La Beguda Alta (Anoia)
near La Beguda Alta, Catalunya (España)
Viewed 56 times, downloaded 0 times
Trail photos
Itinerary description
La Beguda Alta és una població de Catalunya, d'uns 500 habitants, que es troba dividida en tres municipis de tres comarques diferents: Masquefa a l'Anoia, Sant Llorenç d'Hortons a l'Alt Penedès i Sant Esteve Sesrovires al Baix Llobregat. Per aquesta raó s'ha creat una mancomunitat entre els tres municipis per gestionar els serveis d'aquesta població conjuntament. La població de La Beguda Alta està situada a la banda nord-oest del municipi i ha crescut a redós de l'actual carretera B-224 que circula de Martorell a Capellades. El nucli de La Beguda Alta està estructurat fonamentalment a partir de l'encreuament de dos carrers: el carrer de la Font i el carrer Major. El carrer de la Font creua la població en sentit est-oest i coincideix amb el traçat de la carretera abans descrita. El tram de carretera que travessa el nucli rep el nom del carrer de la Font. Aquest vial coincideix amb el traçat d'un dels dos Camins Reials que creuava el municipi i que, en arribar a la Beguda Alta, es trobava amb el Camí Reial que passava per la Serra. El carrer Major surt del centre de la població en direcció nord i quan deixa el nucli rep el nom de carrer de l'Estació. Aquest vial o carrer coincideix amb l'antic traçat del Camí Reial que passava per la Serra. Els dos Camins Reials es trobaven en el centre d'aquesta població i actualment determina el punt on coincideixen els límits dels tres municipis.
Història
Per la Beguda Alta i la Beguda Baixa hi passava el camí Ral (datat ja al segle XV) que venia de Barcelona, i passant per Martorell, anava cap a Masquefa, Piera, Igualada i fins a Madrid. A la Creu de Can Bros, situada a la Beguda Alta i documentada ja al segle XVIII, es creuava amb un altre camí que venia o anava cap Esparreguera en direcció al pas de Piles, St. Sadurní i Vilafranca. El camí Ral seguia aproximadament per ara on passa la carretera que ve de Martorell cap a Capellades. De la Beguda Alta i de la Beguda Baixa ja en tenim constància al segle XVI. A la Beguda Alta es documenta la casa de can Bros, i a la Beguda Baixa l'Hostal, dit d'en Josa, que antigament es deia el mas Pèlag, i on antigament hi havia una font que podria haver donat el nom al lloc de la Beguda. Els barris actuals devien començar a créixer al segle XIX fins a l'actualitat, essent en el seu origen parcers, masovers... La Beguda Alta viu una situació de gran complexitat, ja que es tracta d'un nucli de població que depèn administrativament de tres municipis i tres comarques: Masquefa (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès). Fets com que un mateix carrer, plaça pública o casa pertanyin a la vegada a més d'un municipi han dificultat històricament la prestació de serveis bàsics. El 23 de novembre de 2009 els regidors dels tres municipis dels quals depèn administrativament aquest nucli van aprovar la constitució de la Mancomunitat Intermunicipal de la Beguda Alta. Aquesta es crea per resoldre les mancances en els serveis que pateixen els veïns i veïnes de La Beguda. D'acord amb els estatuts la Mancomunitat tindrà com a objecte l'establiment i la prestació de diferents serveis com són: . Recollida domiciliària d'escombraries . Prestació del servei d'abastament domiciliària d'aigua potable . Enllumenat públic . Xarxa de clavegueram . Pavimentació i manteniment de les vies públiques . Educació i sanitat . Qualsevol altra prestació de servei que es consideri necessari La presidència serà rotatòria entre els tres ajuntaments i s'exercirà per anys naturals (de gener a desembre). Durant l'any 2010 el president de la Mancomunitat va ser l'alcalde de Masquefa, el 2011 ho és l'alcalde de Sant Esteve Sesrovires i el 2012 ho serà el de Sant Llorenç d'Hortons, i així successivament. Els dos alcaldes que no tinguin la presidència ostentaran les dues vicepresidències.
Waypoints
Font de la Mina
Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, i a la qual s'accedeix baixant mitjançant una escala al seu darrer tram. La font en sí està constituïda per un broc (nou) que aboca l'aigua a una petita pica excavada. En segon terme, queda una obertura (reforçada per un marc culminat amb un arc escarser realitzat amb maó), closa per una porta metàl·lica.
Can Gimferrer
Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. A façana té una composició asimètrica amb les obertures desplaçades de l'eix del carener. La porta d'accés és amb un arc escarser, damunt de la qual hi ha un balcó amb barana de ferro. Hi ha tres finestres més, dues en planta baixa i una en planta pis. Els paraments són llisos, arrebossats i amb alguna reparació i sectors que necessiten reparació. Observacions: Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 59) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa.
Esglesia de la Inmaculada Concepció
Església sufragània de la Immaculada Concepció, de planta rectangular d'una sola nau amb voltes de quatre punts i arcs torals, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Capçalera rectangular. Campanar de cadireta i una arcada amb teuladet a dues aigües, coronant la façana, que és de gran sobrietat i senzillesa estilística, amb un únic eix de verticalitat centrat per la porta d'entrada, de llinda recta, damunt seu una obertura d'ull de bou el·líptic i el campanar. Els paraments són llisos, arrebossats i pintats en un crema. La porta està emmarcada amb pedra treballada. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 46) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. Observacions: El cor és accessible des de Cal Simó.
CAL SIMÓ
El nucli urbà de la Beguda Alta pertany a tres municipis i a tres comarques: Masquefa, de l'Anoia; Sant Esteve Sesrovires, del Baix Llobregat; i Sant Llorenç d'Hortons, de l'Alt Penedès. Dins de l'espai corresponent a aquest darrer terme hi ha la gran masia de Cal Simó, d'origen medieval. El 1587 es menciona amb el nom de casa d’en Miquel Joan Batlle. És un gran edifici de planta quadrada, articulat al voltant d'un pati central. La façana principal va ser reformada per Josep Ros Ros l'any 1911. Al costat d'aquesta hi ha un altre cos d'edifici amb una galeria porticada. I al costat d'aquesta, la capella, construïda l'any 1814. L’any 1911 l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) va dirigir la reforma de la façana i l’interior de la masia, d'acord amb l'estètica modernista i amb incorporació d'elements del repertori noucentista. La descripció tècnica ens explica ; Cal Simó és una masia de grans dimensions situada al nucli de la Beguda Alta. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues vessants. Hi ha un pati central d'arcs carpanells a la planta baixa i balcons perimetrals al primer pis. La façana principal, de composició simètrica, té coronament ondulat, amb motllures i boles. Hi ha balcons al primer pis. La porta d'accés és d'arc carpanell. Un cos d'edifici que té una galeria d'arcs carpanells a la façana uneix el nucli principal de la masia amb una capella advocada a la Immaculada Concepció de Maria, construïda l'any 1814, té una sola nau i volta de canó amb capçalera rectangular i coberta a dues vessants amb espadanya. L'obra es troba arrebossada i emblanquinada, imitant carreus.
Cementiri de la Beguda
El cementiri de la Beguda Alta es troba força allunyat de la seva població i envoltat per muntanya. Unes escalinates petites ens situen davant de l'entrada del cementiri de la Beguda Alta. Dos senzills pilars sustenten la porta de reixa i es rematen amb unes curioses figures de bens. De solar quadrat es troba tancat per un senzill mur emblanquinat, entrem al primer segment del cementiri, dos xiprers se situen al centre separant alhora un petit camí. A banda i banda i adherits a la seva paret es troben algunes agrupacions de nínxols, senzills enterraments els elements dels quals d'amaniment consten de la llosa i petits arranjaments florals. Seguim cap a l'interior del cementiri per veure que la línia d'agrupacions de nínxols és la forma d'enterrament més habitual al cementiri de La Beguda Alta. Al centre i igual que en altres cementiris catalans, petits parterres de vegetació i arbres amb port obtenen part del protagonisme alhora que vigilen els que hi moren. Com a detall històric direm que en aquesta població durant la Guerra Civil Espanyola es va instal·lar una colònia per a nens víctimes de la guerra. La impulsora de tal gesta va ser Renèe Lamberet, mestra d'escola i militant anarquista destacada.
Can Felip Bord
Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes a la part central, però que amb la inclinació de la teulada (a dues aigües) esdevé tan sols de planta baixa en el seu cantó oriental, destinada a zones d'emmagatzematge. Tret de la porta principal, amb arc carpanell, la resta d'obertures són adintellades, i en el cas de les del primer pis donen accés a petits balcons amb barana de ferro. De la façana principal, arrebossada en color blanc, cal destacar un gran rellotge de sol, amb la llegenda "ANY + 1814", corresponent la creu central a una creu de Malta. La façana principal està encarada vers un pati (on s'hi ha disposat algunes construccions posteriors) tancat per un mur perimetral, que s'obre a l'exterior mitjançant un gran portal amb arc carpanell construït amb maó, i coronat amb tres elements en forma de seccions de cercle rematats amb una fita arrodonida. A l'element que ocupa el lloc central hi figura inscrit "1882". Observacions: Tot i que les inscripcions esmentades citen dates pertanyents al S. XIX (1814 i 1882), corresponen a actuacions menors (l'elaboració del rellotge de sol i la construcció del portal d'accés al pati, respectivament). L'edificació de la masia, però, sembla pertànyer a una cronologia força anterior. Recolzant aquesta impressió, els propietaris ens han informat que havien arribat a veure les escriptures antigues de la casa escrites en llatí, ara perdudes.
You can add a comment or review this trail
Comments