Juià – Castell de Juià – Santuari dels Àngels – Castell de Palagret – Sant Joan de l’Erm

Caminada circular amb sortida des del petit poble de Juià, al Gironès, des d'on hem pujat al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, visitant a l'anada el castell de Juià, enrunat però amb procès de conservació de les parets que queden en peu. Desprès, hem anat pujant per un còmode camí, senyalitzat com a itinerari nº 2, fins arribar al Santuari, que hem trobat obert i hem pogut visitar.

Des de la terrassa de davant de l'església, hem pogut gaudir de molt bones vistes sobre la comarca del Gironès, Pla de l'Estany i Baix Empordà, divisant completament les Gavarres, part de les Guilleries i també, els Pirineus nevats. La tornada l'hem feta passant pel Surolí i baixant per camí ample amb direcció a Celrà, que hem deixat per anar a visitar el bonic i enrunat castell de Palagret i més endavant les ruïnes del monestir de Sant Joan de l'Erm o Salerm, molt a prop del punt d'inici d'aquesta interessant caminada.

El Surolí.-
Es tracta d’un arbre que estava situat a un quilòmetre del santuari dels Àngels. El surolí és una barreja de surera i alzina i n’hi ha varis exemplars a les Gavarres. Aquest en concret fou testimoni d’una història d’amor.

Conta la llegenda que hi havia una vegada una parella d’enamorats que s’estimaven molt. Havien planejat casar-se però el noi hagué de fer servei i el destinaren ben lluny de la seva estimada. La noia, trista, resava a la Mare de Déu perquè el seu estimat tornés aviat i cada vegada que passava per davant del Surolí hi llançava pedres. A la tercera, la pedra se li quedava enganxada.

Al cap de tres anys, el noi tornà i pogueren casar-se. D’aquí nasqué la tradició que totes les noies i nois solters anaven al surolí a tirar-hi pedres. Tantes pedres havien de tirar perquè una se’ls quedés enganxada, tants anys passarien abans no trobessin marit o muller. També hi hagué la variant que si aconseguies que tres pedres seguides es quedessin enganxades al surolí aquell any tindries bona sort.

El surolí actualment no existeix. Es tractava d’una soca d’arbre morta però l’arrencaren a mitjans del segle passat i ara tan sols hi queda una placa en commemoració de la llegenda. Font: https://www.quart.cat