Juncosa - Censalets - Les Figueretes - Cova de Nollers - La Sisquella - Serra de la Devesa - Juncosa

La ruta comença al passeig de l'Esport de Juncosa, via amb la qual deixem enrere el poble. Amb ella, passem per davant de l'escola L'Espígol i envoltem el camp de futbol.

En acabant, guanyem un poc d'altura i girem cap a la dreta a fi d'agafar un camí que mena cap al sud-est i ens duu cap a la partida dels Censalets. En cosa de poc més de cinc minuts, passem per quatre granges. La darrera la travessem pel mig, que és per on passa el camí.

Mentrestant, ens hem reorientat cap a l'est / nord-est / nord, sense deixar d'ascendir. Al remat, eixim a un collet a poc menys de 620 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Ací hi ha un encreuament. L'excursió la continuarem recte, tot i que ara girem cap a l'esquerra per tal de pujar a la muntanya dels Censalets, de 629 msnm.

A pesar que el desnivell des del camí fins al cim és ínfim, costa de fer-hi cap perquè no hi ha camí per a pujar-hi. Després de passar per un tros d'oliveres, trenquem cap a la dreta i aprofitem la seguida mateixa de la carena rocosa per a aproximar-nos-hi. Amb compte de no caure en cap dels forats que amaga la vegetació, avancem cap al nord-oest / oest. No tardem en veure el senyal geodèsic que corona aquesta lloma plana.

Des d'ací dalt, gaudim d'una bona vista de Juncosa, així com de la partida dels Censalets, que dóna nom a la muntanya, de la vall dels Tancats i, més enllà, vers els contraforts septentrionals del Montsant. En lloc de baixar pel mateix camí, aprofitem una canaleta rocosa per a descendir fins a les oliveres del maset del Ramon de la Popa.

Des d'allà, tornem cap al collet on ens havíem desviat per a pujar a la muntanya dels Censalets i ara continuem cap al nord. Perdem un poc d'altura i, de seguida, arribem a un encreuament. Hem de continuar l'itinerari recte i ascendint lleugerament. A l'esquerra ens queda una altra granja.

Just en ultrapassar-la, el camí es bifurca en dos ramals. El de l'esquerra se'n va cap a la carretera LV-7011. Nosaltres tirem pel de la dreta, que puja un poc i està menys marcat. Amb ell arribem immediatament a un tros conreat.

Ací el camí gira cap a la dreta per a envoltar-lo per la banda oposada a la de la carretera. A mà dreta tenim els contraforts rocosos de les Figueretes. Tot i no haver-ho previst, sense senda, hi pugem perquè, des de baix, ens sembla veure com, damunt de l'aflorament de roca, la mà de l'ésser humà hi col·locà pedres a mode de muret. Tal vegada calga un ull més expert que el nostre per a discernir si estem davant d'una formació natural o ha estat modificada per la nostra espècie. Aquest cim de les Figueretes, de la mateixa manera que el dels Censalets, és una lloma plana.

En trobar millor lloc per a tornar al camí, baixem per on havíem pujat i continuem l'excursió cap al nord-oest, vers la serra de la Devesa. No hi arribem allà, però. Abans, en eixir a la carretera LV-7011, que es correspon aproximadament amb el camí de Juncosa a l'Albagés, girem cap a la dreta i agafem el camí de les Dranogues.

Amb aquesta via, ampla, còmoda i pavimentada, encetem un descens d'uns deu minuts entre camps conreats. A vora camí passem pel mas del Blanco, primer, i pel del Joan del Cama, més tard. Just després de deixar aquest últim a l'esquena, abandonem el camí de les Dranogues i girem cap a l'esquerra a fi d'agafar el de la cova de Nollers.

Així doncs, en hi incorporem i, de seguida, a la dreta, ens apareix el mas del Pere de les Cases Noves. Després hi ha un encreuament, i nosaltres continuem pel camí del mig, que és de la cova de Nollers.

Aquesta cavitat apareix a tocar d'un camp, a mà esquerra, on hi ha una caseta tancada i barrada. Es tracta d'una zona, ja no aquesta sinó quasi tota la del terme de Juncosa, propícia a la formació de balmes, covetes, esquerdes i cavitats d'aquest tipus. Durant tot el recorregut en vam veure un bon grapat.

Continuem l'excursió cap al racó del Penya. Entre camps conreats, que ara ja són una minoria, i trossos perduts, que ara són pràcticament tots, perdem altura a fi d'enfrontar el tram més solitari de tot l'itinerari.

Davallem al fondo del racó del Penya, i en paral·lel hi anem vers el nord, sense separar-nos en cap moment d'aquesta clotada. És així com, al cap de poc més de deu minuts des de la cova de Nollers, passem pel pantà del Penya, que serveix per a regar una horteta i alguns fruiters adjacents. Un poc abans d'aplegar-hi, per l'esquerra, se'ns ha incorporat el camí de Juncosa a Cervià de les Garrigues.

Deixem enrere el pantà del Penya i continuem baixant fins a travessar a peu pla el fondo del racó del Penya, que no duu aigua, i la vall de la Sisquella, que sí que en porta. Immediatament després, abandonem el camí de Juncosa a Cervià de les Garrigues i girem cap a l'esquerra per un altre que travessa alguns trossos i que avança en paral·lel a la vall de la Sisquella.

Uns metres més enllà, passem pel maset de l'Aiguasser. Després, perdem un poc d'altura i ens aproximem novament a la vall de la Sisquella. Ací, un canyar incipient dificulta un poc el pas. Dura poc, però, perquè de seguida fem cap a un altre camp conreat. En aquest punt, tirem cap a l'esquerra pel mig del tros i tornem a travessar la vall de la Sisquella.

Abandonem la vall de la Sisquella i comencem a pujar vers el sud entre més trossos de secà. Finalment, quan el camí es fa més evident, l'abandonem i agafem un altre a mà dreta que torna a dur-nos cap a vàries parcel·les. Entrem ara a la partida de les Viveres.

En deixar enrere els camps, eixim al peu d'un mas i d'un aljub, que veiem just davant de nosaltres. Pot ser que només puguem veure l'aljub d'entrada, perquè uns arbres amaguen aquesta masia. Ens incorporem al camí cap a la dreta i comencem a guanyar altura. De seguida, hem pujat bastant com per a fer cap a la porta de l'edifici. No hem esbrinat el seu topònim, però es tracta d'una construcció de l'any 1837, segons indica una inscripció en la porta. Una altra, de 1901, potser indica una reforma posterior.

Amb tot, tornem al camí i seguim ascendint entre oliveres. Cal estar alerta, però, perquè la via per la qual hem de menar cap a la Sisquella no és del tot evident. Així és que pugem en direcció sud-oest per la partida de les Viveres. Quan estem a uns 500 metres sobre el nivell de la mar, a la dreta naix un camí que tomba cap al nord. Es tracta del camí de Juncosa a la Sisquella, i per ell hem de continuar la ruta.

Ens hi incorporem. A l'esquerra ens queda el fondo del racó de les Viveres. Nosaltres, a poc a poc, ens reorientem subtilment cap al nord-est. Al remat, travessem un camp d'oliveres i, a l'altra banda, el camí ample s'acaba.

Observem un senyal indicatiu de l'àrea privada de caça. Per la seua vora continuar el camí de Juncosa a la Sisquella, i nosaltres amb ell que anem. Es nota que no hi passa cap ésser humà ja per ací. Les pistes modernes s'han convertit en la principal via d'accés a la Sisquella, i el camí vell resta oblidat i desaparegut. Si no haguera estat pel GPS, encara estaríem fent tombs per allà. De tant en tant, podem seguir algun rastre de camí. De tant en tant, observem algun tram empedrat. Tanmateix, els arbres caiguts i el sotabosc abundant, que en certs indrets ens arriba fins al pit, fan molt difícil de passar pel camí de Juncosa a la Sisquella.

La vegetació minva en deixar a l'esquerra unes cavitats molt menudes nascudes d'alguna solsida. Després, desapareix completament durant uns metres. Ací sí que trobem un rastre clar del camí de Juncosa a la Sisquella, segurament obert pel pas d'animals salvatges, que ens torna a dur cap a un tram molt emboscat. En aquest, que se'n diu Lo Comelleret, va haver d'estar el poble desaparegut de la Sisquella i el seu castell. Algunes restes de murs han estat documentades, i fins al segle XVIII sembla que encara es conservaven les ruïnes. La vegetació abundant ens fa impossible de veure res i continuem davallant penosament fins a fer cap al mas de la Sisquella.

El mas de la Sisquella és un edifici de finals del segle XVIII, construït segurament amb pedres procedents de les cases en ruïnes del despoblat del mateix nom. A la vora té un corral del segle XIX i també compta amb un forn, que està en ruïnes. L'element més singular del conjunt, però, és l'anomenat arc de la Sisquella. Es tracta d'un arc apuntat, similar a l'arc d'Adar de Llardecans, que va haver de formar part d'una construcció desapareguda. La seua ubicació és un viu exemple de com ha canviat aquest paratge amb el pas dels anys. I és que, hui dia, la pista d'accés a la Sisquella travessa l'espai que va ocupar l'edifici que incorporava l'arc.

Deixem enrere la Sisquella i continuem l'excursió cap a l'esquerra, vers el nord-oest. Pocs metres més endavant, retrobem l'asfalt. Continuem, precisament, per la via asfaltada, que comença a pujar cap a la carretera LV-7011.

Mentrestant, gaudim d'una bona vista cap a l'esquerra. El paisatge millora a mà dreta en passar pel mas de l'Esquerrer. Després, a uns quinze minuts a peu del mas de la Sisquella, trobem la carretera que, com ja hem dit, es correspon amb el camí de l'Albagés a Juncosa.

L'agafem cap a l'esquerra, tot i que no per massa estona. I és que per a evitar-nos en tot el possible l'asfalt, ens desviem cap a la dreta per un camí que baixa i que, de seguida, torna a pujar. Primer cap al sud-oest, després cap al sud-est i finalment cap al sud-oest de nou, amb aquesta via travessem la vall del Comú i ascendim cap a la serra de les Deveses.

Quan estem al peu d'aquesta carena, enllacem durant uns metres amb el camí de la cova de l'Estremera. Amb tot, la pista moderna no se superposa durant massa temps a aquest pas i, al remat, el perdem. Avancem cap al sud-est per la partida de la Devesa, concretament per la del Blanquet. Al remat, sense tindre més remei, eixim novament a la carretera LV-7011.

Amb aquesta via pugem un poc, tot i que de seguida comencem a davallar cap a Juncosa. Són uns dos quilòmetres d'asfalt, tot passant per dos cims bessons situats al tomb de la Pera l'un amb una estelada i l'altre amb una creu, fins que abandonem la carretera i, cap a l'esquerra, agafem un camí asfaltat.

Amb ell arribem en dos minuts al camp de futbol del poble i, des d'allà, amb el passeig de l'Esport arribem al punt d'inici de la ruta, que també és on l'acabem.