Juià-forns rajoler i de Calçs de Celrà-Castell de Palagret-Sant Joan de l'Erm

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Avui ens hem desplaçat fins a Juià per fer una ruta ben distreta i amb un munt de punts d’interès.
Hem deixat els cotxes a l’aparcament municipal de Juià i hem seguit el carrer que passa al costat del restaurant Juià (on després de caminar esmorzarem), deixem el carrer e Iglesia de Sant Pere a l’esquerra i seguim carretera amunt (dreta) per passar davant el impressionant mas Suardell, una magnífica masia fortificada de grans dimensions que, per les seves característiques ha de enfonsar els seus orígens més enllà del segle XIV. Probablement, la masia i la seva fortificació deuria de resultar de la importància estratègica del castell de Juià que va estar habitat, al menys, fins el segle XV, ja que se sap que a principis d’aquest segle es parla d’Alamanda de Juià i del seu fill, menor d’edat. També sabem que fins i tot el segle XVII, Juià encara era una població de jurisdicció reial.
Seguim camí direcció Celrà amb algun pal informatiu i petits indicadors del camí a seguir. Aviat arribem a la font Mosquera, estem dins el bosc de Can Taverner de Palagret... Ens hem desviat uns 40 metres del camí principal per visitar la font...malauradament seca!. Tornats al camí arribem al forn rajoler del Mas Garriga, força deteriorat. Seguim camí i ens topem amb el forn de Calç del mas Garriga i en molt bon estat...
CURIOSITAT: Un forn de calç és una cavitat de forma rodona de cinc o sis metres d'altura, excavat en un marge. Està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. Com que calia buidar les pedres per la part de dalt del forn, aquest havia de ser excavat en una vorada. D'aquesta manera, els carros podien arribar fins ben bé a la boca superior del forn. També per aquest motiu s'adequava una petita esplanada a la part més alta del marge que permetia realitzar còmodament aquesta i d'altres operacions. La boca del forn estava situada a la part inferior i era per on s'alimentava el foc. Es tractava d'una obertura, que servia també per a enfornar i desenfornar. A un metre de la base, per dins, hi havia la banqueta, que voltava tot el forn i que servia de punt d'arrencada per a fer la volta inicial, on s'aguantaven la resta de les pedres.
Els forns de calç eren al bosc, a prop de les pedreres, així tenien a mà tant el material com la font energètica, la fusta...
Reprenem camí, arribant a una estreta carretera asfaltada que seguim a l’esquerra i arribant en pocs minuts al següent forn de Calç, el del bosc de can Taverner de Palagret. En molt bon estat i s'hi observa perfectament la banqueta del forn.
Tornem a la carretera per passar davant Can Dofí i tot seguit desviar-nos, seguint asfalt, a la dreta per resseguint la riera de Palagret una estona. El camí se enfila per moments fins arribar al Castell de Palagret.
El castell de Palagret o de Mabarrera és en plena vall de Palagret, al cim d'un petit turó, a 178 m d'altura, als contraforts més septentrionals del massís de les Gavarres al sud-est del nucli de Celrà i al sud-oest del de Juià. Estratègicament situat per a controlar el camí d'època romana que permetia l'accés a Girona des del Baix Empordà a través de les Gavarres. Del castell es conserven importants vestigis medievals dels murs de llicorella d'una construcció de planta rectangular com també elements preromànics. Les restes conservades es podrien datar els segles X i XI, i els seus últims ocupants van abandonar el recinte entre finals del segle XV i principis del XVI. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Visitat el castell, hem de recuperar el camí que portàvem, tot resseguint la Riera de Palagret i just als peus del castell, penetro dins el bosc fins baixar al camí que hem de seguir, primer travessant el torrent de les Alzinetes, per després caminar per un ombrívol corriol.
Seguim dins el bosc, caminant entre pins i alzines fins arribar al últim punt d’interès del dia...el monestir de Sant Joan de l’Erm o de Salerm.
El nom de “Salerm” prové de “L’Erm” que un cop salat per la parla de l’Empordà va derivar en “Sa-lerm”. Les primeres notícies que es tenen són del segle XIII. El 1276 era una capella servida per un ermità i un matrimoni de donats. Cap el 1324 s’hi va establir un priorat de monges benedictines que formaven una sola comunitat amb les de Santa Coloma de Matella (situada a Sant Iscle d’Empordà). Després de la pesta negra del 1348 es va agregar al monestir de Santa Maria de Vilanera, prop d’Empúries. Sense les monges, les poblacions dels voltants en tenien cura i s’hi va instal·lar una família d’ermitans. El culte es va extingir el segle XIX. L’edifici està en molt mal estat, tot i un rètol gran que explica una mica el seu origen. Del conjunt de ruïnes es pot veure que l’església és de nau única rectangular amb volta totalment esfondrada i campanar que estava al costat nord. A l’exterior del mur de migdia hi ha encastada una dovella que duu un escut, probablement, de Brunissenda de Roca. Aquesta dona noble va ser elegida priora l’any 1324.
Visitat l’indret tornem cap a Juià, on ens espera un bon esmorzar al restaurant Juià donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!