L’ Avenc de l’Ordal i les Flandes dels Casots des del Castell de Subirats

Deixo tram asfaltat que venia del Castell de Subirats per agafar corriol a mà esquerra

Corriol en aquesta zona

Aquí he deixat el corriol pel que anava per agafar-ne un a mà esquerra que segueix torrent de Subirats. NO AGAFAR-LO!

Si seguiu recte no tindreu cap problema però si agafeu corriol de l’esquerra, com he fet jo, acabareu passant per zones totalmemt cobertes de vegetació i de molt mal passar. No val la pena anar-hi

Aquí s’enllaça se nou amb el camí que s’havia d’haver seguit si es va de pujada. Si es va de baixada seguir recte

Pujant suaument

Els Casots al meu darrera

Entro a pista i giro dreta

Giro a l’esquerra

Agafo corriol a mà dreta

Agafo corriol cap a l’esquerra

Corriol en aquesta zona

Corriol en aquesta zona

Entro a pista i continúo recte

Pista

L’Avenc de l’Ordal

A cntinuació reprodueixo una part del text que hi ha sobre aquest avenc a la web de espeleoindex.com:
Dins d'una dolina d'enfonsament s'obre la boca de la cavitat la qual està constituïda per una àmplia galeria (uns 15 metres en la seva zona central) de 35 metres de longitud i al llarg d'una rampa inclinada d'uns 20o en gairebé tot el seu recorregut. Presenta una alçada d'entre 3 i 4 metres en la zona d'entrada i fins a la meitat de la galeria, on comença a baixar i en el tram final el sòl puja lleugerament fins a trobar-se amb el sostre. Una desobstrucció a la part final va permetre accedir a una saleta i un curt conducte molt estret. Tota la base de la galeria és coberta per sediments i productes clàstics, els qual augmenten de volum en el tram final
Cavitat coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. Hi han documents dels segles XIV i XV que hi consta que durant anys havia estat hostatge de lladres.

Passem per la Creueta a on hi ha aquesta antena

Un dels llocs en que hi ha bones vistes. La segona fotografía mostra em camí en aquesta zona

Corriol esquerra. No anar-hi està perdut. He tornat enrera per continuar per la pista per a on venia

Agafar corriol de la dreta

Camí pel mig del bosc

Anar cap a l’esquerra per agafar la pista

Agafar corriol de la dreta

Fita marca cami. Esquerra amunt

Fita marca cami dreta avall

Dreta

Panoràmiques

Pista en aquesta zona

Passant per devant de Can Vidal

Actualment es una casa rural. Sembla que la casa es del segle XII ( informació agafada de la web canvidalrural.com )

Vista de Montserrat

Vistes a pocs metres d’entrar al corriol que porta a ls Flandes dels Casots

Dreta i avall. Les cordes son una bona ajuda per baixar aquest tram, tot i que no son imprescindibles

Un altre tram amb cordes. Tampoc es imprescindible la seva presència

Dirigint-nos cap a les Flandes

Una corda més, aquesta ajuda a pujar a l’arrel de l’arbre que hem de creuar

Foto 1mirant cap davant i foto 2 mirant cap al darrera

Travessant les Flandes

Reprodueixo a continuació el que l’Ajuntament de Subirats ha publicat a subirats.cat, sobre la zona de les Flandes:
Molt a prop del nucli dels Casots hi ha un indret màgic que els subiratencs haurien de conèixer. Anant per la pista entre les masies de Can Vidal i Can Ros, es gaudeix d'una excel·lent panoràmica amb Montserrat al fons. En primer terme se'ns ofereix un esplèndid amfiteatre de vinyes plantades a mitjans del segle XX, amb dues barraques de pedra seca molt visibles. Des d'aquesta posició res no fa sospitar el paratge geològic que es troba just per sota on acaben les vinyes, on enormes blocs de pedra d'entre 10 i 15 metres d'alçada han fet moviment obrint-se paral·lelament al cingle, formant entre ells encantadors passadissos, alguns a cel obert i altres en forma de túnels, creant un indret de particular bellesa. A part del paisatge mineral, en destaquen les grosses arrels dels arbres de la superfície i la vegetació de plantes enfiladisses del tot diferent a les visibles a l'exterior. Cal restar-hi una estona gaudint del silenci, només trencat pels cants del ocells, per apreciar l'encant de Les Flandes. Qui sap si les fades us vindran a visitar! Més prosaicament, l'explicació geològica és relativament senzilla; es tracta de dos estrats de roques calcàries, que tenen comportament diferent. El situat a sota, compost per una calcària triàsica d'uns 200 milions d'anys d’antiguitat, és flexible. El de posició superior, és una calcària cretàcica d'uns 100 milions d'anys que té una consistència molt més rígida que no li permet adaptar-se als canvis de pendent. En aquest estrat es produeixen en primer lloc fissures, que evolucionen cap a fractures obertes. Els grans blocs produïts d'aquesta manera, afavorits per l'aigua de la pluja i l'erosió, llisquen sobre l'estrat plàstic inferior, donant l'aspecte que podem contemplar actualment

Les Flandes dels Casots. Fotos 1 i 2 mirant cap al davant i foto 3 mirant cap al darrera

L’indret es molt bonic

Les Flandes, la foto 1 es va fer mirant cap al davant, la 2 mirant cap darrera i la 3 mirant al cantò esquerra

Sortida ( o entrada , depèn del sentit de la marxa) de les Flandes

Balma a l’altre canto del torrent, a la nostre dreta.

Crec que han de ser les Coves de Can Ros, encara qe no n’estic segur

Corriol que va paral-lel al Torrent del Gavatx i que porta al camí cimentat del Castell de Subirats

Panoràmiques de la cinglera del Salt del Llop i del Castell de Subirats i la Mare de Déu de la Fontsanta

Deixem camí cimentat per agafat aquest corriol a l’esquerra que ens porta al Mirador de sota la Mare Déi Fontsanta

A dalt del Conjunt d’esglèsia i castell de Subirats

A continuaciò reprodueixo el que diu catalunyamedieval.es sobre el Castell i l’Esglèsia:
Situat dalt del cim d'un turó, al vessant de la muntanya, damunt la plana de Sant Sadurní d'Anoia. El castell és compost d'una torre i algunes dependències, a la part occidental de la fortificació, i per un recinte de planta bàsicament rectangular, situat al costat oriental d'un petit turó. La torre ha sofert força canvis. Té, a l'interior, una planta lleugerament rectangular, amb els angles rectes; a l'exterior, però, són més arrodonits o molt oberts, element característic de la construcció. En aquesta torre es veuen almenys tres sostres; s'endevinen pels rengles horitzontals de forats destinats a encabir-hi bigues. Al costat meridional de la torre hi ha una sèrie de construccions d'èpoques diverses, sovint malmeses i refetes. Al sud-oest hi ha una cambra que actualment té tota la paret occidental enderrocada. Al costat sud d'aquesta sala, hi ha una altra cambra que segurament feia de cisterna. Només era oberta per dalt. A l'est de la cisterna hi ha encara altres dependències, potser més antigues. Després d'aquest conjunt d'edificis, a l'est, hi ha una vall, més enllà del qual comença un segon recinte, tancat a l'extrem oriental per un mur, al centre del qual hi ha una bestorre circular. A l'extrem nord d'aquest mur de llevant potser hi havia una construcció trapezoïdal. Així mateix, a l'extrem sud hi havia una altra construcció, ara modificada i restaurada. Al mig del recinte hi ha una construcció en forma de tascó a la banda oriental i amb sengles murs paral·lels als costats nord i sud; li manca la cara occidental. És un edifici singular, fet amb carreus grossos, que encara es conserva en una alçària d'uns 4'3m. El seu interior és massís. Tot i que pot ésser medieval, no podem descartar que no sigui un edifici anterior a l'edat mitjana, tal com s'esdevé al proper castell de Castellví de Rosanes o el d'Olèrdols, on les fortificacions medievals es bastiren aprofitant-ne d'anteriors. Prop del castell, en un pla inferior, hi ha l'església de Sant Pere del Castell, avui convertida en santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i arcs torals ogivals. L'absis semicircular està mig excavat a la roca. El portal de la façana sud va ser afegit en la restauració dels anys 1970 sobre l'antic portal barroc i imita l'estil romànic amb arquivolta i capitells esculpits. Té dues capelles laterals, adossades a banda i banda al segle XVIII. El campanar és d'espadanya, de dues arcades, i es veu a mig fer després de que es suprimís l'acabament d'època barroca. Sarcòfag. Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepipèdica de 2,40 metres de llargada per 0,60 metres d'amplada. Es troba fragmentat en diversos trossos i sembla ser, probablement, un mil·liari romà buidat degut a què en un dels seus extrems presenta una cara esculturada de difícil interpretació com sarcòfag. Fou trobat ple de restes humanes d'època relativament recent pel que es creu que fou reutilitzat en diferent èpoques.