Ivorra - Castellfollit de Riubregós - Torre Ballester - Castell Sant Esteve - Torre Raval - Ivorra.

Intersecció. Cementiri d'Ivorra

A l'alçada del cementiri d'Ivorra agafar el camí de l'esquerra

Intersecció

Camí de la dreta

La Pinada. Punt geodèsic

Intersecció

Corriol ascendent

Panoràmica

Vista panoràmica amb Torà i Castellfollit al fons

Torre del Ballester

Originàriament, formava part d'una línia defensiva de primer ordre del castell de Sant Esteve, juntament amb la Torre del Raval i la Torre del Cap Xic. La torre quedà molt malmesa l'any 1822, quan el general Mina, durant la persecució contra la Regència d'Urgell, va executar una voladura que li va obrir vàries esquerdes i un esvoranc a la base. Torre albarrana de flanqueig del castell de Sant Esteve, que formava part del conjunt fortificat medieval juntament amb altres dues torres i el castell. Es tracta d'una estructura de morfologia cilíndrica, de 8'5 metres de diàmetre a la part baixa i una mica més estreta a la part superior, amb parets d'un gruix considerable: entre 2 i 2'4 metres. L'alçat de la torre oscil·la entre els 14 i 15 metres segons el desnivell del terreny. El portal d'entrada, que mira a llevant, té morfologia cònica, amida 0'6 metres d'amplada a l'interior i 1'9 metres a l'exterior, i s'hi accedeix pujant tres graons assentats al gruix del mur. L'aparell de la torre és fet amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, assentades sobre un sòcol de carreus de pedra sorrenca d'entre 1'4 i 1'8 metres d'alçada. L'interior de la torre s'estructura en tres pisos separats per voltes cupulars, i a cada estatge s'hi practicà un forat perquè hi entri la llum. L'accés entre plantes es fa per una escala helicoïdal de 0'8 metres d'ample encastada a la paret. La torre culmina en un terrat actualment desproveït d'ampit. L'estructura només conserva un espitllera original, tot i que presenta diverses finestres d'obertura rectangular, sens dubte de cronologia moderna. L'any 2004 es dugueren a terme les tasques de restauració de la torre, i actualment l'únic que s'observa de l'estructura original a la part exterior és el sòcol de carreus, ja que l'alçat de la torre es va arrebossar.

Font de la Carretera

Font de pedra construïda per commemorar la portada d'aigua a la vila des de la Font del Coure. Fou construïda l'any 1930, data esmentada en el text de la inscripció situada a la part posterior de la font. El text complert de la inscripció és el següent: "Els fills residents fora de Castellfullit dedican aquesta font a la vila estimada i al digníssim alcalde Felip Torreguitart Vendrell per haber portat las aiguas. Festa Major de Sant Roc del any 1930". L'estructura de la font té forma d'un castell: el cos central, on hi ha la pica i l'aixeta, i dues torres quadrades, adossades a banda i banda del cos central, coronades per merlets. La part posterior de la font també consta d'una pica amb una aixeta i s'hi adossa una placa amb la inscripció on hi figura la data i el motiu de la seva construcció.

Castell de Sant Esteve i Torre del Raval

El territori de Castellfollit va ser incorporat al llarg del segle X al comtat de Cerdanya per part dels successors de Guifré el Pilós. L'any 1030 ja hi havia documentada l'existència del castell, si bé la seva construcció podria ser anterior i, fins i tot, podria tenir el seu origen en un castell islàmic. Al segle XII el comtat de Cerdanya passà a mans dels comtes de Barcelona, que sovint el cediren en herència de manera separada a algun dels hereus. El control directe del castell, però, va estar inicialment en mans dels Cervera (com a castlans) i, més endavant, dels Cardona. Des de finals del segle XIII fins a la fi de les senyories jurisdiccionals (al segle XIX), els Cardona van tenir el castell com a feudataris. Al llarg de la Història el castell ha viscut diversos conflictes, com les disputes entre els Cardona i els Pinós (segle XIV) o la guerra contra Joan II (1478). Tot i això, el xoc més destructiu el va viure l'any 1822 quan, durant els enfrontaments entre els absolutistes (Regència d'Urgell) i els reialistes, el general Espoz y Mina els va assotar intensament amb artilleria. L'any 2015-26 es va dur a terme la intervenció de consolidació del llenç oriental de muralles del castell (el que s'encara al poble). Castell format per un recinte fortificat i flanquejat per tres torres albarranes. El castell pròpiament dit es troba al centre, sobre una serra (formada per afloraments de guixos) que s'allarga en sentit SO-NE. Del seu flanc est partia un circuit de muralles que encerclava el poble de Castellfollit. Flanquejant-lo des de diversos punts hi ha tres torres albarranes. El castell s'adapta tant al perfil allargat de la serra com al seu esglaonament. Dins del seu perímetre fortificat hi ha diversos elements individualitzables. A la part més elevada (extrem SO) hi ha una torre de pedra de planta circular, que destaca respecte a l'exterior de la fortificació gràcies a la presència d'un fossat artificial. A la part central del llenç oriental de muralles hi ha un seguit d'estances que conserven un alçat considerable la funcionalitat de les quals no està definida, si bé devien estar en relació amb l'accés del castell, que es troba en aquest punt. Finalment, a l'extrem inferior (al NE) és on millor es conserven un seguit de patis i estances cobertes amb volta ogival. D'entre aquestes estances destaca l'església de Sant Vicenç i un calabós amb dibuixos esgrafiats que representen una escena bèl·lica amb fortificacions, cavallers (un dels quals amb les armes dels Cardona) i màquines d'assalt. Una publicació (PAGÈS, 2006-2007) posa aquesta escena en relació amb el setge de Balaguer de l'any 1280. En tots aquests espais del castell es documenten estructures de pedra lligada amb morter i d'altres construïdes amb encofrats. Respecte al perímetre emmurallat enunciat que, partint del castell (al seu flanc oriental) encerclaven tot el nucli, no es conserva. Incloïa tot el nucli antic, excloent-ne el Raval. Fora del recinte del castell i de la població hi ha tres torres albarranes que en complementaven la defensa: la del Ballester (al NO), la del Raval (al SO) i la del Cap Xic (al SE), cadascuna de les quals compta amb una fitxa individualitzada.

Fabrica de ciment. Àrids i Ciment LAFAC

Fàbrica de ciment i àrids en funcionament.