IX Susqueda Camina

21-05-2017. Nova edició de la Susqueda Camina, i amb aquesta ja en van nou, i al igual que les anteriors només podem fer que elogiar-la. Natura exuberant amb un esclat primaveral de verdors únic, recorregut exigent i alhora atractiu, senyalització perfecte, organització i avituallaments de cine, i com no, vistes panoràmiques i espectaculars com sempre! La solitud de les Guilleries, per un dia, es veu trencada per un grup de gent disposada a passar-ho bé, fent esport, tot estant amb contacte amb la natura i amb ganes de trepitjar i conèixer racons únics. Aquest any la ruta resseguia les passes del mític bandoler Serrallonga, donant-nos la possibilitat d’arribar-nos fins al mateix mas, i caminar per senders carregats d’històries d’altres temps.
-
El punt d’inici era al Santuari del Coll, i amb sortida conjunta, la munió de caminadors enfilàvem camí ral amunt per afrontar la pujada més dura de tota la ruta. A les 7:30 del matí, i encara amb les bateries carregades, començàvem a suar per superar els prop de 2km que ens separaven amb el punt cimal, Sant Benet, de 1144m. El primer avituallament, estava perfectament situat, per a donar-nos una glop d’aigua o un tall de taronja. Seguim tot crestejant el serrat de Porta Barrada, des d’on en determinats punts enlairats, podem veure unes vistes de 360º de tot el que ens envolta, i on ens fa apreciar la magnitud de les nostres muntanyes. Seguim i comencem a perdre altura, fins arribar, al Pla de les Lloses, on hi ha una pedra triangular que serveix de delimitació municipal entre Osor, Susqueda i Sant Hilari Sacalm. En aquest punt fem un gir de 180º per agafar una pista i llavors un petit tram de corriol. Novament connectem amb la pista que ja no deixarem fins al final de la ruta. Caminant entre boscos de pel•lícula, arribem a la Creu de Cominal, punt on hi ha situat el segon avituallament. Aquí deixarem el trencall que porta a la casa del Cominal a l’esquerra, i seguirem recta i amunt. Al cap de poca estona, una fletxa en indica que podem desplaçar-nos fins a un petit mirador. Seguim i la pista comença a baixar fins a arribar al Turó de Corones, encreuament de camins també conegut com la Creu de Serrallonga. Des d’aquí tenim l’opció de desviar-nos durant 800 metres (uns 10 minuts) per anar a veure les ruïnes del mas del bandoler més famós de les Guilleries. Arribats a la ruïna, poca cosa podem veure-hi, ja que la bardissa ha colgat per complert el que queda de casa. Si entrem per un lateral, podrem veure el que en queda per dins, això si, cada vegada menys, ja que l’estat de deteriorament és majúscul. Desfem aquests 800 metres i recuperem el camí marcat, per arribar-nos a Can Prat d’en Serra. Abans però haurem baixat i pujat, i haurem creuat varis torrents de poc cabal, però que en època de pluja, ens poden dificultar el haver de creuar-los sense mullar-nos. Pròxim a les ruïnes de Can Prat d’en Serra, ens han instal•lat el tercer avituallament. Descansem una estona de tanta pujada, i planegem fins a tocar pràcticament les ruïnes del Sui. Trobarem el millor mirador de la banda sud del Ter, el “cargol del Sui”, un conjunt de pedres que ens fan de balcó, i que ens permeten veure el Ter a costat i costat i a la llunyania l’església de Querós. Des d’aquí ens desviem amunt per afrontar ja l’últim tram de la ruta. Passem pel costat de la masia del Soler, i amb pocs minuts finalment arribem novament al Santuari del Coll, on ens esperen amb un bon refrigeri. Hem suat, però hem gaudit, i el que és més important, tornarem!
-
Salut i bona caminada!