La Bisbal-La Marqueta-Sant Pol-El Cau de les Goges-Pou de glaç i font d'en Salomó-Torre d'en Ronsard

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Fa unes quantes setmanes que el company i bon coneixedor de les Gavarres, el gran capita haddock feia ruta per la zona i entre altres indrets visitava el cau de les Goges, cosa que em va fet dentetes...(fa molt de temps que no pugem fins aquest avenc), i no m’he pogut estat de fer una curta ruta amb els col·legues tot evitant en la mesura, la forta calor (els gossos pateixen força).
De la ruta:
Ens arribem fins l’aparcament municipal situat sota el convent de Sant Sebastià, on deixem els vehicles i comencem ruta. Agafem el camí que tenim davant del aparcament, es el carrer de Puig d’Arques, passem davant de la granja d’en Fita i Cal Rauric i enfilem la pujada per un vessant del bosc de la Torre d’en Ronsard. Un cop al coll ens toca baixar per un corriol, amb alguns xaragalls produïts per l’aigua de pluja i augmentats per el pas de motos, que ens fan ballar, anant de un costat al altre buscant el millor punt de pas, i que ens deixa a la riera de la Marqueta que recull les aigües de la riera de Fitor i la Cavorca agermanades aigües amunt. La travessem i arribem a una pista forestal que seguim uns quants metres per l’esquerra fins arribar a un sender (dreta)...és el camí ral, que s’enfila amunt seguint les marques de pintura del GR-92.1 i que ens deixa a les portes del llogarret de Sant Pol.
Arribant al primer mas, trobem la barraca de Can Salvà on en el seu interior encara es pot veure una sínia (nòria) un pou i un safareig. Tot xino-xano arribem a Sant Pol, passant pel davant de la església de Sant Jaume, datada del mitjans del segle XI. Com molts temples del nostre país és difícil poder accedir al seu interior fora de l'horari de culte. En el plafó informatiu que va instal·lar el Consorci de les Gavarres i que es troba just al davant, podem contemplar unes imatges que ens permet fer-nos una lleugera idea de com és el temple per dins.
Deixem Sant Pol i seguim un camí en pujada (obviem un que neix a la dreta amb pal indicador), un cop el desnivell es suavitza, hem de anar amb compta de trobar una estreta escletxa en el talús del camí i que hem de superar, després unes fites de pedra situades estratègicament ens van guiant per un corriol estret, net i a estones amb molt desnivell, que s’enfila cap amunt per dins de l’espessa vegetació i on desprès d’uns 300m arribarem al Cau de les Goges.
La cova, està formada per una galeria que comença amb una estretor, que es pot superar còmodament. Baixa una petita rampa d’enderrocs fins arribar a l’eixamplament, on la galeria canvia de direcció, guanyant més alçada i amplada. Coneguda des de temps remots, la primera ressenya és de l'any 1912 quan va ser visitada per membres de l'Esplai Excursionista de la Bisbal i publicaren una nota al setmanari L'Avenç de l'Empordà. El 23 de març de 2015 és visitada per membres del GE Badalona, tot fent uns treballs de catalogació.
Tornem enrere fins Sant Pol on continuem fins els Pous de glaç d’en Salomó (un rètol clavat a la soca d’un arbre ens indica la direcció) Aquest són dos grans pous. Un encara es conserva sencer, amb la volta de pedra). Eren uns dipòsits soterrats que es feien servir antigament (fa més de 200 anys enrere) per guardar el glaç provinent de la congelació hivernal de l’aigua de la riera de la Marqueta. L’aigua es desviava i reposava en unes basses de força extensió. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara i permetia desenvolupar aquesta indústria del gel.
Al costat dels pous de glaç, tenim la font d’en Salomó d’aigües ferruginoses. Sortim del indret arribant a una gran explanada on, uns plafons informatius ens assabentes del funcionament e història d’aquest pous.
Continuem per la pista (dreta) fins una gran cruïlla amb pal indicador que seguim per l’esquerra i on travessem altra vegada La Marqueta. Un xic més amunt, arribem a un camí que neix a l’esquerra, l’obviem momentàniament perquè uns metres més amunt es troba el roure monumental del Mas Pica i que ens acostem a fotografia’l. Ara si agafem aquell camí que en contínua pujada ens deixa al cim de la Torre d’en Ronsard; tenim la Bisbal a la vista, no més ens queda una llarga baixada per tancar el cercle i completar la ruta...ja fa molta calor!!
Salut i bones caminades!!