ITINERARI GEOLÒGIC PER AGUILAR DE SEGARRA I SANT PERE SALLAVINERA (VILA-SECA, TORREGALLARDA, MOLÍ DE BOIXADORS)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS TERMES D´AGUILAR DE SEGARRA (BAGES, GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL) I DE SANT PERE SALLAVINERA (ANOIA, ALTA SEGARRA), DES DE VILA-SECA A SERRAGALLARDA, AL MOLÍ DE LA RIBERA, AL MOLÍ DE BOIXADORS I DE NOU A VILA-SECA / 12 D´ ABRIL DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar o en recórrer les carreteres i els vials amb certa circulació. Aquest serà el cas del trajecte per les immediacions del Molí de la Ribera; i també en el tram asfaltat entre el Molí de Boixadors i el trencall de Cal Vila-Seca, entre altres indrets del recorregut.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà quasi totalment per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central; efectivament, ja que el terme d´Aguilar de Segarra pertany al Geoparc. No és el cas del tram del recorregut que efectuarem pel terme de Sant Pere Sallavinera, ja que aquest no forma part del Geoparc.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió, el mateix que la major part de la comarca de l´Anoia, especialment pels seus sectors septentrionals, per on es localitza el municipi de Sant Pere Sallavinera. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Oligocè (fonamentalment de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites de tonalitats rogenques; i també amb calcàries i conglomerats). En aquests indrets, la Formació Artés, es troba en trànsit cap a la Formació Tàrrega, la qual aflora més cap a ponent. Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (els depòsits de vesant).

En aquest recorregut, tal com hem esmentat, trobarem nivells de margues (o calcolutites) i de gresos, fonamentalment, sempre de tonalitats rogenques, ocres i fins i tot blanquinoses. Ocasionalment, també trobarem calcaries i conglomerats. Es tracta de materials d´origen continental. Tanmateix, molt sovint, també trobarem nivells de conglomerats, el quals sovint, donaran lloc als indrets més elevats. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per les actuals comarques del Bages i d´Anoia; tot i així, la totalitat del recorregut discorrerà per la denominada Alta Segarra, on es situen aquests sectors dels dos municipis acabats d´esmentar, tot i que administrativament es situen a dues comarques diferents.

Així, el recorregut transitarà en bona part pel terme municipal d´Aguilar de Segarra. És a dir, el recorregut transitarà per sectors ponentins del Bages. Alhora, també discorrerà pels sectors més llevantins del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Per d´altra banda, part del recorregut transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, els terrenys situats al terme municipal d´Aguilar de Segarra, es troben plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener, concretament a la de la Riera de Rajadell. afluent del riu acabat d´esmentar; que per la seva banda, també ho és del Riu Llobregat. Aquesta riera, a través dels seus afluents, recull les aigües dels barrancs que drenen tot aquest territori per on circula el recorregut.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Reconeixement dels sectors occidentals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal d´Aguilar de Segarra, concretament pels seus sectors ponentins.

3.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques). En aquests indrets, aquests materials pertanyen a l´Oligocè. Per d´altra banda, aquests materials, per aquests indrets es situen prop de la zona de transició cap a la Formació Tàrrega, que s´estén més cap a ponent, però prop d´on som.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents de la Riera de Rajadell. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I, també ens centrarem en els diferents paleocanals que anirem trobant. També ens centrarem en veure el Sinclinal de Callús – Sant Mateu de Bages, que en part recorre els sectors meridionals dels indrets per on transcorre el recorregut de l´itinerari.
6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, farem esment del Forn d´Obra de les immediacions del Molí de Boixadors.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Cultural, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, farem esment del Cub de Serragallarda, excavat entre els materials detrítics d´un paleocanal, entre molts altres indrets.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants dels sectors occidentals de la comarca del Bages.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1984) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo al vial que uneix Cal Pallarès amb el Molí de Boixadors, per les immediacions de la cruïlla de Cal Camps. Així, l´iniciarem al començament del camí que es dirigeix cap a Cal Vila-seca i cap a Serragallarda. Així, nosaltres agafarem aquest camí i ens dirigirem cap al Sud, cap a les dues cases acabades d´esmentar.

Després, des de la darrera casa esmentada, caldrà baixar fins a la carretera nacional N-141f, per tal de fer una aturada. Tot seguit, caldrà continuar el recorregut pel camí veïnal que condueix cap al Molí de Boixadors. I, finalment, caldrà continuar cap a Cal Pallarès, fins trobar l´inici del camí cap a Cal Vila-seca, on s´ha iniciat el recorregut d´aquest itinerari, finalitzant així, el recorregut circular.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-per-vila-seca-serragallarda-moli-de-villalta-i-moli-de-boixadors-aguilar-de-segarra-i-sa-70434311

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´58 Km aproximadament, a través del qual es faran onze aturades. El recorregut s’iniciarà a una alçada de 679´5 metres, a la cruïlla on s´inicia el camí cap a Cal Vila-Seca. A partir d´aquí anirà baixant contínuament, fins arribar als 560 metres, prop de Cal Serragallarda. Tot seguit, després de pujar lleugerament fins als 583´2 metres, el recorregut tornarà a baixar, arribant ara als 532´2 metres, per les immediacions del Moli de la Ribera. Aquest serà l´indret més baix de tot el recorregut de l´itinerari.

I ara, a partir d´aquest lloc, el recorregut anirà pujant contínuament, arribant finalment als 683 metres, després de sobrepassar el Molí de Boixadors. Aquesta serà la cota més alta de tot el recorregut de l´itinerari. A partir d´aquest lloc, es baixarà fins els 670´5 metres inicials, en retornar a l´indret on s´ha efectuat l´inici del recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 362 (de Calaf o de Sant Joan de Vilatorrada).
____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.