L' Ametlla de Merola-Galera-Colònia Cal Riera-Colònia Vidal-Santa Maria de Merola-Castell de Merola-Masia la Granota
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 10.17 mi
- Elevation gain
- 968 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 968 ft
- Max elevation
- 1,639 ft
- TrailRank
-
94
5
- Min elevation
- 1,639 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 6 minutes
- Coordinates
- 2047
- Uploaded
- November 19, 2022
- Recorded
- November 2022
near Navàs, Catalunya (España)
Viewed 697 times, downloaded 43 times
Trail photos
Itinerary description
Grafit dedicat a les Filadores (L'Ametlla de Merola)
Index IBP: 50 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada tant en l'aspecte físic, com des de el punt tècnic, en què farem un recorregut circular, per camins poc concorreguts, des de la Colònia Industrial de l' Ametlla de Merola fins el la Colònia Vidal, tot resseguint el curs del riu Llobregat a l'anada, i tornant pel l'església i el Castell de Merola, seguint la llera de la riera de Merola.
Punts d'interès:
1- l'Ametlla de Merola
2- Cal Melic
3- Camí de Graumulà
4- Església i poble de Galera
5- Riu Llobregat
6- Colònia Cal Riera
7- Colònia Vidal
8- Riera de Merola
9- Església de Santa Maria de Merola
10- Ruïnes del Castell de Merola
11- Masia la Granota
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L'excursió no és difícil, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: No fer l'excursió després de fortes pluges
Nota 4: El temps de la ruta sense parades és de 4 hores i 50 minuts.
Versión en Español
Excursión moderada tanto en el aspecto físico, como desde el punto técnico, en el que realizaremos un recorrido circular, por caminos poco concurridos, desde la Colonia Industrial de la Ametlla de Merola hasta la Colonia Vidal, siguiendo el curso del río Llobregat en la ida, y volviendo por la iglesia y el Castillo de Merola, siguiendo el cauce de la riera de Merola.
Puntos de interés:
1- l' Ametlla de Merola
2- Cal Melic
3- Camino de Graumulà
4- Iglesia y pueblo de Galera
5- Río Llobregat
6- Colonia Cal Riera
7- Colonia Vidal
8- Riera de Merola
9- Iglesia de Santa María de Merola
10- Ruinas del Castillo de Merola
11- Masía la Granota
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión no es difícil, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que, no se trata de una ruta señalizada y hay que estar pendiente del GPS en los cruces .
Nota 3: No realizar la excursión después de fuertes lluvias
Nota 4: El tiempo de la ruta sin paradas es de 4 horas y 50 minutos.
English Version
Moderate excursion both in the physical aspect, as well as from the technical point of view, in which we will take a circular route, along little-traveled paths, from the industrial colony of l'Ametlla de Merola to the Vidal colony, following the course of the Llobregat river in the one way, and returning through the church and the Castle of Merola, following the bed of the Merola stream.
Points of interest:
1- L'Ametlla de Merola
2- Cal Melic
3- Graumula path
4- Church and town of Galera
5- Llobregat River
6- Colonia Cal Riera
7- Colonia Vidal
8- Merola Stream
9- Church of Santa Maria de Merola
10- Ruins of the Castle of Merola
11- Farmhouse la Granota
Note 1: Essential GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is not difficult, but it is not suitable for those who are looking for very comfortable outings, without having to look at the GPS, since it is not a signposted route and you have to be aware of the GPS at the crossroads.
Note 3: Do not take the excursion after heavy rain
Note 4: The time of the route without stops is 4 hours and 50 minutes.
Version Française
Excursion modérée tant du point de vue physique que technique, dans laquelle nous emprunterons un itinéraire circulaire, le long de sentiers peu fréquentés, de la colonie industrielle de l'Ametlla de Merola à la colonie Vidal, en suivant le cours de la rivière Llobregat dans un sens, et retour par l'église et le château de Merola, en suivant le lit du ruisseau Merola.
Points d'intérêt:
1- L'Ametlla de Merola
2- Cal Mélic
3- Chemin Graumula
4- Église et ville de Galera
5- Rivière Llobregat
6- Colonia Cal Riera
7- Colonia Vidal
8- Ruisseau du Mérola
9- Église de Santa Maria de Merola
10- Ruines du Château de Merola
11- Ferme la Granota
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Note 2: L'excursion n'est pas difficile, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé et il faut connaître le GPS à l'arrivée. carrefour.
Note 3 : Ne faites pas l'excursion après de fortes pluies
Note 4 : Le temps du parcours sans arrêts est de 4 heures et 50 minutes.
Waypoints
Car park
Religious site
1,085 ft
Església de Sant Mateu i Gegants de l'Ametlla de Merola
Església de Sant Mateu: Església d'una sola nau amb capelles laterals d'un clar estil neoromànic, fortament marcat a la façana, orientada a Ponent. Aquesta façana respon a uns elements totalment medievals: finestres de mig punt, porta amb arquivoltes en degradació i timpà amb dintell, columnetes amb capitells. Campanar d'espadanya, etc. A banda i banda de l'església i també a l'absis s'hi annexionaren edificis d'habitatges de la colònia. Fou construïda a finals del segle XIX i principis del segle XX (data imprecisa). La colònia s'organitzà com a tal al voltant de la fàbrica (existent el 1875) cap al 1880, època en què ja estava construïda la Torre, actualment molt desfigurada i dins el recinte de la fàbrica. Per la Festa Major (en honor de ST Mateu, al setembre) hi ha la tradició de penjar una creu de llums, amb data imprecisa i de saber el perquè, i per Nadal es penja l'Estrella. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Intersection
1,054 ft
Desviament cap a l'esquerra (Horts)
Horts de l'Ametlla de Merola: Fou el 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys per construir la fàbrica i la colònia de l'Ametlla, la fàbrica de la qual va tancar portes l'any 1999. Des de la seva fundació l'espai més proper al riu es destina a zona d'horts que proporcionaven aliments importants per una gran quantitat de famílies treballadores; propietat de l'empresa o de la masia veïna de "El Grapal" o "Alsina de Graells", eren reservats per les famílies de la colònia. Actualment els hortolans paguen un cànon anual per el conreu d'aquets. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,090 ft
Cal Melic
Cal Melic: Aquesta casa fou construïda per un tal Estruch entorn de l'any 1900, coincidint amb el moment en què s'havia de construir una nova resclosa per a la fàbrica de l'Ametlla de Merola, més alta que l'antiga. Aquest Estruch procedia de Berga i es casà amb una dona de Gaià. Els terrenys eren de ca l'Agnès, de Galera. Segons explica Ramon Vila en el seu treball sobre Galera, al front de la casa de ca l'Agnès hi va quedar una vídua que es trobava en una situació 193econòmica precària. Quan s'havia de construir la resclosa l'Estruch es va assabentar del projecte i aconseguí comprar per un baix preu una porció de terreny just a la vora de la nova resclosa per així convertir el camp en regadiu. Els horts de la part de sota, en canvi, que ja es regaven amb la resclosa vella, es van conservar en la propietat de ca l'Agnès. Segons informació oral, al cap de poc hi va haver un incendi i la casa es va haver de reparar. D'aquí vindria la inscripció del 1904 en una cantonera. A començaments de segle XX el promotor de la casa ja tenia fills i néts. Els néts eren quatre germans, de cognom Estruch Palà: Montserrat (que va néixer el 1900), Francisco, Josep i un altre. La família Estruch Palà va viure a la casa fins els volts de 2010. El 2016 fou comprada per Jaume Cussà, i ara es troba en procés de rehabilitació. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,073 ft
Desviament cap el sender que puja (Camí de Graumulà)
Camí de Graumulà: Molt probablement aquest era un lloc de pas molt antic, d'època romana o fins i tot anterior. Segons BOLÓS i HURTADO (2004: 45), l'any 981 ja hi ha documentada una "strata cardonense" que venia d'Oristà i creuava el Llobregat o bé per aquest pas o bé una mica més avall, pel molí de Castellet, per dirigir-se cap a Cardona. Aquest camí transversal que comunicava Vic i l'Osona amb Cardona al segle XVIII era conegut com a camí Saliner o camí de Cardona. Tal com hem dit, aquest lloc de pas s'anomenava tradicionalment Gramolar o Graumulà. Aquest nom està documentat l'any 1331 i fa referència al gual que hi havia al costat esquerra de l'actual palanca, per on baixa un camí recte cap al riu. Actualment està mig destrossat. En un document del 1400 es parla de “Graumulà” i de “Peucalçó”. Aquest segon terme es referia al fet que per travessar el riu calia treure's el calçat. Així mateix, en un mapa de Catalunya del 1798 (mapa de Goosefeld) entre els passos del riu Llobregat es marquen els de Gironella, Gramolar, Navarcles i Monistrol. Això indica que es tractava d'un lloc de pas important. Pel costat de Gaià, en devien seguir diversos camins: un feia un recorregut semblant al de l'actual carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), passant vora el castell de Gaià i de l'església parroquial; un altre passava per l'actual raval de Galera cap a Sant Pere de Monistrol (on hi ha un nucli destacat d'època visigòtica), i un altre que devia fer un itinerari més cap al nord, en direcció a la zona de Matamala. Per aquesta zona també hi passava l'esmentat camí Saliner, però sembla que travessava el Llobregat al molí de Castellet, on hi havia un altre pas i, ja al segle XX, un pont. Des de ponent el camí Saliner venia pel Mojal, travessava el Llobregat i, ja en terme de Gaià, passava prop de Badia, Manalvens, cal Pons i Coll de Comadoms, per continuar en direcció a Oristà i Vic. Cal dir que, a més del trànsit de viatgers, també passaven per aquest sector importants rutes de transhumància. El 1832 es va posar en funcionament la fàbrica de l'Ametlla de Merola, i es va construir la consegüent resclosa. El 1890 es va construir la palanca per travessar el riu que facilitava la comunicació entre la gent de Galera i l'Ametlla de Merola, ja que molts habitants d'aquest nucli pagès van entrar a treballar a la colònia. La va finançar l'amo de la colònia. Entorn d'aquesta època també es va fer una nova resclosa en un indret lleugerament desplaçat i més alta, que és l'actual. Amb aquests canvis l'antic gual va quedar anul·lat. Un tros més avall hi ha un gorg anomenat de la Mula. L'estudiós de Galera Ramon Vila sosté la hipòtesi que el nom de Graumulà podria fer referència a un grau o graó per on passaven les mules i on, tal vegada, se n'hi hagués estimbat alguna. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,149 ft
Creuar carretera i seguir recte pel sender
Creuar carretera i seguir recte pel sender
Religious site
1,238 ft
Església de Galera
Església de Galera: Galera s'originà al final del segle XVIII a partir d'uns establiments en terres del baró de Vilagaià, que va impulsar un nucli pagès semblant a una colònia. L'església parroquial era la de Sant Pere de Monistrol, que es troba a una mica més d'un quilòmetre de distància. Durant els anís de la Segona República a Galera es van tirar endavant una sèrie de millores: unes noves escoles, l'edifici del forn de pa i escorxador o la xarxa de clavegueres. Aquest era, doncs, l'edifici que originàriament va acollir el forn de pa, mentre que l'escorxador era en un edifici adossat al darrera i també hi havia un altre cobert lateral. El principal impulsor va ser l'alcalde Lluís Feixa. Va ser ell qui cedí de forma gratuïta els terrenys per construir aquests equipaments. Aquests i altres establiments (forn de pa, carnisseria, botiga, cafè…) van estar en actiu fins a principis de la dècada de 1960, moment en què s'intensificà el procés de despoblament del camp i moltes de les cases de Galera van quedar deshabitades. Com que l'antiga església de Sant Pere de Monistrol es trobava en ruïnes d'ençà de la Guerra Civil de 1936 aleshores s'optà per reconvertir l'antic escorxador i forn de pa en capella. Aquesta va tenir culte fins els volts de 2011. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,235 ft
Cal Ton dels Bous (Desviament cap a l'esquerra, per escales)
Cal Ton dels Bous: Aquesta casa, com la resta de Galera, s'originà a partir d'un establiment en terres del baró de Vilagaià, que va impulsar el nucli pagès de Galera al final del segle XVIII. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,168 ft
Fàbrica Cal Riera (Desviament cap a les escales i un cop dalt creuar passadís)
Fàbrica Cal Riera: Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de mida modesta, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,211 ft
Església Mare de Déu de Montserrat
Església Mare de Déu de Montserrat: És una església senzilla d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera. A la façana principal hi ha un campanar de espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,187 ft
Desviament cap a l'esquerra, cap abaix.
Desviament cap a l'esquerra, cap abaix.
Intersection
1,161 ft
Resclosa de Cal Vidal. Pujar per les escales
Resclosa de Cal Vidal: La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Bridge
1,250 ft
Desviament cap a la dreta, creuant el pont
Desviament cap a la dreta, creuant el pont
Photo
1,278 ft
Safareig dels Vius i dels Morts
Safareig dels Vius i dels Morts: L'interior de l'edifici està dividit en dues parts desiguals per un envà; la més gran és la corresponent a l'entrada del davant, a l'interior de la qual hi ha la gran bassa del safareig i dues de les finestres que s'obren a l'exterior; es la part del safareig dels vius. Per l'altra porta s'ingressa al safareig dels morts, on es rentava la roba dels malalts i dels difunts. També es diu que en alguns casos va servir de dipòsit per als morts. És per aquest motiu, que aquesta habitació és de dimensions més reduïdes respecte l'altra., tot i que té el mur enrajolat fins a mitja alçada, i dos petits safareigs i dues plaques d'obra cobertes també amb rajola blanca. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Museum
1,299 ft
Fundació Vidal
Fundació Vidal: Jubilat de totes les responsabilitats empresari als Vicenç Vidal i Casacuberta, aquest va continuar amb la seva tasca social que havia iniciat al 1930 amb la construcció del Casal de la Dona i anys més tard amb l'església (1942, amb la creació d'un centre per a joves, una casa e cultura, esport i d'oci, sempre dins des d'un punt de vista cristià: el 1945 naixia el Juventus, una institució benèfica docent posada sota la direcció del jove mestre Lluís Badia Torres. Les classes es van iniciar a un pis de la plaça de la Puríssima amb catorze alumnes, que foren els primers en estudiar en aquesta Escola per a Joves Obrers. També acollia la formació d'equips de futbol i bàsquet, i altres activitats culturals, com ara un grup de teatre. Totes les activitats culturals depenien de Esteve Camprubí i Mercader (1885-1969), que des del 1926 exercia de mestre de nens a la colònia. Ara, a part d'aquesta tasca, va esdevenir bibliotecari i director de la coral, malgrat continuar amb les seves aficions personals, que eren la composició musical i la poesia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,304 ft
Església de la Puríssima
Església de la Puríssima: L'església, d'estil neoromànic, es de planta de creu llatina amb una façana afrontada amb la plaça. Té tres naus, una central el doble d'ample que les dues laterals i una quarta més curta fent de transsepte, i cada nau està rematada per un absis, mentre que als peus del temple es disposa d'un nàrtex sota cor. Les naus són cobertes per una volta de canó reforçada amb arcs formers, i el creuer és cobert per un cimbori de planta quadrangular, i els tres absis, amb cúpula de guardant d'esfera. El temple fou bastit amb carreus de pedra regulars, envoltat per un sòcol de tres filades de carreus amb les juntures d'estuc. Pel que fa a la façana, està organitzada en un clar eix vertical marcat per la portalada i una arcada disposada en una alçada superior a la vegada que mostra tres carrers verticals disposats en un eix de simetria, i la porta central es d'arc de mig punt, amb arquivoltes, decorades amb relleus geomètrics; destaquen els relleus escultòrics dels muntants, que representen dos dels quatre elements del tetramorfs, a la dreta veiem l'àngel (que representa sant Mateu), a l'esquerra, el bou (representant a Sant Lluc). Els altres dos apareixen en l'espai entre la porta i les finestres, a la dreta l'àliga de Sant Joan i a l'esquerra el lleó de sant Lluc. A la façana lateral de ponent trobem un campanar d'espadanya composta per dues obertures amb brancals i ampit rectes i llindes amb forma d'arc de mig punt on hi ha encabides les campanes. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Risk
1,298 ft
Pas sota l'Eix del Llobregat
Pas sota l'Eix del Llobregat: Encara que es fàcil baixar fins el "Pas sota l'Eix del Llobregat", s'ha d'anar amb compte de no relliscar si esta mullat o hi ha gel.
Photo
1,321 ft
La Garsa
La Garsa: Masoveria de la Casa Gran de Cal Riera és una construcció bastida al s. XVIII en els anys de prosperitat agrícola i de màxima expansió dels correus cerealístics i de la vinya. Arran de la construcció de la colònia Vidal, la masoveria de la Granja va complementar els seus ingressos amb l'engreix de vaques de llet, producte que es venia als habitants de la colònia Vidal de manera directe o a partir de la botiga de la colònia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,634 ft
Seguir pel camí, i al cap de 50 metres a la bifurcació, seguir pel sender de l'esquerra.
Seguir pel camí, i al cap de 50 metres a la bifurcació, seguir pel sender de l'esquerra.
River
Photo
1,293 ft
Cementiri de Merola
Cementiri de Merola: Construït a finals del s. XIX en compliment de la legislació que obligava construir cementiris fora dels recintes religiosos i per tal de solucionar el problema generat per l'increment de la taxa de mortalitat del municipi arran de la construcció de les colònies industrials. El cementiri ho es de l'antiga parròquia de Merola, i de les colònies de l'Ametlla de Merola, Cal Riera i Cal Vidal. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,310 ft
Església de Santa Maria de Merola
Església de Santa Maria de Merola: fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Berguedà, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Ruins
1,306 ft
Castell de Merola
Castell de Merola: El lloc de Merola és documentat ja al segle IX. Des de mitjan segle XI es té notícia de la família Merola, vicaris del castell de Puig-reig, que senyorejava la vall de la riera de Merola i tenia importants lots de terra al Baix Berguedà. Al segle XII la importància de la família anà en augment. De ben segur que els Merola van aconseguir del comte de la Cerdanya i del comte de Barcelona el dret a bastir la fortalesa de Merola, amb terme casteller i, per tant, desvinculada de la potestat del castell de Puig-reig. Situat en una cruïlla de camins, el castell protegia el corredor de terres que, des del baix Berguedà, s'endinsaven a les terres més orientals que formaven la marca del comtat de Berga. Molt probablement fou Bernat de Merola, el membre més destacat de la família, el constructor del castell. Fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic. Casat amb Berenguera de Joval, augmentà considerablement el seu patrimoni al Solsonès, amb castells com el d'Olius, Joval i Lavit. Al segle XIII la branca familiar s'extingeix i els seus dominis passaren als senyors de Berga, després a la comtessa de Pallars i posteriorment a la monarquia. El 1363 la reina Elionor, muller de Pere III, va vendre el castell de Merola, junt al de Blancafort i diverses esglésies, al mercader de Berga Pere Fresc. L'any 1609 al costat del castell s'hi construí la nova església de Merola. Popularment, aquest castell és conegut com la torre dels Moros. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,220 ft
Desviament cap a l'esquerra i creuar Riera de Merola
Desviament cap a l'esquerra i creuar Riera de Merola
Photo
1,188 ft
Masia la Granota
Masia la Granota: Per aquest indret hi transcorria el camí ral de Manresa a Berga, el qual continuava, cap al nord, més per l'interior de la vall, per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa, el Lledó... L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler de l'hostal que és "prop lo camí ral", i que probablement es refereix a l'Hostal de la Granota. El 1697 regentaven aquest hostal Joan Parcerisa i la seva muller Isabel. L'Hostal de la Granota continuava funcionant l'any 1776, quan n'eren propietari la família Riera, que també tenien l'Hostal Nou (avui hostal de Farriols). Aquest any hi va sojornar Francisco de Zamora, el qual va escriure: "Comimos en Caserras y después salimos de este pueblo para la Granota, encontrando algunos montes de carrascas y robles, hasta llegar al mesón de la Granota, que es, una venta infeliz". Probablement al segle XIX es construí el segon edifici, destinat a acollir diverses famílies. Per la proximitat amb les colònies de cal Riera i l'Ametlla de Merola molts dels estadants que hi vivien treballaven a les fàbriques. A mitjan segle XX l'hostal ja no funcionava però encara hi havia una petita botiga, regentada pels masovers. Entorn de 1990 els masovers van adquirir-ne la propietat i van fer-hi reformes. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,185 ft
Seguir per la pista de la dreta, cap avall.
Seguir per la pista de la dreta, cap avall.
Intersection
1,143 ft
Desviament cap a l'esquerra, per les escales, per creuar carreteres per sota.
Desviament cap a l'esquerra, per les escales, per creuar carreteres per sota.
Intersection
1,141 ft
Ruïnes. Desviament cap a l'esquerra, cap avall.
Ruïnes. Desviament cap a l'esquerra, cap avall.
Comments (13)
You can add a comment or review this trail
Excelente percurso, de uma grande riqueza cultural.
Parabéns por todas as informações.
Saludos
Ruta espectacular, arquitectónica y natural con bellas postales, me la apunto para cuando esté por la zona, gracias por compartir este amplio reportaje fotográfico, un saludo compañero 🖐.
Ruta muy interesante que permite ver la influencia de esas colonias textiles que se repartían por los ríos de Catalunya, muchas en el Berguedà, y así entender mejor nuestro pasado reciente.
Coincido con lo dicho aquí , esas fotos parecen bellas postales.
Saludos.
Interesant recorregut, variat, ben documentat i editat. Molt útil per descobrir un territori poc conegut.
Moltes gràcies per compartir-ho!!
Muchas gracias a todos (Migueloi, Pájaro Kuy Kuy, Chus, y Mei-Fu) por las valoraciones. Hacia tiempo que quería hacer una ruta de Colonias Industriales, y realmente me ha sorprendido. Un abrazo a todos.
Hola Jordi.
Ruta espectacular por territorio situado en la ribera del Llobregat por la comarca del Berguedà.
Bonitas fotos en general y en particular las de la Iglesia de San Mateu.
Explicaciones y comentarios muy adecuados para ayudar a las personas que seguimos tus rutas.
Pies de foto e información complementaria en algunas de ellas muy interesantes.
Gracias por compartir en la Wiki.
Saludos.
ajp
Esta comarca del Bergueda, siempre trae sorpresas agradables, especial mención el Camí de la llera del riu Llobregat, el ir atravesando una, otra vez esos cauces y todas estas industrias que pasan de ser, pasado reciente a historia, que bien que aún conservemos vestigios, aunque la verdad es que contaminaban el rio de tal forma que los que vivíamos en el el Baix Llobregat nos llegaba un rio inexplicablemente lleno de colores y olores (no muy agradables).
La edición espectacular me encanta, cada lugar con su referencias y unas excelentes fotos como complemento ideal al recorrido. Un fuerte abrazo !!!
16 kms no está nada mal y con esa cantidad contenida de desnivel lo hacen un recorrido asequible. Los lugares de paso son bonitos y variados combinando senderos, sitios bonitos y agradables y lugares con historia, piedras como yo digo.
Como siempre tu edición, explicaciones y fotos geniales y en esta ocasión el reportage fotográfico es una pasada total. Un abrazo.
Muchas gracias a todos (migueleloi , Pájaro Kuy Kuy , mei_fu, Chus, Antonio, Javi y Andrés) por las valoraciones. Hacia tiempo que quería recorrerme las interesantes colonias industriales de la parte alta del Llobregat, y realmente no me ha defraudado. Un abrazo a todos.
TOCAYOOOOO el Castell de ... ops ahora no me aciuerdo pero el de la torre alta que está por mitad! que chuladaaaaaa es mi favoritaaaaaaaaaaaaa
Y el puente de madera me ha encantado!
Muchas gracias Tocayo por la valoración. un fuerte abrazo.
Precioso reportaje. Lastima que ya realizaras estas caminatas por las colonias textiles, te hubiera aconsejado realizar el PR-C 144 ya descatalogado que recorre todas las Colonias Textiles desde Can Rosal a Balsareny con un recorridio total de 32 Km pero que aunque largo se hace muy ameno....saludos
Muchas gracias Nando por la valoración. Se que existe el PR que indicas, pero en esta serie de rutas pretendía ir subiendo el Llobregat de sur a norte, poco a poco, y sin dejarme nada relevante por ver a ambos lados del Llobragat. Un fuerte abrazo.