap a Ólvena. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des de Camporrels a Saganta, Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça: des de Purroi de la Solana cap a Benavarri, Aler, Torres del Bisbe, Jusseu, Aguinaliu, Torres de Marguillén i cap a Graus. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. y VILALTELLA FARRÂS, J. (2007).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la comarca de la Ribagorza. Inédito. 14 pag. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona

RIUS, J., ELKAIM, E. y TORRELLES, X. (2004). «Structure determination of the blue mineral pigment aerinite form synchrotron powder diffraction data: The solution of an old riddle.». European Journal of Mineralogy, 16, 127-134.