Itineraris de la Batalla de l’Ebre: Corbera, Cota 402, Quatre Camins (Vilalba dels Arcs), Poble vell de Corbera.

El 28 de juliol de 1938, quatre dies després de l’inici de l’ofensiva de l’Ebre, la 35ena Divisió Republicana va decidir instal·lar el seu nou lloc de comandament a la Cota 402, un turó situat al costat del cementiri de Corbera d’Ebre i a poc més d’un quilòmetre del nucli urbà amb una panoràmica extraordinària de la plana de Gandesa. La divisió estava formada per les mítiques XI, XIII i XV Brigades Internacionals, forces d’elit que havien assumit l’atac principal del XV Cos d’Exèrcit, al qual pertanyien.

Des d’aquest punt avançat, el comandament de la divisió, Pedro Mateo Merino, va dirigir les seves tropes durant l’ofensiva llençada el matí de l’1 de l’agost per conquerir Gandesa, un objectiu mai assolit. Després d’una lluita ferotge, els internacionals serien rellevats el 6 d’agost i ocuparien el seu lloc la 27 Divisió. La Cota 402, envoltada de dos perímetres de trinxeres, continuaria esdevenint un lloc clau per a les forces republicanes fins que fou conquerida pels franquistes el 3 de setembre, un dia abans d’entrar a Corbera d’Ebre. Un cop conquerida, els franquistes també haurien utilitzat l’espai els següents dies en les seves ofensives per reconquerir el terreny perdut al marge dret del riu Ebre.

A partir de llavors, l’oblit. «El lloc de comandament fou intensament bombardejat i la vegetació existent, pràcticament, va desaparèixer». Avui tots els pins que poblen l’espai no superen els 70 anys. L’espès sotabosc va cobrir les línies de trinxeres existents i la vàlua històrica de la Cota 402, malgrat ser coneguda pels experts, va romandre amagada.

No ha estat fins ara que un grup d’experts i aficionats de la batalla de l’Ebre, agrupats en l’associació Cota 402, han iniciat un ambiciós projecte de recuperació de l’espai històric. El seu objectiu és rehabilitar completament els elements de l’antic lloc de comandament -trinxeres, barraques i observatoris-, senyalitzar-los i promocionar-los mitjançant les visites guiades com un nou actiu turístic i cultural. Els membres de l’associació han redescobert, primer manualment, i posteriorment amb l’ajuda de maquinària la línia de trinxeres que defensava la cota.

El monument de Quatre Camins, a Vilalba dels Arcs, assenyala amb monòlits, amb el nom dels soldats caiguts, el recorregut de 250 metres que separava el Turo de Quatre Camins (Terç de Montserrat) dels soldats republicans, situats a la Punta Targa. Aquest tram fa referencia a les estacions d’un Via Crucis erigit per la Germandat del Terç. Aquest Via Crucis recorda el camí que els membres del Terç no van poder cobrir el 19 d’agost de 1938.

El dia 19 d’agost, el Terç protagonitzà l'assalt a la posició republicana de la Punta Targa (cota 481), situada a la cruïlla de les carreteres que menen a Vilalba dels Arcs, Corbera d’Ebre, La Fatarella i Gandesa i defensada aferrissadament per la 60a i un batalló de la 3a divisions republicanes. Durant el matí, els defensors republicans foren sotmesos a un intens atac artiller i aeri. El migdia, el Terç atacava des de les seves posicions de Quatre Camins, a només 300 metres de Punta Targa. Com que no van rebre el suport esperat per part dels batallons de Ceuta i Bailèn, els requetès es veieren sotmesos a un intens foc de fusells metralladors procedent dels defensors de la posició republicana, que havien resistit prou bé els atacs artillers i aeris protegits sota el petit turó.

Sota l'intens foc, el Terç hi perdé 59 combatents i hi tingué 173 ferits restant pràcticament desfet. L'endemà, l'alt comandament franquista posà tota l'artilleria i l'aviació disponible per assaltar la punta Targa, que fou ocupada amb poca resistència perquè els republicans l'havien abandonat davant la imminència de la desfeta. És presumible que aquesta manca de suport respongués a motivacions polítiques que, davant la ja imminent victòria final, creguessin convenient depurar posicions ideològiques segons la seva major o menor fidelitat a la unipersonal prefectura del govern i de l'estat, en tant que ja eren prescindibles per a l'últim desenvolupament de la guerra.

Aquest assalt a la Punta Targa esta molt ben descrit al llibre “Heroi Anònim” de Jesús Cortès i Cots

El Poble Vell de Corbera d’Ebre fou l'antiga ubicació de Corbera d’Ebre. El conjunt està agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere, completament destruït durant la Batalla de l’Ebre a la Guerra Civil espanyola. S'estén sobre un tossal de 337 metres d'altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls i de la de Pàndols. Les ruïnes de Corbera van ser declarades bé cultural d’interès nacional, el 1992, per la Generalitat de Catalunya i constitueixen un monument a la Pau.

El nucli vell de Corbera d'Ebre forma un conjunt a part de la nova població, damunt d'una petita elevació de terreny. És format per pocs carrers amb cases ensorrades de maçoneria i teules, algunes de les quals serveixen per tancar el bestiar. S'hi conserven alguns portals adovellats de mig punt, alguns arcs medievals aprofitats, algun porxo i panys de carreus amb mènsules motllurades. Ja fora del petit nucli, destaca l'església vella de Sant Pere, d'estil neoclàssic, actualment també en runes. És un edifici fet amb carreus ben tallats, de planta basilical amb nau central, i dues de laterals, de quatre trams i absis, que no sobresurten a l'exterior. Les voltes (desaparegudes) eren d'aresta i en algun lloc amb cúpula o mitges cúpules. La façana principal és dividida verticalment en tres tossos, emmarcats per pilastres adossades. Sobre el cos lateral de l'esquerra s'alça el campanar, de planta quadrangular, de dos pisos d'alçada. El cos central, acabat en frontó mixtilini, conté la porta d'accés, de tres nivells d'alçada. El coronament de la façana.

L'edifici de l'església neoclàssica (que sembla que en substituí un altre de romànic) es comença a construir a finals del segle XVIII i no s'acabà fins entrat el segle XIX. Durant la guerra civil no es destruí del tot, però en quedar abandonada (se'n construí una de nova dins el nou nucli de Corbera bastit després de la guerra) sofrí espoliacions i s'anà enrunant.

L’objectiu d’aqueta ruta es enllaçar els tres vestigis històrics descrits mes amunt, son uns 14 kilòmetres en un desnivell acumulat de 234 m. Primer ens dirigim a la Cota 402, passat el cementiri trobem una bifurcació on s’acaba l’asfalt, seguim per l’esquerra, i al cap de poc ja som a la Cota, desprès cal seguir la pista carenera. De tant en tant gaudirem d’escultures a l’aire lliure que formen part del Projecte Art al Ras. Farem cap a l’antiga carretera de Corbera, que desemboca en Quatre Camins, lloc elevat per on serpentegen les carreteres de la Fatarella, Gandesa i Vilalba.
Un cop visitats els dos turons i totes les rodalies tornem a l’enforcall de camins, i ara girem a l’esquerra per baixar per una altra pista molt compactada. Som a la bonica vall de l’Aubatar, un fondal abancalat molt fèrtil. Passat el Mas del Sastre ensopeguem el l’asfalt a la bifurcació a prop del cementiri, i ja quasi estem al poble vell de Corbera.

Destacar l’article de la Vanguardia del 08-12-2018:
“Vilalba dels Arcs (Tarragona), 8 dic (EFE).- Un nuevo ataque vandálico ha destrozado uno de los espacios históricos de la Batalla del Ebro en Vilalba dels Arcs, según ha denunciado la empresa turística Terra Enllà.
El espacio histórico de Cuatro Caminos, antiguo campo de batalla en Vilalba dels Arcs durante el paso de la Guerra Civil por las Tierras del Ebro, ha vuelto a ser objeto de un nuevo ataque vandálico, esta vez, pero sembrando la destrucción.
Según ha denunciado en un comunicado en las redes sociales la empresa turística Terra Enllà, dedicada a poner en valor la memoria histórica de la Batalla del Ebro y que realiza rutas turísticas por la zona, los vándalos, "en una muestra de odio e ignorancia desconocidos en los últimos años", han mutilado la Cruz de los Requetés, que recordaba a los suyos que allí murieron, y también han destruido el monumento que ellos erigieron en recuerdo a los republicanos caídos en el campo de batalla.
Este espacio fue levantado por la Hermandad de Supervivientes del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat en los años 60 del siglo pasado y "como símbolo de reconciliación, perdón y paz es uno de los más emblemáticos del patrimonio de la batalla del Ebro", recuerda Terra Enllà, que califica este ataque de "pérdida irreparable".
Desgraciadamente, ésta no se la primera vez que el espacio de Cuatro Caminos es víctima de ataques vandálicos, pues el mes de octubre pasado la organización de la izquierda anticapitalista Arran reivindicó unas pintadas sobre la Cruz de los Requetés.
El espacio Cuatro Caminos señala con monolitos el nombre de los soldados caídos, en el recorrido de los 250 metros que separaba el Tercio de Montserrat, del bando franquista, de los soldados republicanos. También hay una gran cruz católica dedicada a todas las víctimas de la batalla.
El 19 de agosto del 1938, los franquistas habían decidido no atacar la posición republicana pero, por motivos desconocidos, el Tercio de Montserrat decidió seguir adelante la ofensiva en solitario.
El Tercio asaltó la posición republicana de Punta Targa, situada en el cruce de las carreteras de Vilalba dels Arcs, Corbera d'Ebre, la Fatarella y Gandesa.
Los republicanos defendieron enconadamente su posición y la unidad de requetés quedó prácticamente deshecha.
"Si borramos los símbolos de nuestra historia reciente borramos nuestra memoria y nos volvemos más ignorantes. Aquello más valioso del patrimonio de la Batalla del Ebro es la diversidad y complejidad de espacios e historias vestidas en los últimos 80 años", recalca el comunicado.
A pesar de los reiterados ataques que ha sufrido este espacio en los últimos meses, Terra Enllà ha asegurado que continuará haciendo visitas guiadas en la zona "para mantener viva la necesidad de preservar la memoria y reiterar el mensaje de que los hechos trágicos que sucedieron no se tienen que repetir nunca más". EFE”.