Jorba a Rubió

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Anoia) Excursió el 21 de novembre de 2012, circular, des de Jorba fins a Rubió. Un total de 19 quilòmetres i uns desnivells, + i -, de 560 metres.

L’inici de l’excursió és a Jorba i anem en direcció a Rubió seguint la riera de Rubió. La tornada, al final, la farem pel vessant de llevant. L’interès especial de l’excursió és la visita al retaule de l’església de Santa Maria de Rubió, del qual ja en parlaré més endavant. Se sap que l’indret de Jorba ja està documentat el 978, fent referència als límits dels castells de Tous i de Montbui i ja dins del segle XII es fa referència a la baronia de Jorba. El primer baró va ser Guerau de Jorba, conseller de Ramon Berenguer IV. L'església parroquial actual, dedicada a sant Pere, amb façana de cara a la carretera, va ser construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig. Els carreus provenen d'una pedrera del pla del Magre i van ser transportats a bast. Es tracta d’un edifici d'estil gòtic tardà, molt regular i de planta rectangular, amb una consistent torre campanar. Pel que fa a l’origen etimològic de Jorba, hi ha que ho considera d’origen incert (documentat antigament com “iorba”), d’altres consideren el seu origen en “al-urba”, de l’àrab i amb el significat de “població habitada per àrabs”.

Comencem a caminar just per la part del darrera de l’església, a tocar d’una casa, per una pista planera que va seguint el dibuix que fan els meandres de la riera de Rubió. A sota es veu el camp de futbol i més endavant se’ns presenta la bonica vista, amb els colors de la tardor, de la riera de Rubió, encara que avui una mica apagada per la llum difuminada d’un dia emboirat i fosc.

A l’esquerra han quedat els Plans de Traver i a la dreta, per sobre nostre els Plans d’Ardesa. Sense perdre altitud la nostra pista va recte cap a nord i s’apropa a la humitat de la riera, que haurem de seguir una bona estona. Anem veient, a l’esquerra les masies. No les sabem identificar, però són can Traver, cal Cesc, cal Narcís, cal Xavier, can Rovira,... de fet una gran quantitat de masies que són les que formen el terme municipal de Rubió. El campanar ja el comencem a veure dalt d’un turó.

Una mica abans de Rubio, el camí passa per la finca de l’Alzina, actualment un restaurant. Sembla que hi ha algun camí que permet desviar i passar pel costat, però no ‘hem trobat. Tot i amb això no hem tingut cap dificultat en passar per l’aparcament. Arribem a Rubió, on destaca una bonica creu termal, a l’entrada i després l’alterós campanar. De Rubió cal saber que el nom prové del llatí “rubeo” (roig), probablement pels tons rogencs de les terres que l’envolten. L’ajuntament i l’església estan dalt d’un turó de 626 metres i originàriament va ser una construcció fortificada. D’aquest castell se’n fa esment cap el 1063 i se sap que qui governava fou en Pere Bertran de Rubió, cap el 1198. Ja a finals del segle XIV, Bernat de Boixadors va adquirir... ...

Si vols accedir al relat sencer, ots anar al blog vinculat.