Itinerari pel Riu de Bona - Sant Julià dels Garrics. Sisquer - La Vansa i Fòrnols - Alt Urgell.

Ruta familiar ideal per fer amb nens per l'itinerari del Riu de Bona a la Vall de la Vansa, que ha sigut adaptat amb passeres i molt ben senyalitzat.

APROXIMACIÓ: Des de la carretera C-462 de la Seu a Tuixén, al Coll de bancs, entre Adraén i Fórnols, agafem la carretera que duu a Sisquer i a Sorribes de la Vansa.
Poc desprès de Sisquer girem a la dreta, per anar per una pista de terra en molt bon estat, fins a l'Ermita de Sant Julià de Garrics.

DIFICULTAT TÈCNICA: Fàcil. Ruta apta per tothom, ideal per fer amb nens. Camí molt ben senyalitzat i amb unes passeres de fusta sobre el riu molt boniques.

RUTA: Hi ha tres itineraris senyalitzats. El que farem i que segueix el track, es el del Mig, que es una circular en sentit horari.

És important seguir quest sentit, dons ens permet seguir correctament els senyals i les indicacions dels lloc d'interès.

Comencem baixant per la pista i ja trobem de seguida els senyals.

Passem el Pont de Pedra i anem seguin les indicacions del Circuit del Mig.

Passem el Roure Gran i anem passant el riu, amb diverses passeres de fusta molt boniques, fins que arribem a la Cascada Gran.

Desprès comencem a baixar per l'altre costat del riu, seguint els nombrosos senyals fins que tornem a l'Ermita de Sant Julià de Garrics, lloc d'inici de la ruta.

Viquipèdia:


L'església de Sant Julià dels Garrics presenta una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple arc prebiterial. El sostre de la nau mostra clarament dues fases diferenciades de construcció. El terç de llevant és cobert amb volta de canó de perfil circular mentre que la resta de la nau té una coberta en volta de canó de perfil apuntat. A la façana de ponent s'hi obre la porta en arc de mig punt adovellat ornamentat amb una senzilla motllura formant un guardapols. Entre la porta i el campanar d'espadanya de dos ulls, es situa un ull de bou que sembla correspondre a una reforma relativament recent de l'edifici. La presència de restes del que aparenta ser l'antic teulat de l'edifici sembla indicar que la part superior de la façana fou elevada, en un moment que es desconeix, per a col·locar-hi l'espadanya.[1]

La façana sud, la més característica d'aquest edifici, és ornamentada en sis sèries de dues arcuacions llombardes entre lesenes elaborades en pedra tosca. Les sèries es reprodueixen de forma heterogènia, donat que es manté el motiu de les dues arcuacions en trams de longitud diferent, produint un cert efecte de tosquedat en la seva execució. La simetria en aquesta façana ve donada per les dues finestres de doble esqueixada situades a la segona i cinquena sèrie d'arcuacions.[1]

L'absis també presenta l'ornamentació seriada de lesenes i dobles arcuacions que en aquest cas, a diferència de la façana sud en que arrenquen d'un sòcol elevat, s'aixequen des d'un sòcol molt baix. Tot i que la factura de l'obra d'ornamentació de l'absis és més acurada que a la façana sud, aquesta és incompleta, ja que el sector nord de l'absis ha desaparegut. A la tercera sèrie d'arcuacions, que és la central, s'obre una finestra de doble esqueixada amb l'esplandit exagerat que pren una forma pràcticament circular. La coberta és en lloseta sobreposada.[1]

La façana nord sense cap ornamentació ni obertura, sembla el resultat de les reformes que sofrí l'edifici original i que probablement provocaren l'eliminació de les sèries d'arcuacions del sector nord de l'absis i de tota aquesta façana, donat que en principi l'edifici devia tenir una composició simètrica.[1]

Els indicis arquitectònics semblen indicar, tal com s'ha exposat que l'església de Sant Julià és un exemple de l'arquitectura romànica de les segona meitat del segle xi, segons semblen indicar la factura i els motius ornamentals. És l'única església de la vall que presenta una ornamentació d'aquestes característiques. La reforma de les voltes i el mur nord sembla que cal situar-la dins del segle xiii.[1]