Itineraris de la Batalla de l'Ebre – Circular pels cingles de la Pena d’Almatret

La ruta ofereix un recorregut històric pels fets més destacats viscuts al poble entre 1936 i 1939, tot destacant la seva participació directa en l’ofensiva republicana de la batalla de l’Ebre, amb una nodrida presència de soldats de la lleva del biberó, i el sagnant bombardeig aeri franquista sofert per la població civil.

Situat a l’extrem sud de la comarca del Segrià, el municipi d’Almatret és l’únic de tot Ponent que toca l’Ebre. Això fa que caminant pel seu terme puguem tenir unes vistes espectaculars sobre el riu, a banda de poder descobrir interessantíssims racons en el l’espai natural dels Tossals d’Almatret.

Iniciem la ruta a la Plaça Major, seguint els carrers Major i del Pou per anar als afores del poble. Trobarem un plafó de la zona i diversos indicadors, que seguirem en direcció a l’embarcador i els Tossals d’Almatret. En aquest primer tram seguirem una pista asfaltada, passarem pel camí de Castellnous, que després passa a ser de terra i que baixa amb força cap al riu. Des d’aquí ja tenim les primeres vistes sobre l’Ebre i sobre les terres veïnes de la franja de Ponent.

Al cap d’uns quatre quilòmetres arribarem a una cruïlla on hi ha una caseta de totxo. Si volem, podem apropar-nos per l’esquerra al mirador en memòria de David Duaigües, una magnífica balconada sobre l’Ebre, Fem una parada i recordem la figura de l'apreciat bomber que trobà la mort en el tràgic incendi d'Horta de Sant Joan.

Un sobtat canvi en la direcció del vent el 21 de juliol del 2009 va atrapar entre les flames sis bombers lleidatans d’elit del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF), que havien acudit a ajudar a sufocar l’incendi forestal que cremava des de feia un dia a Horta de Sant Joan.

Els bombers Jordi Morè, de 40 anys; Pau Costa, de 31; Ramon Espinet, de 47; David Duaigües, de 29; i Jaume Arpa, de 40, van morir a conseqüències de les cremades. Josep Pallàs, que llavors tenia 36 anys, va patir cremades al 75 per cent del cos, va sobreviure, i avui continua al cos de bombers.

Després continuem la nostra ruta cap a les antigues mines de lignit. Anirem trobant unes marques verdes i grogues que ens indiquen el recorregut. A l’entrada de les mines, trobarem un plafó amb informació així com restes de maquinària i dels edificis que un dia van funcionar a ple rendiment.

Les mines de lignit d’Almatret formen part de la conca minera de Mequinensa, que es troba repartida en diversos municipis limítrofs de Catalunya i Aragó, a la franja de ponent, en la depressió geològica del riu Ebre. La conca compta amb 196 mines reconegudes, de les quals 14 s’emplacen al municipi d’Almatret.

L’ofici de miner era molt dur: l’explotació es feia tota manual, i la capa explotable era molt estreta, entre 0,40 i 1 metre de gruix; en ocasions era necessari sortir de la galeria si es volia donar la volta al pic, i tot sovint el miner havia de picar tombat, recolzat damunt d’una pala sense mànec.

En aquestes dues mines que trobarem, varen treballar-hi una vintena llarga de miners a cadascuna, bona part dels quals eren veïns d’Almatret i d’altres pobles veïns.

Una vegada era extret de les mines, el lignit era embarcat en els llaüts. Amb l’ajuda dels sirgadors, es transportava riu avall fins al port per descarregar-lo. La tornada del llaüt buit cap a les mines es feia condicionada pel camí de sirga, el qual resseguia el curs de l’Ebre pel seu marge.

Arribem a la mina de l’Espanyola. A partir d'aquí anirem trobant diferents construccions de les mines de carbó. Aquestes concretament foren obertes precisament durant la Guerra Civil.

Mina de Duró, ara el camí (ja sender) s'enfila amunt. Hi ha algun tram de cadena però no crec que siguin pas necessaris. Pujada ferma entre el bosc de pins blancs, per a fer cap a un extens altiplà. Al final del sender trobarem de nou un camí més ample que ens portarà fins al límit del Cingle de la Pena (415), on trobarem restes de búnquers i fortificacions de la guerra civil espanyola. El més espectacular, el niu de metralladores que ens mostra una vista esplèndida del riu Ebre.

La posició del cingle de la Pena es troba en bon esta de conservació. Consta, en primer lloc, d’una línia de trinxeres d’uns 350 metres que s’estén al llar d’un dels vessants del tossal. En un espai intermedi s’ubica el que molt probablement era un emplaçament d’artilleria connectat amb un refugi en forma de U, que també es podria haver usat de polvorí. La línia de trinxeres mor en dos espais fortificats que fan d’observatoris de la posició. En un vessant proper al mateix cingle es conserva un espectacular doble niu de metralladora construït en una galeria subterrània d’uns trenta metres, també en forma d’U. Completa la posició un segon doble niu de metralladora situat al cim d’un turó més avançat i a menor altura que el cingle de la Pena.

Acabada la visita retornarem per camins amples cap a Almatret, no sense abans visitat el Pou de la Vila, que havia servit de safareig del poble i també per treure aigua. I ja des d’aquí retornarem a Almatret per acabar aquesta visita a l’extrem sud de la comarca del Segrià.