Jafra - Forats d'en Bori - Forats de la riera - Mas de la Fassina - Jafra.

Parc Natural del Garraf.
Una serralada especial. Tot es molt especial.
Començant per la pujada per la carretera, la pròpia carretera, les vistes, el clima, la flora, el paisatge, les característiques de les roques, les coves, els forats...... i per acabar d'arrodonir, el poble, veïnat, o grup de quatre cases abandonat de Jafra. Quatre cases i una petita església. (Foto 5). I si hi ha església, ja es poble. No? Val, pot ser ni axis!!

La carretera:
Espectacular. Estreta, pendent pronunciada, corbes a 360 graus, vistes sobre el mar, Garraf, i tota l'interminable platja de Castelldefels. Pujar per la carretera fins al punt mes alt, ja val la pena el desplaçament.

El massís:
Molt particular. Bastant rocós.
La pedra calcaria es la component de quasi tot el massís. Aquesta pedra es dissolt amb certa facilitat per l'acció de l'aigua i això provoca la formació de processos càrstics es a dir, forats, coves , avencs, balmes etc. (fotos 12 i 13)

El clima:
La situació costera determina un clima típicament mediterrani: pluges en primavera i tardor moltes d'elles torrencials. Temperatures suaus, amb estius secs i calorosos.

La Vegetació:
Pocs arbres, quasi tots ells pins. Raó per la que el massis sofreix freqüents incendis. Entre tant de pi (jove), hem vis algun roure, amb constitució un tant especial. P.ej. roure sense un tronc principal, sinó sortint de terre amb 4-5 troncs. O altre, també de varis troncs que al pujar es toquen i s'uneixen, com si s'haguessin soldat al estar en contacte. (foto 3).
La resta de vegetació, es de mata baixa de molts tipus, romaní, farigola, llentiscle(abundant, foto 9), arboç (foto 14), garric, i una planta especifica d'aquesta zona. El Margalló ( foto 7 - 8).

El Margalló: (foto 7 - 8)
Propi del Garraf, a la part alta, fins a València. Planta de palmera autòctona, sovint arrapat a terra en zones pedregoses, , sense tija (foto 7) a no ser que plantat i ben cuidat pot presentar un aspecte mes arbori, (foto 8) el fruit es un dàtil tant poc saborós que quasi resulta immenjable.

Molt particular també son parets i barraques de pedra seca, sense argamassa. (foto 13)

El poble o veïnat de Jafre:
Extret d'un reportatge de la Vanguardia amb fotos de Daniel Garcia: "Jafra, el pueblo abandonado del Garraf origen del fantasma de Melinda"
Hi han referencies del poble del any 1139, segurament amb una de les ultimes rehabilitacions al any 1850, data que apareix a la porta de l'església, ( foto 16) però l'església ja apareix nomenada al 1380.
La propietat principal era del Baró de Jafra i la segona vivenda, del masover, a mes de altres dues cases i l'església.
El masover va viure a Jafre després que el baró marxes a Vilafranca o a Olivella.
la ultima família de masovers cuidaven dels animals, feien llenya, i anaven diàriament amb el matxo a Sitges a vendre la llenya, la llet i alguns del productes del propi hort.
Al any 1957 el Baró va ser expropiat i se li van encautar tots els bens, inclòs els que tenia a Jafra, animals inclosos. A partir d'aquest moment els últims masovers van estar obligats a abandonar el poble per manca de mitjans de subsistència.
al 1957 Jafra comença a patir abandó, saquejos i deteriorament.

La Llegenda, el misteri:
Una família d'origen Austríac, s'instal.la a la zona (Jafra?). Una nit, la nena, Melinda, va caure a un pou i mai mes es van trobar.
El misteri es que Melinda apareix de tant en tant per ajudar a la gent que es perd per aquests paratges per mostrar-lis el camí de tornada.
Sigui com sigui, Amb Melinda o sense Melinda, passar una nit a Jafra, en l'estat actual, ha de fer el seu yuyu.

El recorregut:
No hem arribat a la cova Negre. Com sempre, falta temps, però el lloc ens ha agradat i hi tornarem.
La tornada la hem fet passant per el Mas "La Fassina" ( foto 14). Sembla un bon lloc per dinar, o prendre una cervesa. Quan prendre una cervesa envoltat d'amics, no sigui tant "temerari" ni tant "perillós" com ho es ara.
Salut.