JAFRE.L'illa d'Avall.

TREPITJANT EL TERME MUNICIPAL DE JAFRE.
El lloc de sortida i arribada d’aquesta passejada és el Santuari de la Font Santa de Jafre. Segons la pàgina web de l’Ajuntament, l’origen d’aquesta font és llegendari. Conten que l’any 1460, quan en Miquel del mas Castelló llaurava el seu camp del Bosc Gran, se li va aparèixer un jove desconegut que li comunicà que l’aigua de la Font tenia propietats curatives. Davant la incredulitat del pagès li profetitzà que aquell mateix dia moriria un infant a Jafre.
Encara no havia acabat la feina al camp que en Miquel va sentir tocar a morts. Quan va arribar a casa s’assabentà que acabava de morir el fill d’en Bernat Dolza. Espantat ho contà al rector i al cap de poc molta gent hi acudia en pelegrinantge per a guarir-se de malalties dels ulls, del reuma, mal de coll, paràlisi i febres.
Les autoritats del poble i les eclesiàstiques decidiren aixecar una capella a la mare de Déu de Gràcia. També s’acordà que el miraculós brollador s’anomenés la Font Santa.
A part del Santuari i l’Església Parroquial, cal destacar el pou d’aigua calenta o “pou del petroli”, tot i que pertany al municipi veí de Garrigoles, que es va obrir als anys seixanta per una empresa italiana que buscaba petroli. En arribar a la profunditat de 1000 metres hi trobaren aigua calenta i sulfurosa que va atraure a moltes persones per les propietats curatives, especialmente les afectades d’artrosi.
El renom de les aigües propicià que la Generalitat construís un nou pou, però aquest dins del terme de Jafre, amb un important cabal d’aigua (100m3/h) amb una temperatura de 50 graus. Es va iniciar la construcció d’un balneari amb instal•lacions complementàries que no va prosperar i ara és un immens pegat abandonat.
També cal esmentar el Pou de les Goges regalat a l’Ajuntament l’any 1932 pel propietari Carles M. Esteve de Rich. Aquesta finca té una Font i un cobert i l’any 1965 va ser restaurada per la Societat de Caçadors de Jafre. Sovint a la font s’hi fan berenades. Diu la llegenda que al Pou de les Goges hi habitaven uns éssers fantàstics amb formes femenines i que a les nits sortien a cridar i dansar.
La Creu del Padró està situada en el punt més elevat del nucli urbà, al costat del Camp de Fútbol i del local social. Tradicionalment s’hi anava en processó a fer la benedicció del terme cada any per la festivitat de la Santa Creu.
Finalment la Creu del Terme que dóna nom al carrer de la Creu, està situada a l’entrada sud del poble. A la creu s’hi distingeix l’escut familiar dels Pou (nissaga noble del poble), un lleó traient aigua d’un pou.
L’itinerari proposa recorre l’Illa d’Avall, una zona de sedimentació de sorres i graves del riu Ter, amb una superficie de 25 Ha. Les lleres del riu i els marges, constitueixen un ecosistema d’excepcional interès en el qual s’hi desenvolupa una flora ( vegetació de ribera i vegetació mediterrània) i una fauna específica. En total s’han comptabilitzat unes 200 espècies vegetals.
Sortint del santuari agafem la vorera Esquerra (direcció Verges) i creuem la carretera per un pas zebra agafant el camí de terra a mà dreta. Després de passar el pontet del rec del Molí o canal de Senmenat, girem a l’esquerra seguint el curs del rec.
Les aigües d’aquest canal van moure, anys enrera, els molins fariners de Jafre, Verges, Bellcaire i l’Escala i també va servir per regar camps i conreus d’arròs. Fins i tot, per a generar energia elèctrica. Passarem pel costat del Molí de la Salvetat (molí fariner i arrosser, avui dia abandonat) on es poden apreciar les estructures d’un molí hidràulic ( la bassa, el canal i el fossat van ser excavats a la roca). També va ser central hidroelèctrica que distribuïa electricitat als nuclis més propers. Tot seguit, deixem la pista i ens endinsem a l’Illa d’Avall. Val a dir que l’any 2010-13 es va portar a terme el projecte Life+Natura “Recuperació d’hàbitats del riu Ter” que consistia en treballs de millora dels boscos de ribera amb actuacions contra les espècies vegetals invasores ( Robinia pseudoacàcia, Arundo donax, Bambusa, Alianthus altissima, Acer negundo, Ligustrum japonicum, Parthenocisus o vinya verge…). L’onze de novembre del 2013, un incendi forestal iniciat a Vilopriu (Baix Empordà) va afectar tota aquesta área. Això va fer replantejar les següents intervencions per introduir-hi espècies autòctones (verns, salzes i freixes).
Una vegada feta la volta reculem fins el Molí de la Salvetat, girem a la dreta fins que trobem un petit alzinar al peu de pista on girem a l’esquerra ( si es vol escurçar la ruta s'agafa abans d'aquest, el trencant asfaltat de l'esquerra). Passem per davant d’una torre de telefonia mòbil , fins a trobar el camí vell de Verges. Ara retornem al poble passant pel mig de la fàbrica de pinsos i entrem a Jafre just per la Creu de Terme fins arribar al lloc d’inici on podrem gaudir d’un glop de l’aigua fresca de la Font Santa.