ITINERARI GEOLÒGIC PERL TERME DE SANT CUGAT DEL RACÓ (NAVÀS): DEL SOLER A LA SALA, A L¨ALZINA I AL SOLER

RECORREGUT CULTURAL I GEOLÒGIC PER L´ANTIC TERME DE SANT CUGAT DEL RACÓ (ACTUAL TERME DE NAVÀS). ITINERARI DES DEL SOLER A LA SALA, A L¨ALZINA DEL RACÓ I DE NOU AL SOLER. RECORREGUT PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL / 22 DE MAIG DEL 2022

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut. I tanmateix, caldrà tenir un màxim respecte als conreus que es vagin trobant al llarg del recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè. Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats entre rogenques i brunes, sovint amb presència de paleocanals. Tots aquests materials formen part de la Formació Artés, però amb una clara transició amb la Formació Solsona, en tot el recorregut de l´itinerari. No cal oblidar que la primera s´ha originat a partir de l´erosió del Sistema Mediterrani (i que els sediments originats són de tonalitats rogenques); mentre que la segona s´ha originat a partir de l´erosió del Sistema Pirinenc (i que els sediments originats tenen tonalitats grogues i brunes).

Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats (precisament, no ho estan a la zona per on discorre aquest recorregut).

També cal dir que tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè i els de l´Oligocè , tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. També cal dir que als sectors orientals i septentrionals del recorregut de l´itinerari, es troba un sinclinal lax, de direcció WNW-ESE; es tracta del Sinclinal de Puig-reig, ESQUEMES 1 i 2.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca del Bages; concretament per l´actual terme municipal de Navàs, tot i que per l´antic terme de Sant Cugat del Racó, el qual formava part del terme de Castelladral.

Això és, el recorregut es desenvoluparà pels sectors septentrionals de la comarca abans esmentada. Per d´altra banda, el recorregut també es desenvoluparà íntegrament pel Geoparc de la Catalunya Central, Efectivament, el terme municipal de Navàs es troba totalment situat dintre de l´esmentat geoparc.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials, en aquest trajecte seran continentals, d´origen fluvial. Així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques i de tonalitats brunes, als trams fluvials. Tots aquests materials pertanyen es situen a la zona de transició de la Formació Artés amb la Formació Solsona. Els materials d´aquesta darrera formació, son els quins predominen cal al NW, fora ja de la comarca del Bages.

3.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

4.- Reconeixement del Geoparc de la Catalunya Central, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, cal fer esment dels que hem denominat blocs itinerants, despresos dels abundants paleocanals.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Tret d´un treball nostre recent, que discorre per terrenys molt propers, i que en part coincideix amb el treball que ara presentem (MATA – PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2022). No coneixem cap antecedents bibliogràfic, relatiu a altres itineraris geològics que discorrin per aquests indrets de la Catalunya Central, ni del Geoparc. Així, el que ara presentem, de certa forma constitueix una primícia.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels antecedents mineralògics, corresponents als indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut s´iniciarà per les immediacions del Soler, dintre de l´antic terme de Sant Cugat del Racó. Tot seguit, el trajecte (que caldrà fer totalment a peu), es dirigirà cap a les immediacions de la Sala, per anar després cap a l´Alzina del Racó. Finalment, des de les immediacions d´aquest darrer lloc, el recorregut es dirigirà de nou cap al Soler, utilitzant el Camí de l´Obaga de la L´Alzina. En arribar de nou al Soler, finalitzarà aquest recorregut circular, al mateix indret on s´ha començat.

Tot això, es pot veure també, al recorregut de wikiloc que ara adjuntem: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-perl-terme-de-sant-cugat-del-raco-navas-del-soler-a-la-sala-a-lalzina-i-al-soler-103322799

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 7´45 Km aproximadament, a través del qual es faran vuit aturades. El recorregut començarà a una alçada de 525 metres, per les immediacions del Soler, per a baixar fins als 443 metres, pels voltants de la Sala. Posteriorment, a partir d´aquest indret, anirà pujant, amb diferents oscil·lacions, fins arribar de nou als 525 metres inicials que s´assoliran en retornar a les immediacions del Soler. ESQUEMES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 331 (o de Puig-reig, també dita de Navàs).

Així, el recorregut de l´itinerari, amb les deu aturades que correlativament es faran, serà el següent.

_______________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUITART, J. (2022).- Dades prèvies per un recorregut cultural i geològic per l´antic terme de Sant Cugat del Racó (actual terme de Navàs). Apunts geològics pel recorregut cultural pels voltants del Pla de Sant Pere. Recorregut pel Geoparc de la Catalunya Central. Inèdit. 8 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.