ITINERARI GEOLÒGIC PER LA GAVARRESA. VOLTANTS D¨AVINYÓ. PEL TINT, TINES DE LA POSA I CAL TONI MAS

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME D´AVINYÓ, COMARCA DEL BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL TINT A LA POSA, A LES TINES DE LA POSA, A CAL TONI MAS I DE NOU A LA POSA. RECORREGUT PER LA VALL DE LA GAVARRESA / 28 D´ABRIL DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Josep GIRABAL GUITART i Josep HIDALGO CAÑERO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè.

Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. També hi ha nivells de calcolutites grisenques i calcàries, que corresponen a trams lacustres. Tots aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.

Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.

També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Bages; concretament pel terme municipal d´Avinyó Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors centrals de la comarca abans esmentada. Tot i així, en alguns dels trams del recorregut de l´itinerari, aquest discorrerà prop del terme de Santa Maria d´Oló, de la comarca del Moianès.

Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central, Efectivament, el terme municipal d´Avinyó es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc. Tanmateix, el veí terme de Santa Maria d´Oló, també es situa dintre del Geoparc, ja que els termes abans bagencs i ara del Moianès, han estat membres del Geoparc, des del començament.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca de la Riera Gabarresa. D´aquesta manera, es troba totalment situada a la conca del Riu Llobregat, del qual la primera aquesta riera es afluent.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial i d´origen lacustre, segons els llocs. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, als trams fluvials. I també calcolutites grisenques i calcàries als trams lacustres. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés.

3.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

4.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I també en els denominats balços; així veurem el Balç de la Creu i el Balç de la Vall.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha uns antecedents bibliogràfics nostres, concretament: MATA – PERELLÓ, GIRABAL GUITART i HIDALGO CAÑERO (2021), i MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017) coincidents parcialment en alguns trams. Tret d´aquests no coneixem cap altres antecedent relatiu als itineraris que puguin existir per aquests indrets.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels antecedents mineralògics, corresponents als indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del poble de d´Avinyó, concretament al Tint, situat prop de l´actual Polígon Industrial de les Malloles, per on es farà la primera aturada. Tot seguit es pujarà cap a l´extrem oriental el Balç de la Creu, per tal d´anar després cap a la Posa, fent un recorregut de SW a NE.

Després, es girarà cap al Sud, travessant la Riera de la Gabarresa, per tal d´anar cap a les Tines de la Posa i posteriorment cap a les immediacions de Cal Toni Mas. Finalment, després de creuar de nou la Riera de Gabarresa, el recorregut retornarà cap al Tint. Així, en la major part d´aquest darrer tram, el recorregut ha estat de NE a SW, fonamentalment.

Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-la-gavarresa-voltants-davinyo-pel-tint-tines-de-la-posa-i-cal-toni-mas-71103176

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´97 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 321 metres, per les immediacions del Tint. A partir d´aquí, començarà a pujar contínuament, llevat d´algunes fluctuacions petites. Així, s´arribarà a una alçada de 379 metres, camí de la Posa. A partir d´aquí, el recorregut tindrà diverses oscil·lacions, entre els 345 i els 395 metres. Finalment, anirà baixant, fins a l´alçada inicial, en tornar de nou a l´indret de l´inici del recorregut, al Tint.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 331 (o de Puig-reig).
________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; GIRABAL GUITART, J. i HIDALGO CAÑERO, J. (2021).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pel terme d´Avinyó, comarca del Bages (Geoparc de la Catalunya Central). Des del Pont Vell, a la Torre dels Soltats, a l´Oliva, a les immediacions de la Vall i de la Posa, i de nou al Pont Vell. Recorregut pel Camí Ramader. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). Trajectes pels sectors orientals d´Avinyó: Riera del Relat, Riera de la Gavarressa i Pont Vell. Revista Xaragall, nº 4, Quarta Sèrie. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.