Activity

ITINERARI GEOLÒGIC PER ESPARREGUERA, CAN ROCA, CAMÍ DE COLL MERCASDER, COVA DEL PETRACÓ, TURÓ GINESTERES I ESPARREGUERA

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER ESPARREGUERA, CAN ROCA, CAMÍ DE COLL MERCASDER, COVA DEL PETRACÓ, TURÓ GINESTERES I ESPARREGUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER ESPARREGUERA, CAN ROCA, CAMÍ DE COLL MERCASDER, COVA DEL PETRACÓ, TURÓ GINESTERES I ESPARREGUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER ESPARREGUERA, CAN ROCA, CAMÍ DE COLL MERCASDER, COVA DEL PETRACÓ, TURÓ GINESTERES I ESPARREGUERA

Author

Trail stats

Distance
4.01 mi
Elevation gain
781 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
781 ft
Max elevation
1,078 ft
TrailRank 
55
Min elevation
741 ft
Trail type
Loop
Coordinates
316
Uploaded
November 13, 2021
Share

near Esparreguera, Catalunya (España)

Viewed 378 times, downloaded 11 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER ESPARREGUERA, CAN ROCA, CAMÍ DE COLL MERCASDER, COVA DEL PETRACÓ, TURÓ GINESTERES I ESPARREGUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER ESPARREGUERA, CAN ROCA, CAMÍ DE COLL MERCASDER, COVA DEL PETRACÓ, TURÓ GINESTERES I ESPARREGUERA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC PER ESPARREGUERA, CAN ROCA, CAMÍ DE COLL MERCASDER, COVA DEL PETRACÓ, TURÓ GINESTERES I ESPARREGUERA

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I GEOAMBIENTAL PEL TERME MUNICIPAL D¨ESPARREGUERA (BAIX LLOBREGAT): DES DEL PLA DE CAL FONT AL CAMÍ DEL COLL MERCADER, A LA COVA DEL PETRACÓ, AL TURÓ GINESTERES, A ROQUES BLAVES I DE NOU CAP A ESPARREGUERA / 12 DE DESEMBRE DEL 2021


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., aquest constarà de diverses parades. Però, sols si es disposa del temps suficient, podrà efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l´itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que la totalitat d´aquest recorregut el farem a peu.

En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut del present itinerari discorrerà, en la seva totalitat per una sola unitat geològica: pel Sistema Mediterrani (i més concretament, ho farà per dues de les quatre sotsunitats que el constitueixen: per la Depressió Prelitoral Catalana (per on s’iniciarà el recorregut molt prop d´Esparreguera) i per la Serralada Prelitoral Catalana (per on es desenvoluparà la major part del recorregut).

Així, l´itinerari s’iniciarà a la localitat d’Esparreguera, d´on s´anirà cap al Nord, cap al Pla de Cal Font, per anar després cap al Barranc de Mercader i finalment cap a la Cova Petracó, per on finalitzarà, retornant després a l´indret on s ha iniciat. En aquest recorregut, primer es trobaran els materials cenozoics del Miocè (tot i que recoberts per terrenys recents de l´Holocè). Aquests materials son els quins reblen la Depressió Prelitoral Catalana.

Després, es trobaran afloraments dels materials paleozoics i dels materials mesozoics, que són els quins constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana. Així, veurem afloraments de llicorelles de l´Ordovicià, entre els afloraments paleozoics. També trobarem nivells de gresos rogencs, calcàries i dolomies del Triàsic, entre els afloraments mesozoics. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.



BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

Per d’altra banda, el recorregut de l´itinerari, s´haurà desenvolupat totalment dintre de la comarca del Baix Llobregat. I més concretament dintre del terme d´Esparreguera, exclusivament. Cal dir també que el recorregut es desenvoluparà a tocar del Parc Natural de Montserrat i del Geoparc de la Catalunya Central, en tots dos casos


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en el recorregut d´aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació del Sistema Mediterrani (o Catalanids) així com de les diferents sotsunitats que la constitueixen i per les quals discorre el recorregut del present itinerari. És a dir: de la Depressió Prelitoral i de la Serralada Prelitoral, les dues unitats més exteriors d´aquest sistema.

2.- Observació i descripció dels materials paleozoics (exclusivament de l´Ordovicià, així com de diversos afloraments granítics propers, però marginals al recorregut de l´itinerari) i dels mesozoics (del Triàsic), amb un clar predomini dels primers. Aquests materials constitueixen el subsòl la Serralada Prelitoral Catalana, pels voltants de les poblacions per les quals discorrerà el recorregut de l´itinerari. En el primer cas, trobarem afloraments de llicorelles i en el segon de gresos, conglomerats de quars, argiles, calcàries i dolomies, segons els llocs.

3.- Observació i descripció dels materials terciaris neògens (i més concretament del Miocè), els quals formen part de la Depressió Prelitoral Catalana, i que nosaltres trobarem pels voltants d’Esparreguera. Molt sovint, aquets materials es troben recoberts per terrenys detrítics recents, de l´Holocè.

4.- Observació de les estructures locals d’aquests materials esmentats als paràgrafs anteriors, al llarg del recorregut de l´itinerari, així com de les relacions existents entre les sotsunitats que constitueixen el Sistema Mediterrani per aquests indrets (concretament per la Depressió Prelitoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana). Així, ens fixarem en la important falla septentrional del Vallès – Penedès.

5.- Observació, si s’escau, de diverses explotacions mineres, antigues i actuals, situades al recorregut de l´itinerari.

6.- Interpretació dels impactes mediambientals provocats per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient. I en tot cas de les restauracions dutes a terme per tal de corregir els impactes.

7.- Observació sobre els fenòmens de karstificació desenvolupats sobre els nivells de calcàries del Muschelkalk. En concret de la cova del Petrecó.

8.- Observació de Patrimoni Geològic i del Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg d’aquest itinerari. Dintre del Patrimoni Geològic, cal fer esment de l´esmentada falla septentrional del Vallès – Penedès; així com la milonita de falla, que ha donat lloc al paratge de Roques Blaves, per on s´han desenvolupat excepcionals i espectaculars xaragalls, sobre les llicorelles milonititzades per la fractura.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeix un antecedent molt proper: MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2021), del qual el recorregut que ara presentem és una actualització amb lleugeres modificacions. A més a mes, existeixen alguns antecedents parcials, de tipus bibliogràfic referent a diferents parts del recorregut del mateix; es tracta de MATA-PERELLÓ (1986, 1997, 2001, 2006, 2007. 2012a, 2012b i 2013). Trets d’aquests antecedents, no en tenim coneixement de cap altres.

Tot i així, farem esment d´un important treball de SOLE SABARÍS (1964), on es descriu un recorregut molt proper al que ara presentem, dintre d´un conjunt de recorreguts pels voltants de Barcelona.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions de les comarques per les quals discorre l´itinerari, cal parlar d’un altre treball nostre, de MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes en general, distribuïdes per comarques, i esmentant-se les corresponents al Baix Llobregat.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tanmateix, farem esment de les fulles de IGME (1976a i 1976b) relativa a la zona per on discorre el recorregut del present itinerari.

També cal parlar del treball de MATA – PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (1995), relatiu a una proposta de geomuseu per aquesta zona.

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

L’iniciï del recorregut de l´itinerari, s´iniciarà a la població d´Esparreguera (situada al Baix Llobregat, com l´anterior). Prop del poble es realitzaran dues aturades, les primeres d´aquest recorregut. Tot seguit, el recorregut continuarà a peu, per la Serra de Mas Mercadé – Serra de Rubió, fins arribar a l´indret on es troba la Cova del Petrecó. Posteriorment, si s´escau, el recorregut de l´itinerari retornarà a l´indret on s´ha iniciat.

Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/itinerari-geologic-per-esparreguera-can-roca-cami-de-coll-mercasder-cova-del-petraco-turo-ginestere-88798080

Tanmateix es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 6´4 Km aproximadament, a través del qual es faran vuit aturades.

El recorregut començarà a una alçada de 232 metres, per les immediacions del poble d´Esparreguera. Després, anirà pujant fins als 323 metres, pel camí cap al Coll de Mercader. Posteriorment, ens aproparem al 300 metres, en arribar prop de la Cova del Petrecó. Després, baixarà fins als 214 metres, pel Barranc del Puig. Posteriorment, després de pujar fins als 293 metres, tornarà a baixar. Al tram final anirà pujant fins arribar a l´alçada inicial del recorregut d´aquest itinerari, en retornar a l´origen del mateix. Totes aquestes oscil·lacions es poden veure als ESQUEMES 3, 4 i 5.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, si s’escau. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret.

En aquest cas, el recorregut de l´itinerari passarà exclusivament per un dels fulls del mapa anterior. Concretament ho farà pel full 392 (o de Sabadell) de l´"Instituto Geográfico y Catastral", realitzat a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació i descripció de les aturades que composen aquest itinerari, és la següent:

_______________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Explicación del Mapa Geològico de España, a escala 1:50.000. Segunda serie. Hojas número: 391 (Igualada), IGME. Madrid

MATA - PERELLÓ, J.M. (1986).- Itineraris geològics per Esparreguera i Collbató. Xaragall, nº 11. 37 pag. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca Geològica i Mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des de Castellbisbal a Martorell i a Esparreguera. Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2001).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des de Terrassa i Castellbisbal a Sant Cugat del Vallès i al Papiol, i des de Martorell a Olesa de Montserrat i a Esparreguera. Algeps, sèrie B, nº 159, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- ).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d´Anoia: des d´Esparreguera a Piera i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d´Anoia: des d´Esparreguera a Piera i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d’Anoia: des d’Olesa de Montserrat i Esparreguera a Pierola, Piera, Vallbona i a Capellades. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012b).- Modificacions al recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d’Anoia: des d’Olesa de Montserrat i Esparreguera a Pierola, Piera i a Vallbona d´Anoia. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per la comarca del Baix Llobregat: des d’Esparreguera a la Colònia Sedó i a Esparreguera. Inèdito. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA,J. (1995).- El "Ecomuseu del riu Anoia", un instrumento didáctico para la enseñanza de la geologia. 1ª Reunión de la Comisión de Património Geológico de la Soc. Geol. España. Geogaceta, nº 20, 10 pag. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2021).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental pel terme municipal d¨Esparreguera, comarca del Baix Llobregat: des del Pla de Cal Font i Roques Blaves al Barranc de Mercader i a la Cova del Petracó, retornant després cap Esparreguera. Inèdit. 12pàgines. Manresa

RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SOLÉ SABARÍS, L. (1964).- Geologia de los alrededores de Barcelona. Colección la "Nueva Geografia", Minist. de Educ. Nacional. 135 pag. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 764 ft
Photo ofP1 CAMÍ D`ESPARREGUERA CAP AL PLA DE CAN FONT Photo ofP1 CAMÍ D`ESPARREGUERA CAP AL PLA DE CAN FONT

P1 CAMÍ D`ESPARREGUERA CAP AL PLA DE CAN FONT

PARADA 1. CAMÍ D`ESPARREGUERA CAP AL PLA DE CAN FONT, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 233 metres El recorregut de l´itinerari l´iniciarem a la població d´ Esparreguera, des d´aquí, ens caldrà sortir pel camí vell de Collbató, Així arribarem a les proximitats del Camí cap al Pla de Can Font. abans d´arribar-hi, ens caldrà fer una aturada, a uns 0`2 Km, de l´inici. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials que formen part de la Depressió Prelitoral Catalana, on estem ara situats. Aquests materials son del Miocè Superior. Precisament, la major part de la població d´Esparreguera es troba situada sobre aquests materials cenozoics del Neogen. Tot i així, sovint aquests materials miocènics han quedat recoberts per terrenys detrítics quaternaris. Aquests materials són els que ara apareixen a la mateixa vora del camí, on es possible veure interessants exemples de podosòls. FOTOGRAFIES 1 i 2. FOTOGRAFIES 1 i 2. PARADA 1 Podosòls a la bora del camí

PictographWaypoint Altitude 750 ft
Photo ofP2 IMMEDIACIONS DEL PLA DE CAN FONT, Photo ofP2 IMMEDIACIONS DEL PLA DE CAN FONT, Photo ofP2 IMMEDIACIONS DEL PLA DE CAN FONT,

P2 IMMEDIACIONS DEL PLA DE CAN FONT,

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL PLA DE CAN FONT, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 261 metres Després de fer la parada anterior, cal fer un nou recorregut pel camí que es va dirigint cap al paratge de Can Font, proper a Can Rubió. Aquest es també el Camí Vell de Collbató. Així, ara ens caldrà fer un recorregut a peu, anant cap al Nord, de prop de vuit cents metres. Tot i així, ens caldrà fer una curta fillola, d´uns 100 metres, per arribar millor a l´indret d´observació. En aquest breu recorregut, haurem anat trobant afloraments dels materials quaternaris esmentats a la parada anterior, concretament dels anomenats podosòls, que pràcticament haurem trobat fins al lloc de la present aturada. Des d´aquest indret, es pot veure una ampla panoràmica del Torrent de Roques Blaves, per sobre del qual estem situats. Així es veuen interessants exemples de xaragalls desenvolupats sobre aquests materials. Al respecte d´aquests, cal dir que es tracta de llicorelles trinxades per la falla Nord del Vallès –Penedès, de color blavós. FOTOGRAFIES 3 i 4. En relació a la falla, hem de dir que no la veiem, encara que estem situats davant de la seva bretxa de falla: les llicorelles trinxades que hem acabat d´esmentar. Aquesta falla posa en contacte les llicorelles paleozoiques situades al Nord d´on ara som, i els materials detrítics del Miocè, situats al Sud. Les primeres es troben a la Serralada Prelitoral Catalana; mentre que les segones es troben a la Depressió Prelitoral Catalana. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot veure una interessant finestra tectònica, ja que per sota de les pissarres, apareixen (al fons del barranc) uns materials rogencs amb gresos i calcolutites, que pertanyen al Triàsic Inferior, al Buntsadsteim. Tanmateix, mirant a l´altra banda del torrent, es pot veure una falla que posa en contacte els materials rogencs del Buntsandsteim amb les llicorelles de l´Ordovicià. La falla es vertical i es fa palesa a diferents zones, enfront nostre. Tanmateix, des d´aquest lloc es pot gaudir de l´observació (a l´altra banda del torrent) dels diferents materials triàsics, donant lloc a un interessant tall. Així, sobre els gresos i calcolutites rogenques del Triàsic Inferior (del Buntsandsteim), es poden veure els diferents trams del Triàsic Mitjà: les calcàries i dolomies del Muschelkalk Inferior, els gresos i calcolutites roges del Muschelkalk Mig i les calcàries i dolomies del Muschelkalk Superior, al Coll de Can Colomer. FOTOGRAFIA 5 i 6 Tanmateix, per darrera de tots els materials anteriors, es poden veure els nivells de conglomerats i bretxes calcaries de l´Eocè, tot formant part de Montserrat. Precisament, aquesta muntanya es fa ja clarament palesa per darrera dels materials mesozoics, tot i que entre uns i altres hi ha la Riera de la Salut, que baixa al Llobregat pels voltants de Ca n´Estruc. Finalment, des d´aquest indret, també es pot fer una bona observació de l´indret on es troba situada la població d´Esparreguera, al costat del Llobregat. FOTOGRAFIES 7 i 8 Finalment, cal dir que aquest paratge on ara som, és un indret molt interessant del nostre patrimoni geològic, que cal conservar adequadament

PictographWaypoint Altitude 1,074 ft
Photo ofP3 CAMÍ DEL PLA DE LA FONT CAP EL COLLET MERCADER PEDRERA DE CAL RUBIÓ Photo ofP3 CAMÍ DEL PLA DE LA FONT CAP EL COLLET MERCADER PEDRERA DE CAL RUBIÓ

P3 CAMÍ DEL PLA DE LA FONT CAP EL COLLET MERCADER PEDRERA DE CAL RUBIÓ

PARADA 3 – CONDICIONAL. CAMÍ DEL PLA DE LA FONT CAP EL COLLET MERCADER PEDRERA DE CAL RUBIÓ, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 352 metres Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un recorregut a peu, anant cap el Torrent de Can Mercader, cap el Nord d´on ara som, efectuant un petit recorregut pel Pla de Can Font, per sobre de la capçalera del Torrent de Ribes Blaves, que va quedant al llevant d´on ara som. Així, des de la parada anterior, trobarem un camí que procedeix de Can Rubio, que es dirigeix cap a l´Est. En arribar a l´indret de l´aturada, haurem efectuat un recorregut a peu, de poc més de 0´8 Km, aproximadament. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials rogencs del Buntsandsteim, ja que hem sobrepassat la Falla Septentrional del Vallès – Penedès, trobant-nos ara a la Serralada Prelitoral Catalana. Sobre aquests nivells de gresos i calcolutites rogenques, es comencen a trobar els nivells carbonatats del Muschelkalk Inferior. Aquests nivells apareixen quan el camí canvia de direcció. Així, ara, en aquest tram del recorregut, anem trobant afloraments dels diferents materials del Triàsic, disposats normalment, Aquí, en aquest indret hi ha una antiga pedrera, on es van explotar aquests materials carbonatats, les calcaries triàsiques, per tal d´ésser emprades com a àrids per a la construcció. Aquesta pedrera, de petites dimensions, es troba aturada des de fa força any, no havent – se realitzat cap tasca de restauració. FOTOGRAFIES 9 i 10.

PictographWaypoint Altitude 993 ft
Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE LA COVA DEL PEDRECÓ Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE LA COVA DEL PEDRECÓ Photo ofP4 IMMEDIACIONS DE LA COVA DEL PEDRECÓ

P4 IMMEDIACIONS DE LA COVA DEL PEDRECÓ

PARADA 4. IMMEDIACIONS DE LA COVA DEL PETRECÓ, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 298 metres Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pel camí que condueix cap a la Cova del Petrecó. Ben aviat trobarem un corriol que ens durà directament cap a l’esmentada cova. En arribar-hi, després de recórrer poc més de 1´1 metres, farem una nova aturada, dintre d´aquest recorregut. Cal dir que pel corriol hem fet prop de nou cents metres. En aquest tram, hem anat trobant materials carbonatats, fonamentalment calcaries, les quals pertanyen al Muschelkalk Inferior; és a dir al Triàsic Mig. Aquests son els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Per d´altra banda, aquests materials descansen sobre afloraments dels materials triàsics del Buntsandsteim, com hem anat veien en bona part del recorregut des del Pla de Can Font. ESQUEMA 6. Aquí, hi ha una antiga cova, desenvolupada sobre les calcaries acabades d´esmentar. Les dimensions de la cova son bastant petites, amb uns 200 metres com a màxim. La cova s’enfonsa en la muntanya, en funció del cabussament de les calcaries. Per d´altra banda, prop de la cova es fa palesa una falla, que afecta als materials del Triàsic. ESQUEMA 7. En arribar a l´indret de la parada, es pot gaudir d´un bona observació de l´entrada a la Cova del Petrecó. Aquesta es troba als afloraments carbonatats triàsics. FOTOGRAFIA 11. I per d´altra banda, des de l´entrada a la cova, es pot fer una bona observació dels relleus situats al sud d´Esparreguera, i a llevant, amb la Serralada Prelitoral Catalana, en primer terme, amb la Depressió Prelitoral Catalana i amb la Serralada litoral Catalana (Bloc de Garraf) situada més lluny. FOTOGRAFIES 12 i 13. FOTOGRAFIES 12 i 13. PARADA 4 En primer terme, a la fotografia de la dreta (13) es veu la Serralada Prelitoral Catalana i la vall del Llobregat. Més enllà, a la fotografia de l´esquerra (12) es veu Esparreguera a la Depressió Prelitoral Catalana i més enllà la Serralada litoral Catalana (el Bloc de Garraf, concretament)

PictographWaypoint Altitude 978 ft
Photo ofP5 OBSERVACIÖ DEL COLL DE GISTESRES I DEL TURÓ DE GINESTERES (TURÖ DEL PUIG) Photo ofP5 OBSERVACIÖ DEL COLL DE GISTESRES I DEL TURÓ DE GINESTERES (TURÖ DEL PUIG) Photo ofP5 OBSERVACIÖ DEL COLL DE GISTESRES I DEL TURÓ DE GINESTERES (TURÖ DEL PUIG)

P5 OBSERVACIÖ DEL COLL DE GISTESRES I DEL TURÓ DE GINESTERES (TURÖ DEL PUIG)

PARADA 5 – CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL COLL DE GINESTERES I DEL TURÓ DE GINESTERES, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 298 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal desfer la fillola que ens ha dut fins a la Cova del Petrecó, retornant cap el camí que baixa des del Coll Mercader. Poc abans d´arribar a aquest camí, podem fer una aturada. La farem a uns 0´6 Km, aproximadament de la parada anterior. En tot aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Muschelkalk Inferior. Tot i això, hem travessat diverses fractures que afecten als materials triàsics. De fet hem anat veient els materials carbonatats a diferents alçades, respecte d´uns blocs al altres. Ara, des d´aquest indret mirant cap al Sud, podem veure els materials triàsics del Buntsandstein, per sota nostre, al collet. Però també veiem els afloraments paleozoics de l´Ordovicià a la part alta del Turó de Ginesteres. Entre uns materials i els altres hi ha una fractura. FOTOGRAFIA 14. També, des de les immediacions d´aquest indret, mirant cap a ponent, podem veure un bon aflorament dels materials triàsics del Muschelkalk Inferior, amb un clar cabussament cap el Nord. FOTOGRAFIA 15.

PictographWaypoint Altitude 961 ft
Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL CIM DEL TURO DE GINESTERES Photo ofP6 IMMEDIACIONS DEL CIM DEL TURO DE GINESTERES

P6 IMMEDIACIONS DEL CIM DEL TURO DE GINESTERES

PARADA 6. IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE GINESTERES, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 215 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal efectuar un desplaçament cap al Sud, des de la Cova del Petrecó. Així, aviat arribarem a les immediacions del Turó de Ginesteres, per on farem una aturada, si s´escau. Aquesta aturada la farem a uns quatre cents metres de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant fonamentalment, afloraments dels materials carbonatats del Muschelkalk Inferior. Tot i això, en sobrepassar el Collet de Ginesteres, ara hem tornat a trobar afloraments dels materials rogencs del Triàsic Inferior, del Buntsandstrei. Posteriorment. En pujar cap el Turó de Ginesteres hem anat trobant afloraments materials dels paleozoics de l´Ordovicià. Així hem vist esquistos i quarsites, fonamentalment. Per d´altra banda, cal dir que en aquest darrer tram, hem superat una de les fractures, que ha provocat l´enlairament del Paleozoic. Ara, des de l´indret de l´aturada, mirant cap al Nord, es poden veure els afloraments dels materials triàsics, al peu del Coll de Mercader. FOTOGRAFIES 17 i 18.

PictographWaypoint Altitude 757 ft
Photo ofP7 TORRENT DEL PUIG, PARATGE DE ROQUES BLAVES MIRADOR MES BAIX Photo ofP7 TORRENT DEL PUIG, PARATGE DE ROQUES BLAVES MIRADOR MES BAIX

P7 TORRENT DEL PUIG, PARATGE DE ROQUES BLAVES MIRADOR MES BAIX

PARADA 7. TORRENT DEL PUIG, PARATGE DE ROQUES BLAVES MIRADOR MES BAIX, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 231 metres Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Ara, ens aproparem al Paratge de Roques Blaves, concretament al Torrent del Puig, per on farem una aturada. La farem a uns 0´9 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest indret hi ha un dels Miradors de Roques Blaves, concretament el més baix En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics, concretament de l´Ordovicià. Així, hem vist llicorelles. Més avall, hem arribat a un mirador. Des d´aquest, hem pogut veure les llicorelles trinxades d per la falla septentrional del Vallés Penedès. Aquestes llicorelles constitueixen la milonita de la falla. FOTOGRAFIES 12 i 22 FOTOGRAFIES 21 i 22. PARADA 7 Xaragalls de Roques Blaves Es veuen els materials paleozoics de l´Ordovicià, pràcticament trinxats per la Falla Nord del Vallès – Penedès (o Falla Septentrional de la Depressió Prelitoral Catalana),

PictographWaypoint Altitude 840 ft
Photo ofP8 MIRADOR DE ROQUES BLAVES 2 Photo ofP8 MIRADOR DE ROQUES BLAVES 2 Photo ofP8 MIRADOR DE ROQUES BLAVES 2

P8 MIRADOR DE ROQUES BLAVES 2

PARADA 8. TORRENT DEL PUIG, PARATGE DE ROQUES BLAVES MIRADOR MES ALT, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, subcomarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Alçada 231 metres Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Ara, ens anirem apropant cap el Pla de Cal Font, per on hem passat anteriorment. Més endavant, en arribar a la part més alta, al Pla de Cal Font, farem una aturada, poc abans d´arribar. Així, haurem efectuat un trajecte d´us 0´4 Km, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià. Així, hem anat trobant llicorelles. Però poc després, haurem començat a trobar a labora del camí nivells de gresos rogencs, els quals pertanyen al Triàsic (al Buntsandstein). De fet, a la base del camí, s´haurà fet patent aquest canvi, al variar la tonalitat de la base del camí. FOTOGRAFIA 23. Més amunt, arribarem a un altre mirador sobre el paratge de Roques Blaves. Com a l´anterior es pot gaudir de l´observació del paratge de les llicorelles trinxades per la falla septentrional de la Depressió Prelitoral Catalana (o Depressió del Vallès – Penedès). FOTOGRAFIAS 24 25. _____________________________________ AQUÍ FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ ITINERARI Tot i aixó, cal efectuar un llarg desplaçament de poc més de 1 Km. per tal de retornar a l´indret on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari. Així, tornarem a passar per les immediacions de l´indret per on hem fet la PARDA 2 i també pel lloc on hem fet la PARADA 1. Així, tornarem a trobar afloraments dels materials que ja hem esmentat cap els indrets per on hem fet les aturades anterior.

Comments

    You can or this trail