ITINERARI GEOLÒGIC PER SANTA MARIA D´OLÓ: PER LA GAVARRESSA, CIURÓ I ORIOLS

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PEL TERME DE SANTA MARIA D´OLÓ, COMARCA DEL MOIANÈS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). RECORREGUT PER LA GAVARRESA, PER CIURÓ PER ORIOLS I PEL PRAT D´ORIOLS / 21 DE NOVEMBRE DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL GUITART

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Moianès es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè.

Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. També hi ha nivells de calcolutites grisenques i calcàries, que corresponen a trams lacustres. Tots aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.

Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.

També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Moianès; concretament pel terme municipal de Santa Maria d´Oló (o simplement d´Oló). Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors septentrionals de la comarca abans esmentada, prop del límit amb el terme bgenc d´Avinyò i amb el terme d´Oristà, de la veïna comarca del Lluçanès (tot i que actualment dintre de la comarca d´Osona).

Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el terme municipal de Santa maria d´Oló es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc. Ja que aquest, ha estat un dels membres inicials de l´esmentat geoparc.
També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca de la Riera Gavarresa. D´aquesta manera, es troba totalment situada a la conca del Riu Llobregat, del qual la primera aquesta riera es afluent.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial i d´origen lacustre, segons els llocs. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, als trams fluvials. I també calcolutites grisenques i calcàries als trams lacustres. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Tot i així, també trobarem materials de tonalitats lleugerament brunes, que constitueixen part del trànsits dels materials anteriors cap a la Formació Solsona, en realitat cap el Complex Al·luvial de Berga.

3.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

4.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I també en els denominats balços i meandres de la Gavarresa, oberts en transitar entre els materials cenozoics que hem esmentat anteriorment.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, veurem l´antic Forn d´Obra de Ciuró i també l´´ antic Forn d´Obra de la Torre d´Oriols, entre altres indrets.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No coneixem cap antecedent relatiu al present recorregut, que transcorri per aquests indrets del terme de Santa Maria d´Oló. Així, aquest recorregut es pot considerar com una novetat, ja que creiem que n´és el primer.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels antecedents mineralògics, corresponents als indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions de la Torre de Ciuró, al nord del poble de Santa Maria d´Oló, i també al Nord de l´Autovia de l´Eix Transversal. Així, s´iniciarà a tocar de la Riera de La Gavarresa, que s´anirà remuntant cap al Nord, fins poc més enllà de Prat d´Oriols, després de passar per la Torre d´Oriols. Cal dir que no serà un recorregut circular i que finalment es retornarà a l´indret on s´ha iniciat el recorregut.

Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-per-santa-maria-dolo-per-la-gavarressa-ciuro-i-oriols-87607410

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 7´53 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades.

El recorregut començarà a una alçada de 367 metres, per les immediacions del Forn d´Ora de Ciuró. Després, anirà pujant fins als 417 metres, camí de la casa pairal de Ciuró. Poc despès baixarà fins als 381 metres, en passa per la Palanca d´Oriols. A partir d´aquest lloc, anirà oscil·lant entorn als 400 – 416 metres.

I, posteriorment, després de tornar enrere, en arribar a la cota inicial, en el moment de finalitzar el recorregut de l´itinerari, al mateix indret on s´ha començat. Tot això es pot veure als ESQUEMES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 331 (o de Puig-reig).

Així, el recorregut de l´itinerari, amb les dotze aturades que correlativament es faran, serà el següent.

_____________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.