Itineraris de la Batalla de l'Ebre - Refugis de la Carbonera, La Vall Closa, Monólit de les Brigades Internacionals

La nit de Sant Jaume de 1938, més cent mil homes de l’Exèrcit Popular de la República creuaven l’Ebre per diversos punts i aconseguien recuperar el terreny entre Mequinensa i el riu Matarranya i el de l’arc que a partir d’aquí fa el riu fins a Benifallet. Durant 115 dies, més de tres-cents mil homes, esmerçant una ingent quantitat de maquinària bèl·lica, van enfrontar-se en la Batalla de l’Ebre, la darrera i més cruenta de la Guerra Civil. La destrucció fou immensa a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. L’exèrcit feixista aconseguí fer recular el republicà que, vençut, el 16 de novembre, el que restava de les seves unitats retornà a la riba esquerra.

L’ofensiva republicana va quedar deturada a les portes de la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Gandesa i Prat de Comte. A partir d’aquí va perdre la iniciativa i foren obligats a recular progressivament. Dominant parcialment la Serra de Pàndols, s’hi van atrinxerar i hi van resistir fins al primers dies de novembre.
Juntament amb la veïna serra de Cavalls, la de Pàndols, sobre Gandesa, fou un dels punts on els enfrontaments resultaren especialment acarnissats.

Aquesta petita vall s’anomena així per no disposar de cap sortida natural, amb un penya-segat que la tanca. La seva situació la va convertir en zona per al descans de les reserves republicanes encarregades de rellevar les unitats que estaven en línia, combatent el cim de les diverses cotes que coronen la serra de Pàndols. Refugis , txaboles i fins un petit hospital de primera línia es van distribuir al llarg i ample de la vall.

Era un punt a la rereguarda on hi sojornaren les unitats republicanes provinents del o en direcció al Pinell de Brai. Entre elles la XV Brigada Internacional, que va fer-se càrrec de la defensa de la Serra de Pàndols del 14 al 27 d’agost de 1938.

Aquesta és l’única de les rutes de senderisme senyalitzades pels Espais de la Batalla de l'Ebre, amb un recorregut circular, des del Pinell de Brai, pel vessant més oriental de la Serra de Pàndols. Els camins són fressats, la majoria de bifurcacions ben indicades i hi ha plafons informatius als diferents punts d’interès.

Natros ens estalviarem fer el camí que va de Pinell fins travessar la carretera C43, on es troben els Refugis de la Carbonera

Accés

Per la carretera C43, des de la rotonda d’accés al Pinell de Brai i anant cap a Gandesa, al poc de passar a ma dreta una fabrica de rajoles, veurem un cartell indicador que diu Refractaris Caolesa S.L. deixem la ctra. per l’esquerra i ja hi som als Refugis de la Carbonera.

Refugis de la Carbonera (181m)
Àrea destinada a les unitats de reserva. Els soldats van excavar caus-refugi als talussos argilencs del barranc. La posterior extracció a cel obert d’argiles per a la indústria de materials refractaris ha modificat la seva ubicació inicial respecte al nivell del sòl. Iniciem camí per una sendera, paral·lels i propers a la carretera, pel marge esquerre, deixant a tocar les instal·lacions —actualment en desús— d’una indústria de materials refractaris, regentada allà cap als anys 1980 per el senyors Calvet i Olesa, d’aquí el nom de Caolesa S.L.

Creuem de nou el barranc i, després d’un tram pel costat de la llera, ens n’apartem travessant unes feixes de conreu per entrar de nou al bosc, propers de nou al barranc i paral·lels a la carretera que discorre per l’altre marge, trobarem un filat molt ben restaurat, es tracta d'un art de caça consistent en l'ús d'una xarxa abatible de petites dimensions que envolta una piqueta d'aigua que actua com a esquer, amb combinació d'un amagatall des d'on el caçador observa i acciona la xarxa per a la captura dels pardals. Bon tros més enllà ens cal fer marrada per salvar un barranc perpendicular. En creuar-lo podem prendre una sendera a mà esquerra que mena a una cova.

Al retornar a la sendera, una mica més amunt i després de sobrepassar un estret i alt morral, entrem a la vall.

Vall Closa (281m)
De nou tornem a trobar refugis excavats als marges. Un altre plafó ens indica la direcció on es va situar el lloc de comandament del Batalló Lincoln, de la XV Brigada, integrat per nombrosos voluntaris nord-americans i cubans. Val la pena seguir la sendera que —en fort pendent— ens deixa al peu del cingle on hi ha unes balmes i sectors d’escalada.

Retornem al camí per endinsar-nos a la vall, creuem una tartera. Una graonada ens barra el pas al peu del Puntal de l’Ós. Remuntem pel marge esquerre hidrogràfic i sortim, prop de la carena, a una pineda amb marges de pedra seca.

Àrea de descans (354m)
Hi ha més refugis excavats als marges. Poc més amunt un monòlit i una làpida recorden els brigadistes internacionals morts. Fou alçat pels sapadors de la XV Brigada durant la Batalla de l’Ebre. Recull el nom de 37 soldats, 18 d’espanyols, prova de que a les Brigades Internacionals, a banda de voluntaris, també s’hi enquadraren soldats de lleva.
El monòlit va romandre ocult a la vall, patint els efectes del pas del temps, fins que l’any 2000 un grup d’aficionats i estudiosos de la batalla, encapçalats per Ángel Archilla, el van restaurar per compte propi.

Continuem pujant fins al punt més alt de la carena que clou la vall pel vessant nord on hi ha un mirador.

Mirador nord (450m)
Amb un plafó d’orientació. Hi destaquen la cota 641 i Mola d’Irto, a la Serra de Pàndols i la Carabassa, a la de Cavalls. Tres dels baluards on es parapetaren els republicans un cop fracassat l’intent de recuperar més terreny. Al fons s’albira la Serra de Pebrer amb els cims de la Mort i el Puig de l’Àliga, dos altres indrets on es produïren violents enfrontaments els primers dies de l’ofensiva.
De baixada del mirador sortim sobre una altra sendera per la que discorre el GR 171, que seguim a l’esquerra, en pujada.
Revoltem, tota la capçalera de la vall fins assolir el cingle de les parets que la tanquen per migdia.

Mirador sud (569m)
Un altre plafó ens senyala cotes que foren estratègiques durant els combats. La més prominent la 705, o Punta Alta, sostre de la serra, on actualment s’hi alça el Monument a la Pau. Des d’aquest mirador parteix una sendera que hi mena tot passant per l’ermita de Santa Magdalena. Nosaltres anem a l’esquerra, per la carena que clou la vall pel vessant sud.
Quan atenyem una bassa, fem un gir de 90º a la dreta i comencem a davallar fent una bona marrada per salvar un esperó i emprendre el carener d’un llarg llom que es despenja vers migdia.

Maset (ruïnes) (247m)
Pel camí d’accés al mas, sortim sobre una pista que seguim a l’esquerra fins als refugis de la Carbonera.