Jaciment ibèric Turo de les Maleses

Aliso maritimo (Morrisà bord)

Es una planta anual o perenne de corto periodo vegetativo en climas cálidos, que alcanza de 10 a 30 cm de altura. Hierba débilmente lignificada en la base, de pequeñas hojas lineares y de color blanquecino porque están cubiertas de pelos, de 1 a 4 cm de longitud y 3 a 5 mm de anchura, ovales a lanceoladas, con los bordes enteros. Desarrolla una inflorescencia con numerosas y diminutas flores blancas o violetas (dependiendo de la variedad), con cuatro pétalos, que cubren toda la planta. Las flores tienen una dulce fragancia a miel y se producen a lo largo de toda la estación de desarrollo, o a lo largo de todo el año en las zonas libres de heladas invernales. Nom comú català: Caps blancs. Morrisà bord. Salivetes del Bon Jesús. Sempreenflor. Nom comú castellà: Aliso de mar. Broqueletes de plata o de dama. Mastuerzo marítimo.

Gatosa (retamo espinoso)

La gatosa és un endemisme dels pinars i garrigues. És un arbust de forma arrodonida armat amb nombroses espines, i molt poques fulles petites i senceres. Floreix durant l'hivern i principi de la primavera.

Gatosa

El retamo espinoso, espinillo, argoma, chacay o tojo (Ulex europaeus) es un arbusto de origen europeo perteneciente a la familia de las Fabáceas, subfamilia Faboideae. La especie debe su nombre común a que las hojas de los individuos maduros están modificadas en espinas de hasta 4 cm de longitud, lo cual le da a la planta un aspecto espinoso. Las plántulas tienen hojas trifolioladas, características de los miembros de la subfamilia, hasta un par de meses después de la germinación. Está incluido en la lista 100 de las especies exóticas invasoras más dañinas del mundo​ de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza.

Cantera de La Vallensana

Vista des de el corriol a Les Maleses

Pujada per el corriol empinat al Turó de les Maleses

Foto continuació de la forta pujada

Acabada la forta pujada vé un corriol planer per descansar

Jaciment ibèric Turó de les Maleses

Es creu que data del segle IV a.C. per les restes d’una ceràmica típica d’aquesta època. Per les poques peces que es troben es creu que el poblat va ser abandonat (no es troben materials ni a casa el ferrer, si els haguéssin atacat no haguéssin fugit amb totes les pertinences). El poblat va patir un incendi, fet que provoca dues hipòtesis: o es va incendiar i el van abandonar o bé, van marxar i el van cremar en fer-ho. El jaciment laietá ha estat objecte de diverses intervencions des de l'any 1928, moment en el que la secció d'Arqueologia i Història de l'Agrupació Excursionista de Badalona realitza una primera intervenció. Posteriorment les tasques d'excavació van ser continuades per la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia. Durant els anys 1943-1948 i 1955-1956 intervé al jaciment J.M.Cuyás i posteriorment Font i Cussó, J.Fàbregas Bagué, l'agrupació d'A.G.E.S. de Santa Coloma de Gramenet i el Centre Excursionista de Montcada Bifurcació. L'any 1982 es publiquen dos articles referents a jaciment de les Maleses. El primer està signat per Antonio Velasco i comenta l'excavació de tres habitacions. El segon està signat per Mercedes Durán i es correspon amb la memòria científica de la campanya realitzada l'any 1980 amb estudiants de tercer de BUP i COU de l'Institut de Batxillerat de Montcada i Reixac. L'excavació es va plantejar a la zona sud-est del jaciment i va permetre documentar cinc habitacions, un bancal i possiblement una sitja. El 1980, el jaciment va ser víctima de saquejos. Entre els anys 1982 i 1985 es reprenen les campanyes d'excavació al jaciment, aquesta vegada sota la direcció de les doctores Mercedes Durán i Elisabeth Huntingford. Durant el novembre i el desembre del 1998 es feren les tasques de consolidació de totes les estructures excavades al llarg dels anys. A partir de l'any 2000, Mercedes Durán i Gemma Hidalgo assumeixen la gestió, coordinació i direcció d'un programa d'investigació a les Maleses, que ha vingut desenvolupant fins a l'actualitat un total de 16 campanyes d'excavació.

Casa del Ferrer

La casa número 14 destaca per la seva clara dedicació a la creació i transformació d’objectes de metall. Disposa d’una superfície habitable de 54’11m² i està dividida en cinc àmbits. Els elements arqueològics documentats que ens evidenciaven una clara relació amb l’activitat metal·lúrgica són: un forn de forja i la cubeta circular on es va aixecar un forn de reducció, així com nombroses restes d’escòria de ferro i fragments de paret de forn.

Casa del moliner

La casa número 6 del moliner a la vessant de Sant Fost presentava un conjunt de sis habitacions, a més d’una petita estança sagrada on es van trobar les restes d’un peveter amb el rostre de la deessa Demeter. La important quantitat d’àmfores i l’existència de diferents molins, especialment un de giratori de grans dimensions, determinà un habitatge dedicat a la gestió i transformació dels excedents cerealístics destinats a la comercialització.

Casa d'una família prestigiosa del poblat

La casa número 1, coneguda també com “la casa del cabdill”, està formada per 12 àmbits clarament diferenciats i que s’articulen a partir d’un espai central de planta circular. A mida que aprofundim en el coneixement d’aquesta edificació se’ns confirma que va estar relacionada directament amb un grup d’habitants del poblat amb un estatus social distingit. També contemplem la possibilitat que en aquest edifici es donés cabuda o recepció a altres persones en cas de reunions o celebracions. La documentació en una mateixa estança, la número 9 de dues llars superposades en cubeta, un petit forn domèstic i la base d’un capfoguer, ens fa pensar en un espai dedicat a l’activitat culinària però a gran escala o si més no amb estris o mètodes restringits. Sabem que l’ús dels capfoguers no es freqüent i s’utilitzaria en àmbits distingits i moments de celebracions o festes. Cal destacar també la identificació en aquest mateix àmbit d’una estructura per fumar la carn. Aquesta tècnica culinària reservada per a famílies amb una bona posició social, s’utilitzava per conservar la carn i el peix durant llargs períodes de temps.

Flor de l'arboç

L'arbocera és un arbust que es pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor. Nom comú català: Alborçó. Arboç. Arbocer. Arbocera. Cirerer d´arboç. Llipoter. Nom comú castellà: Madroñera. Madroño.

Per el Turó Coscollada

Foto selfie

Torre de vigia al Turó Coscollada

Buscant la font de L' Amigó

Font de l'Amigó

En aquesta zona es poden observar alzines i roures de bones dimensions, així com espècies pròpies de torrents i rieres, com els oms, els pollancres i alguns àlbers i freixes .

Cruïlla

Cruïlla de la ruta. A l'esquerra per pujar al Turó de les Maleses.. Al mig la baixada des de el Turó Coscollada i a la dreta baixada a la font de l'Amigó.

Ja es capvespre i el sol s'en va

Mapa Parc de la Serralada de Marina

Final inicial i final de la ruta