La Bisbal-Sant Pol...corriols i pous de glaç

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui es l’aniversari d’en Jose i farem una petita celebració a l’hora d’esmorzar. Per tenir-lo tot a mà ho farem a la barraca/soterrani d’en Joan, situat al carrer de Santa Llúcia, per tan deixem el cotxes en aquest punt i comencem a caminar.
Sortim de La Bisbal per el carrer de Puig d’Arques, passem entre Cal Quinto i el mas Plaja i al primer encreuament girem a l’esquerra per tot seguit deixar la pista principal girant a la dreta, caminant per un estret camí pedregós que ens porta al turó de la Torre d’en Ronsard, des de el que tenim una molt bona panoràmica de la Bisbal i rodalies.
Passem al costat del Mas Pica i comencem a baixar el Turó amb una certa pendent fins arribar a una pista que en poca estona, si giréssim a la dreta ens portaria fins la riera de la Marqueta. Nosaltres aquesta riera la travessarem molt més amunt, així girem a l’esquerra passant davant un roure monumental que es troba just a peu de camí...li fem una abraçada...(sembla que ara es moda) i seguim amunt fins passar al costat d’uns camps de conreu. Hem de anar amb compte ja que finalitzat el camp, girem sobtadament a la dreta. En aquest punt trobem marques de pintura blanca i vermella del GR-92 Ara el camí ens fa guanyar alçada ràpidament per un empedrat camí que ens deixa al collet del Puig de Forques. Tornem a baixar, seguint el GR-92 fins arribar a un camí més ampla amb un pal informatiu...dreta, Can Sacot, Font d’en Salomó i Sant Pol (seguint el GR-92), i esquerra Pi de Cal Gallaret, (hem de informar que aquest famós pi, malauradament a mort).
Estem a la zona que popularment anomenem “la vinya del Gallaret”, un camp, ara de conreu, que antigament devia ser una gran extensió de vinya, amb una barraca, que encara existeix al costat del camí. Un cop finalitzat el camp, el camí tomba a l’esquerra...hem de parar atenció, deixem pista principal per agafar un camí a la dreta que en baixa fins la riera de la Marqueta, amb algunes basses d’aigua que han fet les delícies dels companys de quatre potes. Per aquest fondals, el corriol es força humit i amb molts xaragalls produïts per l’aigua de pluja i augmentats per el pas de motos, que ens fan ballar, anant de un costat al altre, buscant el millor punt de pas.
El corriol guanya alçada fins arribar a unes roques que hem de anar amb compte per superar. En aquest punt tenim un altre corriol que agafem girant a la nostra dreta...ara de baixada i suaument, fins arribar a Sant Pol, petit llogarret adherit a La Bisbal d’Empordà
Som rere la església de Sant Jaume i ens acostem a la façana principal...
Aquesta església de mitjans del segle XI edificada com un gran temple de planta basilical amb tres naus. Malauradament el pas del temps ha fet que molts dels elements romànics hagin desaparegut. La primera pèrdua fou la nau sud, de la que només queden alguns vestigis de l'absis i un dels arcs formers, visible des de l'exterior. El tram més proper al presbiteri, avui en dia està ocupat per la sagristia. Les dues naus que ha sobreviscut estan acabades en absis semicirculars, el de la nau central molt més gran que el lateral. L'espai que hi ha darrera la capçalera és avui en dia una propietat particular i la vegetació impedeix contemplar amb claredat l'absis lateral, mentre que el central emergeix entre el fullam amb tota la seva esplendor.
Com en molts temples del nostre país és difícil poder accedir al seu interior fora de l'horari de culte. En el plafó informatiu que ha instal·lat el Consorci de les Gavarres i que es troba just al davant, podem contemplar unes imatges que ens permet fer-nos una lleugera idea de com és el temple per dins.
Deixem en rere el nucli de Sant Pol per endinsar-nos al bosc i visitar els pous de glaç d’en Salomó. El govern de la Generalitat va declarar al 2011 els pous de glaç de la Font d’en Salomó, de la Bisbal d’Empordà, bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic, juntament amb altres nou elements patrimonials de les Gavarres.
Visitats els pous, passem al costat de la font d’en Salomó, abans de sortir del paratge d’en Salomó. Travessem de nou la riera de la Marqueta per superar, novament, el turó de la Torre d’en Ronsard, per un altre indret i en poca estona tornem a ser a La Bisbal, ha on, com he dit al començament fem un esmorzar/celebració de aniversari del Jose, abans de donar per finalitzada aquesta interesant caminada.
Salut i bones caminades!!