Juià-Castell de Juià-Sant Joan Salern-Castell de Palagret-Forn de Can Taverner-Font Mustera

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Avui ens hem desplaçat fins a Juià per fer una ruta ben distreta i amb un munt de punts d’interès.
Deixem els cotxes a l’aparcament habilitat per aqueta funció a l’entrada del poble de Juià i comencem a caminar passant davant la església de Sant Pere, travessant el poble en direcció al veïnat del mas Nadal on comença el camí asfaltat dels Àngels per la Barrera (rètol indicatiu), camí que de seguida deixem per un altre (esquerra també amb rètol indicatiu) que en curta i forta rampa ens deixa al Castell de Juià.
Del castell, probablement aixecat al voltant de l’any 1.000, ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en els darrers anys, que han permès descobrir el perímetre de la fortificació. Sembla que l'edifici es va construir en dos etapes ben diferents. El conjunt fortificat tenia una planta gairebé quadrada i estava envoltat per tots els costats per un vall, encara pendent de desenrunar. El cos central, excavat durant el 2015, té una planta rectangular i està dividit internament en quatre cambres. La longitud de l’edifici devia ser d’uns 18 m de nord a sud. El gruix del mur nord és de 120 cm. A tot el voltant de les restes s’aprecia el fossat defensiu que envoltava el castell. La situació és privilegiada.
Aquest castell formava part d’un seguit de fortaleses que hi havia en aquests contraforts de les Gavarres, entre els quals els castells de Palagret (que més tard visitarem), el de Celrà i de Barbavella, que pertanyien tots ells al bisbat de Girona. Per les seves característiques el seu origen sembla molt antic (com he comentat, probablement del segle X).
Vist l’indret, agafem un corriol que neix rere el castell i ens baixa fins el camí dels Àngels on tornem sobre els nostres passos, passant altre vegada pel veïnat del mas Nadal i tot seguit baixem fins el Torrent del Gotai (camí de Juià). Tan punt el travessem (sobre un pont de carretera), agafem un camí a l’esquerra...és el Camí Vell dels Àngels (rètol informatiu) que seguim uns 120 metres, punt on agafem un corriol que ens fa remuntar i passar al costat de les restes de Can Martí. Seguim corriol pel que devien ser els horts o petit camp de conreu, baixem i travessem el Torrent de Vallboc i ens acostem al Mas Suardell, una magnífica masia fortificada de grans dimensions que, per les seves característiques ha de enfonsar els seus orígens més enllà del segle XIV. Probablement, la masia i la seva fortificació deuria de resultar de la importància estratègica del castell de Juià que va estar habitat, al menys, fins el segle XV, ja que se sap que a principis d’aquest segle es parla d’Alamanda de Juià i del seu fill, menor d’edat. També sabem que fins i tot el segle XVII, Juià encara era una població de jurisdicció reial.
Al costat de la Masia, neix el camí dels Àngels per Can Suardell (rètol informatiu) i que seguim fins l’entrada d’un corriol (dreta), un cartell de fusta indicatiu, clavat a la soca de un suro ens indica el camí a seguir fins Sant Joan de Salern i que arribem en poca estona...
Les primeres notícies de Sant Joan de l’Erm o Sant Joan Salern, segons el ICC son del segle XIII quan era una capella servida per un ermità i un matrimoni de donats. El 1324 s'hi va establir un priorat de monges benedictines que formaven una sola comunitat amb les de Santa Coloma de Matella (Sant Iscle d’Empordà). Després de la pesta negra de 1348 va ésser agregat al monestir de Santa Maria de Vilanera, prop d'Empúries. Sense les monges el santuari continuà sota la cura d'una confraria que aplegava gent de les poblacions de l'entorn, hi havia una família d’ermitans i s’hi celebràvem aplecs El culte s'hi va extingir, probablement, al segle XIX.
En el conjunt de ruïnes destaca l'església esfondrada de nau rectangular i campanar d'espadanya al costat nord. A la façana és notable la portada amb els dos petits capitells amb decoració esculpida vegetal i zoomorfa. Es una construcció renaixentista del segle XVI. A l'exterior del mur de migdia de l'església hi ha encastada una dovella que té esculpit un escut gòtic que pertany, molt probablement, a Brunissenda de Roca, priora a l'any 1324.
Al sud de la capella hi ha les ruïnes d'altres edificacions: el priorat, la casa de l'ermità i restes del pati amb una cisterna...l’indret està força net.
Seguim camí, passant pel costat de les runes del mas Pastarada i arribant al camí que per la dreta ens duria a Juià, (serà el camí de tornada), nosaltres seguim per l’esquerra i ens encaminem fins el Castell de Palagret.
Transitem per un llarg tram de camí fins que aquest es converteix en un fantàstic i ombrívol sender que ens baixa fins la Riera de Palagret que travessem (sense gota d’aigua), arribant al ample camí de la Font de l’Alau i els Àngels. Girem a l’esquerra i tot seguit agafem un corriol que tenim a la dreta i que en moderada pujada ens deixa al Castell de Palagret.
El castell de Palagret o de Mabarrera és en plena vall de Palagret, al cim d'un petit turó, a 178 m d'altura. Estratègicament situat per a controlar el camí d'època romana que permetia l'accés a Girona des del Baix Empordà a través de les Gavarres. Del castell es conserven importants vestigis medievals dels murs de llicorella d'una construcció de planta rectangular com també elements preromànics. Les restes conservades es podrien datar els segles X i XI, i els seus últims ocupants van abandonar el recinte entre finals del segle XV i principis del XVI. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Visitat el castell ens dirigim cap la vila de Celrà, trescant paral·lel a la Riera de Palagret que més endavant tornem a travessar i arribant a una estreta carretera asfaltada que seguim a l’esquerra. Poc després arribem al forn de Calç de can Taverner de Palagret. En molt bon estat i s'hi observa perfectament la banqueta del forn...Els forns de calç eren al bosc, a prop de les pedreres, així tenien a mà tant el material com la font energètica, la fusta.
Continuem camí per la estreta carretera asfaltada un curt tram on l’abandonem (dreta) per caminar pel Bosc de la Pedrera d’en Taverner i sortir al Mas Garriga, una antiga masia avui reconvertida en Centre d'acolliment de joves.
Al costat de la masia, surt un camí en pujada que de seguida deixem per caminar per un d’estret (i ara un xic tapat) camí que ressegueix unes parets de pedra seca, és el Bosc Tapat. Aquest l’anomenaven el bosc del Jardins del Rei. Eren trams de terreny que es delimitaven i tancaven amb aquestes parets de pedra per promoure la producció d'arbres, majoritàriament roures i alzines, els quals es destinaven per la construcció naval de la corona.
El últim punt d’interès de avui és la font Mosquera, situada al costat de les parets de pedra del Bosc Tancat. Ens desviem uns 40 metres del camí principal per visitar-la...malauradament quasi sempre seca!.
Ara només ens queda arribar a Juià, tancant el cercle i finalitzant aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!