JORBA-CASTELL-SANT SALVADOR-SANT PERE D'ARDESA-PUIG DE SANT MIQUEL (100 CIMS FEEC)-PARC EÒLIC-PÈLAG DE RUBIÓ-JORBA (IBP 61)

Senzilla i agradable ruta que sortint de la població de Jorba, ens permetrà pujar al Puig de Sant Miquel, un dels 100 Cims de la FEEC i visitar interessants indrets com el mirador de Sant Salvador, l'església de Sant Pere d'Ardesa, el Parc Eòlic de Rubió o el llac o pèlag d'aquesta població.
Començant a peu de la N-IIa, sortint de l'aparcament, ens endinsem al poble pujant pel carrer Roser i després pel carrer del Castell, que ens deixarà al Castell de Jorba, antiga fortificació medieval del s.X situada al turó que domina la població i que aprofitem per visitar. Trobarem al poc les senyals del PR-C 119 pujant poc a poc per un pista on cap al km 2, agafarem un corriolet que surt a la dreta i que ens deixa en el bonic Mirador de Sant Salvador, també conegut com la Bandera de Jorba, situat a 574 m i des d'on tenim magnífiques vistes de la Conca d'Òdena amb la Muntanya de Montserrat al fons. Anem pujant per la zona coneguda com la Costa de Puiggrós, creuant una carretera primer i després passant per les ruïnes del'antic mas de Briançó. Seguirem pel PR que deixarem momentàniament per pujar dret per una pista molt malmesa que puja a una mena del que sembla un dipòsit i des d'on tenim bones vistes del Pla de Rubió i els masos de Cal Codinelles i Cal Pallerols pels que passarem de tornada. Baixem i reprenem la pista seguint el PR que ens deixarà aviat a l'església de Sant Pere de Ardesa, edifici romànic i parròquia de l'antic municipi del mateix nom, que va estar molts anys en estat semi-ruïnós però que actualment està restaurada. A peus del Puig de Sant Miquel, darrera de l'absid de la mateixa surt el corriol que puja més a l'esquerra directe cap al cim seguint una torrentera molt malmesa per l'aigua i segurament per les motos, tot i el rètol de prohibició per pujar-hi. Ull amb no agafar el corriol que surt a la dreta, perque aquest, passa de llarg el cim i ens obligaria després a tornar endarrera. Entre l'església i el cim, estaria situat el Castell d'Ardesa, que tot i no conèixer-se la seva ubicació exacte, de camí al cim trobem algunes petites restes de murs amb argamassa. Al cim, de 733 metres i que forma part del repte dels 100 Cims de la FEEC trobem una senyera, un vèrtex geodèsic i també un pessebre, i des d'allà tenim magnífiques vistes de la plana de l'Anoia, serres com la d'Ancosa o de Miralles i també de Montserrat, el Montseny i Sant Llorenç del Munt. Tenim a tocar el Parc Eòlic de la Serra de Rubió, així que, cap allà que anirem, reseguint primer la carena de la Serra de les Maioles i passant pel cim del Morrocurt, km 8,4, a peus del primer dels molins pels quals passarem. Seguim les marques de PR, passant per una de les entrades al parc eòlic fins sortir a la carretera asfaltada, deixant els molins i seguint la carretera primera a l'esquerra i més endavant altra cop a l'esquerra on coincidim amb el GR-7 i les seves marques blanc i vermelles. Passarem per la Subestació Transformadora de Rubió, km 9,6 seguint les marques de GR que continuen per carretera i que nosaltres deixarem per agafar una pista que surt a l'esquerra cap al km 10,9 i que està senyalitzada com a La Torre. Aquesta pista ens durà a una propietat privada, la casa modernista coneguda com Casa Berenguer, la Torre del Castell o simplement La Torre, obra de l'arquitecte deixeble de Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres. Per continuar, hem de passar pel davant de la casa on surt un corriolet que ens aproparà a Rubió. Nosaltres, per passar no vam tenir cap problema, però entenem que tractant-se d'una propietat privada, és possible que algú en pogués tenir. Crec que hem de fer aquest apunt. Certament la casa és sorprenent ja solament des de l'exterior, però si algú no vol tenir sorpreses, només ha de continuar seguint el GR que continua per la carretera i que ens acaba deixant a la Creu de Terme que dona la benvinguda al poble de Rubió, al qual nosaltres arribem cap al km 11,6. Rubió és un municipi rural altament disseminat format per tres nuclis de població, que són precisament, aquest, on trobem l'església, l'ajuntament i un restaurant, i després Sant Martí de Maçana, el Pla de Rubió, pel que passarem després, i un bon grapat de masies disperses. Visitat el petit nucli poblacional continuem passant al costat del cementiri, on tenim una font, i seguint el GR-7 passem per la segona creu de terme del poble. Una mica més endavant, cap al km 12,6, nosaltres teníem l'idea inicial de girar a l'esquerra i agafar el camí que baixa per anar en direcció al fons del Torrent de les Marrinxes, passant pel conjunt de baumes de la plaça de las Bruixes, refugi d'antic bandolers, i enllaçar més endavant, abans d'arribar als Plans de Rubió, altra cop al GR-7. Al poc d'inicial aquest tram vam ser advertits, com vam poder comprovar més endavant, que justament aquella zona estava al centre d'una batuda de senglars que començava, així que, per evitar riscos, vam decidir recular i continuar pel GR-7 el recorregut. Passem al poc pel mas de Ca n'Alzina, restaurant que obre els caps de setmana, i seguint pel GR, pel mas abandonat de Can Rigolfes. Arribats al Torrent de les Marrinxes, girem a l'esquerra i seguim direcció al Pla de Rubió, on trobem els masos de Cal Codinelles i Cal Pallerols. La pista gira, envoltant els masos i més avall, cap al km 15,8 i poc després de passar una mena d'abeurador i passat un pontent, la deixem per començar el bonic tram de recorregut a peu de la Riera de Rubió. En aquest tram seguint la riera passarem per la font de Torredenusa, que no rajava, per algun petit toll que fa la riera i al final, a la resclosa de Jorba on trobem l'anomenat llac o pèlag de Rubió, km 16,9. Des d'aquest punt, la ruta continua plàcidament per la pista passant poc abans d'entrar a Jorba per una mena d'antic forn. Des de la pista, a la dreta podem veure el famós restaurant bufet del Bon Àrea, pel que sembla de relació qualitat preu excel·lent. L'entrada al poble la fem passant davant de l'església de Sant Pere i els safareigs i sortint altra cop a la N-IIa que creua el poble. A l'esquerra, arribem al punt de partida d'aquesta gens exigent i entretinguda ruta.

IBP INDEX 61 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).