La Bisbal d'Empordà, terra, calç i llécol

Interessant itinerari per conèixer la geologia de la zona de les Gavarres. Podeu trobar la ruta i explicacions a la pàgina www.gavarres.cat .
Iniciem la marxa just sota el convent dels franciscans de La Bisbal. Les bases del convent reposen sota un aflorament de gresos extrets de les pedreres que hi ha al vessant est del convent. Molts edificis i masos de la Bisbal i rodalies estan construïts amb aquest material, bona part provivent també dels Clots de Sant Julià. Es tracta d'una roca sedimentària de color ocre formada per grans de sorra de mida diversa i enganxats. Tenen una antigüitat de 40 milions d'anys i s'han dipositat en estrats inclinats suaument cap al nord.
Anem baixant fins arribar a una pista de terra que ens endinsarà a les Gavarres tot passant per davant de diversos masos i camps de conreu. Quan arribem a la zona boscosa agafem un caminet a la dreta i comencem a pujar envoltats de roures , alzines i algun gallaranc que dóna color al bosc. Aquí veiem que les roques són clares, hem trobat les calcàries. Aquestes roques es van sedimentar fa uns 50 milions d'anys en un mar poc profund que vorejava les Gavarres, pel que no és extrany trobar-hi fòssils marins.
Quan arribem dalt del turonet els roures han estat substituïts pels pins. Un corriol baixa ràpidament fins arribar a un camp de conreu, que voregem per anar a trobar la riera de la Marqueta. Just per on hem travessat la riera, hem pogut veure les restes d'una resclosa, i a pocs metres, el poc que queda d'un possible molí.
Deixem la riera fins a trobar una pista de terra cap a l'esquerra que ens durà fins a la font i els pous de glaç d'en Salomó.
La font desprenia un tímid rajolí. A uns pocs metres més amunt, dos pous de glaç, un dels quals inacabat. L'altre pou es troba en molt bon estat de conservació. Aquest pou de glaç s'emprava antigament per guardar el glaç provinent de la congelació hivernal de l'aigua de la riera de la Marqueta. Hem de tenir en compte que fa 200 anys feia molt més fred que ara i els hiverns eren molt rigorosos.
Tornem a agafar la pista fins a trobar un encreuament. Agafem el que va en direcció la Bisbal. Després del passallís de la riera de la Marqueta, a banda i banda del camí encara trobem esquistos, i una mica més endavant, ja tornem a trobar roca calcària. És en aquest punt estem en una falla geològica. La vegetació i els sediments que s'han anat acumulant fan que sigui molt difícil de veure.
A peu de camí podrem contemplar un roure monumental i més endavant, hi ha un forn de calç del Mas Ametller, que no podem veure perquè hi ha una tanca que barra el pas.
Fem els darrers metres acostant-nos al convent i al nostre punt final.
Ruta fàcil de fer , sense desnivells i molt entretinguda, totalment recomanable!
Fins la propera!