Itineraris de la Batalla de l'Ebre – Estació de Prat de Comte, Vall de la Jepa, Roca del Frare i ermita de la Fontcalda.

Mentre va durar la batalla de l'Ebre, La Fontcalda, es va convertir en punt defensiu avançat dels franquistes, des d'on van partir els seus atacs contra els cims de la serra.

La estació de Prat de Comte forma part de l'antiga línia ferroviària de la Val de Zafán que va unir per tren Puebla de Híjar amb Tortosa fins a la dècada dels 70. Aquest ferrocarril que es va revelar com a crucial eina logística durant la batalla de l'Ebre en la guerra civil, va ser precisament culminada després de la contesa per presos republicans, inaugurant-se el primer tram Alcanyís-Bot a 1939.

Avui, la via verda és una transitada ruta per als amants de la natura i les passejades, que han trobat en aquest traçat una forma plàcida de gaudir de l'oci i de l'extraordinari entorn natural d'aquesta comarca de Tarragona.

El Ferrocarril del Val de Zafán va formar part d'un projecte que mai no va ser completat. Els primers projectes d'un ferrocarril entre el port de Sant Carles de la Ràpita amb La Puebla de Híjar, a Terol, són de 1863. La idea d'aquest ferrocarril va partir, pel que sembla, d'unes circumstàncies singulars. Es diu que els militars estudiaven la possibilitat d'una invasió procedent de l'altre costat dels Pirineus. En tal cas, la següent barrera natural la formava la vall del riu Ebre. Un ferrocarril construït a la vora dreta de l'esmentat riu serviria per proveir aquest eventual front bèl·lic.

L'inici de les obres es va prolongar durant anys fins que, el 1891, la Companyia del Ferrocarril del Val de Zafán va començar les obres d'explanació. El primer tram, de 32 km, entre La Puebla de Híjar i Alcanyís, es va inaugurar el 1895.

La prolongació de la línia fins a Tortosa no es va aconseguir fins a 1942, sent adjudicada des del principi la seva explotació a RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles).

Va haver de ser la Guerra Civil Espanyola la trista circumstància que propiciés la realització d'aquest tram, contesa en la qual la línia va jugar un important paper logístic durant la Batalla de l'Ebre. D'altra banda, gran part dels obrers que van executar l'última fase de les obres d'aquest ferrocarril van ser els mateixos presoners republicans.

La vall de la Jepa és una àrea interpretativa situada entre l’antiga estació de Prat de Comte i el santuari de la Fontcalda, a la vora del riu Canaletes i de la via verda. Si us atanseu al mirador geològic podreu observar les diferents formacions per les quals aquest indret ha estat inclòs en l’Inventari de Zones d’Interès Geològic de Catalunya.

El riu Canaletes travessa transversalment aquestes estructures geològiques formant un profund congost que fragmenta i erosiona tots els materials que troba al seu pas fins a arribar a desembocar al riu Ebre.

A mà esquerra de l'antiga estació de Prat de Comte, per camí pla i de fàcil accés agafem el camí de la Vall del Frare que, en primer lloc ens porta a l'àrea recreativa de la vall de la Jepa. L'Olivera de la Vall de la Jepa per la seva grandària i edat està declarada Arbre d'interès local de la zona. El seu perímetre és de 13 metres amb el tronc dividit en dos des de la base.

Una mica més endavant (després d’haver creuat el riu Canaletes per un pont de ferro), trobarem una bifurcació. Continuarem per l’esquerra i seguint les marques de GR i les del camí de sant Jaume per fer una visita a la vall de Navarro, escenari de combats a la guerra civil.

Arribarem a un lloc solitari enmig de vinyes i oliveres, on es troba un monument als pelegrins que fan el Camí de Sant Jaume. Es tracta d’una obra de gran format de l’artista Rafael Esteruelas, inspirada en una obra d’Antoni Tàpies, que consisteix en uns grans peus en posició vertical, al costat dels quals s’alça un monòlit amb una inscripció en ferro que diu: “Pelegrí, aquestes petjades i creus són el testimoni del teu pelegrinatge a Santiago de Compostel·la”.

Deixem enrere el monument i aviat arribem a uns masets, a l’aixopluc de les crestes de Volendins. Cal continuar vall amunt remuntant la pista fins a l’agulla de pedra coneguda com la Roca del Frare, a la dreta del camí.

El Frare (lo Fláre) esta situat a la vall del mateix nom, es tracta d’una mola granítica d’uns 18 metres d’alçada, que té la mateixa forma que un frare en oració, agenollat i mirant al cel.

Tinc el goig de transcriure la preciosa poesia de el sacerdot, teòleg i historiador, Joan Baptista Manyà, nascut a Gandesa el dia 30 d’octubre de l’any 1884.

El frare de la vall

Sabeu la història del frare
del camí de la Fontcalda?
aquell monòlit grisenc,
aquella figura estranya
que es dreça com un espectre
entre Volandins i obaga
enigmàtic, solitari
pel fondal de la vallada?
Temps era temps, feia vida
aquell frare a la Fontcalda
amb sos companys de cenobi
als peus de la Verge blanca,
de cingles i de carenes
encerclats com d’una claustra.
Els dispersà un fat advers,
I afollats de la niuada,
en èxode melangiós
marxaren de la Fontcalda...
s’acomiaden de la Verge,
la reina de la vallada
que se’ls esguarda amb tristor
i allí resta solitària.

El més vell, darrer de tots
pels anys i per la recança,
seguia la trista ruta:
caminava, caminava
pesadament, enyorós,
portava desfeta l’ànima.
Deixar el riu, la font, els cingles
i aquella mare estimada
que de la vida eremítica
li havia estat la fermança
i l’ideal i l’estímul...
Per al seu cor era massa,
no podia seguir més...
tot decidit ell que es planta
i àvidament gira el rostre
i guaita envers la Fontcalda
tremolant d’emoció
sent per dins una sacsada
que li escruix tots els ossos,
li gela les sangs i l’ànima,
i allí es quedà fet de pedra
amb la caputxa calada
extàtic d’enyorament
girat cap a la Fontcalda.
Per sota de la caputxa
que tapa el gest de la cara,
unes llàgrimes furtives
li van rajant per la galta:
plora intermitent, sanglota
gemecs de muda complanta,
sempre de cara i de cor
vers la vall abandonada.

Un cop vist el lloc llegendari, tornarem al pont del riu, on girarem a mà esquerra per caminar per un corriol que creua pels Estrets de Dalt, i voreja el Canaletes en direcció a la Fontcalda. Es tracta d’un senderó no massa llarg, equipat amb graons amb baranes de protecció, que segueix l’engorjat del riu Canaletes poc abans que aquest arribi al Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda.

Les aigües, que s’obren pas entre immenses parets de pedra del congost, han format enormes tolls i piscines naturals que són una temptació per qui passeja per la zona en un dia de calor.

Abans d’arribar al balneari, trobem la font dels xorros d’aigües lleugerament més calentes que les del riu, i un pont que connecta en la via verda, per on retornarem. Cal visitar l’indret.

El Santuari esta situat en un fantàstic lloc. Amb el Balneari de la Fontcalda i la Via Verda al seu costat. Està documentat des del segle XIV i la seva Verge és venerada per les poblacions de Prat de Comte i Gandesa.

Situat en un paratge immillorable, dins de l'espai de les serres de Pàndols-Cavalls, a tocar de la Via Verda de la Terra Alta, el santuari rep el seu nom per la font d'aigua minero-medicinal que brolla a uns 28 graus de temperatura just a l'esquerra del riu.

El paratge acull un conjunt d'edificacions al voltant del santuari, que té un modern estil barroc. A inicis de segle XX es va inaugurar un complex balneari amb alguns edificis de residència per acollir un centre d'excursionisme.

Un cop visitat l’indret ens apropem al traçat ferroviari i caminem cap a Bot travessant dos túnels, abans d’arribar a l’estació de Prat de Comte.