ITINERARI GEOLÒGIC PER AVINYÓ: PONT VELL, BALÇ DE L CREU, TORRE DELS SOLDATS, CAMÍ RAMADER, BALÇ DE LA VALL, PONT VELL

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME D´AVINYÓ, COMARCA DEL BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL PONT VELL, A LA TORRE DELS SOLTATS, A L¨OLIVA, A LES IMMEDIACIONS DE LA VALL I DE LA POSA, I DE NOU AL PONT VELL. RECORREGUT PEL CAMÍ RAMADER / 20 D´ABRIL DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Josep GIRABAL GUITART i Josep HIDALGO CAÑERO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè.

Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. També hi ha nivells de calcolutites grisenques i calcàries, que corresponen a trams lacustres. Tots aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.

Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.

També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Bages; concretament pel terme municipal d´Avinyó Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors centrals de la comarca abans esmentada.

Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central, Efectivament, el terme municipal d´Avinyó es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca de la Riera Gabarresa i del seu afluent la Riera de Relat. D´aquesta manera, es troba totalment situada a la conca del Riu Llobregat, del qual la primera de les dues rieres esmentades, es afluent.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament dels relleus de Montserrat i dels del Montcau – Serra d´Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

3.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial i d´origen lacustre, segons els llocs. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, als trams fluvials. I també calcolutites grisenques i calcàries als trams lacustres. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

5.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I també en els denominats balços; així veurem el Balç de la Creu i el Balç de la Vall.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent bibliogràfic nostre, concretament MAT-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017) relatiu a un recorregut parcialment coincident. Tret d´aquest no coneixem cap altre antecedent relatiu als itineraris que puguin existir per aquests indrets.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del poble de d´Avinyó, concretament al Pont Vell, per on es farà la primera aturada. Tot seguit es pujarà cap el Balç de la Creu, per tal d´anar després cap a la Torre dels Soldats, cap el Camí Ramader Central i cap a l´Oliva. Fins aquest indret, el recorregut ha anat cap al Nord.

Després, es girarà cap a llevant i després cap el Sud. Així, s´anirà cap a la part alta del Balç de la Vall i cap a les proximitats de la Posa. Tot seguit, el recorregut girarà cap a ponent, per tal de retornar al Balç de la Creu i després al Pont Vell, finalitzant aquí aquest recorregut circular, al mateix indret on s´ha començat.

Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-avinyo-pont-vell-balc-de-l-creu-torre-dels-soldats-cami-ramader-balc-de-la-v-71708976

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´34 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 324 metres, per les immediacions del Pont Vell d´Avinyó. A partir d´aquí, començarà a pujar contínuament, llevat d´algunes fluctuacions petites. Així, s´arribarà a una alçada de 488 metres, per les immediacions de l´Oliva. A partir d´aquí, després de planejar una bona estona, es començarà a baixar contínuament, amb diverses oscil·lacions, fins retornar a l´alçada inicial, després de completar el recorregut circular, en arribar de nou al Pont Vell.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 391 (o d´Igualada). Així, el recorregut de l´itinerari, amb les catorze aturades que correlativament es faran, serà el següent.



_______________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). Trajectes pels sectors orientals d´Avinyó: Riera del Relat, Riera de la Gavarressa i Pont Vell. Revista Xaragall, nº 4, Quarta Sèrie. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.