Juià-Castell de Juià-Sant Joan de Salerm

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Fa cinc anys que realitzàrem una ruta per aquestes contrades per visitar, entre altres indrets, el castell de Juià. Malauradament per aquella època, el castell, com tantes restes de masies situades dins el massís de les Gavarres, estava envaït per bardisses i la vegetació era tant espessa que fins i tot, era difícil acostar-nos.
Just aquell mateix any l'ajuntament de Juià va aconseguir la cessió del terreny on es troba el castell i va poder iniciar diverses campanyes d'excavació i consolidació del castell.
Informat d’aquest fet per algun medi de comunicació, vaig posar a la llista d’indrets a visitar, aquest castell i diumenge va ser un bon dia.
Per fer-lo ens acostem a Juià. Aquest municipi està situat al Nord de Bordils, a l’Est tenim Sant Martí Vell, a l’Oest limita amb Celrà, i al Sud, amb Quart i Girona. A més del poble de Juià, cap de municipi, hi ha els veïnats de la Costa, del Mas Nadal, el raval del Mas Saguer i el de l’Estació.
Aparquem el cotxes al aparcament municipal existent a la entrada del pobre i ens encaminem fins el cementiri que passem pel davant, agafant un corriol que ens va enlairant fins arribar al Coll de Can Noves i un cop encarats altre vegada en direcció a Juià, caminem per una pista que passa a ran del castell de Juià...ens acostem, ara si!, per visitar-lo.
Del castell, probablement aixecat al voltant de l’any 1.000, ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en els darrers anys, que han permès descobrir el perímetre de la fortificació. Sembla que l'edifici es va construir en dos etapes ben diferents. El conjunt fortificat tenia una planta gairebé quadrada i estava envoltat per tots els costats per un vall, encara pendent de desenrunar. El cos central, excavat durant el 2015, té una planta rectangular i està dividit internament en quatre cambres. En el costat nord veiem l'element més característic del castell. Es tracta d'un mur d'una alçada considerable, en el que podem veure els forats on es recolzaven les bigues de fusta que dividien l'espai verticalment. Com en gairebé tot el recinte, es poden veure dos nivells d'espitlleres en la part inferior del mur. En el mur sud encara es conserva una mènsula, on es recolzava el sostre de fusta. La longitud de l’edifici devia ser d’uns 18 m de nord a sud. El gruix del mur nord és de 120 cm. Els carreus de l’angle nord-est són grossos, de 25 cm x 40 cm units amb morter de qualitat. A un metre d’alçada hi ha un rengle horitzontal de forats, segurament per les bastides. El mur és format en les cares exteriors per pedres i en el seu interior hi ha un farciment d’argamassa de fang. A tot el voltant de les restes s’aprecia el fossat defensiu que envoltava el castell. La situació és privilegiada.
El castell de Juià formava part d’un seguit de fortaleses que hi havia en aquests contraforts de les Gavarres, entre els quals els castells de Palagret, de Celrà i de Barbavella, que pertanyien tots ells al bisbat de Girona. Per les seves característiques el seu origen sembla molt antic (com he comentat, probablement del segle X).
Per completar aquesta “sortideta” tornem a Juià i agafem el camí dels Àngels per Can Suardell fins una cruïlla on un cartell de fusta indicatiu, clavat a la soca de un suro ens indica el camí a seguir fins Sant Joan de l’Erm i que arribem en poca estona.
Les primeres notícies de Sant Joan de l’Erm o Sant Joan Salern, segons el ICC son del segle XIII quan era una capella servida per un ermità i un matrimoni de donats. El 1324 s'hi va establir un priorat de monges benedictines que formaven una sola comunitat amb les de Santa Coloma de Matella (Sant Iscle d’Empordà). Després de la pesta negra de 1348 va ésser agregat al monestir de Santa Maria de Vilanera, prop d'Empúries. Sense les monges el santuari continuà sota la cura d'una confraria que aplegava gent de les poblacions de l'entorn, hi havia una família d’ermitans i s’hi celebràvem aplecs El culte s'hi va extingir, probablement, al segle XIX.
En el conjunt de ruïnes destaca l'església esfondrada de nau rectangular i campanar d'espadanya al costat nord. A la façana és notable la portada amb els dos petits capitells amb decoració esculpida vegetal i zoomorfa. Es una construcció renaixentista del segle XVI. A l'exterior del mur de migdia de l'església hi ha encastada una dovella que té esculpit un escut gòtic que pertany, molt probablement, a Brunissenda de Roca, priora a l'any 1324.
Al sud de la capella hi ha les ruïnes d'altres edificacions: el priorat, la casa de l'ermità i restes del pati amb una cisterna...l’indret està força net.
Visitat Sant Joan, tornem fins a Juià i d’aquí ens desplacem fins Madremanya per esmorzar al CIR i així donar per finalitzada aquesta “cultural “ i tranquil·la sortida.
Salut i bones caminades!!