PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU: ITINERARIS DELS ARBRES SINGULARS - Ribera de Cardós al trèmol de Nibrós
near Estahón, Catalunya (España)
Viewed 249 times, downloaded 7 times
Trail photos
Itinerary description
-arbres visitats: Desmai de Surri, Alzina de Pubill, Alzina de Barrera, Trèmol de Sovinyes, Perera de Cardós, Bedoll de Nibrós, Clop de Nibrós, Trèmol de Nibrós
-arbres propers: Avet del pla d'Arides, Pi de Lladorre, Pi roig de Cassibrós, alzina d'Arrós, Alzina de la pollera de cas Mora, Noguer d'Arrós, Clop del Cardaire.
Waypoints
Desmai de Surri
El Desmai de la plaça de Surri va ser trasplantat de l'hotel Cardós l'any 1958. És una espècie propia de la jardineria.És un dels pocs arbres del Parc Natural de l'Alt Pirineu que estan al mig de la plaça del poble. L'actual gestió de poda que es fa condiciona l'estructura de la capçada. Un tronc escapçat a 3 metres dede on rebroten nous eixos anuals. Es limita el creixement vertical de l'arbre, però també se'n potencia el creixement en gruix de tronc. Aquest tipus de poda també afavoreix l'aparició de fongs xilòfags, així com altres plagues. CODI ARBRE:47
Alzina de Barrera (Terra maior)
Les alzines molt rarament es troben aïllades, que en trobem una és sovint un indici de que ha estat conservada voluntàriament. Aquesta alzina centenària antigament era al peu d'una tartera, es va ampliar el camp i es va conservar. Ara està al mig del camp però encara s'hi pot observar alguna pedra incrustada a la base del seu tronc. Té una capçada imponent. CODI ARBRE:48
Perera de Cardós
La Perera de Cardós és un arbre interessant pel gruix dels seus troncs. Creix envoltant una Oma. No sabem si es tracta de la varietat de pera de Cardós. Es tracta de la varietat de fruiter més apreciada i coneguda a la comarca, lligada estretament a alguns dels plats més populars de la seva gastronomia. De floració tardana, produeix regularment a finals d'octubre, principis de novembre, unes peres de mida petita, lleugerament allargades, arrodonides a la base i que s'aprimen a la zona del peduncle. La pell és llisa, amb un color de fons groc, que esdevé vermellós a les parts més assolellades. La polpa és blanquinosa, amb granet i de qualitat mediocre en cru. S'han de coure per extreure'n el seu màxim potencial gustatiu i després d'haver-se cuit i refredat el color dela polpa ha de ser vermellós o rosat. CODI ARBRE:49
Trèmol de Nibrós
El Trèmol de Nibrós corprèn. La seva alçada de gairebé 30 metres t'ambadaleix la mirada. Els trèmols agafen un color rogenc a la tardor que pinta les valls del Parc de manera molt característica. Les fulles tenen un pecíol aplanat que fa que tremolin amb la més lleugera brisa, probablement per refredar-se més ràpid. Aquest fet produeix un so que recorda un rierol o la pluja fina. Aquesta és una de les finalitats amb la que alguns paisatgistes el planten per generar espais de calma i repòs en els seus jardins. El tronc és verdós i com tot allò verd en els arbres té capacitat fotosintètica. CODI ARBRE: 50
Clop de Nibrós
Els Clops de Nibrós formen un conjunt de clops gestionats de la mateixa manera. Escapçats per utilitzar-ne la fulla i la fusta. La fusta de clop ha perdut valor constructiu actualment però encara podríem trobar vigues ben rectes de Populus nigra en algunes bordes. Tallat en bon moment dónen un rendiment excel·lent. A més la llenya crema amb un foc viu i intens que si bé no genera brasa és molt útil en l'elaboració de pa en forns tradicionals. Les fulles serveixen per nodrir el bestiar amb uns oligoelements que es trobem en menys abundància a l'herba. Tots aquests motius són suficients per valorar la gestió d'aquests clops a tocar de les bordes i la vida silvopastoral. Valia la pena doncs enfilar-se a aquests arbres i arriscar-se a caure, per tal d'aprofitar al màxim els recursos a l'abast. Podant d'aquesta manera i no tallant arran de terra, es protegien els rebrots de la pressió del bestiar o els ungulats que se'ls menjarien. S'aconseguien troncs més rectes, i es conservava certa ombra. Actualment aquesta gestió de poda en aquests clops s'ha abandonat. CODI ARBRE: 51
Bedoll de Nibrós
Just al costat del camí trobem el Bedoll de Nibrós. Quan està isolat el bedoll desplega la seva capçada, que és alhora flexible i resistent per suportar la neu i amb una gran aerodinàmica per suportar l'embat del vent. La saba de bedoll s'ha utilitzat com a xerop, com el xarop d'auró, o el d'erable per exemple. CODI ARBRE:52
Trèmol de Sovinyes
Val la pena aturar-se a contemplar el Trèmol de Sovinyes. Les dimensions no el fan menyspreable. Els trèmols no germinen bé a l'ombra de les seves capçades, prefereixen rebrotar i expandir-se en superfície. Aquesta reproducció és asexual (es a dir per rebrot i no de llavor). És llavors quan trobem aquests bosquets de trèmols on tots els individus comparteixen la mateixa genètica, que esdevenen una veritable colònia. De fet gràcies a aquesta facilitat per la reproducció asexual a partir del rebrot d'arrel el trèmol ostenta un dels récords d'ésser viu amb més longevitat i pes del planeta. L'anomenat "Pando" situat a Nord Amèrica, un conjunt de trèmols que abarquen 40 hectàries, pesen unes 6500 tonelades i tenen uns 80.000 anys d'edat. CODI ARBRE: 53
You can add a comment or review this trail
Comments