Itineraris de la Batalla de l'Ebre - Fatarella - Raïmats - Campament XVè Cos d'Exèrcit Republicà, Línia fortificada Fatarella

Al sortir del poble trobarem la ermita de la Mare de Déu del Carme, es una petita capelleta de planta rectangular i parets de mamposteria. La porta és de mig punt dovellada i per sobre d’ella hi ha un petit òcul. Té una petita espadanya de totxo. A la dovella clau de la porta hi ha la inscripció AE 1786 Compte. A destacar que es de propietat privada i que la campana és la punta d’una bomba.

El primer lloc a visitar es la Cota 553 on es troba el monòlit en homenatge a Gustav Trippe, col·locat per la seva família. Trippe, de la Legió Còndor, que era l’home que comandava els tancs franquistes, va ser abatut el dia 14 de novembre pels republicans.

Es important aclarir que les posicions republicanes a la zona de Raïmats, estaven destinades a protegir la retirada ordenada de les tropes, i ho van aconseguir ja que l’exèrcit de Franco, en intenció de massacrar l’enemic, va fer tard. La matinada del dia 16, les últimes unitats republicanes creuaven l’Ebre i el tinent coronel Manuel Tagüeña ordenava fer volar el pont de ferro de Flix. Va ser gràcies al sacrifici dels soldats de la XV Mixta, una retirada modèlica. Podien haver mort molts més homes. Era l’últim acte d’una batalla terrible que havia durat 115 dies. La guerra ja entrava en la fase final.

A 800 metres al est de la Cota 553 es troba la Cota 562, la part més alta del turó està coberta per una pineda, que està al seu torn envoltat de camps de cultiu sobre terrasses en els quals alternen oliveres i ametllers. A la zona en qüestió va tenir lloc l'últim enfrontament de la Batalla de l'Ebre (14-15 de novembre de 1938), els detalls són ben coneguts per la historiografia, Cal tenir en compte que els terrenys en què s'ubiquen les restes són de propietat privada.

La posició posseeix un bon domini visual en el ventall W a S, que és la zona per la que va venir l'ofensiva franquista del 14 de novembre de 1938. El control visual inclou la cota 553 on va caure sota foc republicà el comandant de tancs Gustav Trippe de la Legió Còndor al començament de l'ofensiva. La dita cota se situa a 800 m al W de la posició de Raïmats. L'abast efectiu d'un Mosin Nagant amb mira telescòpica és exactament de 800 m.

Trobarem una trinxera d’uns trenta metres aproximadament, i dos casamates, una esta molt ben conservada, però l’altra va estar colgada i després rescatada, i esta en mal estat. Precisament en el bosquet de pi blanc que hi ha a tocar d’aquestes trinxeres, s’hi troba un monòlit en memòria dels combatents de la XV Brigada Internacional i la seva successora la 15 Brigada Mixta. La placa, que mostra diversos soldats republicans amb actitud de combat i incorpora l’estrella de cinc puntes de l’Exèrcit Popular de la República, ens recorda el sacrifici i l’heroica resistència dels soldats de la 15 Brigada Mixta de la 35 Divisió Republicana que, defensant la línia fortificada de La Fatarella durant els dies 14 i 15 de novembre de 1938, varen permetre que la resta de l'exèrcit republicà aconseguís replegar-se i creuar l'Ebre per Flix i Riba-Roja d'Ebre, posant fi a 115 dies de combats que van convertir l’Ebre en la batalla més dura, sagnant i decisiva de tota la Guerra Civil.

Vull destacar l’informe de les excavacions arqueològiques a les restes de la guerra civil de Raïmats, La Fatarella, que es varen efectuar entre setembre i octubre de 2011, a càrrec de Alfredo González Ruibal y Mª Carmen Rojo Ariza.

Continuant pel Camí dels Plans i envoltats pels aerogeneradors del Parc Eòlic de la Fatarella, ens dirigim al que fou el Campament de les tropes republicanes del XVè Cos de l'Exèrcit de l'Ebre, ubicat a la Serra de la Fatarella però ja dins del terme d'Ascó.

L’any 2005 l’associació cultural Lo Riu va descobrir al vessant nord de la serra de la Fatarella un immens campament republicà construït el 1938, eren les restes del campament del XV Cos d’Exèrcit de l’Ebre , comandat pel tinent coronel Manuel Tagüeña. El campament, construït en pedra en quatre terrasses a diferents nivells en el vessant de la muntanya constituïa un autèntic poble on entre juliol i novembre de 1938 es calcula que foren 5000 els soldats republicans que hi van viure durant el 115 dies que durà la batalla de l’Ebre. Algunes fileres de rajoles de vorera corroboren aquest sentit de població que se li volgué donar.

La superfície recuperada correspon tan sols a un petit percentatge de la superfície total que al menys ocuparia un quilòmetre lineal, on es van construir desenes de cases de pedra en sec que s’utilitzaven com a habitatges, com a dipòsits de munició i per a acollir-hi els ferits. Compta també amb refugis excavats a la roca per a protegir la soldadesca enfront dels bombardeigs de l’aviació rebel de les tropes franquistes.

La infraestructura del campament sembla corroborar que la batalla de l’Ebre no fou un fet bèl·lic tant improvisat com semblava. El campament comptava amb cambres resguardades per als comandaments, alguna de les quals amb accés directe al refugi.

Les restes recuperades en l’excavació corresponen a material bèl·lic (bales) i restes quotidianes que parlen de l’alimentació d’aquests soldats (vidre d’ampolles de vi i anís, llaunes de conserva...).

El campament del XV Cos d’Exèrcit fou un vertader punt organitzatiu, que servia de lloc d’instrucció i d’entrenament, de distribució d’avituallament i munició i també d’assistència i evacuació de ferits, molt a prop de Flix, per on passaven al marge esquerre del riu. El més important no era ni el menjar ni resguardar-se en un lloc segur, el que més es valorava era poder-se dutxar i sobretot bullir la roba per exterminar tots els paràsits (polls, puces, etc.) que els soldats duien a sobre. En camions cisterna, es portava agua del riu Ebre fins al capdamunt del campament.

La seva ubicació en un lloc amagat i ben defensat, amb un gran domini visual sobre el riu, servia per a mantenir un contacte continuat amb la rereguarda republicana. Posteriorment el personal es desplaçà al refugi antiaeri de Flix , construït per la necessitat de crear estructures defensives per a protegir la població civil dels constants bombardeigs de l’aviació.

Desfent el Camí dels Plans, trobem una cruïlla on un pal indicador ens mostra el camí per arribar a una altre de les cotes de la Línia Fortificada de la Serra de la Fatarella, concretament la que defensava un tram de l’antiga carretera La Fatarella-Ascó.

Aquesta part de línia fortificada es troba en el marge dret de la serra. La trinxera situada a la dreta del camí i convenientment senyalitzada, ha estat restaurada en bona part. Resseguint la línia de trinxera anirem trobant, pous de tirador, refugis excavats, trinxeres d’evacuació i les restes d’un dels nius de metralladora.