La Bisbal-La Marqueta-Sant Pol-Pous de Glaç de Can Salomó-Torre d'en Ronsar

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui teníem un esmorzar de forquilla a cal”fornet” d’agraïment...(això no es pot perdre), així que decidim, mentre es fa el foc, fer un tomb pels voltants.
Al final del carrer Sant Josep, sota el convent de Sant Sebastià, existeix un aparcament on es pot deixar els cotxes i començar a caminar. Agafem el camí que tenim enfront del aparcament, es el carrer de Puig d’Arques, passem davant de la granja d’en Fita i Cal Rauric i enfilem la pujada al bosc de la Torre d’en Ronsard. Un cop al coll ens toca baixar per un corriol, ara força malmès i amb molts xaragalls produïts per l’aigua de pluja i augmentats per el pas de motos, que ens fan ballar, anant de un costat al altre, buscant el millor punt de pas, i que ens deixa a la riera de la Marqueta que recull les aigües de la riera de Fitor i la Cavorca que s'han agermanat aigües amunt. La travessem i arribem a la pista que surt de la carretera GI-660 (La Bisbal-Calonge). Girem a la dreta una estona fins entrar en un corriol que surt a la nostra esquerra i que en constant i suau pujada, ens deixa al llogarret de Sant Pol.
Ens acostem fins l’església de Sant Jaume, situada al nucli de Sant Pol, Aquesta església de mitjans del segle XI edificada com un gran temple de planta basilical amb tres naus. Malauradament el pas del temps ha fet que molts dels elements romànics hagin desaparegut. La primera pèrdua fou la nau sud, de la que només queden alguns vestigis de l'absis i un dels arcs formers, visible des de l'exterior. El tram més proper al presbiteri, avui en dia està ocupat per la sagristia. Les dues naus que ha sobreviscut estan acabades en absis semicirculars, el de la nau central molt més gran que el lateral. L'espai que hi ha darrera la capçalera és avui en dia una propietat particular i la vegetació impedeix contemplar amb claredat l'absis lateral, mentre que el central emergeix entre el fullam amb tota la seva esplendor.
Com en molts temples del nostre país és difícil poder accedir al seu interior fora de l'horari de culte. En el plafó informatiu que ha instal·lat el Consorci de les Gavarres i que es troba just al davant, podem contemplar unes imatges que ens permet fer-nos una lleugera idea de com és el temple per dins.
Tornem uns metres enrere fins la cruïlla i seguim a la dreta per un camí que aviat canviem per un corriol que surt a l’esquerra amb un rètol indicant “el pou de Glaç”. Caminem una estona pel corriol fins arribar als Pous de Glaç de Can Salomó, situats a prop de Sant Pol, (Són dos grans pous. Un encara es conserva sencer, amb la volta de pedra). Eren uns dipòsits soterrats que es feien servir antigament (fa més de 200 anys enrere) per guardar el glaç provinent de la congelació hivernal de l’aigua de la riera de la Marqueta. L’aigua es desviava i reposava en unes basses de força extensió. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara i permetia desenvolupar aquesta indústria del gel.
Al costat dels pous de glaç, tenim la font d’en Salomó d’aigües ferruginoses. Sortim del indret i seguim per la pista (dreta) fins travessar altra vegada La Marqueta, ara pel pont d’en Linares.
El camí va en constant pujada, passant davant un roure monumental que es troba just a peu de camí...li fem una abraçada...( ara es moda!!) i seguim amunt fins passar al costat d’uns camps de conreu. Hem de anar amb compte ja que finalitzat el camp, girem a l’esquerra, començant a baixar fins sota una línia elèctrica. Aquí deixem la pista i girem a l’esquerra per un talús de terra. Superat aquest tram, seguim un camí que es troba a l’esquerra i a l’entrada de bosc, caminant sota aquesta línia elèctrica i travessant el bosc arribem al camí d’accés de la Torre d’en Ronsard. Travessem el camí seguint recte fins creuar un camp erm, al final del qual ens permet veure tota La Bisbal tenint una magnífica panoràmica.
Ara només ens queda baixar fins arribar al punt de partida i assaborir aquest porquet a la brasa amb torrades i allioli, tot regat amb un bon vi novell...” ens ho hem guanyat!!”
Salut i bones caminades!!